TV3 al nord del Pirineu (una opinió entre moltes)
Al llibre Un país de butxaca, Joan-Daniel Bezsonoff escriu:
Quina sort que té en Joan-Daniel de no vore el NODO9 del sud del Sènia.
Al llibre Un país de butxaca, Joan-Daniel Bezsonoff escriu:
Amb aquestes paraules comença Joan-Daniel els seu llibre sobre el seu estimat Rossellò. Clar i català dirien alguns, però poc cas que fan i poc fan per canviar la situació que al sud dels Pirineus ja estem vivint si no fem alguna cosa.
Que han fet els manrasanos per mereixer aquest tracte?
Sí, ja en tinc prou d´una televisió que es diu valenciana i que
menysprea, es burla i margina la nostra llengua. No en vull saber res
més d´una televisió que no és sinó escombraries!! Per a mi, s´ha acabat
eixa televisió que vomita un odi atroç contra la nostra llengua i la
nostra cultura! Eixa és la política de RTVV! I eixe és el projecte
d´informació que té el Govern Valencià!
Dic tot això perquè el
dimarts 18 de gener, per casualitat, vaig anar a parar al programa DBT
en el qual tots els anomenats «prestigiosos periodistes» (amb la
pluralitat a que ens té acostumats Canal Nueve: ABC, Periodista Digital,
Las Provincias, El Mundo…) i parlant en castellà debatien (millor
diria que se´n reien i es burlaven) del debat del Senat, en el qual
s´introduïen les llengües oficials no castellanes. Tot el «debat» va
consistir en ridiculitzar la nostra llengua i també el gallec i el basc i
en destacar el preu que costava eixa traducció. En cap moment, ni ho
espere, van parlar dels sous que van cobrar eixa nit els periodistes per
menysprear la nostra llengua. I això en una televisió que es diu
valenciana!! Entre bromes de mal gust i burles sense to ni so, els
periodistes en qüestió només destacaven els diners que costaria «ese
invento».
Sé que a Canal Nueve hi ha bons treballadors, bons
professionals. Però quina llàstima de directius que hi ha! La demagògia,
una parcialitat descarada, l´insult, el menyspreu per tot allò que és
valencià, és la tònica de Canal Nueve!! D´una TV que es diu valenciana!!
Quin sarcasme!! I quina llàstima i quina vergonya de televisió! I en
els diners que costa mantindre uns periodistes que ni tan sols van
tindre el detall de parlar en valencià!! Per a què, pensarien, si el
mateix president Camps utilitza ben poc la nostra llengua!!
La
demagògia, la mentida i la falsedat d´aquells «periodistes» en cap
moment van fer menció al fet que a Suïssa hi ha quatre llengües
nacionals (alemany, francès, italià i romanx) amb traducció per a
aquells que no en saben una d´elles, tot i que la major part dels
suïssos en saben parlar més d´una!! O a Bèlgica, amb el neerlandès, el
francès i el való i sense cap problema per a les traduccions!
La
manipulació a què ens té sotmesos als valencians Canal Nueve, que
constantment utilitza l´encenser per riure-li les gracietes al poc
Honorable Camps i als seus consellers, se´n passa de la ratlla! Per a mi
s´ha acabat de vore una cadena que tracta amb menyspreu la llengua que
vaig aprendre dels meus pares i que jo he transmès als meus fills.
Vergonya, Canal Nueve, vergonya!!!
“Yo hablo y a veces pienso en valenciano, como mi padre y mi abuelo, y no comparto el espectaculo que se ha producido al senado”
La clau és el “a veces pienso”. Quan una persona parla una llengua, normalment pensa en aquesta i no en una altra. Uns coneixements bàsics de sociolingüística no li anirien malament al Sr. González Pons i com a consell li diria que fera alguns del cursos CAL que fem els professors del País Valencià, d’on ell va ser conseller, o és que no recorda les lleis d’ací, Sr González?
I més endavant:
...Només per aixó ja podia haver endevinat que es trobava al seu país, però ara, a més, totes les veus parlaven català i aixó n’era la prova definitiva; i aquest aspror l’emocionava d’una manera que cap altra llengua més harmoniosa no el podria emocionar mai. No era un llengua bella, estava disposat a admetre, i la gent que la parlava no eren ni ben plantats ni ben educats; però eren la seva llengua, el seu país i la seva gent.
Tot açò ho escriu Pat 0’Brian a la seva novel·la Els catalans (edicions 62), escrita el 1953 a Cotlliure, on residia l’autor des de 1949 fins a la seva mort, i més famós per les seves novel·les d’aventures navals amb el capità Aubrey i el Doctor Maturin.
Sembla ser que la substitució del català pel francès als pobles del nord dels Pirineus és un fet més recent del que volen fer-mos creure.
Molts del comentaris, anònims la majoria, que es deixen als diaris digitals, blocs,… respiren l’aire d’aquesta resposta donada a la Conxa, la protagonista de la novel·la. Crec que encara s’entesten en fer-mos sentir culpables d’alguna cosa. Jo no sé de que s’hem de sentir culpables. Si ells s’ofenen, el problema és d’ells, no meu.
Acabe de llegir el llibre d’Elena Yeste sobre el revisionisme i la falsificació històrica. Està editat per Pagès editors de Lleida i el títol és L’era de la hipermemòria. És curt i agradable de llegir. Acaba amb el següent paràgraf:
I així, on hi ha hagut violència, massacres, víctimes, emergeixen veus que capgiren les coordenades interpretatives del passat; memòries sepultades que tornen al present amb arguments i retòriques ancestrals; passats nostàlgics, hagiogràfics, irreverents, negacionismes que se’emmirallen amb passats bàrbars, en una època en que tot és relat. Hipermemòria.
Uns dies abans acabava de llegir La guerra cívil espanyola de Paul Preston on ja acusava a alguns “historiadors” de revisionistes (a mi m’agrada més negacionistes) i Elena va més enllà, diu els noms (Pio Moa en el cas de la guerra cívil). Però en dòna molt més exemples: els cas Anna Frank, la Shoa, el genocidi de Ruanda, ……
Un dia després vaig entrar a la llibreria del Centre Bonastruc sa Porta de Girona, on tenen molts llibres sobre el tema jueu i em vaig fixar que hi havia una lleixa dedicada a l’antisemitisme i el negacionisme. Com diu Elena has de llegir aquests autors per poder demostrar les seves mentides.
Stephen Maturin (Esteban Maturin i Domanova). Mig irlandès, mig català és un personatge de ficció de les novel·les de l’escriptor britànic que va viure a Cotlliure, Pat O’Brian.
As an advocate of Catalan independence from Spain, and a resolute opponent of Bonaparte’s tyranny, Maturin had become involved in intelligence gathering,
and eventually becomes a renowned (to those in a position to know)
secret agent, though he never accepts payment for his services.
Evidentment en la versió cinematogràfica no es diu res de tot açò.
Una de les visites que vaig fer en la meva època penedesenca va ser als tres monestirs de la ruta del Císter. El més important sembla ser el de Poblet, però a mi, m’agradà més el de Santes Creus, ja que pots moure’t més lliurement que als altres dos. El de Vallbona,també em va agradar al no estar tant explotat turísticament com el de Poblet. De tota manera és una visita que cal fer alguna vegada. Vore les tombes reials i l’arquitectura del propi monestir. Vore la porta d’entrada i comparar amb altres de la ciutat de València o Morella. Ahí és on veus l’unitat de cultures que altres volen negar, ahí és on t’adones que hi ha gent que et vol enganyar amb secessionismes i xorrades per l’estil i més sabent quina classe de gent promou aquestes teories.
Reis enterrats al monestir
Joan de Borbó, crec que volia ser enterrat a Poblet, i crec que em va semblar vore el lloc reservat per a ell. Crec que hauria estat vergonyòs enterrar a un Borbó al mateix lloc que els comtes de la casa de Barcelona o dels Trastàmara.
…..que ens deixen en pau i lliures.