Un dia a Girona i alguna reflexió.
Un matí per Girona. 20-3-2015.
Per què cada vegada és més difícil aparcar a Girona? Avui, he hagut d’anar al pàrquing pagant ja que al de la devesa era materialment impossible trobar-hi lloc.
Caminar sense rumb prefixat per Girona té els seus avantatges. Vas al teu ritme, tranquil, malgrat que de quan en quan et trobes algun grup de turistes pel camí. Com és que avui hi havia tants italians? Seguint aqueta improvisació he passat per davant de Sant Pere de Galligants per veure si hi havia alguna exposició temporal al Museu d’Arqueologia, però no hi havia res. D’allà he continuat pujant pel costat del la catedral cap a la part de fora de Torre Gironella, on he descobert uns racons pels quals mai havia passat. He trobat un santuari petit molt modern que segon diu allà, és d’un miracle que va passar al 1970. No tenia ni idea que allà hi haguera aquesta , en la meva opinió, solemne tonteria. Com és que encara hi ha gent que creu en miracles de l’estil “marques de sang al terra”? També he vist una entrada a una espècie de cisterna on he vist unes pintures al fons, però com no hi havia lluny, no he pogut veure bé que era. He caminat per dalt de Torre Gironella i després ha baixat ca la part de darrere de la Universitat, on estan els jardins Joan Fuster. La veritat és que com a valencià, m’he quedat un poc despagat, ja que de jardins res, sembla més un pàrquing per al professor i treballadors d’allà que un jardins en honor de l’assagista de Sueca.
Amb la intenció de beure alguna cosa he baixat cap al bar L’Arc, però era ple de turistes i sense cap taula lliure. Al Museu d’història del la ciutat hi havia una exposició sobre la ciutat als segles XVI-XVIII, que sembla continuació de que hi havia l’any passat sobre l’edat mitjana. Anys negres pel nostre país: Inquisicions, contrareformes,…i finalment Borbons. La noia de l’entrada m’ha ofert un guia en francès, malgrat parlar el meu català de València. Després m’he adonat que portava el meu polar de l’USAP de Perpinyà, he he. L’exposició sembla tenir continuïtat amb la que hi havia al Museu d’Història dels jueus sobre com el catolicisme oficial perseguia a les altres religions o esglésies cristianes durant els mateixos segles: “La Girona dissident, segles XVI-XVIII” Per cert, hi havia vigilància policial extra avui al museu. L’atemptat a Tunis d’ahir es nota de seguida.
A la Fontana d’Or hi havia una exposició sobre el romànic, però massa interactiva pel meu gust. Potser a les noves generacions els agradi més. I al Museu del Cinema, una exposició pels amant de les estrelles del cinema i la música, una exposició de fotografies del fotògraf Terry O’Neill.
Com sempre visita les llibreries Les Voltes i Llibreria 22, amb la collita de Vicenç Pagès Jordà, Esther Blanco Ribot, Josep Pla i Fernando Pessoa. Ferran Torrent va caure a la Roldòs de Sant Feliu de Guíxols.
Com és que hi trobe tantes coses a fer a Girona, que no trobe al sud del Sènia? Tan de mal han fet els anys de govern popular per aquestes terres? Al meu poble hi ha un museu d’arqueologia, però no conec ni sé que haja fet cap exposició temporal per, almenys, atraure al públic local. Les restes antigues tenen uns horaris de visites estranys per al visitant que pot venir a visitar-les, o algunes possiblement ni les obrin. I després a passar caps de setmana en FITUR els responsables d’aquest desgavell, per a què? Potser no som Girona, o la costa brava, però la manera amb que es porta ara la promoció turística i cultural del poble, no crec que siga l’adient per un poble que se les dona de tenir una gran història i una gran tradició musical. O més, quantes llibreries hi han al poble? Cap, només alguna papereria que ven llibres i la majoria en castellà; i els que són en català, són infantils. A tots els pobles que he viscut o conegut al nord del Sénia hi havia alguna llibreria de referència, ací, el desert cultural. I per rematar-ho més, el 21% del Senyor Wert. No li veig ràpida solució al problema, però esperem que canvie en el futur.