Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Contador, el dopatge i les matemàtiques

En un del primers posts del meu bloc ja parlava sobre el poc conèixement dels nombres que té la gent. Aquesta vegada torna a passar. A la premsa diuen que a Alberto Contador li han trobat 0,000 000 000 05 grams de clembuterol (pràcticament zero) i han insinuat una acusació de dopatge. Si els periodistes que han publicat açò foren seriosos, no farien gens de cas i advertirien als del control anti-doping que s’ho facen mirar. Que volen filtrant aquests notícia? perjudicar al guanyador del tour per no ser agradable als seus interessos? Ja ho varen intentar amb Indurain, Armstrong i altres, i ara sembla tocar-li al madrileny.

Arthur Penn

Avui ha arribat la notícia de la mort del directo americà Arhut Penn, Autor de pel·licules com “Bonnie and Clyde”, “The Chase”, “Little big man” o “The left handed man”. Vos deixe amb el final de “The Chase” amb Marlon Brando, Robert Redford i Jane Fonda. 

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

El “liberalisme” del PP.

Avui les ciutadans de Llíria hem pogut comprovar en que consisteix el “liberalisme” del PP, que tant predicava José Maria Aznar fa uns anys. Al monestir de Sant Miquel l’any passat podies esmorzar en tres llocs diferents, ara per treure-li la competència (no trobe altra explicació) al bar nou que han obert dins dels jardins, han tancat l’altra paradeta que hi havia en els jardins i no hi ha cap parada de menjar en l’esplanada del monestir. I diuen que són liberals i fomenten la llibertat de mercat i la lliure  competència. Com a conseqüència d’aquest fet al gent li ha tocat fer més cua que altres anys i ha més la qualitat de l’entrepà deixava molt que desitjar. El proper any el portarem fet de casa i tornarem a omplir la bota de vi pel beure.

Pont dels Carcaixells (Serra de l’Ardenya)

Un excursió molt senzilla que fèiem a Sant Feliu era pujar els Carcaixells i si la volies fer més llarga anaves fins al Montclar (417 m) o podies anar al poblat ibèric de Plana Basarda. Es pot anar amb xiquets, ja que al llocs més “difícils” hi ha unes cadenes que ajuden a pujar i també el pont que podeu vore a la foto. He vist pujar a un home vell amb crosses, així que si hi ha voluntat es pot fer. També he anat amb gossos, però  el problema és que tenen por a travessar el pont i han de tornar enrere, o intentar passar per sota i els animalets no saben grimpar.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Castellet de Perpinyà

L’haver viscut a l’Empordà té l’avantatge de poder haver recorregut la part del nostre país venuda als francesos pels castellans. Ací una imatge del castellet de Perpinyà. Esportívament seria l’equivalent rossellonès a la rambla de Canaletes, ací celebra l’USAP els seus títols. Es pot també visitar el Palau del Reis de Mallorca. Llàstima que els voltants de la ciutat estiguen molt degradats degut a la proliferació de centres comercials (Auchamp, Decathlon, …..). Però podeu fer una escapada cap al Pirineu o cap a la costa: Cotlliure, Argelers, Portvendrés, Banyuls, Cervera i entrar a l’Empordà per Portbou, Colera i Llançà.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Castell de Dénia

Un estiu, un grup de companys de la facultat, anàrem a Dénia a un curs d’estiu de matemàtiques sobre geometria no euclidiana. Al matí fèiem el curs i  a la tarda a la platja o a conèixer la ciutat (a la nit festa, no cal dir-ho). Una visita va ser el castell de la ciutat on vaig fer aquesta foto. El Montgó sembla amenaçat pel canó, però aquesta muntanya té perills més greus: l’urbanisme salvatge que afecta a tota la comarca de La Marina. La foto és del 1992 (com deu d’estar ara?). Dénia ja va haver de patir al primer Borbó de manera especial, ja que fou la primera ciutat en reconèixer a Carles III com a rei de València i aixó al futur Felip IV no li faria cap gràcia.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Viena 1988(nòria de Prater)

Era molt jove i vaig passar un cap setmana a Viena (Wien). Eren les possibilitats que teníem amb l’Interrail. L’únic lloc de la ciutat que volia vore per davant d’altres, era la nòria del Prater i la raó era Orson Welles. La càmera que tenia llavors era la típica que et regalaven quan feies la comunió i eixien unes fotos quadrades i xicotetes, a més que en aquella època no tenia ni idea de fotografia (ara un poc més, però seguisc cagant-la moltes vegades). Evidentment vaig pujar a la nòria, amb una mica de por donades les seves dimensions. Però no em vaig penedir d’haver-hi pujat: vaig vore tota la ciutat des de dalt, els palaus, el Danubi (Donau) i vaig sentir-me Joseph Cotten per un moment.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Vies verdes: dues visions diferents.

La foto que podeu vore és del pas del carril bici que va des de Sant Feliu de Guíxols a Girona, per l’estació de Santa Cristina d’Aro, seguint el camí del tren de via estreta que unia les dues ciutats. És un camí molt utilitzat, tant per ciclistes, com per corredors, gent que va simplement a caminar, o excursions a cavall. Com es pot observar a la foto, no està ni asfaltat, ni pintat de verd, cosa que per caminar o córrer és molt millor, ja que no se carreguen tant els peus. El recorregut segueix l’antiga via del tren i només va al costat de la carretera en el tram abans d’arribar a la ciutat de Llagostera.
Ara comparem amb aquestes coses verdes que han aparegut últimament a la nostra comarca: pintades de verd (que maco!), asfaltades (així duren més, no?, ara ja no són tan aptes per córrer o caminar), al costat d’autovies (respirant l’aire pur dels camions i cotxes). L’únic que se sembla a una via verda és el tram de l’antiga via del tren de la RENFE des de Llíria a Benaguasil, o el camí que va a Sant Vicent. I clar pintadetes de verd, que queda més ecològic, però asfaltades.
Ens volen prendre el pèl, jo he vist unes quantes vies verdes i no són així: a la de Sant Feliu-Girona, segueix la Girona-Olot. Des de Ripoll a  Ogassa hi ha un altra via verde que resegueix un antic carrilet. La del tren miner que segueix la via que baixava el mineral a Sagunt, i no és el que han posat ací al Camp de Túria. Potser si la gent viatjara més i es fixara més en el que hi ha fora no ens prendrien tant el pèl.