Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: política

Llibertat, anarquia i aforisme cada dia CLXXXII

“Rússia ha vist moltes coses al llarg dels mil anys de la seva història. Només hi ha una cosa que no ha vist mai en mil anys: la llibertat.”

Vassili Grossman

“During the thousand years of her history Russia had seen many great things. During the Soviet period the country had seen global military victories, vast construction sites, whole new cities, dams across the Dnieper and the Volga, canals joining different seas. The country had seen mighty tractors and skyscrapers…There was only one thing Russia had not seen during this thousand years: freedom.”
The Russian Masterpiece You've Never Heard of – Foreign Policy

Kennedyana, de Vicenç Pagès i Jordà.

L’obra pòstuma de Vicenç Pagès no decebrà gens als seus seguidors, ja que com diu ell al llarg d’aquest assaig a la vida de la família Kennedy i altres agregats la realitat supera la ficció. Troia, la Ilíada, l’Odissea, la família Corleone, el Dallas dels anys huitanta…..ja poden els guionistes cercar trames, finals tancat o obert, o cercar trames secundàries per enganxar al lector o espectador, que els serà molt difícil superar la realitat dels fets ocorreguts al segle passat al voltant d’aquesta família d’immigrants irlandesos que ho va aconseguir quasi tot per tornar-ho a perdre de seguida.

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia CLXXIV

-Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos.
La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t´havia d’haver estovat la dura fosca dels pobles,
donat a tortura, penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol, sol i hivernat,
gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!
– Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Final!, de Joan Brossa

Final! - YouTube

Els dies del Saurí, de Daniel Olmo i Verdcel

Ahir vaig anar a la presentació del llibre de Daniel Olmo “Al-Azrak, el malson de Jaume I” i de pas que vaig comprar la història del lider sarraí vaig veure que tenia alguns exemplars de les seues col·laboracions amb el grup alcoià Verdcel. Com el llibre-disc Petjades em va agradar molt ahir vaig adquirir aquesta llibre-CD on ens planteja una història molt real sobre els problemes laborals als que s’enfronta una parella amb el rerefons de la crisi del 2008, la reforma o destrossa laboral feta pel PP i els moviments del 15-M.

Em falta escoltar el CD.

La unitat d’Espanya com a valor polític, d’Antoni Simon Tarrés.

La primera notícia que vaig tenir d’aquest llibre fa ser fa poc en un article a Vilaweb de Vicent Partal i vaig decidir que havia de fer-li una ullada. La ullada ha estat ben aprofitada ja que com diu els subtítol del llibre, una arqueologia intel·lectual, l’autor ens mostra d’on ve i com ha evolucionat aquest concepte d’unitat que els espanyols tenen en algun lloc més amunt de Déu. Bàsicament es podria resumir en com els “intel·lectuals” espanyols sempre han donat més importància al valor de la unitat que no pas al de la llibertat, cosa que em recorda la teoria dels valors múltiples i incompatibles d’Isaiah Berlin que vaig llegir fa anys. I per justificar aquest valor de la unitat s’inventen unes teories que no entenc com ells mateixos se les podien creure.

Tot plegat, el llibre està molt bé, però la meua reacció al final és com la de Pepe Rubianes fa molts anys: “A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España ya en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta España, que llevo desde que nací con la puta España, vayan a la mierda ya con el país ese y dejen de tocar los cojones.”  I després d’aquest acurat anàlisi d’Antoni Simon, encara més.

Felicitar a l’editorial Afer per haver publicat aquest llibre, que recomane, sobretot als espanyols que encara tinguin un poc de seny democràtic. No cal ser independentista per ser demòcrata.

Ebro 1938.

Abans de l’estiu em varen fer arribar aquest llibre sobre la batalla de l’Ebre. Sembla que el varen comprar Gandesa, ja que dins hi havien entrades del Centre d’estudis de la Batalla de l’Ebre. El llibre està bé, massa tècnic per al meu gust al ser un llibre especialitzat. A més de contar els fets i donar moltes dades tècniques i estadístiques, dona molta importància al paper de l’aviació en aquesta batalla, paper que es desenvoluparà plenament a la II Guerra Mundial.

A mi personalment, m’agrada més el llibre d’Assumpta  Montellà, 115 dies a l’Ebre, que ens conta el mateix, sense aclaparar amb tantes dades numèriques i donant més veu a les persones que varen patir la sagnia d’aquesta batalla. Ara, és clar, són llibres totalment diferents en el seu enfocament.