Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El conformista, d’Alberto Moravia.

Fa poc va morir el director de cinema italià Bernardo Bertolucci, i fa uns dies vaig “robar-li” a la meua parella aquesta novel·la en la que es basa una de les seues primeres pel·lícules, que per cert no he vist. Potser em va atraure la coincidència de dates o el fet que no haguera llegit res d’Alberto Moravia, però la vaig començara llegir. Al principi m’havia semblat massa lenta i un poc pesada, però conforme anaven avançant els capítols aquest es feien més interessants i més frenètics fins a arribar a l’epíleg final, i en un parell de dies he llegit la meitat final.
El conformista, o l’home apàtic, que sembla que tot li va bé, si li acosta a una normalitat que vol trobar i que sembla que la troba al règim feixista de Mussolini. Una busca del passar desapercebut de la qual se n’aprofiten els règims totalitaris per convèncer i enganyar a la massa: tots iguals, cap diferent, por a l’estrany. El protagonista es veu diferent a la resta, pels seus problemes durant la infància i intenta integrar-se i passar desapercebut en una societat que en uns quants anys caurà arrossegant als protagonistes.

Compromís, quin compromís?

Avui, Josep Barberà, president d’ERPV, i Josep Lluís Albinyana, expresident del consell preautonòmic, visitaven a la presó de Lledoners. La notícia segurament, passarà desapercebuda a la premsa, però per la gent que volem la llibertat i més democràcia al nostre país no, i més si comparem amb el que fan els polítics valencians que ens representen actualment, i ho dic especialment pels líders de Compromís.
Fins ara, crec que només Alexis Marí,es-diputat de Ciutadans, havia visitat als presos polítics, i també una ex de ciutadans, Carolina Punset, s’havia entrevistat amb el President Puigdemont a l’exili. La pregunta, després d’aquests fets és: quin compromís té Compromís amb la lliberta? amb els país? Sembla que poc o cap. Només el president de les Corts, el Sr. Enric Morera ha fet declaracions a favor del presos, la resta, s’han quedat muts? No li fa vergonya a alguns dirigents de la coalició que els ex-representants de Ciutadans hagen anat ja i ells no?
A més el passat dissabte férem a Bétera una concentració de protesta contra la violència feixista que varem passar el darrer mes de setembre durant la celebració de l’Aplec del Camp de Túria. Encara estem esperant els suport d’algunes seccions locals de Compromís de la comarca.
Potser aquest tacticisme preelectoral els faça guanyar vots, però també els farà perdre molts.

PD: Per si algú de Compromís té la pell molt fina, la meua crítica vol ser constructiva. S’estan fent coses molt bé i cal seguir endavant, però no tenim que oblidar la lluita per la democràcia i la llibertat dels pobles. I si en alguna dada estic equivocat, aviseu-me i la rectificaré.

Heidi, Lenin i altres amics, de Joanjo Garcia.

Diu Joanjo que a cada novel·la intenta fer alguna cosa diferent, no repetir-se, i en aquesta ho aconsegueix. Et pot agradar més o menys (jo sóc dels de més), però després de llegir dues novel·les d’ell, puc afirmar que aquesta voluntat de canvi hi és. Una història narrada de manera no lineal entre el present i el passant que avançat al llarg dels capítols on hi trobareu tractats diferents temes: la mort, la violència infantil que marca per sempre a algunes persones, els secrets inconfessables i les mentides per tapar-los. Tot això amanit amb una mica d’història i de nostàlgia infantil, ens porta al sorprenent final, on s’expliquen les principals claus de la narració.
Una anècdota, és el segon escriptor que trobe que parla dels solars perduts de les ciutats. El primer, l’empordanès Vicenç Pagès Jordà i ara el valencià, Joanjo. Ara, els motius són prou diferents.