Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: matemàtiques

Analfabetisme matemàtic, ara Trump.

Mireu aquesta formula que sembla complicada  o la volen fer complicada per quedar bé enfront dels ignorants. A dalt és una simple resta entre exportacions i importacions, o siga el que es sol fer quan calcules un tant per cent. Però a sota hi ha tres factors i segons diuen ells l’èpsilon val sempre o,25 i la φ val sempre 4, per tant multiplicat val sempre 1. I tots sabem que multiplicar o dividir per u no canvia res al resultat final. Per tant això que ens volen vendre com a complicat és un simple tant per cent o tant per u. Sembla ser que Donald Trump i els seus assessors no varen anar a classe quan varen explicar l’element identitat del producte de nombres reals o es pensen que la resta són uns ignorants!

Jeroni Munyós i la supernova de 1572. Exposició i conferència inaugural a Llíria a càrrec de Vicent J. Martínez.

Al 1572 es va observar una supernova al cel. Un dels que la va observar va ser el científic valencià Jeroni Munyós, poc reconegut a casa nostra però molt apreciat i conegut per altres científics  de l’època com Tycho Brahe. Aquest fet i altres varen revolucionar la concepció que es tenia fins aleshores de nostre món, de la immutabilitat del cels aristotèlica que acabarà donant la visió actual que tenim del nostre sistema solar, malgrat les pressions en contra de l’església i dels poders fàctics de l’època. Per això ell va tenir por a divulgar molt aquests descobriment i rebre represalies, com les que va patir Giordano Bruno o Galileu un poc més tard i enlloc d’estrelles parlava de cometes, però incidint en que eren fenòmens supralunars.

 

De tot açò i algunes coses més ha anat la conferència inaugural de l’exposició itinerant que la Universitat de València a dedicat al personatge de Jeroni Munyós al 500 aniversari del seu naixement i que ara ens arriba a Llíria i que podreu visitar durant uns dies a l’oficina del turisme de carrer Sant Vicent, dalt dels mausoleus romans.

 

Cielos de Piedra, de A. César González García.

Gràcies al bloc d’Enric Marco, professor d’astronomia de la UV i autor del bloc Pols d’Estels a vilaweb vaig descobrir aquest llibre que ens apropa a com utilitzaven i per a quines finalitats l’astronomia els nostres avantpassats. El primer que ens adverteix l’autor és que em de canviar la nostra visió sobre la matèria i no podem mirar aquest ús amb els ulls del segle XXI i em de contextualitzar aquest ús a  la seua època i lloc. Potser per això se n’han propagat alguns mites que cal desmentir i potser confirmar amb més dades i investigacions. Val la pena llegir-lo però segur que defrauda als que cerquen explicacions estranyes a fets molts més simples.

Vos deixe l’enllaç del bloc de l’Enric on parla més i molt millor que jo sobre el llibre:

Cielos de piedra. La astronomia de nuestros antepasados

Mathland (El enigma del talismán matemático), de Pedro A. Martínez i Sonia Müller

Bastian es va amagar en un magatzem de la seua escola per llegir La història interminable i així començar una de les aventures (llibre o pel·lícula) que varem conèixer de jóvens. En aquest cas el protagonista, Alan, després de ser expulsat de classe de matemàtiques va a para a una altra aula-magatzem que el durà al planeta Mathland on descobrirà que les matemàtiques no són tan difícils com la gent es pensa i en una barreja de lliçó matemàtica i episodi de Bola de Drac, salvarà aquest planeta d’un greu perill i podrà tornar a la seua vida normal, però ara gaudint un poc més de les classes de matemàtiques i, sobretot, perdent la por a equivocar-se, ja que moltes vegades de les errades s’aprèn si tens ganes de saber.

Molt recomanable per alumnes d’educació secundària

Las matemàticas del Cosmos, d’Ian Stewart.

Fa uns mesos anàrem a veure l’exposició al Caixaforum de València sobre l’Apol·lo XI i l’arribada de l’home a la lluna. Allà vaig comprar aquest llibre de divulgació matemàtica totalment recomanable, malgrat que alguns capítols es poden fer massa pesats per a gent no introduïda en aquest món, i per tant se’ls poden saltar o llegir sense aprofundir massa.  El títol parla de matemàtiques, però pot ser un una simplificació,  crec que l’astronomia és una especialitat científica que beu de molts fonts: matemàtiques, química, física, biologia, tecnologia o fins i tot la història i això és veu clarament en aquest llibre o com vaig descobrir al curs que va fer fa anys Juan Fabregat per a professors de secundària.

Abstenir-se gent que encara creu en l’astrologia i coses semblants. Encara recorde com el professor Joaquim Olivert, a la facultat de matemàtiques, posava a parir a totes aquestes pseudociències que tant atreuen a la la gent “analfabeta numèrica”, com diria John Allen Paulus.

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia XLIV

Hui ens toca rebre a nosaltres:

El seu amic Josep Pla va fer una barreja:

Ai, Reparada, que és trista la vida
quan es comença de tenir cabells blancs
i es descobreix que aquestes formes fines
seran d’un distret menestral!

Tu, Reparada, tens unes aparences
plenes de secrets i d’encants,
llargues, plenes, vives,
com les corbes d’un corball.
Ai, Reparada, si sabessis
les combinacions que es podrien fer
amb les teves el·lipses concretes
i el meu pensament…!

Si tu i jo, Reparada, poguéssim
anar un vespre carretera avall,
et dibuixaria les premisses
de la geometria elemental.
Tu hi posaries les corbes
i jo el càlcul integral,
i passaríem llargues estones
fent equacions de segon grau.
Et convenceries, Reparada,
que la geometria és important,
que per treure el suc de les coses
s’ha d’haver llargament meditat.

El corball és un peix negroide
que, sobre el llom esquitxat de blau,
hi té la rojor del crepuscle
entelat per un gris suau.
Però tot això són somnis i quimeres
de la cuina de Mon Amador.
Tu seràs una excel·lent carnissera
i jo un enze sense to ni so.
Però si la menestralia et fatiga algun dia
i vols una sensació rutilant,
jo vindré a ensenyar-te geometria,
mentre el retard no sigui exagerat.
Posa la direcció ben exacta,
escriu-me una postal!

Si un dit assenyala la lluna, de Toni Pou. Càlcul diferencial,literatura i televisió.

“No hi ha dubte que Tolstoi basava la seua interpretació en el càlcul diferencial desenvolupat per Newton i Leibniz al segle XVII, una eina matemàtica que permet conèixer l’evolució d’un sistema a partir d’una suma d’infinits canvis infinitament petits. En lloc de sumar grans esdeveniments per interpretar la història, Tolstoi intentava reflectir la complexitat del món en una suma d’infinites causes infinitament petites. En altres paraules, Tolstoi integrava totes les causes possibles per explicar els esdeveniments històrics. I aquesta visió de la història, transformada en tècnica literària, és un dels pilars sobre els quals se sustenta la monumental Guerra i pau.

El més interessant, és que aquesta tècnica no s’aplica només a la literatura, sinó també en algunes sèries de televisió, un fenomen que, com asseguren els experts, s’està erigint en la forma narrativa específica del segle XXI.”

Llegint aquest llibre del físic i escriptor Toni Pou arribe a aquestes línies que em fan recordar que quan vaig llegir Guerra i pau vaig trobar sorprenent que Tolstoi parlara de càlcul infinitesimal en una novel·la. Amb el pas del temps ho he arribat a comprendre i amb aquesta explicació de Toni Pou encara queda més clar.

La estructura de los números, de Gregorio Morales

Aquest llibres porta els subtitol de “Números primos para autodidactas adolescentes”, i amb raó ja que per enfrontar-te a ell s’ha d’estar interessat amb el tema i la veritat és que crec que l’esforç val la pena i pot ser d’utilitat als alumnes que no tenen prou amb el que s’explica a classe amb les 3 o 4 hores setmanals que es dediquen a les matemàtiques.Amb un llenguatge prou clar Gregorio ens va introduint al món de la divisibilitat, els nombres primers i altres conceptes. Alternant activitats matemàtiques amb altres més lúdiques i al mateix temps explicant eines informàtiques que podem emprar, va desenvolupant els capítols fins arribar als darrers on es fa una petita introducció a la criptografia.

Feia temps que no llegia cap llibre de matemàtiques, i aquest ha estat una agradable sorpresa. I això que jo no sóc d’Àlgebra, i menys de Teoria de nombres! ha ha ha.

 

Tribunal d’oposicions: una experiència poc agradable.

Gràcies a un sorteig enguany m’ha tocat ser vocal en les oposicions a professors de secundària en l’especialitat de matemàtiques. Ja a inicis d’any vaig fer una jornada de vaga en protesta per la convocatòria d’aquestes en ple final de curs (mes de maig) i eixint de l’un confinament el curs anterior. L’experiència no ha estat gens agradable per part del tracte rebut des de l’administració (que ingenus els que pensaven que amb Compromís les coses canviarien!), sort dels companys del tribunal, gent competent i treballadora i molt professional que feia fàcil la feina que ens havia tocat fer durant moltes tardes i dissabtes en ple final de curs, havent de compaginar la jornada laboral normal a nostra feina amb la tasques de tribunal d’oposicions. Són uns quants els aspectes a criticar,  i el primer ja l’he dit, un calendari solapat amb el final de curs (sort que enguany no tenia 2n de batxillerat!), però hi ha més:

-Aquest solapament sobre el calendari normal de curs, a nosaltres ens afecta, però perjudica més a la gent que oposita,ja que els lleva temps i forces per presentar-se al concurs en condicions. I indirectament als nostres alumnes, que no ens tenen a l’aula en plenes condicions d’atendre’ls correctament, sobretot al final de curs.

-Sentiment d’haver estat utilitzat políticament pel polític de torn que s’ompli la boca dient que convoca més de 400 places de matemàtiques i després posen un examen per carregar-se a més de la meitat dels aspirant. Tinc la sensació que m’ha utilitzat per fer la feina bruta, els suspendre a tanta gent que quasi la meitat de les places s’han quedat desertes. Sort que la gent que va venir a fer al·legacions tenia clar qui era el culpable de la situació i no ens va culpar a nosaltres, que només es varem dedicar a corregir l’examen que “algú” havia decidit posar. El dia que varem fer les mitjanes entre les dues primeres proves, se’ns va caure el món damunt, de quasi la meitat de gent aprovada a la primera part (20 de 42) varem passar a tenir només 8 aprovats, i tornant a revisar varem recuperar a 5 persones més.Tanta feina per a què? per obtenir aquest resultat! Ets sents inútil total. Aquell tarda isqueren preguntant-se que havíem fet! com era possible aquesta situació! No vaig dormir en un parell de nits! Qui és el responsable d’aquesta barbaritat de prova pràctica! Que pretenia? el que tinc clar és que avaluar els coneixements matemàtics per donar classe en secundària no era aquesta la seua intenció!

-El continus canvis al calendari i canvis aleatoris en la part burocràtica. Després d’un parell de setmanes on feia jornades de 8 del matí a 8 de la nit, per tenir tot corregit a temps, decideixen ajornar una setmana la publicació de notes i a tu se’t queda la cara d’idiota! Tanta feina per a què? ara una setmana més d’espera.Aquesta unida a la setmana d’ajornament de  l’inici sumen dues setmanes. No haguera estat millor convocar-les directament quan acabe el curs, al juliol, com es feia normalment!

-El menyspreu de l’administració per la nostra llengua: totes les rúbriques de correcció en castellà, temari en castellà! Normal que la majoria d’opositors utilitzara aquesta llengua en els seus exàmens i exposicions, si l’administració valenciana (I en teoria de Compromís) la menysprea. Com a valencià em fa vergonya aquesta situació i m’he callat per no posar més nervis a la gent que va passar a la segona fase, que ja havien hagut de passar pel cruel filtre de la part pràctica. Ara, a la meua manera si que vaig premiar l’ús del català, però crec que això l’administració ho hauria de promoure d’ofici. De que val demanar als aspirants un cert nivell de llengua catalana si després no l’usen?

-En aquest punt podria afegir el que és una presa de pèl per als valencians: el PEPLI. el meu fill comença enguany el batxillerat en Llíria, de tots els llibres que hi ha a la llista només estan en valencià el de llengua catalana i el de matemàtiques, i en història del món contemporani pots escollir! Un gran avanç o una reculada!

En definitiva, un experiència poc satisfactòria que a més no sé quan la cobraré, segurament amb un any de retard i amb la molèstia de haver de fer declaracions complementàries.

L’únic de profit, haver conegut i treballat amb el altres membres de tribunal: gent competent i professional que m’han ajudat molt en la meua estrena en aquests afer. I també conèixer a alguns dels aspirants que han demostrat estar preparats per afrontar la feina a la que aspiraven. Només els desitge sort en la seua futura feina i als que no han passat sort en futures convocatòries i que no tinguen la mala sort de topar altra vegada en un examen com el que han patit enguany,que si no passen siga perquè hi ha per davant gent millor i no per no saber fer uns problemes gens apropiats per unes oposicions a secundària.

Potser a algú li molestarà el que he escrit i on ho he escrit, però no podia deixar de fer constància de la meua protesta i del quins són els meus sentiments ara que tot ha passat: decepció i molest per haver estat utilitzat. Satisfacció d’haver treballat amb gent professional: Lupe, Neus, Isabel i Xavier. I saber que que no eres l’únic que pensa el mateix.

Sis anys portem amb Compromís a la Conselleria d’Educació i coses com aquestes i altres que patim diàriament al centres ens desmoralitzen i no notem el famós canvi promès fa sis anys.