Entre el Túria i el Ridaura

Sembla que en Joan Daniel Bezsonoff fa escola amb això de les guies sentimentals, i després de Perpinyà, li ha tocat el torn a L’Alguer (pel valencià Joan-Elies Adell) i a l’Empordanet (la meua segona terra o terra d’adopció) pel begurenc (o bacanard) Adrià Pujol Cruells. La vaig vore a la llibreria 22 de Girona i després de la grata sorpresa de la primera guia i del llibre de l’autor “Picadura de Barcelona” (premi Mitrofan 2015, he he), no vaig dubtar a comprar-la malgrat el haver viscut quasi deu anys per aquelles terres. El resultat ha valgut la pena, redescobrir el que ja coneixes amb el punt de vista peculiar de l’Adrià Pujol i descobrir altres llocs i peculiaritat de l’Empordà Petit que no coneixies. Ara ja tinc altres coses que fer i buscar amb els meus esporàdics retorns a terres ganxones i planinanes.

Una mostra:
“La mare i el pare compraven llibres escrits per mossens i erudits de quilòmetre zero”

Fa uns dies vaig vore amb el meu fill la nova adaptació al cinema del personatge de Tarzan (lord Greystoke). En ella s’observava de fons la cruel colonització belga (o personal del rei Leopold II, rei dels belgues) del Congo. Dies més tard he llegit aquesta novel·la curta, però intensa, ambientada al Congo belga, però uns anys més tard, després de la segona guerra mundial. Racisme(al negre, al flamenc, a qualsevol que fora diferent), nacionalisme patriòtic del pitjor, integrisme religiós (catòlic), suren en les ratlles d’aquesta novel·la que vaig comprar a la llibreria 22 de Girona, seguint les recomanacions de Joan Daniel Bezsonoff. També té moments divertits:
“A classe cada vegada que els meus ulls ensopegaven amb el retrat del rei Balduí I, penjat a la pissarra al costat del santcrist, perdia la concentració. En venia al cap en Harold Lloyd, el comediant americà que, frec a frec amb Buster Keaton, més en feia riure. Com es pot prendre seriosament un paí amb un rei que retirava tant a un pallasso del cinema mut?”
O per amants de Tintin:
“-Per què tenim un cognom neerlandès si som valons, pare? No trobaries més normal tenir un cognom francès, com Dupond o Dupont, per exemple?
-No has escollit un exemple gaire engrescador, eh. I jo encara diria més: no has engrescat un escollit gaire exemplar?” (qui conega Titin ho entendrà)

Igor: Dr. Frankenstein…

Dr. Frederick Frankenstein: “Fronkensteen.”

Igor: You’re putting me on.

Dr. Frederick Frankenstein: No, it’s pronounced “Fronkensteen.”

Igor: Do you also say “Froaderick”?

Dr. Frederick Frankenstein: No… “Frederick.”

Igor: Well, why isn’t it “Froaderick Fronkensteen”?

Dr. Frederick Frankenstein: It isn’t; it’s “Frederick Fronkensteen.”

Igor: I see.

Dr. Frederick Frankenstein: You must be Igor.

[He pronounces it ee-gor]

Igor: No, it’s pronounced “eye-gor.”

Dr. Frederick Frankenstein: But they told me it was “ee-gor.”

Igor: Well, they were wrong then, weren’t they?
https://www.youtube.com/watch?v=w1FLZPFI3jc

Vaig comprar aquest llibre en una fira de llibres de segona mà, una mica animat per record d’alguns films americans o britànics sobre la mateixa època i tema similar.La primera part de la novel·la m’ha agradat força: la seva infància,la vida marinera (genial el parlar amb metàfores i símils mariners de l’oncle del protagonista, no Artur Mas ho faria millor!), la picaresca per poder sobreviure en un món hostil i hipòcrita, brutal amb els dèbils i amb els que no tenen un bon padrí. Tracta temes políticament incorrectes a l’època com la homosexualitat, l’esclavitud, la corrupció en diferents àmbits, …. En la meva opinió la segona part decau un poc, les intencions del protagonista de conquerir alguna dama amb diners per poder viure de rendes, ja no em semblen tan atractives i el fil de la narració perd un poc el ritme fins als capítols finals on els recupera.
L’autor faria una traducció del Quixot a l’anglès i sembla notar-se en alguns passatges de l’obra.
M’estranya molt que no hi haja cap versió al cinema o en telefilm o sèrie per la televisió.

“El Carod havia estat professor meu de català, quan jo era a l’EGB. Recordo que anava amb un cabell llag i rinxolat i amb una barba molt grossa. S’assemblava una mica a Karl Marx, Recordo que quan va morir el general Franco, a la classe, els nens ho celebràvem. Ells ens va renyar, ens va demanar que no ho féssim, deia que no s’ha de celebrar la mort de ningú encara que sigui un dictador tan dolent com Franco. Vist des d’avui, aquell gest l’honora.”

Vaig recordar aquest fragment del llibre-entrevista “Converses amb Xavier Sala i Martín” de Jordi Graupera, quan molta gent es va alegrar de la mort d’un torero i altres varen acusar a la “gent d’esquerres” d’alegrar-se, incloent a tots al mateix sac. Doncs no, no tots som iguals per ser d’esquerres o independentistes. Podrem estar en contra de la salvatjada que representen les corregudes i altres activitats, però no ens alegrem de les desgràcies alienes.
Buscant aquest fragment he trobat d’altres sobre els polítics de l’època:
Josep Piqué: “Brillant i molt ben preparat…….El Piqué és un bon polític, però està en el partit equivocat”. (Jo opine que ningú l’obligava a estar on estava, no?)
Albert Rivera: El tracta de mentider. “Perquè diu mentides. ¿Què vols que li pregunti a un senyor que diu que els castellà està perseguit a Catalunya? Aquesta gent tan populista, que arriba a graus tan còmics, millor ignorar-la” .(Per desgràcia els mitjans de comunicació espanyols no ho han fet i així hem arribat on estem)
I molts més com Joan Saura, Josep Montilla, Artur Mas, Joan Clos,….

Volta a l’estany de Banyoles, estanys de la Puda i les Estunes.
Feia temps que no tornava per la capital de Pla de l’Estany. Avui he anat per fer un recorregut senzill i molt pla. He fet la volta a l’estany. Fa uns quinze anys vaig fer un recorregut molt més ampliat que donava la volta a l’Estany, fent la volta més gran. Avui he fet el recorregut més simple que dóna la volta a l’Estany per un camí molt ben indicat. Per fer més recorregut del que seria només la simple volta he visitat unes llacunes properes i cap al final he empalmat amb el recorregut que va pels estanys de la Puda i l’antic balneari de la Font Pudosa cap al bosc de les Estunes, on hi ha una roca totalment esquerdada amb la possibilitat de passar pel mig d’aquestes esquerdes. Al recorregut que dóna la volta a l’Estany, cal destacar el poblat neolític de la Draga i l’església de Santa Maria de Porqueres.
Com he arribat abans de les nou del matí, a aquesta hora només s’escoltava a la gent que entrenava rem a l’estany. El camí que dóna la volta a l’estany és molt utilitzat per la gent per anar a córrer o simplement per caminar. La darrera vegada que vaig anar el negoci de lloguer de barques de rem estava tancat, ara l’han tornat a oferir i en pots llogar una i intentar bogar un poc.
Un poc més tard de les dotze ja he agafat el cotxe per anar a Girona, comprar la premsa i dinar la Creperia Bretona del centre de la ciutat, fent una visita abans al bar de l’Arc, l´únic que té una catedral al pati.

Botiflers, d’Ignacio Blanco.
Mala llet! Mala llet és el que tens quan acabes de llegir aquest recull de les intervencions del diputat per EUPV a la darrera legislatura de les Corts Valencianes. Ràbia de vore com uns polítics nefastos han manat en aquest país durant tant de temps i comprovar que encara hi ha gent que els vote. Jo només veig dues raons, o no se n’assabenten de res o són com ells o ho volen ser.
També em fa ràbia l’actitud de certa premsa que diu que és neutral amb el govern d’ara, quan abans s’ha fet de tot el que es podia fer. Els governants d’ara han d’anar amb peus de plom, quan als d’abans, sembla que se’ls permetia tot o quasi tot.
El llibre està dividit en cinc parts temàtiques, agrupant d’aquesta manera els desset discursos escollits. No espereu cap joia literària, ja que aquests discursos són molt improvisats i recollits del diari de sessions, com em va dir l’autor a la presentació del llibre al Casal Jaume I de Llíria. Ara, molts l’haurien de llegir abans d’anar a votar, no per votar a EU, però sí per saber a qui no votar.
Una anècdota sobre el discurs “Botiflers! Cova de lladres!”, que és el més famós a les xarxes socials: molts diputats del PP no sabien el significat de la paraula Botiflers, que poc que coneixen la seua història els valencians!
Després de tota una legislatura fent oposició amb cinc diputats, el grup d’EUPV va quedar fora de les Corts gràcies a la injusta barrera del 5% que marca la llei electoral al País Valencià. Poc premi per tant feina feta. Això hauria de fer pensar en canvis en aquest sistema electoral i fer-lo molt més democràtic. Ara, no veig que cap dels actual polítics tinga ganes d’enfrontar-se amb aquesta feina. Sembla que per molt, la democràcia només és anar a votar cada quatre anys i donar el poder a la partitocràcia actual, quan no uns, altres; i el que és pitjor, el poble no es queixa i es conforma.