Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: humor

L’imperi, de Ryszard Kapuscinski II

La superfícies de l’imperi supera els 22 milions de kilòmetres quadrats i la seua frontera terrestre és més llarga que l’equador i s’estén al llarg de 42.000 kilòmetres.

Si tenim en compte que, allà on motius tècnics ho impedeixen, aquestes fronteres estan encerclades per denses tanques de filferro d’arç…..i que el filferro es fa malbé de seguida a causa de les terribles condicions climàtiques, i que, cal canviar-lo sovint a centenars, bé, a milers de kilòmetres, podem arribar  a la conclusió que una part significativa de la indústria metal·lúrgica soviètica es dedica a produir ferro espinós.

Perquè és ben clar que la cosa no s’acaba amb enfilara les fronteres! Quants milers de kilòmetres de filferro es vant utilitzar per encerclar l’arxipèlag gular?….I quants milers de kilòmetres més s’han gastat en les tanques de polígons dedicats  a l’artilleria, els tancs o l’energia atòmica?I a les filferrades de les casernes? …

Si tot si això ho multipliquem per anys d’existència del poder soviètic, resulta fàcil respondre a la pregunta de per què a les botigues de Smolensk o Omsk no es podia comprar una aixada ni un martell, per no parlar d’un ganivet o una cullera……..Però això o és tot! Després totes les tones d’aquest filferro les havien de fer arribar en vaixell, tren, helicòpter, en camell o en trineus estirats per gossos als racons més llunyans, més inaccessibles de l’Imperi…………..I així , la gent, en lloc de construir cases o hospitals, en lloc de reparat canalitzacions i fils d’electricitat …es passaven anys ocupats (per sort, no tothom) a cobrir l’Imperi de filferro, per dins i per fora,  a escala local i nacional.

Tot un desgavell.

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia CXCVIII

Un tret de somrient comprensió, per cert, em valgué una sentència condemnatòria, d’un jutjat de primera instància de Barcelona, pel mer fet d’emprar la paraula “fornicar”. Aquest és, com tot el món sap, un verb d’extracció eclesiàstica, i pertany, si no hi ha rectificacions postconciliars massa últimes, al mateix enunciat dels Deu Manaments de la Llei de Déu. Però la “jurisprudència” menor, pel que sembl, havia decidit ignorar aquests precedents augusts, i vaig carregar una multa -suau, ho reconec- que el Codi Penal tenia previst per a…Per a què? Per a l’ús -vel·leïtós- del verb “fornicar”? Un dia o altre, algú haurà de muntar una “sociologia de la magistratura”, que, si s’estipula com cal, prou que farà pensar…

Contra Unamuno i tots els altres.