La superfícies de l’imperi supera els 22 milions de kilòmetres quadrats i la seua frontera terrestre és més llarga que l’equador i s’estén al llarg de 42.000 kilòmetres.
Si tenim en compte que, allà on motius tècnics ho impedeixen, aquestes fronteres estan encerclades per denses tanques de filferro d’arç…..i que el filferro es fa malbé de seguida a causa de les terribles condicions climàtiques, i que, cal canviar-lo sovint a centenars, bé, a milers de kilòmetres, podem arribar a la conclusió que una part significativa de la indústria metal·lúrgica soviètica es dedica a produir ferro espinós.
Perquè és ben clar que la cosa no s’acaba amb enfilara les fronteres! Quants milers de kilòmetres de filferro es vant utilitzar per encerclar l’arxipèlag gular?….I quants milers de kilòmetres més s’han gastat en les tanques de polígons dedicats a l’artilleria, els tancs o l’energia atòmica?I a les filferrades de les casernes? …
Si tot si això ho multipliquem per anys d’existència del poder soviètic, resulta fàcil respondre a la pregunta de per què a les botigues de Smolensk o Omsk no es podia comprar una aixada ni un martell, per no parlar d’un ganivet o una cullera……..Però això o és tot! Després totes les tones d’aquest filferro les havien de fer arribar en vaixell, tren, helicòpter, en camell o en trineus estirats per gossos als racons més llunyans, més inaccessibles de l’Imperi…………..I així , la gent, en lloc de construir cases o hospitals, en lloc de reparat canalitzacions i fils d’electricitat …es passaven anys ocupats (per sort, no tothom) a cobrir l’Imperi de filferro, per dins i per fora, a escala local i nacional.
Tot un desgavell.
