Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: Literatura

Terra de poetes, de Josep-David Garrido i Valls.

Després del Terra de Taifes En Josep-David Garrido ens delecta amb aquest recull de poemes de cinc poetes andalusins de la València d’abans de la conquesta per Jaume I. Cinc poetes on els temes de l’exili sobre la terra perduda son prou abundants, a mes de l’amor, a altres persones o al vi (no està prohibit per l’Islam?)

Un exemple del poeta Ibn Al-Abbar. Un poema que potser encara és d’actualitat donada la situació política actual i qui ocupa ara el Palau de la Generalitat:

València, terra agraciada d’aigua i i fruits!

Que la pluja continue arruixant-te, malgrat la meua dissort!

Estime el teu passat amb la lleialtat de l’amic intim

i deteste el teu present, de moribunda desolació.

Déu n’hi do! És un indret poblat pel qual somique

com si fóra una ruïna desèrtica.

Mazinger Z, de Go Nagai.

Ja era hora! els dibuixos de la infància i en la nostra llengua!

Però després de llegir el primer volum (crec que n’editaran dos més i així es completa la col·lecció) veus la censura a la que ens sotmetien en aquella època que ja era anomenada la “transició democràtica” , cap al 1978. Una versió més suavitzada i supose que en alguns episodis més que al llibre per fer més episodis.

L’anècdota curiosa és que mai havia llegit un còmic d’aquest que es comencen per darrere, però tampoc sabia que el sentit del diàlegs també és el contrari al nostre i a la primera pàgina ho he notat, ja que el que llegia no tenia cap sentit. Quan he acabat he vist l’advertiment! ha ha ha:

Al fons de la memòria de Déu, de Xurde Álvarez

No fondero de l’alcordanza de Dios, títol original en bable d’aquesta peça teatral (tinc els meus dubtes sobre si és teatre o narrativa) que vol dir que els protagonistes estan, si Deu existeix, allà al fons de la seua memòria, molt lluny per recordar-se’n d’ells si ho fa alguna vegada.

La vaga de metal·lúrgia asturiana que va durar quasi deu mesos és el tema de fons d’aquesta obra i protagonitzada per una família obrera que ha de fer front a la misèria que els portarà tants mesos sense treballar. Un misèria que no diferia molt de la que vivien quan encara entrava el sou de pare a la fàbrica. El fill narra els patiment de la família per poder subsistir al mateix temps que està llegint la gran novel·la de Melville, Moby Dick, establint un paral·lelisme entre la lluita obrera contra els amos de la fàbrica i la lluita d’Achab contra la gran ballena blanca. Una lluita que no acabarà tan bé com s’esperava, però de la que el protagonista extraurà alguns aprenentatges.

A la narració no hi parla, per també cal recordar que tot això succeeix en temps de la II República. Un temps d’esperança per als obrer i la gent humil, que va defraudar a molts que esperaven més valentia en els seus dirigents: la policia o l’exercit continuaven igual de repressors que en temps de dictadura o de monarquia i els resultats de quasi 10 mesos de vaga salvatge no varen ser molt positius per als treballadors.

Per cert, senyors del govern asturià: el bable és una llengua literària com qualsevol altra, per si no se n’havien adonat.

Tiberi, de Núria Cadenes.

M’agraden alguns llibres de Núria Cadenes, però amb aquesta darrera novel·la seua tenia una mica de por per culpa del grans precedents de Robert Graves i la gran adaptació a la televisió que va fer fa molts anys la BBC del seu Jo, Claudi.  Però el Reis d’Orient que passen per Riba-roja de Túria me’l varen portar i ha estat un gran regal del que he pogut gaudir les darreres setmanes. No espereu trobar el mateix estil que l’autor britànic resident a Mallorca durant  molts anys, però la narració que fa Núria no té res a envejar de l’autor de Jo, Claudi. Un estil diferent en el que la vida del segon emperador, fill adoptiu d’August, sembla una metàfora de la societat romana contemporània a ell, un home que quan agafa el poder entra en una decadència paral·lela a la de la societat on viu i que acabarà tràgicament amb el regnat de Calígula (un altre que sembla començar bé el seu regnat i acaba com el rosari de l’aurora). Això sí, les dones tenen un protagonisme més destacat que a l’obra de Graves, que ja el tenien.

Més informació ací.

Flash Gordon, de Don Moore i Alex Raymond

Una d’aquestes col·leccions de les que només compres el primer número i de la resta passes completament és aquesta que recupera els primer còmics del personatge Flash Gordon i la seua lluita contra el malva Ming. M’ha fet gràcia veure els dibuixos i en part, m’ha recordat la pel·lícula que varen estrenar quan era adolescent basada en aquest còmic i amb una cançó del grup Queen.

Vicent Andrés Estellés, de Pau Alabajos.

Diuen que aquesta és l’única biografia de Vicent Andrés Estellés, el fill del forner que feia versos. Com pot ser que en aquest país no s’ha fet una aproximació biogràfica del gran poeta del poble? Pau Alabajos ho fa en aquest volum. Però no penseu en trobar una biografia de dades ordenades a l’estil d’un historiador o periodista cultural, és la biografia d’un poeta feta per un músic que ha musicat molts dels seus versos. En aquest llibre trobareu versos, música, sensacions i sentiments que la figura del poeta evoca al músic de Torrent, a més de les dades biogràfiques essencials per entendre l’obra del poeta de Burjassot i com aquesta encara es valora a l’actualitat.

Una bona manera de commemorar l’any Estellés ara que les institucions en mans del feixisme que el poeta va combatre li han girat l’esquena l’any del centenari del seu naixement (1924-2024)

El cementiri de Praga, d’Umberto Eco

O com construir una ficció de com fer ficcions per atacar als enemics (en aquest cas jueus, maçons i altres semblant! Franco haguera gaudit del personatge principal!). A més embolicat amb la doble personalitat d’aquest odiós falsificador protagonista del relat, un racista que viu part dels esdeveniments històrics del segle XIX i ens avança alguns del XX.

Potser no es troba al nivell de la seua primera novel·la, El nom de la rosa, però es entretingut i atrau gràcies a l’aparició de fets i personatges reals i poder veure fins a quins punt d’estupidesa pot arribar l’antisemitisme i el racisme de certes persones. Potser faria riure, si no haguera existit la holocaust del poble jueu, el gitano o altres més durant el segle XX.

Vent de grop, d’Aurora Bertrana.

Després d’un fracàs editorial l’autora gironina va escriure el que ella va qualificar de “novel·la rosa” intentant no crear moltes polèmiques, cosa un poc difícil en temps de dictadura feixista. Però el resultat és molt lluny d’aquest qualificatiu que li va donar la mateixa autora. Hi ha una història d’amor no correspost, però és l’excusa per contar paral·lelament els canvis produïts als petits pobles de pescadors de la Costa Brava amb l’arribada del turisme de masses cap als anys 60 del segle passat. La pèrdua de la innocència del protagonisme potser és un metàfora del canvi produït als paradisíacs pobles de pescadors i pagesos que comencen a transformar-se en nius d’apartaments per a gent de pas.

Hi ha una versió cinematogràfica protagonitzada per Joan Manuel Serrat, però pel que he llegit no es sembla molt a la novel·la.

En aquesta edició el català utilitzat als diàlegs no és molt normatiu. S’ha prioritzat la versemblança amb la llengua parlada en aquella època a la costa empordanesa. A més hi barreja l’anglès amb el castellà macarrònic que intentaven parlar alguns turistes.

La mort del rei Artús

Aquesta és una part, crec que el final, del que hi havia abans del Tirant i del Quixot. Entretingut de llegir si t’abstreus de les exageracions numèriques medievals i, a mi en particular, en recordava alguna producció cinematogràfica de l’era dorada de Hollywood amb Robert Taylor i altres actors especialitzats en el genere.

I pobres dones! quin trist paper si comparem en com les tracta Martorell al Tirant!

Florencio Pla “la Pastora”, d’Elena Solanas.

No espereu trobar ací la biografia del guerriller de Vallibona que es va fer famós per qüestions totalment alienes al seu ideari polític. La seua vida no és la d’un destacat guerriller del maqui, ni la de cap lider de l’oposició armada contra el franquisme. Però per desgracia la propaganda feixista del regim el va utilitzar indignament per als seua propòsits i, potser per aquesta raó, el llibre porta com a subtítol “la dignitat robada”. L’autora, un neboda del maqui, no ens relata la seua vida sinó ens fa una explicació de com s’ha intentat recuperar i dignificar la figura d’una persona, víctima de la dictadura, que va intentar lluitar per contra la injustícia i al mateix temps demostrar que era un persona que qualsevol altra. Dignificar un figura que la propaganda feixista, tant en temps de la dictadura com en temps posteriors havia maltractat; desmentir totes les mentides que s’havien dit sobre ell i la seua família, que també va ser víctima d’aquesta dictadura feixista; i obrir els ulls a la gent sobre el que realment va suposar el franquisme per aquest país.

Un gran relat en menys de 100 pàgines, però que amaguen una gran feina al darrere de investigació i recuperació de la història que el feixisme ens ha amagat, fins i tot a la mateixa família del protagonista. Ja hi ha prou d’aquests temps de silenci!

Els dies previs, de Lluís Muntada.

Fa uns anys vaig llegir Canvi d’agulles, un altre recull de relats de l’autor de Riudellots. Ara, i sobretot gràcies a la recomanació de l’escriptor Joan Daniel Bezsnoff, he llegit i gaudit de Els dies previs, un altre recull de relats que no et deixa indiferent i on l’autor tracta diferents aspectes de la natura humana on destacaria el penúltim dels relats, Córrer.

Aquest recull és el darrer premi Mitrofan de literatura catalana i em ratifica en la meua opinió que el premi Mitrofan és el millor premi de literatura de l’actualitat. Gràcies, Joan Daniel!

A la platja de Camus, d’Elvira Cambrils

Abans de Nadal varem fer una visita a la llibreria L’esplai llibres de l’Alcúdia,una bonica iniciativa cultural a la localitat riberenca i allà vaig comprar aquest llibre d’Elvira Cambrils en que amb l’excusa de l’escriptor i filosof francès nascut a Algèria i molt involucrat en aconseguir una fi digna a la guerra de independència que hi havia aleshores, ens narra un historia doble ambientada en l’Algèria del moment i la València on la corrupció era el pa de cada dia gràcies al PP que manava aleshores. Pied-noirs, OAS, valencians emigrats al nord d’Àfrica, escriptores i músics valencians preocupats per la corrupció de moment van apareixent en una trama ben documentada i on les diferents èpoques del relata es van alternant al llarg dels capitols fins arribar al trepidant final a la platja de la Patacona i l’ermita dels peixets d’Alboraia.

L’autora agraix al final del llibre les complicitat i ajudes que ha rebut i anomena al gran escriptor català de Perpinyà Joan Daniel Bezsonoff que té algunes novel·les sobre el tema de l’Algèria colonial. Ara l’estil dels dos no és ben bé el mateix.

Amb aquesta ficció acabe una temporada de lectura amb l’Albert Camus.

La por, d’Esperança Camps.

Poden els diners i el poder donar la felicitat? Poden aquests fer que una al·lota cresca feliç i contenta en una llar on sembla que ningú li faça cas i on els pares només es preocupen de les seues coses i dels seus negocies, que a més no semblen gaire legals? I pot tot això influir a la vida de la futura adulta? Potser el títol que d’aquest relat curt d’Esperança Camps pot enganyar un mica, ja que no és la por que molts esperem, és la por que que potser tota aquesta felicitat aparent és fictícia i en qualsevol moment es pot esfumar com la boira matutina prop del mar.

Editorial valenciana, però relat en menorquí…..i després diuen que  no existeixen els Països Catalans!

Per més informació: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-esperanca-camps-la-por-arrabassar-llagrimes-tornar-aprendre-escriure/ i https://www.vilaweb.cat/noticies/la-por-gran-novella-curta-esperanca-camps/

Marco Polo, la descripció del món-El llibre de les meravelles.

Fa uns dies varen obrir una llibreria al meu poble i això és una gran notícia després de tants anys de sequera. Esperem que dure molts anys. Evidentment vaig entrar a xafardejar un poc i vaig en català no vaig trobar gaire cosa. El més atractiu per mi va ser aquest llibre dels viatges de Marco Polo. En els dies successius la part de llibres dedicada a la nostra llengua ha anat augmentant i això és bona senyal i, si vols algun llibre, el pots demanar que en pocs dies el tindràs a la botiga.

Pel que fa al llibre dels viatges de Marco Polo és atractiu ja que tots els capítols estan explicats i contextualitzats amb resums previs que els fan més entenedors per a tots els públics i així poder distingir que potser veritat i que potser  especulació del viatger venecià, ja que moltes de les descripcions que fa no són de primera mà, sinó a traves d’altres veus i això fa que vegades es confonga llegenda amb realitat (però potser a la llegenda és més bonica, com va dir un personatge de The Man Who Shot Liberty Valance?)

Personalment m’agraden més els capítols del primer i tercer llibre que no pas els dels segon (la seua estància a cort mongola de Kublai Khan). Potser la geografia i la història m’atrauen més que no pas les descripcions de costums.