Còmic basat en el partit de futbol que es va fer a Ucraïna entre un equip alemany i un altre ucraïnès que va acabar de la manera més tràgica possible i que posteriorment ha estat portat al cinema en diverses ocasions, la més famosa, però la menys fidel a la realitat la de John Huston amb Michael Caine, Pele i Syltester Stallone, Victory!.

El vaig trobar a la passada fira del llibre de Riba-roja de Túria o hi havien altres còmics també interessants.

Per cert, Mario Alberto Kempes ha escrit el pròleg.

Després del cop d’estat feixista i la guerra que va venir després va venir la repressió i la fam, gràcies a les ridícules polítiques econòmiques dels sublevats i a la seua intenció d’anorrear el màxim possible als perdedors. Aquesta novel·la té uns protagonistes físics, la família de Teresa i Pasqual, però com diu l’autora en té un altre més abstracte que va travessant tota la narració: la fam. Aquesta fam que causada pels vencedors que no saberen o no volgueren  guanyar i que tantes víctimes, de manera directa o indirecta, va provocar. La trama secundària del nadó trobar mort i la investigació subsegüents li dona més consistència al relat i a més l’autora l’utilitza per mostrar més clarament la corrupció dels feixistes guanyadors, corrupció que per desgràcia encara en tenim prou exemples actualment.

No he pogut anar encara a cap de les presentacions que l’autor està fet per la comarca, però a la darrera fira del llibre de Vilamarxant vaig comprar la seua darrera novel·la. M’agrada aquesta manera que té l’Alfons d’utilitzar la ficció per a contar realitats com a punys, que no hem d’oblidar que varen passar no fa tant de temps. Les seues advertències sobre les trampes i mentides que fan propagar per esborrar-nos de la memòria el que el feixisme va fer en molts pobles petits, Los Yesares en la ficció, però tot sabem de quin poble parla.  En aquesta es centra més en la figura de l’exiliat i del possible retorn al poble. Ell i els seus antics amics va reconstruint els fets ocorreguts i la por al possible retorn i no saber amb que es pot trobar.

Una gran història en format petit, no arriba a 150 pàgines, però com a vegades he escoltar dir a l’autor, potser no calen més per contar i explicar el que vols si ho fas bé i amb ganes. Una mostra:

“Cosas que pensábamos cuando no sabíamos lo que era pensar porque decían que pensar sólo te podría traer cosas malas o que te llevaran al cuartel, que más o menos nos parecía que era lo mismo.”

ESTIUETARI

L’estiu ací, Fernando, és un gavell

de gent sense educar que fa renou.

Tothom va i ver per l’illa desesmat,

cercant amb avidesa sum sea, sex.

Hi ha dies que per sort la tramuntana

s’endú els mals esperits i la mar s’espolsa

martiritzat l’ardent ferum dels bàrbars.

…………….

Llir entre carda

M’arriba el teu perfum

i el vers s’excita

Oh folla amor

Quan veig el teu pefil

la taula l’alça

Plena de seny.

Et qualcaria amb gust

el cos i l’anima

Amor, Amor

Tu saps que, tanmateix

tot són paraules.

Es necessari mantenir el Via Crucis nacional-catòlic per la seua estètica que hi ha al paratge del Santuari? al segle XXI encara rendint homenatge al feixisme?

M’he negat a fer fotos d’aquestes horripilants escultures i creus que hi ha al camí que puja per continuar després cap al Montmajor.

Gràcies al Manel Arcos i la seua editorial Edicions del sud, ens arriba aquesta bonica història del maqui, la resistència guerrillera contra el regim feixista de Franco, contada amb el fil conductor d’una família involucrada a la lluita des de que el cap de família decideix fugir a la muntanya i fer-se guerriller. En un període de temps que va des del 1946 fins al 1963 van sortitn personatges reals que es barregen amb els de ficció fins arribar al final a l’exili francès dels protagonistes.

Gràcies a l’ajuntament de Llíria en aquest carrer ja no podem aparcar però si que podem maltractar animals com feren fa pocs dies. Era necessari pintar i prohibir tot el carrer? no podien haver pintat i prohibit al zona estreta i conflictiva? o tot o res?

Bastian es va amagar en un magatzem de la seua escola per llegir La història interminable i així començar una de les aventures (llibre o pel·lícula) que varem conèixer de jóvens. En aquest cas el protagonista, Alan, després de ser expulsat de classe de matemàtiques va a para a una altra aula-magatzem que el durà al planeta Mathland on descobrirà que les matemàtiques no són tan difícils com la gent es pensa i en una barreja de lliçó matemàtica i episodi de Bola de Drac, salvarà aquest planeta d’un greu perill i podrà tornar a la seua vida normal, però ara gaudint un poc més de les classes de matemàtiques i, sobretot, perdent la por a equivocar-se, ja que moltes vegades de les errades s’aprèn si tens ganes de saber.

Molt recomanable per alumnes d’educació secundària

Em va arribar aquest llibre de segona amb un recull de contes de l’autor de La història interminable adreçats a un públic més adult però sense abandonar el toc de fantasia, en alguns casos l’absurd, que caracteritza la seua obra. Recomanable.

Abans de començar-la ja havien fet el ridícul amb això de “Ayuntament dé Valencia”, però avui m’ho trobat una sorpresa:

Algú em pot explicar que collons feia una parada de la RACV a la fira del llibre de València? Si no saben escriure!