Entre el Túria i el Ridaura

Res millor per resumir aquest llibre que el que hi ha escrit a la contraportada:

A la fira de llibres d’intercanvi que muntem per Sant Jordi a l’institut vaig trobar aquesta breu però interessant història dels àrabs. El més curiós és que quasi totes les fonts i textos mencionats són d’autors àrabs.

Potser alguns l’haurien de llegir per almenys saber distingir entre un àrab, un amazic, un persa o un turc.

Completada la col·lecció i moltes diferències amb la versió televisiva: l’ordre d’aparició dels monstres mecànics; el tractament del sexe i la violència, un totalment desaparegut a la televisió i l’altre suavitzat per al públic infantil; el final, diferent però obert en totes dues versions; i l’humor negre d’alguns diàlegs.

Uns dels primers llibres de l’editorial Sembra va ser la novel·la de Feliu Ventura, Com un record d’infantesa, on ens contava una història entre Alcoi i Xile vinculada amb la dictadura del feixista Pinochet. A la fira del llibre de Riba-roja de Túria vaig trobar una novel·la més dirigida cap al públic juvenil amb un plantejament similar. En aquest cas es canvia Alcoi per Gandia (l’autora és d’Almoines) i si en la primera hi surt la música d’Ovidi, en aquest cas la música que surt és la de Victor Jara i de rebot, Raimon.

En aquests temps on molta gent no sap o no recorda ni el que va passar fa un any, potser caldria recomanar aquest llibre als que no coneguen que va ser la dictadura feixista del general Pinochet a Xile, i de pas la que varem patir ací al segle passat (tampoc fa tant).

0- Stan Laurel i Oliver Hardy, Disney.

1-Les mines de rei Salomó, Kim de la India, El tercer home. Stewart Granger, Deborah Kerr. Errol Flynn, Orson Welles,Joseph Cotten i Viena.

2-Ultimatum a la terra, Citizen Kane. Robert Wise

3-Els crims de museu de cera, Moganbo, Pesadilla en Elm street. Vincent Price i Charles Bronson, John Ford, Ava Gardner, Clark Gable,

4-La guerra del mons. HG Wells

5- Glòria Lasso i Luís Mariano, Serenella, Foc verd,Vint mil llegues de viatge submarí, Quan rugeix la marabunta, Veracruz. Stewart Granger, Grace Kelly, Disney i Verne, Charlton Heston, Sarita Montiel, Gary Cooper i Burt Lancaster

6- La bruja amb Marina Vlady, El guepard, James Dean i Silvana Mangano…..despertar sexual

7- Eddie Constantine, Vittorio de Sicca, cinema francès versus italià.

8- El último cuplé,  Sara Montiel.

9- Susanna tutta panna, amb Marisa Allasio, I want to live, de Robert Wise i Susan Hayward. Le geneu de Claire, de Eric Romehr

10-Rio Bravo, Rio Rojo, El Dorado, Rio Lobo. Howard Hawks, John Wayne, Rickie Nelson, Dean Martin, Walter Brennan, Monty Clift, Robert Mitchum,Jorge Rivero……my rifle, my pony and me.

11-Psycho, Alfred Hitchcok, Anthony Perkins, Janet Leight, L’home que sabia massa, Doris Day, Atrapa a un lladre, Grace Kelly. La Túria.

12-Espanyolades! Esplendor a l’herba, Elia Kazan, Natalie Wood, Warren Beatty. Macarthisme.

13- Lawrence d’Aràbia, David Lean, Peter O’Toole. Èxode, Paul Newman.

14- Art i assaig versus comèdia. Rock Hudson i Doris Day. L’esport favorit de l’home, Howard Hawks, Paula Prentiss, Rock Hudson. JFK, la nova cançò.

15. El verdugo, Luís Garcia Berlanga (el valencià que no ho era), José Isbert.

16. Dr Jivago, David Lean, Omar Shariff, Julie Christie, Geraldine Chaplin…..Larissa. Dr Strangelove, Stanley Kubrick, guerra freda. Somriures i llàgrimes, guanya. Contradiccions de la Túria.

17- La batalla d’Argel, de Gillo Pontecorvo. Beau Geste, de Douglas Heyes, Comandament perdut, de Mark Robson. Tres visions diferents. Queimada, Gillo Pontecorvo.

18-Helga, el miracle de la vida…documentat i decepció.

19- 2001, una odissea l’espai., Stanley Kubrick. El vell Danubi blau, el monòlit, Així parlava Zaratustra. La Túria altra volta. L’inici d’un  nou tipus de cinema.

Epíleg, de tot un poc.

A la fira del llibre de Riba-roja de Túria em vaig trobar amb aquest llibre. Parlava de cinema i en valencià! no vaig poder resistir la temptació i a més intercanviar unes paraules amb l’autor, Rafael Escobar (recordeu L´últim muetzí!). Potser que siga el Cinema Paradiso valencià amb el seu recorregut personal pel món del cinema i les diferents sales que hi havien als pobles de l’horta de València (Manises, Quart, Paterna, Xirivella, Mislata…i més tard la capital) als tristos anys de la dictadura franquista?Això ho decidirà cadascú, de la mateixa manera que potser no faríem la mateixa tria de films o les nostres opinions segurament serien diferents. Però crec que a molts els pot agradar el llibre tant com a mi.

Hi ha molta controvèrsia sobre la famosa Marxa Radetzky. Potser la tenim ja tan assumida que no recordem o no volem recordar que és en homenatge a un personatge molt discutit sobretot arran de la seua participació en la repressió dels moviments obrers a l’imperi austríac. En aquesta història va sonant en alguns capítols com a un fil invisible fil conductor de la història d’una família vinculada al darrer emperador per un fet bèl·lic que és una metàfora de la decadència de l’imperi austrohongarès a inicis del segle XX : el fundador de la saga salva la vida del emperador, d’una manera poc noble, que després la propaganda s’encarrega d’amagar i com a premi l’emperador els dona un títol nobiliària i els intentarà protegir dins de les seus possibilitats, que en són moltes. Ara que potser si no haguera passat això? com diu l’emperador “Ojalá me hubiera muerto en Solferino!”, quantes vides s’hagueren estalviat el poble austríac i els altres pobles vinculats al seu imperi?

Còmic basat en el partit de futbol que es va fer a Ucraïna entre un equip alemany i un altre ucraïnès que va acabar de la manera més tràgica possible i que posteriorment ha estat portat al cinema en diverses ocasions, la més famosa, però la menys fidel a la realitat la de John Huston amb Michael Caine, Pele i Syltester Stallone, Victory!.

El vaig trobar a la passada fira del llibre de Riba-roja de Túria o hi havien altres còmics també interessants.

Per cert, Mario Alberto Kempes ha escrit el pròleg.

Després del cop d’estat feixista i la guerra que va venir després va venir la repressió i la fam, gràcies a les ridícules polítiques econòmiques dels sublevats i a la seua intenció d’anorrear el màxim possible als perdedors. Aquesta novel·la té uns protagonistes físics, la família de Teresa i Pasqual, però com diu l’autora en té un altre més abstracte que va travessant tota la narració: la fam. Aquesta fam que causada pels vencedors que no saberen o no volgueren  guanyar i que tantes víctimes, de manera directa o indirecta, va provocar. La trama secundària del nadó trobar mort i la investigació subsegüents li dona més consistència al relat i a més l’autora l’utilitza per mostrar més clarament la corrupció dels feixistes guanyadors, corrupció que per desgràcia encara en tenim prou exemples actualment.

No he pogut anar encara a cap de les presentacions que l’autor està fent per la comarca, però a la darrera fira del llibre de Vilamarxant vaig comprar la seua darrera novel·la. M’agrada aquesta manera que té l’Alfons d’utilitzar la ficció per a contar realitats com a punys, que no hem d’oblidar que varen passar no fa tant de temps. Les seues advertències sobre les trampes i mentides que fan propagar per esborrar-nos de la memòria el que el feixisme va fer en molts pobles petits, Los Yesares en la ficció, però tot sabem de quin poble parla.  En aquesta es centra més en la figura de l’exiliat i del possible retorn al poble. Ell i els seus antics amics va reconstruint els fets ocorreguts i la por al possible retorn i no saber amb que es pot trobar.

Una gran història en format petit, no arriba a 150 pàgines, però com a vegades he escoltar dir a l’autor, potser no calen més per contar i explicar el que vols si ho fas bé i amb ganes. Una mostra:

“Cosas que pensábamos cuando no sabíamos lo que era pensar porque decían que pensar sólo te podría traer cosas malas o que te llevaran al cuartel, que más o menos nos parecía que era lo mismo.”

ESTIUETARI

L’estiu ací, Fernando, és un gavell

de gent sense educar que fa renou.

Tothom va i ver per l’illa desesmat,

cercant amb avidesa sum sea, sex.

Hi ha dies que per sort la tramuntana

s’endú els mals esperits i la mar s’espolsa

martiritzat l’ardent ferum dels bàrbars.

…………….

Llir entre carda

M’arriba el teu perfum

i el vers s’excita

Oh folla amor

Quan veig el teu pefil

la taula l’alça

Plena de seny.

Et qualcaria amb gust

el cos i l’anima

Amor, Amor

Tu saps que, tanmateix

tot són paraules.

Es necessari mantenir el Via Crucis nacional-catòlic per la seua estètica que hi ha al paratge del Santuari? al segle XXI encara rendint homenatge al feixisme?

M’he negat a fer fotos d’aquestes horripilants escultures i creus que hi ha al camí que puja per continuar després cap al Montmajor.

Gràcies al Manel Arcos i la seua editorial Edicions del sud, ens arriba aquesta bonica història del maqui, la resistència guerrillera contra el regim feixista de Franco, contada amb el fil conductor d’una família involucrada a la lluita des de que el cap de família decideix fugir a la muntanya i fer-se guerriller. En un període de temps que va des del 1946 fins al 1963 van sortitn personatges reals que es barregen amb els de ficció fins arribar al final a l’exili francès dels protagonistes.

Gràcies a l’ajuntament de Llíria en aquest carrer ja no podem aparcar però si que podem maltractar animals com feren fa pocs dies. Era necessari pintar i prohibir tot el carrer? no podien haver pintat i prohibit al zona estreta i conflictiva? o tot o res?

Bastian es va amagar en un magatzem de la seua escola per llegir La història interminable i així començar una de les aventures (llibre o pel·lícula) que varem conèixer de jóvens. En aquest cas el protagonista, Alan, després de ser expulsat de classe de matemàtiques va a para a una altra aula-magatzem que el durà al planeta Mathland on descobrirà que les matemàtiques no són tan difícils com la gent es pensa i en una barreja de lliçó matemàtica i episodi de Bola de Drac, salvarà aquest planeta d’un greu perill i podrà tornar a la seua vida normal, però ara gaudint un poc més de les classes de matemàtiques i, sobretot, perdent la por a equivocar-se, ja que moltes vegades de les errades s’aprèn si tens ganes de saber.

Molt recomanable per alumnes d’educació secundària

Em va arribar aquest llibre de segona amb un recull de contes de l’autor de La història interminable adreçats a un públic més adult però sense abandonar el toc de fantasia, en alguns casos l’absurd, que caracteritza la seua obra. Recomanable.