Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

De Segart al Garbí, per la canal.

Després de dues setmanes de inactivitat per culpa d’un incident en el peu, avui he tornat a l’activitat amb una ruta que ja fa temps volia fer, la pujada al Garbí des de la banda de Segart, per la Canal, on hi han habilitades algunes cadenes per ver més fàcil el trajecte a tota mena de caminant.

Com no ha fet sol en tota la pujada, aquesta ha estat prou agradable, passant per alguns espectaculars. Al ser diumenge, hi havia prou gent fent la ruta.

Una vegada a dalt, he esmorzat, i per baixar he seguit el consell d’unes parelles que ha baixat pel nord del Garbí, per unes sendes que donen la volta a tota la penya dels miradors per arribar a una font que hi ha en la carretera de Segart. El problema, que també l’haguera tingut si haguera fet la ruta que tenia pensada, és que he fet un quilòmetre per carretera, fins on tenia aparcat el cotxe.

.CAM00616

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

El llibre de les bèsties, de Ramon Llull.

Rellegint llibre que tinc per casa. Ara li ha tocat el torn a aquesta faula protagonitzada per animals, que conten altres faules (eiximplis) per explicar les seves accions, en la que l’autor explica les intrigues que fan alguns animals per arrancar el poder al rei lleó. Evidentment, personalitza en els animals, tots els vicis, defectes i virtuts de la societat de la seva època. I alguns són de qualsevol època:

“A l’entrant d’aquella ciutat s’esdevenc que estaven folles fembres de bordell, e en presència dels missatgers pecaven ab los hòmens.”CAM00562

El talismà, de Walter Scott.

Potser siga per la proximitat del referèndum escocès, però he tornat a rellegir aquesta novel·la romàntica d’aventures històriques ambientada en la tercera Croada,  amb el Rei Ricard i altres personatges reals com a protagonistes. En ella, l’autor deixa ben clar que Escòcia és una cosa i Anglaterra altra, i cap diplomàtic anglès s’escandalitza, ni intenta boicotejar-la, com recentment ha passat amb la novel·la Victus a Holanda.

A la novel·la no es deixa molt bé als aliats occidentals que varen participar a la Croada per reconquerir Jerusalem al soldà Saladí. Per altra banda, al Soldà si que el presenten com un personatge integre (pels models d’aquella època) i tolerant, cosa que contrasta molt amb el que fan per aquelles terres certs moviments islamistes, que per desgràcia són notícia darrerament. Potser que siga per la llegenda idealitzada  al llarg del temps de la figura de Saladí? o potser que el seu origen kurd, el diferencie dels musulmans provinents de la península aràbiga o el golf Pèrsic?

Per cert, a Escòcia fan referèndum i ací consulta? que és més vinculant? CAM00552