Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Manual de campanya electoral, Quint Ciceró.

Sembla ser que això de mentir, adular i per dir-ho en una terminologia més moderna, ser maquiavèl·lic ve de lluny i ja ho deixa per escrit el germà de Marc Tul·li Ciceró
“En efecte, tot i que una campanya és en general empipadora, té, si més no, un avantatge: pots acceptar,sense faltar al decòrum, l’amistat de qui et vingui de gust, cosa que no series capaç de fer en la vida normal.”
“Ara bé, la paraula amic, en una campanya electoral, té un significat molt més ampli que en la vida normal.”

Publicat dins de política | Deixa un comentari

Catalunya nord. La llesqueta del septentrió.

Les separacions llargues provoquen desconeixement mutu i més si són de quasi 4 segles. A Madrid i a París varen decidir partir Catalunya cap a l’any 1659 sense consultar abans als súbdits, evidentment, i encara patim aquesta divisió, que sembla accelerar-se durant el darrers anys malgrat alguna llumeneta esperançador que brilla de quan en quan.
En aquest llibre, darrer premi Mitrofan de l’any 2017,l’autor ens explica com està la situació actualment, els aspectes en els que hem avançat i els que han anat a pitjor. A l’hora de repartir culpes, no se’n salva ningú, ni els agressors, ni els agredits, siguen del nord o del sud de l’Albera. Ara sembla que la culpa que tenim els de dins, és més per desconeixement mutu, que una culpa voluntària. L’educació espanyola (malgrat el que l’ensenyament depenga de la Generalitat) i francesa ha fet molt per afavorir aquest distanciament. Però que hi ha gent que des de les seues poltrones que podria fer alguna cosa per afavorir contactes i no ho fa, també és un cosa denunciada al llarg dels capítols del llibre: per exemple, el paper de TV3 i certa premsa que que es diu nacional i s’oblida d’un part del país.
Recomane la seua lectura a tota aquesta gent que quan creua per La Jonquera, es pensa que va a millorar el seu francès i sembla oblidar que hi ha gent allà que parla la mateixa llengua que abans de pagar el darrer peatge de l’AP7.

Las indias negras, de Jules Verne.

Una altra història de l’autor francès que vaig llegir en còmic quan era adolescent es aquest relat sobre com un miner molt tenaç (o cabut que dirien al meu poble) recupera una antiga explotació minera que en teoria ja estava esgotada. Els protagonistes s’hauran d’enfrontar a un estrany enemic, però rebran l’ajuda d’una inesperada aliada.
En aquesta novel·la, Verne, ens fa una lliçó simultània dels coneixement sobre la mineria del carbó i sobre el país on està ubicada la trama, Escòcia. Ens descriu la zona minera on es desenvolupen els fets i les llegendes escoceses sobre éssers estranys que habiten els Lowlands tot integrat en la trama del relat. També introdueix moltes referències a escriptor Walter Scott, potser Verne era un dels admiradors de l’escriptor escocès?