La Creueta

José M. Llácer Ferrando. Fotografia del llibre Sacerdotes mártires (Archidiócesis valentina, 1936-1939), de José Zahonero Vivó

En aquest cas, la concisa informació aportada pel Dr. Zahonero la completen els documents que trobem en la Causa General-ram de l’Olleria.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

José M. Llácer Ferrando és la cinquena persona que apareix en l’estat número 1 de la Causa General-ram de l’Olleria. Les dades que en dóna són: 53 anys, prevere, rector de l’Olleria, mort el 18 de juliol de 1936 al terme municipal de Xiva (la data deu ser un error de transcripció com veurem més avant); la defunció consta inscrita en el registre civil i no es tenen sospitosos d’haver participat en el crim. Mort amb ferides d’arma de foc.

José Zahonero Vivó, en el llibre Sacerdotes mártires (Archidiócesis valentina, 1936-1939) [1951:171-2] aporta informació del seu itinerari vital. Nascut a Xest l’any 1888, va estudiar al Seminari Conciliar de València, i s’ordenà l’any 1911. Després d’estar destinat a Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre) va passar a l’Olleria on el va sorprendre “la revolución”. Hi romangué, a la casa abadia, fins al 2 d’agost, quan el comité local el va obligar a desallotjar-la i a anar-se’n del poble (com es pot observar, aquesta data no casa amb la de defunció que consta en l’estat número 1). Se’n va tornar a Xest, on el comité local el va autoritzar a instal·lar-se en casa d’un germà sempre que no eixira al carrer. Segons la narració de Zahonero, el 17 d’agost, a les tres de la matinada, se’l van endur amb el  germà i els van empresonar amb més veïns de Xest. A les dues de la matinada del dia 18 li van notificar que el treien per a morir, i el van afusellar a la carretera de Xiva. Fins ací les paraules de l’hagiògraf. Vegem a continuació què diuen els documents de la Causa General.

El 7 de desembre de 1940, el fiscal instructor ordena al batle i secretari de l’Ajuntament de l’Olleria que esbrinen noms, cognoms i domicili de parents que puguen declarar i aportar informació de l’assassinat.

Aquestes ordres es van recordar a la batlia de l’Olleria a finals de 1940 i a primeries de 1941. Finalment, el 25 d’agost de 1941, el batle Boluda remet una relació de catorze noms de cadàvers trobats al terme, amb els noms i domicilis dels seus familiars. Entre ells es troba José M. Llácer Ferrando.

Tot seguit (document 20, de 10 de setembre de 1941) el jutge Castro dirigeix una carta-ordre al jutjat de Xest perquè es cride a declarar Josefina i Patrocinio Llácer Roselló, nebodes del finat.

Josefina Llácer Roselló, veïna de Xest, de 21 anys, soltera, diu en la declaració (document 26) que el seu oncle fou assassinat el 18 d’agost de 1936, en el quilòmetre 328 de la carretera de Madrid, al terme de Xiva. Que eixe dia ell era a casa quan es van presentar José Marín Verduch, de malnom Catalán, i José Verduch Cortés, de malnom Eusebio, “los cuales ya han sido ejecutados”, el van detindre i el van tancar en la presó d’aquesta localitat, on va romandre fins al dia 18, i que en eixa matinada se’l van emportar en un cotxe per a afusellar-lo. Diu que no sap qui el va traure de la presó ni qui l’executà, i que el cadàver fou soterrat a Xiva. Afirma que el 5 de juliol de 1939, les despulles foren traslladades al cementeri de Xest i que es va practicar la inscripció de la defunció en el registre civil.

L’altra neboda, Patrocinio Llácer Roselló, de 16 anys, soltera, natural de Xest, confirma tot el que ha declarat la germana.

En la segona quinzena de setembre de 1941, el fiscal envia una carta-ordre al jutjat municipal de Xest perquè informe de la residència o parador de José Marín Verduch i José Verduch Cortés. I en el document 30, el batle accidental informa que “fueron ejecutados”. 

En els documents 67 i 81, el fiscal instructor demana al jutjat de Xest certificació de l’acta de defunció José M. Llácer, veí de l’Olleria, la qual cosa compleix el jutge l’endemà, 2 de desembre de 1941. L’acta de defunció diu que José M. Llácer Ferrando, “hijo de Ruperto y Josefa, de profesión sacerdote, falleció en el término de Cheste el 18 de agosto de 1936, vilmente asesinado or las hordas rojas”.

Amb la certificació de l’acta de defunció s’acaba la informació que tenim d’aquest rector de l’Olleria. En aquest cas, la concisa informació aportada pel Dr. Zahonero la completen els documents que trobem en la Causa General-ram de l’Olleria. Per sort, l’hagiògraf aporta en la curta biografia del sacerdot una fotografia, la qual cosa és d’agrair.