La grandesa en Tolstoi
A la pagina 915 (en el capítol XVIII de la catorzena part) de Guerra i Pau Tolstoi fa una anàlisi del que avui en dia diríem el Líder. Ell usava “El gran” o “El sublim” per designar aquest concepte que tant a fet patir a la humanitat. Guerra i pau va ser escrita a finals de segle XIX i després encara vindrien altres Líders: Hitler (Der Führer), Mussolini (el duce), Stalin, Lenin, Franco, Castro, Pol Pot, Mao, Pinochet,…….. Sembla que no aprenem, ja que encara hi ha polítics actualment que es pensen ser Líders sublims.
Per cert, el Sr Georges Frêche, president del consell del Llenguadoc-Rosselló vol plantar (de fet ja ho està fent a Montpeller) unes monumentals escultures on apareixeran alguns d’aquests “Líders”. Georges Frêche és conegut per la seva antipatia a tot és que no sone a francès i “grandeor”.
Guerra i Pau (Pàgina 915. Capítol XVIII, catorzena part)
Per al
grans el mal no existeix; en el compte dels grans n pot ésser inclosa cap
infàmia.
-És gran! –Diuen els historiadors, i aleshores ja no hi
ha ni bé ni mal, només “el gran” i el “no gran”; “gran” és el bé, “no gran” és
el mal.
Gran, segons ells, és la qualitat d’alguns éssers
particulars, als quals diuen herois. I Napoleó, que fugia ficat en una bella
pellissa, tot abandonant els seus companys
que sucumbien i homes que deia ell mateix que havia portat allà, troba que és
gran i té l’ànima tranquil·la.
Del sublim [veu en ell mateix alguna cosa de sublim} al
ridícul només hi ha un pas –deia.
I tothom, de cinquanta anys ençà, repeteix: Sublim! Gran!
Napoleó el Gran! Del sublim al ridícul només hi ha un pas!
I
ningú pensa en el fet de reconèixer la incommensurabilitat de la grandesa amb la mesura del fet del bé i
del mal és la confessió de la seva nul·litat i de tota la seva petitesa