Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: postals

El falcó maltès, de John Huston

Norberto, coneixedor de les meves dèries cinèfiles em va enviar aquesta postal de la “peli” El falcó maltès, basada en una novel·la de Dashiell Hammet, que la podeu trobar a la mítica col·leció La cua de palla d’edicions 62, o a la col·leció El cangur, de la mateixa editorial. Ah, i no oblideu de veure la “peli”, crec que la primera de John Huston com a director.

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

AC Milan

Aquest postal me la varen enviar unes setmanes després del famòs 5 a 0 de AC Milan al Reial Madrid. Aquell Milan on jugaven Van Basten, Rijkard i Gullit, que amb la resta de l’equip, destroçaren al Madriz de la “quinta del buitre” en un memorable partit a Milà.

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

Parc national du Tassili

Una imatge de les dunes del desert del Sàhara, en la seva part algeriana. Aquesta postal tambè em va ser enviada des del país del melons (d’alger, es clar!) cap a finals dels anys vuitanta (del segle XX, que no soc tan vell, com diuen alguns comentaris que van deixant per ahí). Amb aquesta he recordat un “peli” de Bernardo Bertolucci, rodada al país del costat (Marroc) titulada The Sheltering sky, basada en una novel·la de Paul Bowles, del mateix títol, que tambè tinc per casa en la seva edició en català d’Edicions 62. En aquesta, la pobra Debra Winger, parteix i gaudeix de tot en els desert amb els tuaregs, mentre la seva parella, John Malkovich, passa de tot i ….

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

Orà-Algèria

Continuant amb les postals enviades des del nord d’Àfrica, ara toca una de la ciutat d’Orà. Està bilingüe, francès per davant i alemany per darrere, fàcil d’entendre pel poc nivell que tinc en aquestes llengües (keine ahnung). Crec que aquesta ciutat és la que va acollir més valencians immigrants, que anaren a fer fortuna i poder viure al nord de l’Àfrica, sobretot gelaters de Xixona i voltants.

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

Plegant olives…..a Algèria

Una postal més des l’altra riba del Mediterrani, des d’Algèria. En ella es veuen a tres noies plegant olives, massa ben vestides per fer aquesta feina, però ja se sap…el turisme. Feina que fa 400 anys també farien els moriscos expulsats d’aquestes terres i que varen anar a viure per aquelles terres. Tot plegat m’ha recordat les cançons de Quico el Cèlio, el noi i el mut de les ferreries.

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

Itargiyen (tuaregs)

Una postal més des del nord de l’Àfrica. En aquesta es veuen un danses del poble ací conegut com a tuareg. Un poble que comparteix llengua amb els amazigh. I que, supose que tambè colonitzat, en molt menor grau, pels àrabs, ja que sembla que aquests ha conservat més la seva independència que els altres pobles amazigh. Potser degut a la seva vida nòmada pel desert i lluny de la costa, més arabitzada? o europeïtzada?

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

Rues de la Casbah-Alger

Una altra postal enviada des de l’altra riba del Mediterrani. En aquesta es poden vore els carrers de la Casbah d’Alger, que han inspirat dues pel·lícules, que jo recorde haver-les vist a la tv fa molts i molts anys. Una amb Jean Gabin, fent de Pepe Le Moko i una altra amb el mateix personatge, interpretat per Charles Boyer amb Hedy Lamarr de partenaire.  Aquestes són les romàntiques, ja que crec que aquests carrers tambè surten a “La batalla d’Alger” de Gillo Pontecorvo, sobre la independència d’aquest país de França. I una vessant més divertida amb la mofeta “Pepé la pew” (Warner Bross cartoons), corrent pels carrers estrets intentant enamorar una gateta que ha tingut la mala sort de caure en un pot de pintura blanca i semblar un mofeta femella.

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

Alger.

Postal que té molts anys. Me la va enviar Salim des del seu país, als anys vuitanta del segle passat. Aquesta avinguda es diu Boulevard Che Guevara. No crec que es continue anomenant així després de totes les revoltes que ha patit el país en els darrers anys. En aquella època, Argèlia encara es considerava un país comunista aliar de la URSS. En aquelles dates manava per allà el coronel Chadli Bendjedid i les poques alegries que tenia el país eren gràcies al futbol i a Rabah Madjer, campió d’Europa amb el Porto i després jugador del València CF, amb el que guanyaren la copa d’Àfrica en 1990.
Perquè es diuen melons d’Alger? Mira que dir-los síndria o “sandia”? és això racisme? A mi m’agrada més com ho diguem al sud del Sènia: melò d’Alger, de tota la vida.

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

Acròpolis-Atenes

Postal on es veu l’entrada a l’acròpolis d’Atenes, enviada pel Quim, un olotí que estudiava enginyeria a Terrassa, i que va ser company de pis per poc temps. Anys més tarda vaig anar per aquelles terres i vaig aparcar el meu Volvo amb matricula de València, a la porta de l’acròpolis, com si fora un almogàver, que segles després tornava a conquerir aquest monument. No entenc com vaig tenir tanta sort d’aparcar el cotxe enfront de l’entrada, potser perquè era per les festes de Nadal? Sis mesos després, tornava a ser per allà, però aquesta vegada, anàrem amb el metro atenenc, des d’un càmping a les afores d’Atenes, on teníem la caravana aparcada. Si algú té ganes d’anar conduint, és llarg, però val la pena: Girona- Ancona, ferri fins a Patràs i altra vegada cotxe fins on tingues ganes d’anar. La primera vegada anàrem directes a Eubea (Évia,en grec antic), i la segona donarem un volta pel Peloponès, visitant Olímpia i Mistra. No s’acabareu el país, no es pot vore tot en nomès 15 dies.
Per cert, és el lloc on més gossos abandonats he vist mai. Clar, els animals van on poden aconseguir menjar dels turistes. Quan, fa uns mesos, es va fer famòs un gos que anava davant de totes les manifestacions en Atenes, no em va sorprendre gens, seria un d’aquest pobres gossos abandonats que volten per l’acròpolis i el centre d’Atenes intentant treure alguna cosa de menjar als turistes.

Publicat dins de postals | Deixa un comentari

Aldeyjarfoss i Skjálfandafljót (Islàndia)

Ja sé que són un noms una mica estranys. Són d’Islàndia i des de fa un anys ja ens hem acostumat a escoltar-los i hem intentat pronunciar-los. Noms molt peculiars. Tot gràcies a uns volcans que els ha donat per llençar al cel tones i tones de cendra i fer perdre molts diners a la companyies aèries i la paciència als usuaris.
Aquesta postal me la varen enviar allà per l’any 1992 des de Islàndia, quan encara no estava de moda viatjar per aquelles latituds. Me la va enviar un xiqueta (ara ja deu de ser un dona) mig catalana, mig austriàca, de nom Estel·la (res a vore amb les desgràcies del 1707 i 1714). En ella, a més del salt d’aigua, es poden vore unes columnes basàltiques com les de Castellfollit de la Roca.

Publicat dins de postals | Deixa un comentari