Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Paranys, de Toni Cucarella.

L’editorial Bromera té una col·lecció titulada “Els nostres autors” i en ella ha editat un recull de relats curts de l’autor xativí, Toni Cucarella. La majoria ja havien estat publicats en altres reculls anteriors, però sempre val la pena llegir aquests relats de Toni. A mi, personalment m’han agradat molt; la forma de narrar i d’acabar alguns relats, que m’ha recordat un poc les històries de Pere Calders, les paraules i expressions autòctones que utilitza, les descripcions de Xàtiva i voltants, i les descripcions de les diferents èpoques en que es desenvolupem els seus relats; a més dels personatges, sobretot els que més m’agraden són els perdedors de la guerra o la gent de classe baixa que sempre és maltractada per poder sorgit de la guerra civil.

Molt recomanable. No sé com la gent llegeix “bestsellers” d’autora mediàtics, per dir-ho d’alguna forma, quan ací, tenim coses molt millors, almenys pel meu gust.CAM01480

Anna Karenina, de Lev Tolstoi.

Una gran novel·la per acabar l’any. L’he acabada de llegir aquests dies de Nadal a Sant Feliu de Guíxols, però no acabe d’entendre la mania dels editors de destrossar les edicions amb subtítols “pel·liculeros” com el que han posat en aquesta edició, en la que la portada és un fotograma d’una de les moltes adaptacions cinematogràfiques que s’han fet d’aquest relat de Tolstoi: “El amor no tiene un porquè.”

Bé, sembla que vages a llegir un fulletó romàntic quan aquesta novel·la és molt més que la història d’un adulteri. És un gran retrat de l’aristocràcia i la societat russa del temps de l’autor, una crítica a d’aquesta aristocràcia, de la burocràcia tsarista, i també al pagesos rurals que no volen progressar en les tècniques de cultiu; una crònica dels primers moviments socialistes i dels moviment paneslau; i supose que em deixaré coses pel gust de tots els que llisquen aquestes ratlles. L’únic que puc fer és recomanar-la i per començar-la. oblidar-se del romanticisme holywoodià.

Un dubte: patia Anna esquizofrènia?

10628475_813833135347261_7661578277237267224_n

Sant Esteve pujant al Mont.

Pujada al Mont.

Avui dia de Sant Esteve, ha tornat cap a la Garrotxa per fer l’ascensió al Mont (1124 m) des del poble de Beuda, prop de Besalú. Es puja per una senda sempre ascendent que va pel mig del bosc, passant pels cingles de la Roca Pastora, on hi ha una font. Més endavant es troba el monestir perdut de Sant Llorenç de Sou, des d’on s’enfila el tram final de la pujada al santuari del Mont. Allà dalt es té unes vistes fenomenals, tant si mires cap a un costat com cap a l’altre. Hi han panells informatius indicant-te quines són les muntanyes que estàs veient. A més he descobert marques de l’anomenat “camí dels Països Catalans”. Supose que passarà per allà per la vinculació del Santuari del Mont amb Mossèn Cinto Verdaguer, ja que diuen que des d’allà és on el poeta es va inspirar per escriure el seu poema “Canigó”. Respecte a aquest tema, hi ha una estàtua del poeta amb el Canigó al fons, i al restaurant del Santuari hi ha la cambra on dormia i s’inspirava el poeta. També he descobert una placa commemorativa dels treballs de mesura del meridià de Delambre i Mechain.

La baixada cap al poble ha estat més ràpida, però he vist que podia haver baixat per una altra senda que eixia del monestir. El temps ha acompanyat, i això que a la costa, quan he eixit i quan he tornat a casa, a Sant Feliu, feia ventet gelat.CAM01427

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Carcaixells, abans de Nadal.

Carcaixells.

 

Una ruta curta però bonica abans del sopar de Nadal. Avui he acompanyat a una amiga a fer la ruta dels Carcaixells d’En Cama, a la serra de l’Ardenya.  Jo l’ha fet moltes vegades, i arribant fins al Montclar, però ella no la recordava. Hem trobat molta humitat, però sempre val la pena pujar per allà, enfilar-te per les cadenes i passar pel pont, que el senyor Planeta té tancat. Després hem baixat per camí correcte, i no m’he posat pel camí perdut de les carboneres, que una vegada ho vaig fer i vaig haver de treure el matxet de tant perduda que estava la senda aquesta.

Ara, a sopar i Bon Nadal a tothom.

CAM01340

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Betxí-penyes aragoneses-Ràpita d’Artana.

Una ruta curta per acabar l’any senderista pel sud del Sénia.  Avui hem caminat per les muntanyes properes a Betxí, a la comarca de La Plana, entrada a la serra d’Espadà. Hem arribat fins a les penyes aragoneses, unes formacions rocoses que donen cap a l’oest. Potser per això el seu nom? Després d’esmorzar hem anat crestejant fins al cim de la Ràpita d’Artana (470 m), que també és conegut com a Ràpita II, per diferenciar-lo del pic de la Ràpita, ja més a dins de la serra d’Espadà. Des d’allà es tenia un bona panoràmica de les muntanyes de la serra, amb els seus cims més elevats. Per baixar cap al poble hem baixat per una senda prou inclinada i amb un cert perill de relliscar degut a la humitat acumulada durant la nit, que encara no s’havia assecat. CAM01309

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Assúevar-Las Balsicas-El Carrascal.

Des d’abans de l’estiu que no tornava per la serra d’Espadà i avui he fet una ruta amb la Colla Calderona prop de les que havia fet el curs passat. Aquesta vegada hem eixit de prop del poble d’Assuévar per pujar a la zona de “Las Balsicas”, un petit pla des d’on es té una bona vista de tota la serra Calderona, del  poble de Sogorb i del pic de l’Espadà. A la llunyania es veia Javalambre. Allà hem esmorzat per continuar després la ruta per pujar a cim del Carrascal, a 883 metres d’altitud. La senda ha estat sempre per zona de sureres. Per pujar al cim, només hi ha un petit tros amb dificultat tècnica, però es pot fer sense perill. Allà hi han bones vistes i a més encara queden restes de les trinxeres de la guerra civil. La tornada ha esta per una senda que comunica amb la senda de la Mosqueda i passant per la muntanya del Castillejo.

Hem començat a les 9:15 i em acabat a les 14:30. Aquesta ruta sembla un complement de dues que vaig fer el curs passat: el barranc d’Almanzor, penya blanca i Mosqueda, eixint d’Almedíxer i la que, eixint de Xóvar, varem pujar a la nevera de Castro.CAM01260

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Pujada al Rocacorba (991 m)

Pujada al Rocacorba.

Avui he pujat al Rocacorba, una muntanya prop de Girona. Ha estat una ruta curta, però sempre de pujada, eixint de prop de poble de Canet d’Adri. La pujada ha estat majorment per una senda prou coberta de vegetació fins arribar a sota del santuari que hi ha al cim. Allà, amb la companyia de xais, els únics feligresos que he vist al santuari, he esmorzat. Un santuari amb només dos xais al ramat! I sense pastor que les guie, he he! La baixada ha estat més ràpida i he aprofitat per entrar a fer unes compres a la ciutat de Girona, abans de tornar a Sant Feliu de Guíxols.

Per cert, primera ruta amb les noves bambes, he he.CAM01224

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari