Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Confusions Carrollianes: A través del mirall.

“….Fes una ullada al camí i digues a qui veus:
-A ningú-va dir Alícia.
-Ja m’agradaria a mi tenir aquesta vista! -comentà el Rei queixant-se- Poder vore a Ningú! i a aquesta distància! en canvi jo, ja faig prou en vore a persones reals, amb aquesta llum!
……………………………..
-A qui has avançat pel camí? – va continuar el Rei, acostant la mà al missatger per a que li donarà l’alfals.
-A ningú-va dir el missatger.
-Molt bé -va dir el Rei- aquesta senyoreta també l’ha vist. Així que Ningú camina més lent que tu.
-Faig el que puc -va dir el missatger malhumorat- Estic segur que ningú va més depresa que jo!
-No pot -va dir el Rei- sinó hauria arribat primer”

De Segart al Garbí per la canal II

Al setembre de 2014, després d’una lesió lleu al peu vaig fer la pujada al Garbí des de la carretera de Segart per la canal que et porta prop del cim. Però al tornar no vaig encertar bé la baixada i vaig fer el descens des per la part nord, i va ser massa llarga. Aquesta vegada, si que hem encertat amb el camí de descens, i després pujar per l’espectacular canal(amb cadenes per ajudar-te a grimpar millor), i de menjar alguna cosa a l’àrea recreativa del Garbí i fer algunes fotografies hem fet el descens pel camí que et porta a Segart per la pedrera. Aquest camí és més ràpid, ara té algunes zones complicades que passen per una tartera i estan un poc desfetes.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Ruta matemàtica per València: De les Torres de Serrans al jardí botànic.

El passat dimecres realitzarem amb els alumnes de 4t d’ESO la ruta matemàtica de València que va des de les Torres de Serrans fins al jardí botànic. Personalment, és la que més m’agrada de les quatre que hi han editades. Al llarg de la ruta els alumnes van realitzant una sèrie d’exercicis adaptats a l’entorn. També al mateix temps han d’anar descobrint en quin lloc del recorregut estan unes quantes fotografies d’objectes vinculats amb les matemàtiques que estan a l’inici de la guia. A l’inici s’assigna a cada grup d’alumnes (entre 4 i 5) un monitor i una motxilla amb el material que necessitaran per fer la ruta (calculadora, clinòmetre, cintes mètriques…..).
En aquesta ruta es comença a les Torres de Serrans, on es mesura la seua alçada utilitzant la semblança de triangles, i es parla de la geometria aplicada a les construccions defensives. A la part de dalt de les torres fan un poc d’orientació i es parla sobre com projectar l’esfera en un pla (mapamundi, Mercator, geometria esfèrica).
Després es desplacem cap a la Plaça de Manises on s’analitzen els mosaics i la seua formació(Porta del Palau de la Generalitat). A la plaça de la Verge es calcula la superfície d’aquesta i tornem a observar diferent figures geomètriques pels voltants. També es pot fer una variació intentant aproximar les persones que cabrien en una manifestació.
Donant la volta a la catedral pel carrer del Barcella on es parla de la importància de les unitats al treballar.Allà també s’analitza la finestra de la catedral que té forma de triangle de Reuleaux i les seues propietats.Una altra pràctica que es pot fer és analitzar la proporcionalitat de la maqueta de la catedral que hi ha a la plaça de la Reina, o mesurar l’alçada del Micalet (o bé utilitzant trigonometria o bé una propietat que té la torre: el perímetre de la base és la seua alçada).
Agafant el carrer Cavallers (Pel carrer cavallers, pel carrer cavallers,baixen dos paios calents amagant-se de la gen…..perdoneu la broma) anem cap a les Torres de Quart, on també és pot calcular l’alçada i vore algun exemple de corba catenària. Finalment acabem a la Porta del Jardí botànic on es sumen els punts obtinguts per cada grup per designar el guanyador de la ruta matemàtica i ens acomiaden els monitors de la Universitat.
Aquest projecte de rutes matemàtiques ja té uns quants anys i espere que dure molts més.El considere adient, ja que així els alumnes veuen que això que els sembla tan teòric i abstracte té aplicacions pràctiques en molts aspectes de la vida i d’altres ciències. Potser no tots ho sabran apreciar, però a d’alguns segur que els ha estimulat.

Nàquera: Font de l’Oró, barranc del Salt, Penya Roja.

Ja fa uns anys havia passat per la zona del barranc del Salt, però eixint des del poble de Nàquera, aquesta vegada hem eixit des d’un altre lloc, des de la Font de l’Oró (per favor no confondre amb l’oro castellà!). Aquesta vegada ha estat més curta el recorregut consistia en pujar fins a la zona de Salt, on hi ha un salt d’aigua que només es veu quan plou. Allà hi ha una explicació geològica de la formació del salt al barranc del mateix nom, per als amants d’aquesta ciència. Després hem pujat pel barranc per a donar al volta sencera a la muntanya del Moncúdio i arribar a esmorzar al mirador del Fenassar, ja prop de la pedrera del Salt, on està el famós Pi del Salt. Evidentment, és on hem anat després d’esmorzar. D’allà ja hem baixat cap a la Font de l’Oró, pujant abans a la Penya Roja, per donar un poc de dificultat a la caminada. Des de dalt del meu “cognom” (la penya-roja, hi hi hi) es té una bona vista de l’Horta de València, i es podia observar fins al Montgó de Dénia, o l’albufera separada del mar per una franja de terra que des de dalt sembla més petita del que és. També es veu, més prop, el turó del cabeço bord on hi han trinxeres de la línia immediata de defensa de la capital del país.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

¡¡ya en el taller y en el campo resuenan , cantos de amor, himnos de paz!!

Qui m’ho anava dir que aquest himne que tan poc m’agrada, una vegada va ser perseguit i prohibit per la policia i el polítics espanyols!
Doncs sí, gràcies al nou número de la revista Lletraferit he descobert que a l’estiu de 1909, quasi al mateix temps que la setmana tràgica de Barcelona, aquests versets de l’himne de l’exposició varen ser utilitzats pels contraris a la guerra de Marroc i manifestar la seua oposició a la sagnia que provocava aquesta guerra entre el jovent valencià, i les conseqüències econòmiques que això provocava en la nostra, ja empobrida societat. Com a l’ajuntament manaven els republicans de Blasco, sembla ser que els favorables a la guerra eren pocs i després del primer us d’aquests versets com a protesta, el govern civil va utilitzar el mateixos mètodes que encara hui utilitza per fer callar als que protestaven, i que finalment hagué de prohibir la interpretació de l’himne de l’exposició durant uns mesos. Quina diferència més gran amb el que ara simbolitza aquests himne per molts valencians!

Tot al revés en un mirall. Alícia a través del mirall, de Lewis Carroll

“No podràs -va dir la rosa-: jo t’aconsellaria que anares en sentit contrari.
Això li va semblar a Alícia una bajanada; de manera que no va dir res, però va eixir immediatament a trobar-se amb la Reina Roja. Sorprenentment, una estona després l’havia perdut de vista, i va descobrir que ella mateix estava entrant novament per la porta.
Va retrocedir un poc enfadada, i després de de cercar amb la mirada a la Reina (a la que va divisar a la llunyania), va decidir provar aquesta vegada a caminar en sentit contrari,
El resultat va ser magnífic. Encara no portava un minut caminant, quan es trobar cara a cara amb la Reina Roja.”
Anteriorment Alícia havia intentat seguir un camí sense èxit, potser hauria d’haver recordat que dins del mirall tot es mou en sentit contrari a com es mou al món real?
Més tard la Reina li dóna un galeta seca per calmar la sed i a l’inici del llibre Alícia li comenta al seu gatet que potser la llet de dins del mirall no es pot beure (una predicció de la distinta topologia d’algunes molècules orgàniques?).
Aquest segon llibre sobre Alícia conté més sorpreses matemàtiques o lògiques que no pas el primer, Alícia al país de les meravelles. Continue llegint i a vore que més trobem més endavant.