Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Celtic de Glasgow

El passat cap de setmana el Celtic va visitar San Mamés en un partit amistòs. La revista Athletic Club publicava un reportatge sobre aquest club escocès en el número d’aquest mes, on contaven coses com aquestes:
– The Old firm:  En 1909 la copa d’Escòcia es va quedar deserta. La final entre el Rangers i el Celtic  va quedar empatada, mentre es jugava el segon partit de desempat, es va escampar el rumor que els dos equips s’havien posat d’acord en empatar i forçar un tercer partit per treure més diners de recaptació. Llavors el públic va invadir el camp, varen cremar les guixetes i varen atacar a la policia. Un diari, “The Scottish Referee” va batejar el clàsic escocès com “The old fim of Rangers-Celtic Ltd”. Axió donà peu a que el terme “Old fim” (empresa vella) simbolitzès l’entesa entre els dos club per beneficiar-se econòmicament malgrat l’antipatia que es tenen mútuament. Una rivalitat al camp enorme, però que no impedeix que negocien junts els patrocinis, els dret televisius i la sol·licitud per jugar la Premir league.

– Copa d’Europa de 1967: va guanyar la copa d’Europa en 1967 contra el
totpoderós Inter de Milà, entrenat per Helenio Herrera. Un jugador del
Celtic, Jimmy Johnstone declarava: “Allà estaven els italians amb el seu
metre vuitanta d’estatura, els seus bronzetjats Ambre Solaire, els seus
somriures i cabells engominats, feien olor a perfum! Y allà nosaltres,
els nans. Jo, sense dents, igual que Bobby Lennox; almenys, al vell
Ronnie Simpson, li’n quedava un, no sé si dalt o baix. Ens miraven des
de dalt somrient, i nosaltres, per no ser menys, ensenyavem les genives;
segur que es preguntàvem de quin circ havien sortit” . Resultat, guanyà
el Celtic 2 a 1 i Helenio Herrera declarà: ” Em trec el barret davant
del Celtic”. Tret d’un jugador, els demès eren tots de a menys de 35 km de l’estadi del centre.  Un periodista escocès va dir: “Digue-me un entrenador que haja guanyat la copa d’Eupopa amb  onze jugadors del barri”
– Fundació: El Celtic és un club de tradició irlandesa i catòlica fundat per emigrants irlandesos i els seu  nom ho recorda, i a l’escut té un trèvol de 4 fulles de la bona sort i símbol d’Irlanda.  Al camp, Celtic park, es veuen poques banderes escoceces, la majoria són d’Irlanda, al revès que els Rangers que porten l’Union Jack.
Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Play i again, Sam! Woody Allen

Uns extracte de la versió teatral del guió de Woody Allen per la pel·lícula Play it again, Sam! de Herbert Ross. La versió catalana és de Ricard Reguant i està editada per Edicions 62.

         
Bogart: No hi ha cap secret, nano.
Les dones són fàcils. No  n’he trobat mai
cap que no sabés el que era un bufetada als morros o una bala del 45.

         
……

         
Àlex: ….a Casablanca, quant vas
perdre a la Ingrid Bergman,
no et vares trobar molt fotut?

         
Bogart: No hi ha res que no pugui
curar un bon got de whisky amb soda.

         
…..

         
Bogart: Fes-me cas i oblida
aquesta solemne bestiesa de les relacions. El mon està ple de dones. Només has
de fer un xiulet i en tindràs a munts.

 

…………………………………………………………………………………………………………..

 

         
Bogart: ……..I no et posis
nerviós: l’única desgràcia que pots tenir és que sigui verge o un bòfia.

         
Àlex: Amb la sort que tinc , segur
que serà les dues coses……..

                ………………………………………………………..

 

         
Memè: Àlex, ets fantàstic… Els
metges em deien que era una frígida incurable. Fins ahir a la nit no m’ho creia,
però ara… Vull donar-te les gràcies per demostrar-me que no era cert.

         
Àlex: Si tens alguna amiga amb el
mateix problema, porta-me-la.

 

……………………………………………………………………………………………………………….

 

         
Àlex. …. Recordo una vegada,
quan era casat, que vaig haver d’anar al estranger i, abans de sortir, em vaig
posar a vomitar. Quant vaig tornar, qui va vomitar va ser la meva dona.

         
……………………………………………………..

         
Mercè: ……Toni parlava de tu
com un animal estrany que havia vist dotze vegades seguides Casablanca.
Realment, no ets un persona massa normal,….

         
…………….

         
Mercè: …..per la televisió fan
una de Liz Taylor. A veure si saps quina?

         
Àlex: No

         
Mercè: Aquella que ella està
casada i s’embolica amb el millor amic del seu marit.

         
Àlex: Ah si? I com acaba?

         
Mercè: Qui?

         
Àlex : La pel·lícula.

         
Mercè: El marit els descobreix.
Els mata tots dos i després es suïcida.

         
Àlex: Anem a veure en Bergman, els
seus problemes són més metafísics.

         
………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………..

 

         
Mireia: Oh, Àlex. La teva fama ha
arribat a tots els racons del món. La notícia surt a la primera plana de tots
els diaris.

         
Àlex: Ho sento per tu, petita.
Podries haver tingut l’exclusiva….Però has perdut l’oportunitat.

         
………………………………………………….

         
Àlex: t’ho dic perquè ho sento
així. Tots dos  sabem que tornaràs amb en
Toni. Tu ets qui li dóna les energies necessàries per continuar lluitant. Si
perds l’avió que va a Madrid, et sabrà greu i ho lamentaràs. Avui potser no,
demà tampoc, però sí més aviat del que et puguis pensar, i per tota la vida.

         
Mercè: Això que acabes de dir és
molt bonic.

         
Àlex: És l’escena final de
Casablanca. Tota la vida he volgut tenir l’oportunitat de dir-la, i avui, per
fi, ho he aconseguit.

         
……………………………………

         
Bogart: Ja no em necessites. Ja no
et podria ensenyar res que no sàpigues.

         
…………………

 

……………………………………………….

         
Bàrbara: …..M’entusiasma
Humphrey Bogart. No crec que torni a sortir mai més un actor com ell.

         
Àlex: Si. Però el que realment
interessa d’en Bogart és el talent amb què va recrear  el personatge dur i solitari. Tot un tipus en
Bogart…..

 

 

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Nao chore mais

O meu amigo diz que eu so escrivo en portugues (mal). So pra ele, una cançao de Gilberto gil e Bob Marley.

No woman no cry (x2)

No woman no cry (x2)

Bem que eu me lembro

Da gente sentado ali

Na grama do aterro sob o sol

Ob observando hipcritas

Disfarcados rondando ao redor

Amigos presos, amigos sumindo assim

Pra nunca mais

As recordaces, retratos do mal em si

Melhor deixar pra tras

Nao, nao chores mais (x2)

Nao, nao chores mais (x2)

Bem que eu me lembro

Da gente sentado ali

Na grama do aterro sob o cu

Ob observando estrelas

Junto a fogueirinha de papel

Quentar o frio

Requentar o pao

E comer com voce

Os ps, de manha, pisar o chao

Eu sei, a barra de viver

Mas se Deus quiser

Tudo tudo tudo vai dar p (x4)

Tudo tudo tudo vai dar p (x4)

No Woman no cry (x2)

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Que provincians que som!

Ja tenim el que faltava, l’aeroport de Castelló, per ara sense avions, però és clar s’ha d’inaugurar abans de les eleccions.
Tots contents, cada provincieta amb el seu aeroport. Faça falta o no. Lleida a Alguaire, on ja volen poques companyies. Quants dies de boira fa l’any pel Segrià? Girona-Costa brava amb Ryanair depedència. l’Altet a Alacant, més veterà, però també molt dependent del turisme (potser m’equivoque). Fan falta tants aeroports? Reus al Baix Camp.
Voleu dir que calien els aeroports nous de Lleida i Castellò? Amb aquests diners no s’haguerm pogut fer la via d’ample europeu de mercaderies pel corredor mediterrani?

Els noms dels Marx. (Harpo parla III)

A la pàgina 174 Harpo (Adolph Marx) dòna la seva versió de l’origen dels seus noms artístics:

– …..Art Fischer començà a repartir una ma de pòquer, i diguè:
 – Una carta tancada per….Harpo. Una carta per…. Chicko. Una per….
Ara que s’havia compromés, tenia que repartir noms a tota la taula.
 Els dos primers havien estat fàcils. Jo tocava l’arpa i el meu germà perseguia les xiques. Per un moment Art es quedà aturat. Després continua amb el repartiment. Una carta per Groucho (que duia la pasta en un moneder) i, finalment una per Gummo (que voltava per darrere de l’escenari i espiava a la gent sigilòsament com si duguès sabates de goma).

Nota: En anglès arpa és Harp. Xica és Chick, més tard per una errada en un programa passa a ser Chico. Grouch vol dir, en anglès queixar-se i grouch bag és moneder. Gum és goma i Zep al·ludeix a Zeppelin (Zeppo, el cinquè germà)

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Harpo parla!, de Harpo Marx II

Més humor “marxista”:

– Vaig debutar com a solista de piano tocant The Holy city…….No hi va haver molta gent al meu debut. Vaig haver de competir amb un linxament a l’altre costat de la ciutat, i el teatre només estava ple en una quarta part. (Humor molt negre. Pàgina 144).

– …..Jenny era un gran xica, però un poc nimfòmana…..Perseguia qualsevol cosa que portès pantalons llargs: gerents de teatres, empleats d’hotel, idiotes locals o dignataris igualment locals. Per sort, nosaltres èrem un espectacle infantil amb pantalons curts, i ella no ens considerava caça permesa. (pàgina 145)

-…acabaven de demanar-li (a Chico) que tocara en un cine de barri d’enfront, on el pianista, un xic anomenat George Gershwin, havia estat despatxat perquè els clients es queixaven de que la seva música feia mal a les seves orelles. (pàgina 114)

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Liz Taylor (1932-2011)

Avui s’ha mort l’actriu Liz Taylor, una de les poques “estrelles” de Holywood que quedaven vives. Fa molts anys va venir al nostre país, per rodar un pel·lícula (Suddenly, Last summer), rodada a Begur, on fa poc varen fer uns actes commemoratius. Tot un esdeveniment als anys 50, sota la dictadura franquista. Crec que a la taverna de Can Moni, de Palamòs, hi havia una foto seva, però l’ultima vegada que vaig anar no la vaig saber trobar.
La foto és del rodatge a Begur. La primera vegada que recorde haver-la vist va ser fent de Rebeca a Ivanhoe

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Harpo parla!, de Harpo Marx

Uns quants extractes del llibre.

– En aquella època la meva mare estava massa ocupada en altres assumptes com  per preocupar-se de l’educació pública. Per exemple, semblava més urgent mantenir al meu germà gran, Chico, fora de les sales de billar que mantenir-me a mi a l’aula. (capítol 2)

– Chico era una espècie de geni per les matemàtiques, amb una capacitat sorprenent per els nombres i la geometria (Més tard, va adquirir  habilitats amb els cossos no geomètrics. també. Així es va guanyar el malnom de Chico, que hauria de ser Chicko per la manera amb que el pronunciàvem) (Nota chick, vol dir en anglès, xica)…..
…. Vaig aprendre (de Chico) principis bàsics com “Mai vages contra les probabilitats a cap preu” i “Mai llences els daus en un manta”….i a detectar els daus carregats. (Capítol 2)

– Però -em va dir Chico- tens que calcular les probabilitats. Pensa quants tubs de ventilació hi ha en el carrer 93, sense contar la resta de la ciutat. Papà Noel ha de baixar en cada un d’ells en una sola nit. Després pensa que ha de cuidar-se dels irlandesos i els “bohunks” i els italians abans d’arribar als jueus, correcte? Així que, quina probabilitat hi ha? (capítol 3) (Nota: Bohunk vol dir bohemi o centro-europeu de manera despectiva)

Hem descobert la faceta matemàtica del Chico Marx

Ah! tenim sort de viure als Estats Units! deia (l’avi Marx) en alemany, aspirant  profundament el fum del cigar que li donaven per votar ilegalment i duent-se les mans al cap per mirar les flames que pujaven al cel- Sí, una veritable democràcia. (Capítol 3. sobre com es podia comprar el vot o votat gent que no estava legalitzada al país)

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Xulella-Sot de xera

Aquesta ha estar la segona eixida més llarga de l’any. La intenció era anar de Xulella a Sot de Xera pel PRV 77. El mal temps va fer que  desistírem de baixar al poble de  Sot i tornàrem a Xulella, per evitar mullar-se amb les tempestes previstes per la tarda.  Eixírem del poble en direcció a Sot de Xera pel sender PRV 77 i ens desviàrem pel ramal que porta a unes pintures rupestres, on esmorzàrem. Després  continuàrem el camí per anar a Sot. El recorregut era circular i arrivàrema Xulella a l’hora de dinar.
Després d’agafar forces amb una bona “olla xurra”, visita al poble i al castell, i a la part de dalt del castell on estan els antics aljubs per replegar l’aigua i on hi ha una bona vista dels barrancs del Túria.
Al final de castell queden les restes d’unes cambres amb les finestres que donen al barranc. Si teniu vertígem més val que no s’arrimeu. Com no soc Rapunzel, ni tinc els cabells llargs i rossos, em vaig conformar amb un bon traguet de vi de la bota.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

F. Ibañéz i altres records.

Ahir va fer 75 anys el dibuixant F. Ibañez, l’autor del còmic Mortadelo i Filemon i d’altres més. Durant molts anys vaig devorar les històries d’aquest parell de detectius, sobretot les històries llargues que editava Bruguera. Com no sempre podia comprar el còmic, la millor opció era l’intercanvi d’un còmic per un altre que t’oferia un marxant del mercat del dijous a Llíria. Aixó si, a canvi d’unes poques pessetes o uns “durets”. Aquesta forma de comerç ja ha desaparegutt, però als xiquets edetans ens anava molt bé per poder gaudir dels “Mortadelos” (aquest era el no  que usàvem) o altres còmics d’aquella època.