Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

?L’exercici, segons Marc Aureli?, de Maite Larrauri-Max.

L’exercici, segons Marc Aureli”, de Maite Larrauri-Max.

La felicitat -diu Marc Aureli- és tenir un daimon bo: en grec “felicitat” és eudaimonia, és a dir “bon daimon”. No és, tanmateix, una frase redundant, perquè el daimon bo és el daimon que no està malalt, el daimon, com diu en altres ocasions, de bon humor, content perquè tu estimes tan sols allò que et passa, les coses que formen la trama de la teva vida. I Marc Aureli, va acabar estimant el seu destí d’emperador!

L’emperador Marc Aureli es debat entre el que li agrada, la filosofia, i el seu futur com a emperador de l’imperi romà, i per ajudar-se a ell mateix, aplica la seva particular filosofia estòcia per alleugerir-se d’aquesta carrega que li ha portat el destí. A diferència d’altres estoics, que haurien fugit, o arribat fins al suïcidi, ell accepta el seu destí i es prepara per arribar a ser un governant just i estar bé en el seu càrrec amb una sèrie d’exercicis que li ajuden a afrontar la seva faceta d’emperador. No accepta, com altres que un puga ser totalment insensible al que passa al seu voltant. Considera que un individu insensible és un farsant o una persona quasi inhumana, i no és partidari de cap de les dues. Un d’aquests és l’escriptura d’aforismes que li ajuden en aquesta feixuga feina d’estar bé o de bon humor, com diu ell, a la cort. Tasca, que troba més cansada que defensar les fronteres del Danubi davant els bàrbars.

Recorda que no és el futur o el passat el que t’oprimeix, sinó sempre el present. I aquest s’empetiteix fins a l’infinit, si l’aïlles i fas retrets a la teua intel·liència cada vegada que pensa que no pot afrontar-lo.”

La intel·ligència lliure de passions és una acròpolis.”

Publicat dins de política | Deixa un comentari

Plans de futur, de Màrius Serra.

“-Ja em disculparan que no m’aixequi…..
……..
-Però és que a casa sempre hem estat contraris a l’Alzamiento.”

Un dels tocs d’humor que té aquesta darrera novel·la de Màrius Serra, una ficció sobre la vida famíliar del matemàtic tetraplègic natural de Figueres, Ferran Sunyer. Narra l’estreta relació que tenia amb els seus cosins i les relacions amb la família de Salvador Dalí. 
A mi m’ha sorprés i m’ha agrada molt, ara supose que no soc molt imparcial donada la meva condició de matemàtic i “empordanès d’adopció”. 
Una curiositat: els nombres que marquen els capítols de llibre són els primers nombres primers fins al 29. Però en l’edició que tinc a casa hi ha una errada a l’índex deixant-se el capítol 11 (el 5e realment) i això m’ha fet estar trencant-me el cap durant uns dies sobre la raó d’aquesta successió de nombres, fins que llegint, vaig arribar al capítol en questió i vaig descobrir l’errada:
2,3,5,7,11,13,17,23 i 29 (a l’índex hi manca el 11). 

Olocau-Cim del Topero-Font del Sentig-Olocau.

Avui tocava una ruta per Olocau.  Eixint de la zona de l’arquet, ens desvien per una senda que hi ha darrere de la font de la Cava, que ens pujarà fins a la penya roja i al catxerulo d’Isidre. Després baixem per senda cap a la Quebrantada, per tornar a pujar cap a la bassa de Rodeno, on uns metres més amunt es té un bona vista del castell del Real. D’ací ja fem la pujada cap al primer cim previ al Topero ( 619 m) on ja havia estat per equivocació fa un any, d’on baixem cap al camí que va a Olla. Enfilem la pujada final al Topero (649 m) i d’allà baixem cap als ullals i la font de Sentig, on hem dinat. Després ja hem baixat cap al poble amb unes petites variacions respecte al camí principal. Al final, cal tenir una “estrella” fresca al bar de l’arquet.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

El far de la fi del món, de Jules Verne.

Rellegint els vells còmics de la editorial Bruguera, ara toca “El faro del fin del mundo”, de que es va fer una pel·lícula rodada al Cap de Creus. El far (el fals, fet pel rodatge)  jo no hi és, fa anys el tiraren a terra per preservar el paisatge. Però a la ciutat de Cadaquès encara queden fotos en alguns bar i restaurants dels protagonistes: Kirk Douglas, Yul Brinner,…  A Can Moni, a Palamós, també hi han fotos de Kirk Douglas, potser també es va fer unes tapes i algun vinet per allà. Els que hem fet rutes per la zona, podem recordar-les quan visiónem la “peli”. 
El còmic no és tan violent com l’adaptació cinematogràfica, ja que estava dirigit a  un públic més jove. Jo personalment, la vaig trobar massa violenta i amb massa concessions a la indústria, com el canvi de sexe d’un dels protagonistes i el de la nacionalitat del protagonista, que passa de ser Vàzquez a ser Will Denton. 

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Retorn al Montclar.

Retorn de dues maneres, una esportiva i una festiva. El diumenge els menbres del CE Montclar organitzaven una calçotada per recollir fons per poder participar a la Intermón Oxfam Trail walker dels propers dies 20 i 21 d’abril. Evidentment, després de 7 anys sense menjar calçots em vaig apuntar.
La segona, ja esportiva, va ser la pujada al cim del Montclar (417 m) després de 8 anys sense fer-ho. Vaig pujar des de la Casa-nova pel coll de l’Escorpí, i després vaig fer una variant per baixar, passant per l’ermita de Sant Baldiri. Així com a la ciutat trobes canvis, la muntanya continua igual, malgrat les agressions humanes: les mateixes sendes, el mateixos camins i les mateixes pedres. Una bona notícia és la restauració de la font de la Guilla. Després de passar per Can Codolar hi ha un petit homenatge al noi de 14 anys que va morir a l’última ruta de l’Aigua, i pel que estava escrit al cartell, sembla que hi ha gent que no respecta gens la memòria dels difunts. 

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Mèxic insurgent. John Reed. Lectura revolucionària de la Biblia.

‎”-Oiga, he trobat una gran història d’un paio anomenat Samsó que era  muy hombre i de la seva dona. Ella era espanyola, m’imagino, per la mala passada que li va jugar. Va començar essent un bon revolucionari, un maderista, i ella el va convertir en un pelón!”

El revisor del tren que transporta als revolucionaris mexicans de Pancho Villa cap al front està llegint la Bíblia, i extreu les seves pròpies conclusions on es veu la poca simpatia que tenien pels espanyols a principis de segle XX al nord de Mèxic. 

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Mèxic insurgent. John Reed. Si a tu ventana llega…..

Si a tu ventana se acerca Porfirio Díaz,
dale por caridad unas cuantas tortilla frias.
Si a tu ventana se acerca el general Huerta,
escúpelo a la cara y cierra de un golpe la puerta.

Rellegint el llibre del periodista americà John Reed sobre la revolució mexicana, m’he trobat la lletra d’aquesta cançò, que ell anomena Pascual Orozco. Sembla ser una versió de la famosa havanera  La Paloma. No he pogut confirmar-ho, ja que les cançons que he trobat de nom Pascual Orozco no se semblen res, i només he trobat una versió “mexicana” de La Paloma, però parla de l’època de Benito Juarez i la intervenció francesa, enllaçant amb problemes mexicans actuals.

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Hamlet, de William Shakespeare.

Enees explica a Dido l’assassinat del Rei Príam.

Un dels últims papers de Charlton Heston. 

Pirrus, ferotge, d’armes tenebroses

i de negres propòsits, és igual que la nit

quan, amagat al ventre del fatídic cavall,

vol tacar el seu aspecte, terrorífic i negre,

amb un blasó més fatídic encara.

Des del cap fins al peus, tot ell

és de color vermell, terriblement tacat

amb sang de pares, mares, fills i filles,

quallada amb l’escalfor dels carrer flamejants,

que projecten clarors infernals i cruels

al crim del seu senyor. Encès d’ira i de foc,

tot cobert i empastat de sang coagulada

i amb ulls encesos com l’infern,

Pirrus busca al vell Príam.

 

 

………………………….

 

Ben aviat el troba

donant cops massa curts als grecs; la vella espasa

no li obeeix el braç i es queda quieta,

sorda a les seves ordre. En lluita desigual,

Pirrus va contra Príam i pega inútilment amb fúria;

però amb l’alè i el vent de la cruel espasa,

el vell cau exhaurit. I la insensible Troia,

com si sentís el cop, amb els cims flamejants,

s’enfonsa sobre els fonaments, i amb un soroll atroç

que s’abatia sobre els cabells argentats

del respectable Príam, sembla enganxar-se a l’aire.

I així, com la pintura d’un tirà, s’estava Pirrus,

neutral al seu propòsit i desig,

sense fer res.

Per tal com sovint sentim, abans de la tempesta,

un silenci en el cel i un repòs en els núvols,

i s’apaigava el vent agosarat, i la terra, aquí baix,

emmudeix com de mort, fins que l’horrible tro

esquinça el firmament, així, després d’aquella pausa,

se li desperta a Pirrus la venjança i es llança a l’acció.

Mai no van caure els malls dels Ciclops sobre

l’armadura de Mart, forjada a prova de l’eternitat,

amb menys compassió que l’espasa sagnosa

de Pirrus sobre Príam.

Vés-te’n, Fortuna, vés-te’n! I tots vosaltres, déus,

reunits en consell, arranqueu-li el poder,

trenqueu-li tots els radis de la roda,

i feu-la rodolar pendent avall del cel,

tan avall com l’infern.

 

………………………………..

 

 

 

 

Però qui pogués veure la Reina envelada

córrer descalça amunt i avall, amenaçant les flames

amb els seus plors, amb un parrac al cap,

on duia abans la diadema, i per vestit

sobre el seu llom cansat de portar fills,

un cobrellit arrabassat entre els crits i la por…

Quin pogués veure això, amb la llengua verinosa…

acusaria la Fortuna de traïdoria;

però si els déus mateixos l’haguessin pogut veure

contemplant el maligne crim de Pirrus

 quan tallava amb l’espasa el cos del seu marit,

el crit immediat que va llançar amb esclat

(si les coses mortals els entendreixen)

Hauria fet que els ulls celestials s’humitegessin

Omplint els déus de pietat.

 

 

Hamlet, de William Shakespeare.

Traducció: Salvador Oliva

Ed: Vicens-Vives i TV3.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Aventures de tres russos i tres anglesos a l’Àfrica Austral. Jules Verne i la trigonometria.

Rellegint còmics de la infància m’he trobat aquest basat en la novel·la de Jules Verne del mateix títol. Tenia la novel·la per casa, però l’he perduda i no la trobe, possiblement estaria tant desfeta pel pas del temps que la llençaria en alguna neteja. 
Com el nostre Jorge Juan, els protagonistes de l’aventura tenen la intenció de medir un arc de meridià per terres africanes, cosa que Verne aprofitat per parlar de com es fan les triangulacions per medir l’arc de meridià. També hi ha una anècdota del matemàtic despistat, que intentant trobar una errada en un càlcul d’un logaritme està a punt de ser empassat pels cocodrils. El que m’ha sorprés és que al còmic hi haguera una vinyeta explicant com es fan les triangulacions. No sé si això seria possible als còmics actuals.

La jangada. Verne i la criptografia.

A la novel·la de Jules Verne, ambientada al riu Amaçones, la innocència del patriarca de la família protagonista depèn d’un missatge xifrat. Al còmic, evidentment, no diu res de com és desxifra aquest missatge. Supose que a la novel·la si, i evidentment aquesta resolució és als capítols finals. A la xarxa si que es pot trobar quins mètodes usa per desxifrar el document. Ací vos deixe el resultat final que he trobat en una versió en línea de la novel·la:
Respecte a la novel·la, he vist que hi han dues versions en cinema, una mexicana del 1958 i una altra, coproduída entre els EUA i el Perú, de 1993 que no sé si s’estrenaria ací i portaven pel títol “800 legües per l’Amaçones”.

Le véritable auteur du vol des diamants et de
43 251343251 343251 34 325 134 32513432 51 34
Ph yjslyddqf dzxgas gz zqq ehx gkfndrxu ju gi
l’assassinat des soldats qui escortaient le convoi
32513432513 432 5134325 134 32513432513 43 251343
ocytdxvksbx hhu ypohdvy rym huhpuydkjox ph etozsl
commis dans la nuit du vingt-deux janvier mil huit
251343 2513 43 2513 43 251343251 3432513 432 5134
etnpmv ffov pd pajx hy ynojyggay meqynfu qln mvly
cent vingt-six, n’est donc pas Joam Dacosta, injustement
3251 34325134 3251 3432 513 4325 1343251 34325134325
fgsu zmqiztlb qgyu gsqe ubv nrcr edgruzb lrmxyuhqhpz
condamné à mort ; c’est moi, le misérable employé de
13432513 4 3251 3432 513 43 251343251 3432513 43
drrgcroh e pqxu fivv rpl ph onthvddqf hqsntzh hh
l’administration du district diamantin ; oui, moi seul,
251343251343251 34 32513432 513432513 432 513 4325
nfepmqkyuuexto gz gkyuumfv ijdqdpzjq syk rpl xhxq
qui signe de mon vrai nom, Ortega.
134 32513 43 251 3432 513 432513
rym vkloh hh oto zvdk spp suvjhd.

Clovis Dardentor: Jules Verne i el nostre país.

Rellegint els còmics que tinc per casa, m’he trobat aquest basat en una novel·la de Jules Verne. Aquest  còmic, té moltes referències al nostre país. Per començar el personatge principal i altres són de Perpinyà. S’embarquen en el port de Seta (Occitània) en un vaixell de nom “Argelers” , i després fa una parada a l’illa de Mallorca, on tenen una aventura prop de castell de Bellver.
Sembla ser que Verne es va documentar sobre Mallorca, gràcies a S’Arxiduc Lluís  Salvador d’Àustria, bon coneixedor de l’illa. Si aneu a la Serra de Tramuntana i vos agrada fer senderisme , heu de fer el camí de S’arxiduc i fer una pujada al Teix.
Deprés la novel·la continua en terres algerines, no diu res sobre si ja hi havien valencians venent gelats per allà en aquella època, sobretot de Xixona.

Serra-Castell-Font de Barraix-Font Ombria-Serra.

Avui fem una ruta circular de 12 Km pels voltants de Serra. Comencem amb una forta pujada cap al castell, ja que no ho fem pel camí, sinò per una senda no molt coneguda i empinada. És el tram més dur del trajecte, després ja es suavitza més. Després d’esmorzar anem pujant pel camí que et porta al cim de Garbí, però abans d’arribar a ell giren cap al Font del Barraix per tornar a Serra per GR, passant per la Font Ombria on hem dinat.
Després d’uns dies amb pluja i neu ens ha eixit un bon dia per caminar, i la cervesa final a un bar del poble de Serra ha entrat molt bé. Des de les parts més altes del recorregut es veia la neu acumulada a la serra d’Espadà. 

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Lapistàtzuli: de Raymond Chandler a Antònia Font.

Me sobren paraules però no tenc res a dir
(cadàver, pitufo), me sobren paraules,
d’aquí a dos anys me retir.
paraules molt lletges (nyu).
paraules molt guapes (lapislàtzuli)
paraules provisionals amb es accents girats.

Això ho canta Antònia Font a la seva cançò, Me sobren paraules. En pocs dies he vist aquesta paraula en dos llocs prou diferents, en la cançò esmentada i en la novel·la de Raymond Chandler, “Adéu, nena”:

“La intenció era fer-la aparèixer molt jove i que els ulls de lapistàtzuli es veiessin ben blaus”

Total que l’he cercada al diccionari. 

La caça del meteorit, de Jules Verne.

Fa un parell d’anys vaig llegir la novel·la de Jules Verne, La caça del meteorit, editada per l’editorial Pagès, de Lleida. Fa poc he recuperat la versió en còmic que tenia per casa de l’editorial Bruguera i, he notat diferències. Sembla ser que la versió d’editorial lleidatana és l’original de Verne, sense els canvis i afegits que va fer el fill. Aquests canvis si que estan a la versió en còmic i en llengua castellana de l’editorial Bruguera: nous personatges i augment de càpitols i trames al voltant del meteorit.
Per cert, potser els comportament dels científics actuals no és el mateix que els de la novel·la, però el de la premsa si que no ha canviat gaire, com s’ha demostrat en la caiguda recent d’un altre meteorit a Sibèria.