Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: anècdotes

“llimonaes”

Sí, al meu poble de la gasosa en diem “llimonà” i al poble hi havien dues marques que distribuïen les dues empreses que hi havien abans de fusionar-se en una sola. La casa Escútia distribuïa pels barri del raval i voltants i comercialitzava la gasosa La amistad. La casa Coll distribuïa pel centre de la vila i voltants i la marca era Montesol. Almenys durant aquella època era un producte local, després de la fusió es va acabar i comercialitzaren un gasosa de fora, amb un nom horrible, La Señera, i els joves ens burlàvem de l’espot publicitari que passaven als cinemes del poble de com era de dolent: “haga frio o calor, la señera la mejor”!

Avui al centre de València, a la vella bodega Baviera me les he trobades les tres juntes en una lleixa o hi havien algunes ampolles històriques més de les que corrien pel país:

En aquella època encara passava el repartidor per la porta de casa amb el camió i li compraves a ell directament i evidentment, totes les ampolles es reciclaven. No hi havia supermercats no grans superfícies.

Queipo de Llano i jo: anècdota.

Al llibre de Paul Preston, Arquitectes del terror, a la pàgina 346 hi diu:

“Queipo es va establir al cèntric Hotel Simón.”

En 1982, quan férem el viatge de fi de curs de l’antiga EGB ens varem allotjar en aquest mateix hotel. I anys més tard vaig passar per la porta amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO de Sant Feliu de Guíxols quan visitàvem la catedral i la Giralda. Si arribe a saber en aquella època qui s’havia allotjat allà, potser m’haguera pensat el tornar a passar per davant d’aquest hotel del qual tenia bons records.

Ara tampoc crec que siga culpa dels actuals propietaris del local el haver allotjat al que Preston, i ben encertadament, anomena el psicòpata del sud.

“La vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, de Ferran Zurriaga. “Valencianos fuelles?”

“La docilitat dels braços que representaven a l’església, nobles i viles reials a les Corts valencianes el 1626, plegant-se a anar a les Corts de Montsó (Aragó), és a dir, fora del Regne, cosa contrària als furs i privilegis dels valencians, contrasta amb la protesta del poble valencià, que va apedregar les finestres del Palau Reial a València i va fer aparèixer alguns cartells a la ciutat on denunciaven el fets.”

Potser aquest diferència entre poble i representants encara es manté actualment, i si no mireu que fan alguns dels nostres representants a les Corts o actualment al Parlament de Catalunya alguns dels polítics que fa poc es deien independentistes. Tot siga per la poltrona!

Sant Feliu de la Costa Brava, Gaziel: l’ànima marinera.

“La delícia de la mar només es pot assaborir plenament a bord d’una nau petita, de la caravel·la de Colom per avall. Els vaixells de luxe, com els que he dit, i ara mateix el France, que n’és el non plus ultra, són fets precisament per a uns passatgers que no estimen la mar, la desconeixen en absolut i els fa més por que goig: gent de palace, que quan s’embarca, per gust o per necessitat, el que vol sobretot és que el vaixell li recordi el menys possible que n’és un i li doni la il·lusió de continuar a terra, com en un gran hotel flotant.”

I evidentment després posa exemples de com a la mar tot això li és absolutament igual i quan s’encrespa de res valen tots aquests luxes si no pots eixir de la teua cabina. I com aquesta grans vaixell fan rutes oceàniques normalment perilloses, trobar-se tempestes és el més normal, i només cal recordar el Titànic.