L’Imperi, de Ryszard Kapuscinski XV
Sóc tot orelles quan un dels delegats es planteja quina dominació és més perillosa per a Bielorússia, la russa o la polonesa? I arriba a la conclusió que la polonesa, perquè Polònia és un país més atractiu.
Sóc tot orelles quan un dels delegats es planteja quina dominació és més perillosa per a Bielorússia, la russa o la polonesa? I arriba a la conclusió que la polonesa, perquè Polònia és un país més atractiu.
Tanquem l’any Fuster des de Palafrugell, a territori Planià.
La casa de Fuster -que tracto de conèixer- té una entrada per als carros que degué utilitzar anys enrere la família, i una gran part de la planta baixa forma una vasta entrada, al centre de la qual s’han de fer dos envans, on Fuster treballa enmig de papers i llibre. Sobre un moble que toca a la pared hi ha un tocadiscos.
Josep Pla (recollit a El tocadiscos de Fuster, de Pau Alabajos)
“L’única manera que a un no el tiren d’un lloc és no entrar-hi.”
Segons Joan Fuster és un cita més o menys literal de l’escriptor francès André Gide.
Si no haguera entrat a ERC no m’hagueren tirat! ha ha ha
“No entra ningú en aquesta Acadèmia que no sàpiga geometria”
A l’entrada de l’acadèmia de Plató
“Let no one ignorant of geometry enter” (Ἀγεωμέτρητος μηδεὶς εἰσίτω)
Fuster pensava que la revista El temps no duraria gaire temps, aleshores només va fer una aportació inicial de capital d’una pesseta. Per sort, el mestre es va equivocar aquesta vegada i ja han arribat al número 2000, 2000 setmanes.
Una persona sana no filosofa, viu.
La joventut és “una cosa” de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.
Per definició, la gent són els altres, i no jo.
Sobretot si és per malparlar.
“Thálassa! Thálassa!…..sí, però des de la vora.”
Sembla que Fuster no era gaire amant del mar, a diferència de Pla. O potser va preveure el malbaratament de diners i recursos de la Copa de l’Amèrica de Rita i Paco?
Quan era xicotet i anàvem amb la família a l’assut de Toixa (Tuejar en castellà) a la comarca de La Serrania m’encantava, com a bon seguidor de les pel·lícules de cowboys de la televisió, jugar en un fort que hi havia allà a mida quasi real. Actualment ja no hi és. Però a Pals, al costat del restaurant Ca la Teresa, sempre n’havia vist un semblant. Aquest cap de setmana he dinat allà i m’hi he acostat per veure-lo millor. I sí, allà estava, però sembla que des del darrer atac dels xeienes de Regencós o Begur, encara no han refet al poble Fort Bonet (que potser el patrocinava una coneguda destil·leria ganxona?)
Potser, però hi ha un gran enemic d’aquest aforisme: el temps disponible.
Com aquesta setmana ja tornem a tenir les tradicionals desfilades del KKK local, ací vos deixe una dita fusteriana molt adient:
Grafits per les parets del país
“Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. Em general, morir-se és sempre un error.
El mas és que podríem dir el mateix respecte al fet de viure.”
Diccionari per ociosos.
Ara em venen al cap uns quants personatges de la història i actuals on en el seu cas morir-se no seria cap error i el fet de viure, sí.
Sí, al meu poble de la gasosa en diem “llimonà” i al poble hi havien dues marques que distribuïen les dues empreses que hi havien abans de fusionar-se en una sola. La casa Escútia distribuïa pels barri del raval i voltants i comercialitzava la gasosa La amistad. La casa Coll distribuïa pel centre de la vila i voltants i la marca era Montesol. Almenys durant aquella època era un producte local, després de la fusió es va acabar i comercialitzaren un gasosa de fora, amb un nom horrible, La Señera, i els joves ens burlàvem de l’espot publicitari que passaven als cinemes del poble de com era de dolent: “haga frio o calor, la señera la mejor”!
Avui al centre de València, a la vella bodega Baviera me les he trobades les tres juntes en una lleixa o hi havien algunes ampolles històriques més de les que corrien pel país:
En aquella època encara passava el repartidor per la porta de casa amb el camió i li compraves a ell directament i evidentment, totes les ampolles es reciclaven. No hi havia supermercats no grans superfícies.