Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Els càtars, de Jesús Mestres i Godes

“”Simó de Monfort mira d’establir una veritable empresa de colonització del país conquerit, amb l’eliminació progressiva de la noblesa local per i el reemplaçament per un noblesa vinguda de França.” Remarquem: Hi ha una infinitat de petites disposicions sobre la millora de les condicions del pobles -absolutament demagògiques, vist el comportament de Monfort però no hi ha cap mesura adreçada al control dels herètics, o la seua persecució,etc. Res sobre l’afer que l’ha portat a aquestes terres. Fa la impressió que a Pàmies -sense legats, sense lleis contra l’heretgia- Simó de Monfort va de dret al que l’interessa de debò: ser el nou comte de Tolosa, vescomte de Besiers, de Carcassona i d’Albí. Creu que ho té tan a l’abast que, simplement, va a la seva.”
Aquest llibre sobre els càtars els vaig llegir fa molts anys i ara l’he tornat a rellegir. Porta com a subtítol “Problema religiós, pretext polític”, i aquest fragment que he copiat sobre l’actuació de cap de la croada contra els albigesos ens fa decantat cap al pretext i oblidar-se del problema religiós. Més tard, aquesta feina bruta que ha fet Simó de Monfort, sota la benedicció papal, serà aprofitada pels francesos, per envair el Llenguadoc i la Provença i així acabar amb una cultura que per aquella època semblava molt més civilitzada que la dels franc (per als tolosans i altres habitants dels Midi, els francesos del nord, eren considerats bàrbars), i de pas, frenar una possible expansió de la Corona d’Aragó cap la nord, degut al derrota i mort de Pere el Catòlica a la batalla de Muret.
El llibre el vaig comprar a llibreria El cau ple de lletres de Terrassa, fa molts anys. En aquella època em va agradar força, i després de la relectura i el pas del anys encara l’he assaborit més.

Quadern de viatge, Maria del Mar Bonet.

Dia de pluja, dia de relectura de llibres que volten per casa. Aquesta vegada les lletres de les cançons de Maria del Mar Bonet, ben acompanyades pels dibuixos que fa la pròpia autora. Anys enrere una casualitat va fer que acabara la nit mirant com es feia de dia a Barcelona des del parc Güell, quan aquest encara no estava massificat pel turisme i podies entrar sense cap problema. Allà em varen informar de la faceta pintora de la cantant que a més vivia prop d’allà. Potser si haguera insistit l’haguera pogut conèixer, ja que la persona que m’ho va dir també era pintora i la coneixia.

El jardí llunyà, de Josep Piera.

Fa molts anys vaig deixar aquest llibre a algun company o companya de feina, i em va passar aquesta cosa que tan odie, que no me’l varen tornar mai. Em sap greu que passen aquestes coses amb els llibres i més amb llibres que t’han agradat i a més si els has recomanat, la persona receptora hauria d’entendre que aquests llibre te l’estimes molt i hauria de tornar a la seua casa. Després d’anys de cerca, i haver-me trobat amb la seua banda sonora, l’he retrobat gràcies a la llibreria Taifa de Barcelona, al barri de Gràcia, i el fill pròdig ha tornat a casa (rejovenit)per a poder gaudir de les vides i obres dels poetes que visqueren per València abans de la conquesta dels catalans amb Jaume I al capdavant. Llegir els seus versor, traduïts per Josep Piera, i crec que també Josep Gregori, al que vaig conèixer fa molt de temps a Terrassa, i rememorar el seu enyor cap a la ciutat perduda, els seus amors, tan per dones, homes o, contravenint la seua religió, pel vi (un bon got de vi, pot amb tots els Déus!)
Es molt difícil de trobar, però val la pena. Ara m’he quedat amb les ganes de trobar un altre llibre, també traduït pels dos autors valencians, titulat Jardí Ebri.

Nacionalismes, Isaiah Berlin.

Rellegint Isaiah Berlin en aquests temps que ens acusen als independentistes de tots els mals del món té n’adones de com de gran és la ignorància del qui t’acusa de nacionalista radical, quan en realitat el nacionalista radical és ell. I hui, precisament m’he trobat a una persona (la que menys esperava) que ho admet: la Sra. Isabel Bonig declara a la revista El temps, en un entrevista que tinc els meus dubtes si calia fer, que ella és una nacionalista espanyola. Supose que encara no s’atreveix a usar l’adjectiu radical, hi hi hi.

Publicat dins de política | Deixa un comentari

La Murta, Alzira.

Un lloc meravellós per a fer excursions xicotetes amb nens és aquest paratge amagat, malgrat estar tan prop de nuclis prou habitats. Potser el estar amagat entre muntanyes i que no es veja el mar, ajude a que el paratge de la murta d’Alzira es conserve en bon estat per poder gaudir amb la família. Més endavant ja ens pensarem el pujar muntanya amunt i fer el recorregut més difícil. Hui, a gaudir del caminet, el monestir i el jardí, la séquia que puja cap a la font i la nevera de neu.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

El mar, de Blai Bonet.

Fa molts anys que vaig vore la pel·lícula basada en aquesta novel·la de Blai Bonet i també l’havia llegida. Ara, després de tornar a posar els llibres a les seus lleixes, després de passar uns mesos dins de caixes de taronges, la vaig vore i vaig decidir rellegir-la. La segona lectura ha valgut la pena i he arribat a entendre millor aquesta narració tan angoixant en alguns moments, però tan bella al mateix temps. Potser aquesta siga la manera que té l’autor de reflectir l’ambient de la postguerra a la seua illa de Mallorca: la manca de llibertat, les ferides de la guerra, la religió duta als seus extrems……