Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Contes des de la presó, d’Oriol Junqueras.

Al llibre que ha escrit fa poc Raül Romeva, Esperança i llibertat, l’autor conta que al trasllat d’Estremera a Lledoners no li varen deixar portar cap llibre per poder llegir durant el llarg viatge que varen d’haver fer, però que tot això ho va poder suplir viatjant al costat d’una enciclopèdia amb potes, l’Oriol Junqueras: no es va avorrir durant el trajecte.
Aquesta faceta de saber un poc de tot la porta, i sobretot la de saber transmetre tots aquests coneixements, la porta a la pràctica a les cartes que ha anat escrivint als seus fills durant l’injust empresonament està patint, i que els de l’editorial Ara llibres han recollit en aquesta selecció. Contes basats en la història o en la ciència que explica als seus fill de manera epistolar i de manera molt tendra cap als fills que no poc veure. Ací és quan et fas la pregunta de com a aquests home pot estar tancat a la presó per no haver fet res!
Al mateix temps també he llegir un llibre d’història del Japó editat per la UOC on ell ha col·laborat amb altres tres autors, i on a vegades creia escoltar a l’Oriol del programa de Catalunya Ràdio En guàrdia.

Esperança i llibertat, de Raül Romeva.

El mes passat vaig assistir a la presentació de la candidatura per les eleccions europees d’ERPV i vaig tenir el gust d’escoltar a Diana Riba, parella de Raül Romeva, empresonat i jutjat injustament en aquest país que ens ha tocat viure. Va estar emocionant i crec que ella no va poder contenir l’emoció cal al final de seu parlament. Unes setmanes després acabe de llegir el llibre que Raül a escrit mentre ha estat empresonat per intentar donar al poble, el que aquest li ha demanat: votar.
Al llibre, el conseller d’afers exteriors ens relata les seues experiències a les presons espanyoles, al mateix temps que ens explica la seus feina com a conseller i les seues opinions sobre l’actualitat política (abans de començar la farsa de judici que s’està celebrant a Madrid), a més de les seues esperances de cara al futur, que compartim molta gent, tant al nord com al sud del Sénia.
Potser la compra d’aquest llibre és un acte militant, però val la pena llegir-lo, i si part dels beneficis van per la causa de la independència, endavant!
Llibertat presos i preses polítics i exiliats i exiliades!
In…inde….independència!

Publicat dins de política | Deixa un comentari

Notre-Dame. El pluralisme i el conflicte de valors d’Isaiah Berlin.

Isaiah Berlin afirmava que dins de tota moralitat o codi de conducta com els que utilitzem nosaltres eixiran conflictes entre els valors últims de dita moralitat, que serà difícil de resoldre per raonaments teòrics o pràctics sobre els mateixos. Aquests valors a vegades col·lisionen entre si quan els portem a la pràctica. (Isaiah Berlin, de John Gray, Edicions Alfons el Magnànim).
He recordat totes aquestes lectures que vaig fer anys enrere del filòsof anglès d’origen letó després de l’afer Notre-Dame i de les espontànies donacions milionàries que es varen produir al poc de temps de l’incendi. Ací entren en conflicte valors que tenim assumits com a bons al món occidental: la salvaguarda de les obres d’art, l’ajuda al pobres (de qualsevol part del món, d’ací i d’altres continents), l’ajuda als refugiats, la reconstrucció de països arrasats per les guerres, la salvaguarda dels ecosistemes, i molts més. Com és que aquesta gent, de sobte dóna milions per reconstruir una església i no ha donat aquests diners per altres causes igual de justes o més? Ací cadascú té una opinió, però es veu clarament aquest conflicte que ens avançava Berlin fa molts anys.

Publicat dins de política | Deixa un comentari

La promesa del Gal·lès, d’Ivan Carbonell.

A finals de març de 1939 el port d’Alacant està ple de gent que vol fugir de la repressió que es produirà en quan les tropes nacionals i sobretot els falangistes arriben a la ciutat. Desesperats pel que preveuen, més de 1800 persones poden pujar la darrer vaixell que els podrà portar a port segur a Orà, al nord d’Àfrica (no sense estalviar-se patiments durant el viatge. Aquest vaixell és l’Stanbrook, i el seu capità, el gal·lès Archibald Dickson. Aquest fet històric és l’excusa que té Ivan Carbonell per contar-nos una història d’uns jóvens estudiants valencians que se’n van a passar l’estiu treballant al País de Gal·les. Allà, treballant en un hotel, comencen a descobrir certs secrets amagats entre ells i secrets que amaguen els sues companys de feina, i al mateix temps ha de complir algun encàrrec fet des de València. Les trames es van succeint entrellaçades amb llegendes gal·leses com si Aracne els haguera inspirat (als protagonistes o a l’autor?) per arribar al final on es desvetlen els secrets que van sorgint al llarg de la lectura, i potser algun que es queda una mica obert a la imaginació del lector.
Aquesta novel·la és anterior a Els aprenents de traïdor, la darrera novel·la que he llegit d’Ivan, i alguns personatges hi tornen a eixir en aquesta.

PD:darrerament els feixistes han pintat i embrutat amb els seus símbols el monument al capità Dickson que hi ha al port d’Alacant. Trist que aquesta gent tinga tota la impunitat que vulguen en aquest país on encara hi han mots secrets amagats que no interessa esbrinar als que tenen el poder.

Estellés, de mà en mà. Antologia per Francesc Anyó i Borja Penalba.

El mes passat varem anar a la presentació de la candidatura de ERPV a les eleccions al Parlament europeu que es va fer a la Fira de Mostres de València. Després dels actes varem tenir el plaer d’escoltar al grup Ovidi4, un grup format per Mireia Vives, Borja Penalba, David Fernández i David Caño. En acabar, a la típica parada improvisada de cd’s vaig comprar aquesta antologia Estellesiana que, a més porta, una gravació de l’espectacle que Borja Penalba i Francesc Anyó han portat per diferents pobles del país.
Els autors ha recollit una sèrie de poemes de l’autor de Burjassot i els han agrupat en sis apartats més o menys relacionats: Silencis, la dictadura, la por a parlar i la mort; Sospirs, infància,estima, la vida; Gemecs, el plaer; Sorolls, sorolls de dia, sorolls de nit que ens envolten; Crits, de tota mena; i finalment Cants, poemes musicats (aquest apartat, més que llegit, l’he escoltat gracies al youtube).
Molt recomanable. Ara em queda el cuquet de veure’l en directe. Vos deixe amb una gran “marranada” del Gemecs:

Episodi VI

D’orgasmes fèrtils en rotacions,
ben enramats de crits i de tendreses
i molt sovint acompanyats de mossos
i de feraç, penetradora llengua.

Del dolç tió ficat dintre la boca
fins arribar al mateix gargamell,
assuavint hostilitats d’origen
per l’estretor malmesa de l’esfínter.

De tot això, i d’acompanyaments
d’enterc repic de dues campanetes
en l’opulenta rodonor darrera.

De l’entrecuix de signe portuari,
carregaments de l’esperma per tones
fins arribar cos amunt, a la gola.

Figuras ocultas, de Margot Lee Shetterly.

Potser tinga raó l’autora del llibre en que es basa un dels darrers èxits de Hollywood, la pel·lícula Hidden Figures, i el títol més apropiat haguera estat la paraula invisible. Les dones matemàtiques, i més les de raça negra no estaven ocultes, es sabia perfectament on estaven, que feien i quin paper varen tenir en l’evolució de l’aviació des des la II Guerra Mundial i en la posterior carrera espacial. El que volia saber que feien i on estaven, ho tenia clar. Ara, es va fer el possible per que es mantingueren invisibles, que no transcendirà la seua feina més allà de les tanques del centre d’investigació de Langley. Però aquesta intenció, per sort, no ha pogut mantenir-se al llarg del temps, com demostra aquest llibre i finalment arriben els reconeixements a aquestes dones (al llibre exemplaritzades amb tres personatges principals i algunes secundàries), i abans ja varen haver aïllades aparicions a la premsa americana, sobretot després de l’èxit de vol de John Glenn i de l’arribada a la lluna.
Durant la II Guerra Mundial, el govern americà se n’adona que tecnològicament no pot fer front als exercits alemanys o japonès, i comença a invertir en investigació per millorar la seua força aèria. Busca científics, i sobre tot, matemàtics, físics i enginyers. Però com no troba homes, ha de recórrer a les dones, i per molt que els estats del sud no els agrade, dones negres amb la capacitat necessària per afrontar aquest repte de manera urgent. Les dones són contractades de manera urgent i amb caràcter temporal mentre dure el conflicte, però quan aquest acaba, el govern se n’adona que les necessita i a la majoria les fa fixes, per afrontar les necessitats de l’aviació comercial, i més tard per la cursa espacial a l’Unió Soviètica. La novel·la ens narra aquesta inclusió de les dones al món de la investigació i els problemes que varen d’haver d’afrontar en un món masclista, i l’afegitó del racisme que hi havia en aquella època a l’Estat de Virgínia. La pel·lícula de Theodore Melfi es centra en l’època la cursa espacial fent els canvis de guió que el llenguatge audiovisual necessita, ja siga per donar més agilitat a la narració o per poder fer entrar actors que són els que atrauen al públic a la gran pantalla i fan que la inversió siga rendible.
El llibre el vaig comprar a les jornades “Ciència i gènere” organitzades per la SEA (Societat espanyola d’astronomia) a València el darrer mes de març, en les que es va debatre el paper de la dona en la ciència durant els darrers anys, els problemes que es troben, i la manera de com motivar a les futures generacions de dones a estudiar carreres científiques o tècniques. Potser la lectura d’aquest llibre o la visió de la pel·lícula basada amb ell puga inspirar a alguna estudiant jove d’ESO o BTX a seguir el camí de les protagonistes d’aquesta història. Per començar, avui un alumna ja m’ha demanat que li’l deixe per llegir-lo.

Versos esparsos, de Josep M. Izquierdo “poetadelfoc”

Darrer article publicat al diria digital de Llíria, La veu de Llíria

Presentació del poemari “Versos Esparsos” de Josep Manuel Martínez Izquierdo, “Poetadelfoc”.

Aquest dimarts, 2 d’abril de 2019, s’ha presentat a la biblioteca L’Almodí de Llíria, el llibre que recull les poesies més personals de l’artista faller i poeta edetà Josep M. Izquierdo, o “Poetadelfoc”, com a ell li agrada autoanomenar-se. La presentació va estar a càrrec del mateix autor i de dos membres de l’ADEF (associació d’estudis fallers), Ivan Esbrí i Jesús Peris Llorca.
La presentació es va fer en ambient distés i agradable on els ponents varen parlar sobre la història de les falles al nostre poble, amb alguna aportació important per part del públic assistent ( qui sabia que a Llíria s’havia fet una falla mòbil que anava de barri en barri als anys cinquanta?). Com era la presentació d’un llibre de poemes fallers , els ponents varen fer-nos un resum de la història d’aquests a València i a altres ciutats i es varen mostrar alguns dels llibres que ha fet o col•laborat l’autor del llibre que es presentava. Desgraciadament, actualment a Llíria no es fan aquests llibres fallers, i el protagonista de la nit, és més conegut al poble per la seua faceta anterior d’artista faller, malgrat que és l’autor dels poemes del llibret de la falla de l’ajuntament de València del 2017, la falla d’Okuda.
Respecte al llibre, en ell es recullen els poemes més personals, segons va comentar l’autor, que han estat publicats en els llibres de falles en que ha participat els darrers anys. Per tant no espereu trobar, com varen dir els ponents, els típics versets satírics que hi ha en la majoria de llibres fallers i mal escrits amb faltes d’ortografia i castellanismes a dojo. No, trobareu poemes que tracten temes socials actuals: al violència contra la dona, la immigració, els problemes dels artistes fallers, critica cap al món de la falla i , sí, també h i ha alguns satírics, no podien faltar. La majoria dels poemes estan escrits en quarteta lligada, la més utilitzada al món de la festa, però també hi ha altres rimes o rima lliure. Per cert un dels poemes (no diré quin) ha guanyat el premi MALVA, el més prestigiós de la poesia de festa fallera.
La presentació va acabar amb un tast de coca local i mistela i la gent assistent fent tertúlia al voltant de la taula.

Josep Vicent Montesinos Peñarrocha.