Entre el Túria i el Ridaura

La fi del pretendents a les mans d’Ulisses, el seu fill, Telèmac, i dos criats no té res a envejar en violència a moltes  pel·lícules modernes. Sembla ser que el que ara diuen “gore” ja ve de lluny. Moltes escenes que recorde de l’Eneida, tambè estan plenes de sang i cossos mutilats. Virgili tracta d’imita a Homer en aquesta cant en honor  d’August.
Tret d’algunes diferències, l’escena del film The Odyseey, d’Andrei Konchalovsoky amb Armand Assante, fent d’Odisseu reflecteix prou bé l’escena.

Amb aquestes paraules Circe adverteix Ulisses sobre el perill de les sirenes per als mariners, que atrauen amb bonics cants per després fer-los caure en les seues esculls on moren irremeiablement. Potser si Circe haguès vist la pel·lícula O Brother! dels germans Coen, la seva opinió sobre les sirenes seria una altra, hehehehe.

“Tu, Posidó, cabells blaus, que rodegen la terra, escolta’m:
si realment soc fill teu, i si afirmes que ets el meu pare,
fes que no torne a casa Ulisses, el fill de Laertes,
el destructor de ciutats, el que a Ítaca té l’habitatge.
Si és destí seu, tanmateix, que reveja els amics i que torne
al seu casal ben alçat i a la pròpia terra paterna,
fes-lo tornar tard i mal, sense cap dels seus camarades,
en un vaixell estranger, i que trobe més penes a casa”

Quan anava a l’institut vaig llegir l’Odissea en una versió en prosa castellana, editada a Mèxic, amb una lletra d’aquestes que semblen “pataetes de mosca” (metàfora d’un professor meu d’EDO del Palmar). Ara la torne a llegir en la versió que ha fet recentment Joan Francesc Mira. Jo la recomane i li demanaria a Sr. Mira, que continuara amb l’Ilíada, si li ve de gust.
Vos deixe ara amb la versió fílmica protagonitzada per Kirk Douglas:
http://www.youtube.com/watch?v=l294WUdhb6Y&feature=related
O una més “moderna i juvenil”

El senyor de Sainte-Colombe va comptar els compassos de silenci i van col·locar els dits. Va ser així com van tocar Els plors. En un instant en què el cant de les dues violes puja, es van mirar. Ploraven. La lluna que penetrava dins de la cabana per la lluerna que hi havia estat perforada s’havia tornat groga. Mentre les llàgrimes els lliscaven lentament damunt del nas, damunt les galtes, damunt els llavis, es van adreçar alhora un somriure. Nomès a l’alba els senyor Marais va tornar-se’n a Versalles.

O Barcelona é imbatível, melhor do mundo. Hoje aqui aprendemos a jogar futebol. O Barcelona foi muito superior”.

…….

Eu vi uma entrevista do próprio Guardiola. Ele disse: ‘Perdemos muito para começar a ganhar. Quem sabe daqui a um ano a gente possa estar gritando'”, disse Neymar.
……….
“Perder é horrível, mas não perdemos para qualquer um, e sim o melhor time do mundo! Rapaziada, vamos levantar a cabeça, somos mais que vencedores”, escreveu o jogador.

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra;
e port al cor sens fum continu foc
e la calor no en surt a part defora.
Socorreu-me dins los térmens d’una hora,
car mos senyals demostren viure poc.

I ara la versió moderna del poeta de Beniopa:

Plaer i amor, que engendren el desig,
i esperança, que puja aquests graons,
m’alegren molt, tot i la por del mal
que em fa patir, i m’enflaqueix la carn;
porter al cor continu foc sense fum,
i la calor no em surt de dins a fora.
Socorreu-me en el terme d’una hora
Els símptomes demostren poca vida.

Crec que l’editorial Barcino l’ha encertada amb aquesta iniciativa d’acostar els clàssics al públic en general, fent aquesta petita tria de poemes d’Ausiàs March, actualitzats per Josep Piera. Gràcies a aquesta petita edició i al llibre “Ausiàs March. Per haver d’amor vida”, tambè de Barcino, on la tria de poemes la fan Francesc J. Gómez i Josep Pujol, he acabat entenent millor els poemes del poeta de Gandia. Sense oblidar les cançons de Raimon.
Per cert, la persona a qui vaig deixar el llibre “El jardí llunyà” de Josep Piera, ja tarda massa anys a tornar-me’l.