Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Torrons

Publicat el 24 de desembre de 2010 per vicent montesinos
No entenc a la gent del meu poble que es conforma amb la merda de torrons que venen als supermercats, o regalen en les paneres de Nadal. Quan ixes fora descobreixes que hi ha coses molt bones per provar, i una és el torrò de Xixona fet pels diferents artesans xixonencs repartits per la nostra geografia, que a l’estiu fan gelats i a l’hivern torrons. El primer que vaig descobrir va ser El xixonencs del carrer cremat de Terrassa, que fins i tot envia torrons per encàrrec a Amèrica. Un torro boníssim. Hi vaig passar alguna tarda xerrant amb el propietari i les noies que treballaven allà pels anys noranta del segle passat. El segon, a Sant Feliu de Guíxols, també amb la mateixa qualitat, La xixonenca i el tercer a Girona, Victoriano Candela (el de la foto), també de molt bona qualitat.
A la majoria de pobles que he visitat he trobat xixonencs treballant en els seu negoci i amb bona qualitat, cosa que ací sembla que no sabem apreciar. Per cert amb tant xixonenc treballant fora, d’artesans, mestres o altres feines, qui hi viu a Xixona?
També cal recordar els torrons de Casinos i Agramunt.

Publicat dins de menjar i beure | Deixa un comentari

La fageda d’en Jordà (Garrotxa)

Publicat el 23 de desembre de 2010 per vicent montesinos
La fageda d’en Jordà és un espectacular bosc de faigs que neix d’una colada de lava del volcà Croscat. Es poden fer rutes a peu per dins o si aneu amb nens xicotets, fer un passejada amb les tartanes tirades per cavalls que fan de reclam turístic.  Al costat està la cooperativa de La Fageda, on fan un dels millors iogurts que he provat (a València no hi arriben). Abans d’arribar passàrem per la ciutat d’Olot i quan estàvem aplegant li vaig comentar al nen: “mira un volcà, Pere” i ell va contestar, “però si no tira fum”. Clar, està acostumat als dibuixos del gormitis i es pensa que tots els volcans han de llençar fum i foc. Amb xiquets més grans es pot visitar els volcans del Croscat i Santa Margarida.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

A vore qui és més pilota?

Publicat el 18 de desembre de 2010 per vicent montesinos
Avui és un dia d’aquests que el llegir la premsa et deixa amb cara d’estúpid i de no saber que fer. Al Levante Emv, qué és de “lo millor” que tenim al sud de Sènia, grans reportatges sobre el tren a Madriz. Quin benefici traurem els valencians d’aquest tren? cap: més turisme de les tres Ps? platja, passeig i pipes? Quin benefici treurà el port de València? cap. Al Nodo9 deien l’altre dia que augmentarà el nombre de vaixells que descarregaran mercaderies. Per anar a a on? A Madriz? No enganyeu, els vaixell procedents de Xina i Amèrica aniran al port de Marsella o Nàpols on si estan comunicats amb la resta d’Europa, evidentment un mercat més ampli que el madrileny. Mentre no estiga feta la línea de mercaderies d’ampli europeu fins a Montpeller no hi ha res a fer, ens anirem arruinant poc a poc, que és la intenció del governs de Madriz (ja siga PP o PSOE). Ja pot la UE recomanar el contrari que a ells els entrarà per una orella i els ixirà per l’altra. La questiò es escanyar economìcament el nostre país, amb l’ajuda del PPCV o PSPV de torn.
Per completar la lectura del diari d’avui, a la pàgina 62 i 63 publireportatge del Sr Rus pagat per la diputació de tots, amb 18 fotos de l’alcalde de Xàtiva i la Sra. Mora rodejats de cuineres caseres. Quin país!

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Blake Edwards(1922-2010)

Publicat el 17 de desembre de 2010 per vicent montesinos

Ahir ens va deixar un dels reis de la comèdia.

Meglio stasera, che domani? o mai Domani chi lo sa, quel che sara Non
mi dire d’aspettare Il domani che verra E una porta che tu chiudi Fra
me e te Se stasera ti decidi a rispondermi di si, I domani che verrano
li dedico solo a te Meglio stasera, che domani o mai Domani chi lo sa,
quel che sara Nasce il giorno e il giorno muore, e la notte portera
L’incertezza del domani, chissa, chissa

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Retorn a Besalú (La Garrotxa)

Publicat el 16 de desembre de 2010 per vicent montesinos

Després
de Banyoles continuàrem cap a Besalú, l’antiga capital del comtat del mateix
nom, i molt famosa i fotografiada pel seu pont medieval dalt del riu Fluvià.
Per Pere, malgrat no ser conscient va ser un retorn després de més de quatre
anys. La carretera ja no passa per dins de la ciutat, així que vàrem aparcar a
l’entrada del poble i vàrem entrar a la ciutat pel pont (dels jueus segons la
novel·la de Martí Gironell), cosa que mai havia fet. Passejarem pel poble,
anàrem al banys jueus reformats recentment i s’ atansàrem fins al monestir de Sant
Pere. De camí, Pere va menjar-se la seva primera magdalena de Cal Tuset
(farcida de xocolata). Més tard, en Castellfollit en compràrem mitja dotzena
per menjar-se-les a casa, a Llíria. Sempre havia anat entre setmana i es nota
molt la massificació turística del cap de setmana i més en el pont de la
immaculada constitució. Les tendes de records  farien caixa.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Les estunes (Pla de l’estany)

Publicat el 16 de desembre de 2010 per vicent montesinos
Si estàs a l’estany de Banyoles i agafes la carretera que va a l’antic balneari de La Puda, si continues un poc més, s’arriba al lloc anomenat Les Estunes. Aquest lloc és una pedra de grans dimensions, que s’ha esquerdat i forma uns camins estrets al seu interior on pots passar entre el mig de la roca, com si anares per l’interior d’una cova. Hi ha llegendes sobre l’aparició de èssers sobrenaturals en aquest lloc (goges, fades, dones d’aigua….), però la part menys romàntica és que abans d’habilitar el lloc, per a visitar-lo, les esquerdes s’aprofitaven per llençar merda. Un company el l’IES, que va ajudar a netejar el lloc, em va dir, que fins i tot tragueren el cadàver d’una vaca.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Estany de Banyoles (Pla de l’estany)

Publicat el 15 de desembre de 2010 per vicent montesinos
Un dels llocs més coneguts de Banyoles és l’estany, que està al costat de la ciutat. L’he visitat moltes vegades. L’he travessat en barca de rems, li he donat la volta, a peu i en bicicleta i he nadat en les instal·lacions del CN Banyoles. He fet algunes excursions pels voltants amb la gent de l’IES Pere Alsius. El passat pont de la immaculada constitució varem anar cap allà, però ens vàrem dur la mala notícia que ja no ens podien llogar barquetes de rems per fer una volteta per l’estany. La raó era que el responsable d’aquest negoci s’havia jubilat i ningú havia pres el relleu (versió de l’oficina de turisme). Llavors anàrem a Les estunes, i després a Besalú, Castellfollit i Olot.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

On comença l’educació?

Publicat el 15 de desembre de 2010 per vicent montesinos
Quan
el primer tripartit va formar govern el primer que va fer va ser canviar el nom
al Departament d’ensenyament, anomenant-lo Departament d’educació. En aquell
moment no vaig fer gaire cas, però a vegades el noms ens diuen les coses que
passen en aquesta societat. L’educació comença a casa, a l’escola i als
IES  es pot millorar aquesta i rebre ensenyaments, però difícilment s’educarà.
L’escola, com moltes vegades he sentit dir a Salvador Cardús, no pot assumir
tota l’educació d’un nen, és materialment impossible i durant uns anys sembla
que ho ha intentat fer, amb el fracàs consegüent. Tot açò ho he recordat al
llegir el llibre Cartes d’ Aristòtil al seu fill de Carlos Goñi, editat
per Pagès editors, que a la carta 12 (pagina 77) diu:

L’educació s’ha d’iniciar en la família, perquè sobre els pares recau
l’obligació de preocupar-se perquè  els
seus fills estiguin preparats per la vida. Jo diria més: la família és
essencialment educadora, perquè en el seu si es donen les condicions idònies per
a transmetre els hàbits que poleixen el caràcter, les habilitats socials
imprescindibles, l’amor a la veritat i el bé necessari per a portar una vida
digna. Aquestes condicions que es donen en la família són: l’exemple constant
dels pares, l’ajuda mútua entre tots els membres, el coneixement personal de
cada u, l’afecte i el diàleg. La salut de la família, estimat Nicòmac, serà el
requisit principal de la salut de la ciutat. Plató pensava que la ruïna de la
ciutat vindrà quan la governi un home ignorant; jo crec que tal ensorrada
succeirà quan deixem morir la família.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Verne s’autoparòdia.

Publicat el 13 de desembre de 2010 per vicent montesinos

Al llibre La caça del meteorit (Pagès editors) Jules Verne s’autoparòdia ell mateix a la pàgina 144 del capítol 11:
I llavors, els inventors a llançar-se de cap a inventar! I els diaris,a recollir les seves propostes més estrafolàries! Per què no construir un canó tan potent que, feia un quants anys, envià una bala a la lluna o aquell que, més endavant, mitjançant un retrocès extraordinari, intentà modificar la inclinació de l’eix terrestre?… Sí, però aquestes dues experiències, hom no ho ignorava, tan sols eren pura fantasia, deguda a la ploma d’un escriptor francès una mica massa imaginatiu, potser!

Publicat dins de els veïns del nord | Deixa un comentari

Trilions i Trillions

Publicat el 12 de desembre de 2010 per vicent montesinos

Una de les errades més corrents que pot passar és traduïr malament els nombres grans dels EUA a Europa. Els bilions, trilions als EUA no són el mateix que a Europa. Ací un bilió és 1012 i a Amèrica del Nord és 109 . El mateix passa amb el trilíó, ací és 1018 i a l’altra part de l’Atlàntic és de 1012. Tot açò ho he recordat en llegir la traducció al català de la novel·la de Jules Verne La caça del meteorit de Pagès editors. A la pagìna 138 del càpitol XI un dels personatges el jutge Proth, fa la divisió de 31 trilions entre 1500 milions i li dòna aproximadament 21 mil, cosa que no és possible en la nostra llengua, ja que 18 menys 9 fan 9 (que no és l’ordre dels mils). La raó és que aquests trilions són els ianquis i llavors si dòna aquest resultat, ja que 12 menys 9 són 3 (l’ordre dels mils). Crec que hi ha una errada de tradució de les unitat i aquest 31 trilions americans serien 31 bilions europeus.
Repasseu les potències de 10 i la notació científica.

Publicat dins de matemàtiques | Deixa un comentari

Besame mucho (Beatles)

Publicat el 12 de desembre de 2010 per vicent montesinos

Coses estranyes trobes a la xarxa.

Cha-cha-boom!

Besame besame mucho

Each time I bring you a kiss

I hear music divine

So besame besame mucho

I love you forever

Say that you’ll always be mine

Cha-cha-boom!

Dearest one, if you should leave me

Then each little dream will take wings

And my life would be through

Oh besame besame mucho

Ooh I love you forever

You make all my dreams come true

Ooh this joy is something new

My arms they’re holding you

I never knew this thrill before

Who ever thought I’d be

Holding you close to me

Whispering, “It’s you I adore”

Yes so dearest one, if you should leave me

Then each little dreams will take wings

And my life would be through

Oh so besame besame mucho

Yeah I love you forever

Make all my dreams come true

Ooh this joy is something new

My arms are holding you

I never knew this thrill before

Who ever thought I’d be

Holding you close to me

Whispering, “it’s you I adore”

Oh so dearest one, if you should leave me

Then each little dream will take wings

And my life would be through

Oh so besame besame mucho

I love you forever

Make all my dreams come true

Ooh love you for ever

Make all my dreams come true

Ooh love you for ever

Make all my dreams come true

More lyrics: http://www.lyricsfreak.com/b/beatles/#share
Publicat dins de música | Deixa un comentari