OPA HOSTIL
El tema de les últimes hores, seria l’OPA hostil del BBVA al Banc de Sabadell i la unanimitat de Junts, Esquerra i Psoe per criticar el moviment i defensar el Sabadell amb arguments com que es un nou atac d’Espanya a qualsevol part de poder català.
Francament no hi estic dacord, i com diu avui Vicent Partal, sembla que hem perdut la memòria. Un espai de poder català s’ha de comportar com a tal en qualsevol circumstància i sobretot en situacions limit, i com sabem no es el cas. Els dirigents d’aquesta entitat el 2017 van traslladar la seu a Alacant i es van posicionar clarament contra la democràcia i el dret a decidir de la societat catalana, ells i la Caixa van fer aquests moviments per atemorir a la gent i incidir clarament en el fracàs de la independència catalana. Crec que val la pena recordar-ho. Apart Oliu va impulsar politicament el que ara coneixem com VOX i ara les seves queixes no em semblen raonables.
Aquestes dues entitats van demostrar que no estaven al costat de la gent, i van deixar clar a qui servien i els seus objectius. En definitiva en una situació límit van triar, i es van posar al costat del 155 i en contra de Catalunya, per tant aquesta fantasia d’entitats de poder econòmic català ès falsa, son poder econòmic a Catalunya que seria molt diferent. El BBVA es vol convertir en un macro banc a nivell europeu i lògicament fa els seus negocis i moviments per aconseguir-ho. Primer a les bones i ara per la porta del darrera però legalment. Pel que fa al teixit que es podria veure afectat per aquest moviment, crec que amb una entitat o l’altre seguiran operant de la mateixa manera, ja que precisament una entitat bancaria viu d’aquest negoci amb un nom o un altra, no hi veig el problema.
La reacció dels nostres lideratges, ha estat a l’alçada del seu cinisme, no et poden prendre, allò que ja no tens i en aquest cas es pot aplicar perfectament. El procés a la independència va tenir la virtud sobretot de fer caure moltes caretes, tant personals, com d’entitats, i desmitificar idees molt arrelades que es van veure falses quan era caixa o faixa. Una molt clara van ser aquestes entitats de referència que si la societat tingués una mica de memòria ja haurien d’haver estat assumides.
El Banc Sabadell no es un banc català, ès un banc a Catalunya i aquesta diferència hauria de ser motiu per rebutjar ara les queixes dels seus dirigents.