Ànimes precioses, d’Antoni Canu.
Gràcies al company blocaire de les terres de l’Ebre, l’Emigdi Subirats, vaig descobrint poetes del nostre país. En aquest cas al poeta alguerès Antoni Canu. i aquest petit recull poètic anomenat Ànimes precioses. Uns poemes dedicats a l’amor al camp i a les feines del camp i al país que vivim, que en aquest cas és un part un poc allunyada, que molts no coneixen, la ciutat de l’Alguer, a Sardenya.
JO EM SENTEIX
Jo em senteix
arrelat a la terra
i les seus venes
la sua fald
és una pàgina on escriure versos
i el seu cos
és un temple
de sapiència
i humanitat
que m’apropa
a Déu i a l’home.
Un llastima que tota aquesta estima cap a la terra i les seues feines (dures i poc agraïdes moltes vegades) que professen molts poetes i els hòmens que treballen al camp, no la tinc els “mercats” que fan que moltes vegades els treballadors es pregunte si l’esforç surt a compte, o només estem per enriquir més i més als grans proveïdors?
Un grandíssim poeta, en soc el biògraf. Llàstima que no em queda cap llibre excepte els de casa, sinó te l’enviaria.