Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: el meu país

Un país de butxaca, Joan-Daniel Bezsonoff

En les pàgines que seguiran, no pretenc contar la meva vida. No té gaire interès. Vaig nèixer un any després de la fi de la guerra d’Algèria. Fins ara, la sort m’ha preservat d’anar a la guerra. No he assassinat ningú vora meu. Mai he sentit cap terratrèmol, vist cap aiguat. No he travessat boscos incendiats. No m’he trobat amb Voltaire al cafè Procope. Mai no he passejat per l’escullera de Ialta amb Txékhov. No he fet cap vermut amb Josep Pla al Motel Ampurdán. Només he conegut la mort d’una llengua. Un assassinat programat amb milers d’assassins i còmplices.

Amb aquestes paraules comença Joan-Daniel els seu llibre sobre el seu estimat Rossellò. Clar i català dirien alguns, però poc cas que fan i poc fan per canviar la situació que al sud dels Pirineus ja estem vivint si no fem alguna cosa.

López Jaraba: pregó de carnaval.

El Sr. José López Jaraba ha fet el pregó del 750 aniversari de la fundació del poble de Benissanó i sembla que ha confós aquest acte tant solemne amb el pregó del carnestoltes, ja que segons l’edició d’ahir del diari Levante-emv, en el seu discurs es va dedicar a dir coses com aquestes:
– fent referència als homes que han construït i treballat pel poble, el senyor va soltar: “ah, y también las mujeres, no sea que se nos enfade la Pajín”.
-“canalizaron en acequias el agua para regar”….”no como ahora que nos quitan el agua por decreto”.
-“seguro que vendran los imbeciles de siempre que estan en contra”, referint-se al bous al carrer.
Com podeu comprovar tot en castellà i demostrant que el director de RTVV no sap distingir entre un acte institucional, on hauria de predominar l’educació i les bones maneres, i un pregó de Carnaval, on si que es pot permetre la broma i la crítica.

Que han fet els manrasanos per mereixer aquest tracte?

Bauset parla del Nodo9 al Levante-emv.

Home, més val tard que mai, però ja va essent hora de que la gent se n’adone dels objectius del Nodo9: destruir la nostra llengua i substituir-la pel castellà i adoctrinar a la clientela a la veritable fe popular.

Ja en tinc prou de Canal Nueve

Josep Lluís Bausset

Sí, ja en tinc prou d´una televisió que es diu valenciana i que
menysprea, es burla i margina la nostra llengua. No en vull saber res
més d´una televisió que no és sinó escombraries!! Per a mi, s´ha acabat
eixa televisió que vomita un odi atroç contra la nostra llengua i la
nostra cultura! Eixa és la política de RTVV! I eixe és el projecte
d´informació que té el Govern Valencià!
Dic tot això perquè el
dimarts 18 de gener, per casualitat, vaig anar a parar al programa DBT
en el qual tots els anomenats «prestigiosos periodistes» (amb la
pluralitat a que ens té acostumats Canal Nueve: ABC, Periodista Digital,
Las Provincias, El Mundo…) i parlant en castellà debatien (millor
diria que se´n reien i es burlaven) del debat del Senat, en el qual
s´introduïen les llengües oficials no castellanes. Tot el «debat» va
consistir en ridiculitzar la nostra llengua i també el gallec i el basc i
en destacar el preu que costava eixa traducció. En cap moment, ni ho
espere, van parlar dels sous que van cobrar eixa nit els periodistes per
menysprear la nostra llengua. I això en una televisió que es diu
valenciana!! Entre bromes de mal gust i burles sense to ni so, els
periodistes en qüestió només destacaven els diners que costaria «ese
invento».
Sé que a Canal Nueve hi ha bons treballadors, bons
professionals. Però quina llàstima de directius que hi ha! La demagògia,
una parcialitat descarada, l´insult, el menyspreu per tot allò que és
valencià, és la tònica de Canal Nueve!! D´una TV que es diu valenciana!!
Quin sarcasme!! I quina llàstima i quina vergonya de televisió! I en
els diners que costa mantindre uns periodistes que ni tan sols van
tindre el detall de parlar en valencià!! Per a què, pensarien, si el
mateix president Camps utilitza ben poc la nostra llengua!!
La
demagògia, la mentida i la falsedat d´aquells «periodistes» en cap
moment van fer menció al fet que a Suïssa hi ha quatre llengües
nacionals (alemany, francès, italià i romanx) amb traducció per a
aquells que no en saben una d´elles, tot i que la major part dels
suïssos en saben parlar més d´una!! O a Bèlgica, amb el neerlandès, el
francès i el való i sense cap problema per a les traduccions!
La
manipulació a què ens té sotmesos als valencians Canal Nueve, que
constantment utilitza l´encenser per riure-li les gracietes al poc
Honorable Camps i als seus consellers, se´n passa de la ratlla! Per a mi
s´ha acabat de vore una cadena que tracta amb menyspreu la llengua que
vaig aprendre dels meus pares i que jo he transmès als meus fills.
Vergonya, Canal Nueve, vergonya!!!

Com es gasten els diners de la diputació?

Aquest matí a l’institut m’he trobat uns tríptics fets amb aquest paper que no saps si és paper o plàstic (llavors no saps en quin contenidor de reciclatge l’has de llençar), editat per l’àrea de cultura de la diputació de València. Aquest paper és molt car i supose que s”hauran enviat aquests tríptics a tots els instituts públics. El tríptic parlava sobre un tema “super-interessant” per l’educació: les places de bous, i en concret de la de la capital del Túria. Explicava la seva història i hi havia un mapa d’aquesta i explicava el significat dels mocadors que treu el president de la plaça en un espectacle d’aquests que allà es cel·lebren. Com ja he dit un tema de gran aplicació a les aules.
Doncs si, en aquestes xorrades es gasten els diners de la diputació que paguen tots els ajuntaments d’aquesta província. Una part d’aquest tríptic el podeu vore a la foto. Pot ser que diexem de llençar els diners dels ciutadans, Sr Rus?

Parla el Sr. González Pons la nostra llengua?

Després de llegir aquestes declaracions d’avui en el diari Levante-emv jo diria que no, o al menys no sembla la seva llengua materna.

“Yo hablo y a veces pienso en valenciano, como mi padre y mi abuelo, y no comparto el espectaculo que se ha producido al senado”

La clau és el “a veces pienso”. Quan una persona parla una llengua, normalment pensa en aquesta i no en una altra. Uns coneixements bàsics de sociolingüística no li anirien malament al Sr. González Pons i com a  consell li diria que fera alguns del cursos CAL que fem els professors del País Valencià, d’on ell va ser conseller, o és que no recorda les lleis d’ací, Sr González?

Els catalans, Patrick O’Brian

…… Havia disgustat molt a la tia Margot veure la Madeleine, una noia amb estudis, capaç de parlar francès correctament, presentable arreu i capaç de trobar una feina honorable……

I més endavant:

...Només per aixó ja podia haver endevinat que es trobava al seu país, però ara, a més, totes les veus parlaven català i aixó n’era la prova definitiva; i aquest aspror l’emocionava d’una manera que cap altra llengua més harmoniosa no el podria emocionar mai. No era un llengua bella, estava disposat a admetre, i la gent que la parlava no eren ni ben plantats ni ben educats; però eren la seva llengua, el seu país i la seva gent.

Tot açò ho escriu Pat 0’Brian a la seva novel·la Els catalans (edicions 62), escrita el 1953 a Cotlliure, on residia l’autor des de 1949 fins a la seva mort, i més famós per les seves novel·les d’aventures navals amb el capità Aubrey i el Doctor Maturin.
Sembla ser que la substitució del català pel francès als pobles del nord dels Pirineus és un fet més recent del que volen fer-mos creure.

Pedra de tartera, de Maria Barbal.

A la novel·la més famosa de Maria Barbal (Tremp, 1949), Pedra de Tartera, a la pàgina 130 explica el comentari que li fa una autoritat nacional a la protagonista:
….va dir ell: “Se ha acabado la vergüenza en este país. Gracias a Dios estamos salvados. Esperemos que su conducta no tenga mancha desde ahora. Si sois buenas españolas, nada teneis que temer. Ahora marchense y recuerden lo que les he dicho”. Tenia un bigotí negre i espès……S’esforçaven a fer-nos creure dolents, repetien la mateixa cançò i jo temia per les meves filles……

Molts del comentaris, anònims la majoria, que es deixen als diaris digitals, blocs,… respiren l’aire d’aquesta resposta donada a la Conxa, la protagonista de la novel·la. Crec que encara s’entesten en fer-mos sentir culpables d’alguna cosa. Jo no sé de que s’hem de sentir culpables. Si ells s’ofenen, el problema és d’ells, no meu.

A vore qui és més pilota?

Avui és un dia d’aquests que el llegir la premsa et deixa amb cara d’estúpid i de no saber que fer. Al Levante Emv, qué és de “lo millor” que tenim al sud de Sènia, grans reportatges sobre el tren a Madriz. Quin benefici traurem els valencians d’aquest tren? cap: més turisme de les tres Ps? platja, passeig i pipes? Quin benefici treurà el port de València? cap. Al Nodo9 deien l’altre dia que augmentarà el nombre de vaixells que descarregaran mercaderies. Per anar a a on? A Madriz? No enganyeu, els vaixell procedents de Xina i Amèrica aniran al port de Marsella o Nàpols on si estan comunicats amb la resta d’Europa, evidentment un mercat més ampli que el madrileny. Mentre no estiga feta la línea de mercaderies d’ampli europeu fins a Montpeller no hi ha res a fer, ens anirem arruinant poc a poc, que és la intenció del governs de Madriz (ja siga PP o PSOE). Ja pot la UE recomanar el contrari que a ells els entrarà per una orella i els ixirà per l’altra. La questiò es escanyar economìcament el nostre país, amb l’ajuda del PPCV o PSPV de torn.
Per completar la lectura del diari d’avui, a la pàgina 62 i 63 publireportatge del Sr Rus pagat per la diputació de tots, amb 18 fotos de l’alcalde de Xàtiva i la Sra. Mora rodejats de cuineres caseres. Quin país!

Revisionisme o negacionisme.

Acabe de llegir el llibre d’Elena Yeste sobre el revisionisme i la falsificació històrica. Està editat per Pagès editors de Lleida i el títol és L’era de la hipermemòria. És curt i agradable de llegir. Acaba amb el següent paràgraf:

I així, on hi ha hagut violència, massacres, víctimes, emergeixen veus que capgiren les coordenades interpretatives del passat; memòries sepultades que tornen al present amb arguments i retòriques ancestrals; passats nostàlgics, hagiogràfics, irreverents, negacionismes que se’emmirallen amb passats bàrbars, en una època en que tot és relat. Hipermemòria.

Uns dies abans acabava de llegir La guerra cívil espanyola de Paul Preston on ja acusava a alguns “historiadors” de revisionistes (a mi m’agrada més negacionistes) i Elena va més enllà, diu els noms (Pio Moa en el cas de la guerra cívil). Però en dòna molt més exemples: els cas Anna Frank, la Shoa, el genocidi de Ruanda, ……
Un dia després vaig entrar a la llibreria del Centre Bonastruc sa Porta de Girona, on tenen molts llibres sobre el tema jueu i em vaig fixar que hi havia una lleixa dedicada a l’antisemitisme i el negacionisme. Com diu Elena has de llegir aquests autors per poder demostrar les seves mentides.

Un independentista de ficció del segle XIX

Stephen Maturin (Esteban Maturin i Domanova). Mig irlandès, mig català és un personatge de ficció de les novel·les de l’escriptor britànic que va viure a Cotlliure, Pat O’Brian.
As an advocate of Catalan independence from Spain, and a resolute opponent of Bonaparte’s tyranny, Maturin had become involved in intelligence gathering,
and eventually becomes a renowned (to those in a position to know)
secret agent, though he never accepts payment for his services.
Evidentment en la versió cinematogràfica no es diu res de tot açò.

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà)

Una de les visites que vaig fer en la meva època penedesenca va ser als tres monestirs de la ruta del Císter. El més important sembla ser el de Poblet, però a mi, m’agradà més el de Santes Creus, ja que pots moure’t més lliurement que als altres dos. El de Vallbona,també em va agradar al no estar tant explotat turísticament com el de Poblet. De tota manera és una visita que cal fer  alguna vegada. Vore les tombes reials i l’arquitectura del propi monestir. Vore la porta d’entrada i comparar amb altres de la ciutat de València o Morella. Ahí és on veus l’unitat de cultures que altres volen negar, ahí és on t’adones que hi ha gent que et vol enganyar amb secessionismes i xorrades per l’estil i més sabent quina classe de gent promou aquestes teories.
Reis enterrats al monestir

  1. El Rei Alfons el Cast (part de les restes són a Santa Maria de Vilabertran).
  2. El Rei Joan el Caçador
  3. El Rei Joan el Gran.
  4. El Rei Jaume el Conqueridor.
  5. El Rei Pere el Cerimoniós.
  6. El Rei Ferran d’Antequera.
  7. El Rei Alfons el Magnànim.
  8. El Rei Martí l’Humà.

Joan de Borbó, crec que volia ser enterrat a Poblet, i crec que em va semblar vore el lloc reservat per a ell. Crec que hauria estat vergonyòs enterrar a un Borbó al mateix lloc que els comtes de la casa de Barcelona o dels Trastàmara.

Fronteres enderrocades.

Sembla que el tractat de Schengen va fent-se realitat a La Jonquera. El passat pont de Tots Sants, de camí cap a Perpinyà vaig passar per la frontera de La Jonquera i El Pertús i ens varen desviar per un carril lateral entre els edificis de les duanes i la piràmide que hi ha allà. Sembla que era perquè van a començar les obres d’enderrocament de la duana que travessava l’autopista, per facilitar el pas dels vehicles, ja que després del tracta de Schengen ja no tenien sentit.
Fa molts anys del Tractat dels Pirineus, on els castellans van regalar al rei francès part del nostre país, i sense consultar-mos si estàvem d’acord. Sembla que poc a poc cau la frontera.

Imatge turística, quina volem?

El
passat dissabte vaig anar a Perpinyà i per tornar vaig agafar la carretera de
la costa, passant per Argelers,
Cotlliure, Banyuls, Portvendres i Cervera, i entrant a l’Empordà per Portbou.
Vaig dinar a Cotlliure i vaig fer una passejada pel centre on hi han
restaurants i tendes de souvenirs,
regals i menjar. Després conforme anava conduint cap al sud envoltat de les
vinyes costaneres que cantava Segarra i LLach,
em fixava en la tipologia de comerços turístics que hi havien al voltant de la
carretera fins arribar a Port-bou on ja vaig vore….. Basar oriental, i el caos que
representen aquests tipus de comerç. Això és diu cuidar la imatge turística.
Segurament hi hauran comerços xinesos, però no estan a les zones turístiques
(almenys el que vaig poder observar)
i la imatge que dona el poble és molt millor que trobar-te 2, 3 o més basars al passeig marítim. Localment, quina
imatge es du un possible turista de plaça major de Llíria? el que hauria de ser
el centre comercial del poble?

Deute de la Generalitat.

Avui mirant el telenotícies migdia hi escoltava i em pessigava la cara perque no m’ho podia creure. Diferents polítics, alguns dels quals es presenten a la presidència de la Generalitat admetent públicament que comprarien deute de la Generalitat, però que no podien perquè no tenien els diners!. I aquests volen que la gent confie en ells com a administradors del comptes de la Generalitat? Si no són capaços d’estalviar el mínim de 1000 euros que costa el deute emès pel govern. Als EUA hi ha una dita per vore si un polític és de confiança o no: Vostè li compraria un cotxe de segona ma? La resposta en el nostre cas seria clarament un NO. Si amb el sou que guanyen tant del partit com del càrrec públic que puguen ocupar no poden estalviar aquests mil euros, jo no confiaria amb ells.