Que han fet els manrasanos per mereixer aquest tracte?

Ja en tinc prou de Canal Nueve

Josep Lluís Bausset

Acabe de llegir el llibre d’Elena Yeste sobre el revisionisme i la falsificació històrica. Està editat per Pagès editors de Lleida i el títol és L’era de la hipermemòria. És curt i agradable de llegir. Acaba amb el següent paràgraf:

I així, on hi ha hagut violència, massacres, víctimes, emergeixen veus que capgiren les coordenades interpretatives del passat; memòries sepultades que tornen al present amb arguments i retòriques ancestrals; passats nostàlgics, hagiogràfics, irreverents, negacionismes que se’emmirallen amb passats bàrbars, en una època en que tot és relat. Hipermemòria.

Uns dies abans acabava de llegir La guerra cívil espanyola de Paul Preston on ja acusava a alguns “historiadors” de revisionistes (a mi m’agrada més negacionistes) i Elena va més enllà, diu els noms (Pio Moa en el cas de la guerra cívil). Però en dòna molt més exemples: els cas Anna Frank, la Shoa, el genocidi de Ruanda, ……
Un dia després vaig entrar a la llibreria del Centre Bonastruc sa Porta de Girona, on tenen molts llibres sobre el tema jueu i em vaig fixar que hi havia una lleixa dedicada a l’antisemitisme i el negacionisme. Com diu Elena has de llegir aquests autors per poder demostrar les seves mentides.

Stephen Maturin (Esteban Maturin i Domanova). Mig irlandès, mig català és un personatge de ficció de les novel·les de l’escriptor britànic que va viure a Cotlliure, Pat O’Brian.
As an advocate of Catalan independence from Spain, and a resolute opponent of Bonaparte’s tyranny, Maturin had become involved in intelligence gathering,
and eventually becomes a renowned (to those in a position to know)
secret agent, though he never accepts payment for his services.
Evidentment en la versió cinematogràfica no es diu res de tot açò.

Una de les visites que vaig fer en la meva època penedesenca va ser als tres monestirs de la ruta del Císter. El més important sembla ser el de Poblet, però a mi, m’agradà més el de Santes Creus, ja que pots moure’t més lliurement que als altres dos. El de Vallbona,també em va agradar al no estar tant explotat turísticament com el de Poblet. De tota manera és una visita que cal fer  alguna vegada. Vore les tombes reials i l’arquitectura del propi monestir. Vore la porta d’entrada i comparar amb altres de la ciutat de València o Morella. Ahí és on veus l’unitat de cultures que altres volen negar, ahí és on t’adones que hi ha gent que et vol enganyar amb secessionismes i xorrades per l’estil i més sabent quina classe de gent promou aquestes teories.
Reis enterrats al monestir

1. El Rei Alfons el Cast (part de les restes són a Santa Maria de Vilabertran).
2. El Rei Joan el Caçador
3. El Rei Joan el Gran.
4. El Rei Jaume el Conqueridor.
5. El Rei Pere el Cerimoniós.
6. El Rei Ferran d’Antequera.
7. El Rei Alfons el Magnànim.
8. El Rei Martí l’Humà.

Joan de Borbó, crec que volia ser enterrat a Poblet, i crec que em va semblar vore el lloc reservat per a ell. Crec que hauria estat vergonyòs enterrar a un Borbó al mateix lloc que els comtes de la casa de Barcelona o dels Trastàmara.

…..que ens deixen en pau i lliures.

Sembla que el tractat de Schengen va fent-se realitat a La Jonquera. El passat pont de Tots Sants, de camí cap a Perpinyà vaig passar per la frontera de La Jonquera i El Pertús i ens varen desviar per un carril lateral entre els edificis de les duanes i la piràmide que hi ha allà. Sembla que era perquè van a començar les obres d’enderrocament de la duana que travessava l’autopista, per facilitar el pas dels vehicles, ja que després del tracta de Schengen ja no tenien sentit.
Fa molts anys del Tractat dels Pirineus, on els castellans van regalar al rei francès part del nostre país, i sense consultar-mos si estàvem d’acord. Sembla que poc a poc cau la frontera.

El
passat dissabte vaig anar a Perpinyà i per tornar vaig agafar la carretera de
la costa, passant per Argelers,
Cotlliure, Banyuls, Portvendres i Cervera, i entrant a l’Empordà per Portbou.
Vaig dinar a Cotlliure i vaig fer una passejada pel centre on hi han
restaurants i tendes de souvenirs,
regals i menjar. Després conforme anava conduint cap al sud envoltat de les
vinyes costaneres que cantava Segarra i LLach,
em fixava en la tipologia de comerços turístics que hi havien al voltant de la
carretera fins arribar a Port-bou on ja vaig vore….. Basar oriental, i el caos que
representen aquests tipus de comerç. Això és diu cuidar la imatge turística.
Segurament hi hauran comerços xinesos, però no estan a les zones turístiques
(almenys el que vaig poder observar)
i la imatge que dona el poble és molt millor que trobar-te 2, 3 o més basars al passeig marítim. Localment, quina
imatge es du un possible turista de plaça major de Llíria? el que hauria de ser
el centre comercial del poble?

Avui mirant el telenotícies migdia hi escoltava i em pessigava la cara perque no m’ho podia creure. Diferents polítics, alguns dels quals es presenten a la presidència de la Generalitat admetent públicament que comprarien deute de la Generalitat, però que no podien perquè no tenien els diners!. I aquests volen que la gent confie en ells com a administradors del comptes de la Generalitat? Si no són capaços d’estalviar el mínim de 1000 euros que costa el deute emès pel govern. Als EUA hi ha una dita per vore si un polític és de confiança o no: Vostè li compraria un cotxe de segona ma? La resposta en el nostre cas seria clarament un NO. Si amb el sou que guanyen tant del partit com del càrrec públic que puguen ocupar no poden estalviar aquests mil euros, jo no confiaria amb ells.