Entre el Túria i el Ridaura

Vaig descobrir aquest llibre un poc abans de veure la pel·lícula estrenada fa uns mesos basada en ell. Com estava llegint altres coses l’he llegit després del visionat del film. No espereu trobar una novel·la a l’estil Moby Dick o altres aventures, aquest llibre és molt més. Té una història marinera sobre la caça de la balena i la supervivència en alta mar, però a més és un llibre que parla de Nantucket, del EUA d’aquella època, de la seva economia, d’antropologia, de psicologia, de fauna marina,….. coses que també es podrien dir de Moby Dick.
La lectura del llibre és molt recomanable, sobretot si has llegit l’obra de Melville o has vist la pel·lícula de John Huston. Sobre la pel·lícula “Dins del cor del mar” a mi em va agradar força, ara crec que Huston hagués fet molt més amb la tecnologia que hi ha ara. Hi han canvis en la trama, que supose que seran a causa de l’Star-system, i per donar més tensió al guió del film, que no treuen cap mèrit al film. Això sí, la pel·lícula si que és la part novel·lesca del llibre amb alguna pinzellada sobre com era la societat nantuckesa de principis del segle XIX.

L’any 2002 vaig pujar a Es Teix, a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Avui he pujat a un pic amb el mateix nom, però en castellà i en terres de parla castellana, el Tejo. La ruta no tenia molta complicació, ja que era tota l’estona per una pista que eixia d’uns corrals vells anomenats “la casa de la Roja”. La dificultat d’avui, ha estat el vent i la neu que hem trobat quan ja hem arribat a certa alçada. Neu, que a la baixada, ja havia desaparegut.

Un poques hores de diferència ens venen dues males notícies. La desaparició de dos escriptors que, almenys a mi, m’han fet estimar la literatura: l’americana Harper Lee i l’italià Umberto Eco. Sort que l’Atticus Finch i el Guillem de Baskerville no moriran mai, i sempre els recordarem amb la cara de Gregory Peck i Sean Connery.

Després de descobrir a l’escriptor Ivan Carbonell llegint la seva darrera novel·la “La paciència del Minotaure” (per cert, molt recomanable), he descobert la seva faceta com a escriptor juvenil amb aquest relat ambientat a la Serra de Mariola i a la ciutat de Cocentaina. Sembla ser que molts escriptors valencians comencen amb la literatura juvenil, potser és un reflex de que som un país encara per madurar? Molta lectura infantil i juvenil en la nostra llengua, però sembla que el pas a lectures més madures en valencià, molts no saben o no el volen donar, i es conformen amb el “fem” dels best-sellers, la majoria en castellà, evidentment, i això si és que lligen alguna cosa.
El relat és entretingut i va pujant en intensitat conforme avança la lectura, intercalant dues històries separades per un segle de distància en el temps i que es resoldran de manera conjunta al final de la novel·la. Els protagonistes són un grup de joves de 4t d’ESO que intenten esbrinar que va passar en un partida de cartes que es va produir un segle abans, i com alguns tracten d’impedir que aquests arriben a saber la veritat del que va passar. Potser jo no m’arribe a creure que existeixen alumnes de 4t d’ESO amb tantes ganes de saber, però això és que potser no s’han creuat al meu camí i, com sempre, a la literatura, tot és possible. Però en definitiva és un novel·la adreçada a aquest públic i crec que molt digna i que pot obrir la curiositat de molts xiquets d’aquesta edat per saber coses noves, per exemple, on està el Mont-cabrer, com es puja i conèixer la vila de Cocentaina i les seves festes. I és que en el fons, l’ànima muntanyera pot amb mi, he he.

La ruta d’aquest cap de setmana ens porta a una aldea de Requena anomenada Villar de Olmo per poder fer un bon tram del barranc del riu Reatillo, riu que passant per Xera passant per Xera va parar a l’embasament de Buseo, on és més conegut com riu Sot. La ruta ha estat fàcil sense gaire desnivell, només en el tram final per tornar al poble. Hem anat la major part del recorregut d’uns 12 km per dins del barranc que forma el riu trobant llocs molt agradables i que invitaven a llençar-se a l’aigua.
Per cert, qui va ser la ment brillant que va posar el poble de Xera a la comarca de Requena si tota la vida ha estat Serrana? I més a aquesta comarca que va ser afegida al País Valencià en la divisió provincial del segle XIX?

Quina agradable sorpresa la lectura d’aquest llibre! Gràcies Joan Daniel Bezsonoff pels teus suggeriments! He gaudit molt amb la ironia i la mala llet que destil·la aquest relat “autobiogràfic” de l’autor begurenc Adrià Pujol. Però a més de no deixar titella sense cap, tant barcelonins com empordanesos o d’altres llocs d’aquest planeta, val la pena llegir el llibre per la quantitat de lèxic que utilitza….el català no està del tot perdut, he he.
La Barcelona Post-olímpica, la Barcelona de disseny progre, la invadida pels turistes; tot és desmitificat en una sola nit de vagabundeig pels carrers d’aquesta ciutat de la que tinc bons records dels meus anys egarencs; però que aquest estiu vaig retrobar-me-la, com un mena de parc temàtic saturat. Saturat de turistes, top-mantes, venedors de qualsevol cosa i amb cues per fer qualsevol cosa que abans de l’any 2000 la feia sense llargues esperes. De la ciutat, dels viatges exòtics, de les relacions poble-ciutat, de la vida d’estudiant, i de moltes coses més parla aquest relat que recomane, d’igual manera que va fer Joan Daniel al seu bloc.

El millor llibre de l’any 2015

El jurat del Premi Mitrofan constituït per

millor llibre de l’any 2015 i guanyador del Premi Mitrofan.