Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Sinatra està refredat i altres escrits, de Gay Talese.

Al darrer número de la revista l’Avenç l’escriptor figuerenc Vicenç Pagès Jordà escrivia sobre aquest recull d’històries del periodista nord-americà Gay Talese, que juntament amb Truman Capote, Tom Wolfe i altres estan considerats els pares del nou periodisme. Després de llegir la crítica i sobretot, com a seguidor del veritable Déu (Frank Sinatra) vaig decidir comprar-lo i els diners han estat ben invertits.
A més del llarg article sobre Frank Sinatra i el seu voltant, hi ha històries que val pena llegir: el perdedor Patterson, el genial Peter O’Tootle, les “pijes” del Vogue, Joe Louis, l’anècdota de son pare amb la màfia siciliana, el patètic encontre entre Fidel Castro i Muhammad Ali, o finalment el seus inicis com a periodista. Històries que sembla que pel títol poden ser intranscendents però que estan molt ben narrades i enganxen al lector amb l’estil que ells defineixen com a no-ficció.

Quanta, quanta guerra…., de Mercè Rodoreda.

És pot escriure una novel·la sobre la guerra sense que aquesta aparega en primer pla? La resposta és afirmativa i aquesta novel·la és la resposta. Un noi, avorrit d’estar a Barcelona amb sa mare viuda decideix anar a la guerra. Però una vegada allà i veu que no és el que esperava comença una fugida erràtica que el portarà a conèixer diferents personatges i viure estranyes situacions i malsons provocades per aquesta guerra que recorre el text entre-línies.
No diu en cap moment quina guerra és però la guerra civil i la batalla de l’Ebre són fàcilment recognoscibles. També hi ha una frase cap al final del llibre que et fa pensar en la guerra civil, diu que és una guerra que mai acabarà, com la llarga postguerra que li va tocar viure a l’autora, i que sembla que no ha acabat encara. Personalment, uns capítols es desenvolupen en un castell vora mar, que m’ha fet recordar el castell de Tamariu, on a vegades anava a nadar quan vivia al Penedès.

Erewhon, de Samuel Butler

En algun lloc havia llegit que aquesta novel·la sobre un món utòpic i aïllat de la resta era una mena d’avançament del Senyor dels anells. Potser em vaig fer un embolic amb algun altres llibre, ja que no hi vaig cap relació. Per altra banda si que veig influències de Els viatges de Gulliver o un europeu va descobrint països diferents, tant el físic com l’aspecte social i polític. En aquest cas el protagonista només viatja a un país que a primer colp de vista sembla europeu (el viatger el confon amb alguna de les tribus perdudes d’Israel), però molt diferent en el funcionament social, amb una ètica, moralitat i religió molt diferent del que hom esperava trobar pel seu aspecte. Fins i tot sembla que aquesta societat aïllada havia estat igual o més avançada tecnològicament que la nostra (en aquella època), però havia renunciat a aquest progrés per un por induïda per aquesta estranya moralitat.
Finalment, el protagonista aconseguix fugir acompanyat i retornar a Anglaterra i ací és on no sé si parla irònicament (com ha fer al llarg de la narració) o es pren seriosament aquesta dèria que tenen molts per evangelitzar en el cristianisme a les noves societats descobertes. Ara sembla que per ell evangelitzar es convertir en mà d’obra barata a les colònies austral als habitants d’Erewhon, com es va fer amb molts pobles polinesis a Austràlia i Nova Zelanda.

Erewhon—–nowhere

Mar d’estiu, de Rafel Nadal.

Lluís Nicolau d’Olwer, Josep Pla, Josep Cullell i Ramis, Josep Lluís Carod-Rovira i finalment Rafel Nadal. Sembla que els escriptors catalans no poden resistir la temptació d’escriure sobre el nostre mar mediterrani i a mi em sembla de meravella, ja que gaudisc dels seus escrits i records al temps que recorde els meus viatge i vivències pels llocs descrits o imagine que faria als llocs que encara no he visitat.
En aquest cas l’autor gironí ens dona una volta pel mediterrani que comença a la fosca de Palamós i es va desplaçant per Stromboli, Hidra, Xipre, Port-lligat, Icària, sense oblidar altres llocs del nostre antic mar, acabant amb unes postals literàries amb les seus impressions de la situació passada i actual de les nostre costes.
És el meu primer llibre de Rafel Nadal, potser recupere algun dels anteriors.