Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: el meu país

Júlia, d’Isabel Clara Simó.

Potser el títol d’aquesta gran novel·la d’Isabel Clara Simó enganya un poc i penses que és alguna història d’alguna joveneta i penses que és un novel·la juvenil més de les que es publicaren en aquella època, però no és així, és més que això. Hi ha una història d’una jove obrera que gràcies a un matrimoni puja  d’escalafó social i que fa valer els seus drets en un món hostil, una història de desamors i de venjança per uns fets ocorreguts en el passat. Però sobretot és una novel·la sobre la ciutat d’Alcoi, la seua revolució del 1873, dita també del petroli, i el anys posteriors. La història de Júlia i els altres personatges (alguns reals) que l’envolten ens mostra la història de la veritable protagonista de la narració: la ciutat d’Alcoi.

Per cert, ix un pesonatge nacut a Llíria, el lider anarquista Severí Albarracín Broseta.

“Al-Azrak. El malson de Jaume I”, de Daniel Olmo i Just I. Sellés.

Fa molts anys l’escriptor libanès Amin Maalouf va escriure “Les croades vistes pels àrabs” on ens narra aquests fets històrics des del punt de vista que no és tant conegut a Europa. Amb aquest precedent i amb amb els llibres sobre Al-Azrak que havia escrit Just I. Sellés, el dibuixant alcoià Daniel Olmo va proposar-li al primer fer una novel·la gràfica sobre aquest personatge tan conegut per les valls properes a la seua ciutat i contar la història amb la mateixa filosofia de l’escriptor libanès, en aquest cas els perdedors de la conquesta d’aquestes terres per Jaume I i, posteriorment, pel seu fill Pere el Gran.

El resultat és aquest esplèndid llibre amb unes quatre-centes pàgines on l’autor ha intentar donar-nos la visió dels fets que tenien els habitants de les valls d’aquests moment i buscant el major rigor històric possible tant en els fets com en l’ambientació d’aquests i intentant fugir dels estereotips de bons i dolents tan habituals al món del còmic.

El llibre el vaig comprar a la presentació del mateix que va fer Daniel Olmo al casal Jaume I de Llíria. L’autor està presentat el llibre per diferents ciutats del País Valencià. Vos recomane anar a la presentació si podeu i vos queda prop i, evidentment comprar el llibre.

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia CLIV

Tot o res

Unes mas sense cap lliri,

això volem.

Unes mans pel cop de puny

i un bram al cel,

per poder enfilar l’agulla i

no perdre el tren,

oper agafar-nos les bardisses

dels llocs estrets

i obrir dreceres que no

s’han descobert.

 

Unes mans sense cap lliri,

això volem.

Que les butxaques ens vessen

de tanta fe,

de tant rebuscar els oasis

que ens han promès,

i ara és l’hora de no tèmer

passar el desert,

d’unir mans que empentin fot,

que guanyarem

només si estem convençuts

que és tot o res.

Roc Casagran

La unitat d’Espanya com a valor polític, d’Antoni Simon Tarrés.

La primera notícia que vaig tenir d’aquest llibre fa ser fa poc en un article a Vilaweb de Vicent Partal i vaig decidir que havia de fer-li una ullada. La ullada ha estat ben aprofitada ja que com diu els subtítol del llibre, una arqueologia intel·lectual, l’autor ens mostra d’on ve i com ha evolucionat aquest concepte d’unitat que els espanyols tenen en algun lloc més amunt de Déu. Bàsicament es podria resumir en com els “intel·lectuals” espanyols sempre han donat més importància al valor de la unitat que no pas al de la llibertat, cosa que em recorda la teoria dels valors múltiples i incompatibles d’Isaiah Berlin que vaig llegir fa anys. I per justificar aquest valor de la unitat s’inventen unes teories que no entenc com ells mateixos se les podien creure.

Tot plegat, el llibre està molt bé, però la meua reacció al final és com la de Pepe Rubianes fa molts anys: “A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España ya en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta España, que llevo desde que nací con la puta España, vayan a la mierda ya con el país ese y dejen de tocar los cojones.”  I després d’aquest acurat anàlisi d’Antoni Simon, encara més.

Felicitar a l’editorial Afer per haver publicat aquest llibre, que recomane, sobretot als espanyols que encara tinguin un poc de seny democràtic. No cal ser independentista per ser demòcrata.

L’abraçada què, de Roc Casagran.

Fa uns anys, gràcies a Mireia Vives i Borja Penalba vaig redescobrir a l’escriptor de Sabadell, Roc Casagran i la seua novel·la L’amor fora de mapa. Ja el coneixia d’una col·laboració que havia fet en un llibre escrit a quatre mans amb l’ex-jugador del FC Barcelona Oleguer Presas, Camí d’Ítaca. Després he continuat la seua trajectòria amb uns quants llibres i en la meua opinió millora amb els anys fins a aquest recull de poemes que anomena amb aquest estrany títol. Quan el compreu i el llegiu, ja entendreu el perquè.

No sóc molt aficionat a la poesia, ja que moltes vegades em costa entendre que em volen comunicar, però en el cas de Roc, és tot el contrari i després del Direm nosaltres o dels versos de L’amor fora de mapa, de seguida que he vist que ha tret un nou llibre, l’he comprat i el resultat ha estat superior a les meues expectatives, m’ha encantat.  Poemes d’amor, de tendresa cap al fills, dedicats a altres persones, poemes de lluita per la nostra llengua i país,…..Trobareu poemes per a cada gust i potser, com diu en ell en algun lloc, llençareu el mòbil al mar i agafareu un bon llibre.

Per cert, avui eixia a la venda un disc de Cesk Freixas on el cantautor música uns quants poemes de l’anterior llibre, Direm nosaltres.

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia CXLIV

El “sano regionalismo” -“el regionalismo bien entendido”- que la dreta proposa no és un claudicació; és, si bé es mira, una professió de fe “nacionalista”, i no precisament “valenciana”.

El problema és que molts partits que ara diuen que són d’esquerra, als dos costats del Sénia, s’han apuntat apunta a una espècie de “regionalisme light” que en el fons té el mateix objectiu: impedir la independència dels Països Catalans.