Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arròs de Pals

Un arròs que val la pena provar és el de Pals. És una producció molt xicoteta, però de bona qualitat. Entre Pals i Torroella es poden vore els bancals on es produeix i des de la carretera que uneix les dues ciutats es veu el molí on es fa aquest arròs que es pot trobar al mercat sota la marca Molí de Pal (abans era Arròs Parals).
Aquest post està dedicat a una amiga de Pal: Sumpci Parals.

Pla i els “domingueros”

Al llibre El carrer estret, a la pàgina 158 del capítol XXIII, Josep Pla escriu el següent:

...Al meu entendre, un dels encants més grans de la vida de poble és la percepció constant de la proximitat de la naturalesa. En les ciutats s’escolten altres sorolls:els motors, els cotxes, la ferralla dels tramvies,els clàxons i la fressa sorda del trepig de la gent sobre les voravies, els crits, a part del soroll que fan els wàters quan els veïns estiren la cadena. El bram d’aquest burret és potent i vigoròs, però quan ja va de baixa hi intervè un matís de tendresa angoixada i greu que produeix una emoció autèntica.

Tot açò m’ha fet recordar la polèmica que porta la gent de can fanga quan va a passar uns dies al Pirineu o altres zones rurals. Es queixen del soroll dels esquellots de les vaques i els bous, del soroll d’altres ramats, de la pudor dels porcs i del soroll dels campanars, quan no recorden que els de les ciutats són pitjors. Si no t’agraden aquests sorolls, queda’t a la capital que la gent de camp s’ha de guanyar la vida d’alguna manera.

El carrer estret.
Josep Pla
Destino Jove 165

Tolstoi i l’educació matemàtica

A la novel·la Guerra i Pau de Lev Tolstoi, el príncep Nicolau Andreievitx Bolkonski està preocupat per l’educació de la seva filla, la princesa Maria. A la pàgina 84 hi diu:
….. Ell mateix s’ocupava de l’educació de la seva filla i per fomentar-li aquestes dues virtuts capitals (l’activitat i la inteligència),fins al vint anys li donà lliçons d’àlgebra i de geometria i distibuí la seva vida en una sèrie ininterrompuda d’ocupacions. Àdhuc ell mateix estava sempre ocupat: tan aviat escrivia les seves memòries com s’entretenia a resoldre equacions de matemàtica transcendental……

A la pàgina 86 i diu:
– No pot ser princesa – diguè quan la princesa haguè tancat els quaderns després de la llicò i ja estava a punt d’anarse’n- la matemàtica és una gran cosa filla meva; no vull que t’assemblis a les nostres dames, que són unes totxes……..

I algunes referències més entre aquestes dues pàgines del capítol XXII de la primera part de la novel·la. Supose que Tolstoi  estaria preocupat per l’educació a la Rússia de segle XIX, un país que encara és mantenia amb un sistema feudal encapçalat pel Tsar de torn.

Guerra i Pau, Lev Tolstoi
Edicions 62
Les millors obres de la literatura universal

El Papa al Regne Unit

Davant la propera visita del Papa al Regne Unit , l’esglèsia catòlica britànica cobrarà entre 12 i 30 euros per participar als actes que es faran durant la seva gira. Crec que amb el preu va inclosa la motxilleta que donen als que acudeixen als actes.
Que haguera passat si a València s’haguès pres la mateixa mesura fa una anys en lloc de pagar-ho tot de l’erari públic? s’haguera vist tanta gent per la ciutat del Túria? I en la propera visita a Barcelona? s’ho finançaran els catòlics o ho pagarem entre tots?

Vent de ponent

Quan era més jove i no podia lliurar-me d’anar al camp (a collir tomates, entrar cebes o altres feines agrícoles) tenia que aguantar els dies de ponent a l’estiu com podia (és a  dir, amb moltes ampolles d’aigua freda). Ara que puc triar, quan fa ponent no isc de casa si no és necessari. Per això, ahir mirant les notícies a La Sexta, em feia gràcia la gent que entrevistaven a la platja o a altres llocs queixant-se de la calor (més de 40 graus). Si no vols passar calor els dies de ponent, no isques de casa. Tota la gent que entrevistaren estava on estava lliurement, tret d’una cambrera, que estava treballant i  no podia lliurar-se. Per tant en feien molta gràcia les queixes. Que passa? és que no aprenen de les ponentades anterior? tots els anys en fan un parell a l’estiu.
Per cert hi ha una dita que diu “de ponent ni vent, ni gent”

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Animalades matemàtiques

Ahir, llegint el tele text de TV3 vaig trobar l’animalada següent: El barça té gairebé infinites combinacions en el sorteig de grups de la champions league”. És el que podem anomenar com un abús del concepte d’infinit.
Si hagueren pensat una mica, el número de combinacions pel grup de barça eren 6x8x8, és a dir, 6 equips de 2n grup (s’exclouen Madriz  i València CF) i els altres 8 equips dels grups 3r i 4t del sorteig; això fa un total de 384 combinacions, que dista molt de ser gairebé infinites. Que passa? qui escriu el tele text ha superat l’ESO?

Maureen O’Hara

Aquest mes ha fet 90 anys l’actriu irlandesa Maureen O’Hara. Sempre la recordaré com Mary Kate Danaher a The Quiet Man de John Ford, intentant cobrar la dot que els seu germà Will Danaher (Victor McLaglen) no li vol donar a seu futur marit Sean Thorton (John Wayne) i les situacions que açò provoca en en desenvolupament de la pel.lícula

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Machado actualment

Aquest estiu m’he hagut de tragar unes quantes hores de televisions espanyoles en cases a les que he anat de visita. Ja podeu imaginar quin tipus de programes he hagut d’empassar-me. Tot plegat m’ha recordat un poema d’Antonio Machado, musicat per Serrat.
Atenció a la tercera estrofa en la que fa una predicció que sembla que encara no s’ha complert

Érase de un marinero
que hizo un jardín junto al mar
y se metió a jardinero.

Estaba el jardín en flor
y el marinero se fue
por esos mares de Dios.

La España de charanga y pandereta
cerrado y sacristía
devota de Frascuelo y de María,
de espíritu burlón y de alma quieta
ha de tener su mármol y su día,
su infalible mañana y su poeta.

Érase de un marinero
que hizo un jardín junto al mar
y se metió a jardinero.

Estaba el jardín en flor
y el marinero se fue
por esos mares de Dios.

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Cerveses artesanes II

Continuant amb el mateix tema, el passat diumenge el diari Levante-emv va publicar un reportatge sobre les cerveses artesanals valencianes i va parlar sobre les marques següents: Tyris, de Riba-roja, Maltamons, de Massalavés, Montmira, de l’Alcora, Altura de vuelo, de Venta del Moro i Lluna, de Agullent.
A part d’aquestes he descobert, al Carrefour de L’Eliana, la Rosita d’Alcover (Baix Camp) i la Santa Margarida, de Sant Esteve d’en Bas (La Garrotxa).
Totes tenen produccions reduïdes, però val la pena provar-les, Sembla que s’acostem a Europa en aquest tema

L’Excàlibur

Un lloc al que cal anar quan visiteu Girona, és el Pub Excàlibur a la plaça de l’Oli, en ple centre de la ciutat i abans de començar la pujada de Sant Domènec i el carrer de la Força, que vos duran a la part alta de la ciutat. Podeu gaudir de bona cervesa irlandesa i al davant hi ha un bar de tapes basc.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Geometria planiana

Passatge extret del llibre “El carrer estret” de Josep Pla. Molts alumnes acaben l’ESO i no saben distingir els diferents tipus de paral·lelograms i no parlem de dibuixar-los.
En iniciar-se el crepuscle, se situa, amb una regadora a al ma, davant de l’establiment, al mig de carrer, i dedica el temps necessari a fer una regada conscienciosa i intel·ligent………. Així, en aquests pobles, hi ha persones que amb els regalims que surten pels petits forats de la regadora saben dibuixar quadrats i rectangles, rombes i romboides perfectes, d’una exactitud angular sorprenent

“El carrer estret” Josep Pla.
pagina 85. Capítol XIII
Ed. Destino Jove

Hablame en cristiano….

Aquest text, original de l’escriptor figuerenc Vicenç Pagès, el podeu trobar a la seva web:

La caldera esquerdada
La llengua materna de Jesús

 

El dijous 11 de febrer de 1858, “la Senyora” es va aparèixer
per primera vegada a Bernadette Soubirous prop de la ciutat de Lourdes
–en català, Lorda. Durant setmanes, la Senyora es va manifestar davant
la nena un total de divuit vegades. La comunicació oral va ser fluida:
li va parlar, li va ensenyar una oració, li va fer confidències i li va
donar ordres. La frase més coneguda de la Senyora, la que fa servir per
definir-se a ella mateixa, s’ha difós per tots els mitjans i figura als
peus de l’estàtua a la gruta de Massabielle: “Que soy era Immaculada
Councepciou”.

   Els especialistes han dedicat esforços ímprobes a desxifrar
aquesta frase. Hi ha qui la veu com una referència a la declaració que
Pius IX havia fet quatre anys abans sobre la Verge Immaculada. D’altres,
en canvi, hi troben referències al Gènesi o a la puresa de determinats
conceptes. Tant és. El que ens interessa és la llengua amb què va ser
pronunciada. Segons algunes fonts, la Senyora s’expressava en dialecte:
certament, es tracta del dialecte gascó de l’occità.

   No és estrany que la Senyora parlés aquesta llengua, que era
l’única que entenia l’analfabeta Soubirous (Subirós, en català). Quan
encara ressona en moltes orelles l’apòstrof “Habla en cristiano”, pot
ser convenient recordar que la Senyora, a qui els creients identifiquen
amb la Mare de Déu, s’expressava en occità, la llengua germana del
català que es parla a la Vall d’Aran, i que està reconeguda com a
cooficial al nou Estatut de Catalunya, tot i que a França no gaudeix
d’un reconeixement comparable. Pot ser convenient recordar-ho ja que
molts ciutadans francesos continuen anomenant “patuès” la llengua que
parlava la Senyora. I qui sap, potser a algú se li acudirà que el que
demostren les aparicions de Lorda és que la llengua materna de Jesús no
era l’arameu.

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Comença el TOP14

El passat divendres va començar la lliga de rugbi amb una bona noticia: USAP 21- ASM 13. Primer partit, primera victòria, comencen guanyant a casa davant els actuals campions.
El partit pas a pas a:
http://www.rugbyrama.fr/rugby/top-14/2010-2011/perpignan-asm-clermont-auvergne_mtc401431/live.shtml

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

cerveses artesanes

Els amants de la cervesa tenim raons per estar contents. Darrerament han eixit al mercat moltes marques artesanes. A la Cap d’ona d’Argelers i la CCM (Companyia cervesera del Montseny), ara cal afegir la marca Keks de Fontanilles, que ens ofereix moltes varietats (entre elles una cervesa d’arròs de Pals). Cada vegada que torne cap Sant Feliu i Palafrugell en compre alguna caixa per portame’n a Llíria. També, la casa Moritz ha tret al mercat noves varietats.
Una autocrítica: encara no he pogut provar la Tyris de València.
Es pot comprar per internet a:

http://www.labotigadelacervesa.cat/