Hi havia una vegada un fill (o filla) amb una gran consciència ecologista, que practicava el reciclatge a casa seva amb molta cura per no fer les coses malament. El fill (o filla), durant molts anys va inculcar al seus pares aquesta consciència recicladora que hauríem de tenir tots, però ja se sap, a la gent major l’ha ensenyada d’una altra manera. Derprés de molts esforços, ja havia aconseguit que els pares feren a casa un reciclatge mínim del fem.
Un dia el fill (o filla), després de sopar a casa dels pares, es va oferir a baixar el fem al contenidor i va adonar-se’n que a fem normal hi havien dues ampolles de vidre. El fill (o filla) va fer-ho notar a la seva mare i aquesta li va contestar: “mira xiquet (o xiqueta), pels 60 euros que ens fa pagar la Diputació de València per una planta de reciclatge, que ho separen ells”. El fill (o filla) agatxà el cap i llençà tot el fem al mateix contenidor.
Conclusió: Tota una feina educativa de molts anys és pot desfer en un minut gràcies a l’afanys recaptarori dels que ens governen.

A vegades sembla que la distància entre Barcelona i Perpinyà és molt més que la que marca l’autopista. Ahir el setmanari El triangle va publicar una notícia denunciant el que fa i desfà el Sr. Jordi Vera a la sucursal de CDC al Rosselló. Sembla que les notícies a Barcelona arriben molt tard. Des de fa molt de temps, aquestes irregularitats han estat denunciades des del Diari de Girona pel periodista figuerenc Alfons Quintà, que ara escriu per aquest diari des de que el feren fora del diari Avui (sembla que molestava massa a certes persones).
Com és que aquestes notícies no passen de Figueres o Girona? no interesen a la capital del país? A València seria ja ciència ficció.

Com sempre, les diferències entre el nord del Sènia i el sud les trobem la gent que cerquem informació en altres llocs. Avui, el diari de Girona ofereix la possibilitat de xatejar amb el cantautor valencià Pau Alabajos. Recorde que aquest diari és del mateix grup editorial que el nostre Levante-emv. Sembla que alguns has superat aixó d’haver estat la “prensa del movimiento” i a altres els costa molt.

El diari Levante i la web de l’ajuntament de Llíria publiquen que s’obriran el Mausoleus romans de Llíria un dissabte proper en jornada de portes obertes. I supose que aixó és notícia perquè s’obrirà en dissabte, quan poques vegades estan oberts i si ho estan són poques hores. O siga, que els dies que poden venir els possibles turistes, dissabtes i diumenges, els monuments edetans poden estar tancats. Menut negoci, si un possible turista ve un dissabte al nostre poble i es troba aquest panorama, que farà? tornar a casa o anar a dinar a un altre poble on es deixarà els euros que hauria gastat a Llíria.
Molt anar a Fitur a fer-se la foto, molt promocionar l’arròs en bledes, però si el que pot atreure el turisme està tancat de res val.

La mateixa entrevista en dos mitjans de comunicació escrits, un del sud i l’altre del nord (del Sènia). Mitjans, que pertanyen al mateix grup editorial:

La gent d’aquí va mirar massivament la televisió catalana quan retransmetia els partits de l’USAP. TV3 és una televisió espanyola de llengua catalana que segueix l’horari madrileny i no l’europeu. L’abundància dels talls publicitaris i de les al·lusions a la vida quotidiana espanyola, així com les intervencions en castellà, allunyen el públic potencial tant a Catalunya del Nord com a L’Alguer. No tots els catalans són súbdits del rei d’Espanya. Per què un pescaire de Cotlliure o un forner de Prada s’haurien d’interessar per un tren que no ha arribat a hora a Albacete o una bombona de butà que ha petat a Burgos? Per què, cada cop que miri els informatius de TV3, sempre hi ha una bombona de gas que explota a Burgos?

Quina sort que té en Joan-Daniel de no vore el NODO9 del sud del Sènia.

Qui diu que els valencians no som catalans? però si també tenim la  nostra pròpia FECAC, que també demana diners a la Generalitat, com els de més amunt del riu Sènia. Si teníem moltes coses en comú, ara també tenim la nostra pròpia FECAC. El president Camps es fa fotos amb ells i l’oposició també,… per quant una Feria d’Abril “a lo grande”. Sinò mireu el diari Levante de fa un parell de dies.

A partir de 1956 el Doctor Karl Schlechta, va demostrar que les obres del filòsof Friedrich Nietzsche posteriors al seu internament psiquíatric, varen ser manipulades per la seva gemana Elisabeth, llavors casada amb un fanàtic antisemita, amb la clara intenció d’apropar les obres del filòsof alemany a les tesis del partit Nazi d’Adolf Hitler i fer-se valer dins del partit, i així obtenir bons càrrecs en el futur. Les manipulacions consistien en intercalar en els escrits del germà afirmacions i teories de caràcter racista i anti-jueu.
En llegit tot açò a la introducció del llibre Así habló Zaratustra, he recordat les tesis que defensa l’escriptor d’Arenys de Mar Jordi Bilbeny, sobre la catalanitat del descobridor d’Amèrica, Cristòfol Colom. Ell defensa una teoria semblant, en la que s’haurien manipulat molts documents oficials de l’època per tapar i amagar la catalanitat de la descoberta del nou continent, i així donar tota la supremàcia de la conquesta a la corona castellana.
Després de saber del cas Nietzshe, crec que les teories de Bilbeny no van tan mal orientades com alguns li critíquen. Si s’ha pogut demostrar que ja es varen manipular documents a l’Alemanya de principi de segle XX amb unes clares intencions, perquè no han pogut fer el mateix al final del segle XV i principis del XVI?

En les pàgines que seguiran, no pretenc contar la meva vida. No té gaire interès. Vaig nèixer un any després de la fi de la guerra d’Algèria. Fins ara, la sort m’ha preservat d’anar a la guerra. No he assassinat ningú vora meu. Mai he sentit cap terratrèmol, vist cap aiguat. No he travessat boscos incendiats. No m’he trobat amb Voltaire al cafè Procope. Mai no he passejat per l’escullera de Ialta amb Txékhov. No he fet cap vermut amb Josep Pla al Motel Ampurdán. Només he conegut la mort d’una llengua. Un assassinat programat amb milers d’assassins i còmplices.

Amb aquestes paraules comença Joan-Daniel els seu llibre sobre el seu estimat Rossellò. Clar i català dirien alguns, però poc cas que fan i poc fan per canviar la situació que al sud dels Pirineus ja estem vivint si no fem alguna cosa.

El Sr. José López Jaraba ha fet el pregó del 750 aniversari de la fundació del poble de Benissanó i sembla que ha confós aquest acte tant solemne amb el pregó del carnestoltes, ja que segons l’edició d’ahir del diari Levante-emv, en el seu discurs es va dedicar a dir coses com aquestes:
– fent referència als homes que han construït i treballat pel poble, el senyor va soltar: “ah, y también las mujeres, no sea que se nos enfade la Pajín”.
-“canalizaron en acequias el agua para regar”….”no como ahora que nos quitan el agua por decreto”.
-“seguro que vendran los imbeciles de siempre que estan en contra”, referint-se al bous al carrer.
Com podeu comprovar tot en castellà i demostrant que el director de RTVV no sap distingir entre un acte institucional, on hauria de predominar l’educació i les bones maneres, i un pregó de Carnaval, on si que es pot permetre la broma i la crítica.

Home, més val tard que mai, però ja va essent hora de que la gent se n’adone dels objectius del Nodo9: destruir la nostra llengua i substituir-la pel castellà i adoctrinar a la clientela a la veritable fe popular.

Sí, ja en tinc prou d´una televisió que es diu valenciana i que
menysprea, es burla i margina la nostra llengua. No en vull saber res
més d´una televisió que no és sinó escombraries!! Per a mi, s´ha acabat
eixa televisió que vomita un odi atroç contra la nostra llengua i la
nostra cultura! Eixa és la política de RTVV! I eixe és el projecte
d´informació que té el Govern Valencià!
Dic tot això perquè el
dimarts 18 de gener, per casualitat, vaig anar a parar al programa DBT
en el qual tots els anomenats «prestigiosos periodistes» (amb la
pluralitat a que ens té acostumats Canal Nueve: ABC, Periodista Digital,
Las Provincias, El Mundo…) i parlant en castellà debatien (millor
diria que se´n reien i es burlaven) del debat del Senat, en el qual
s´introduïen les llengües oficials no castellanes. Tot el «debat» va
consistir en ridiculitzar la nostra llengua i també el gallec i el basc i
en destacar el preu que costava eixa traducció. En cap moment, ni ho
espere, van parlar dels sous que van cobrar eixa nit els periodistes per
menysprear la nostra llengua. I això en una televisió que es diu
valenciana!! Entre bromes de mal gust i burles sense to ni so, els
periodistes en qüestió només destacaven els diners que costaria «ese
invento».
Sé que a Canal Nueve hi ha bons treballadors, bons
professionals. Però quina llàstima de directius que hi ha! La demagògia,
una parcialitat descarada, l´insult, el menyspreu per tot allò que és
valencià, és la tònica de Canal Nueve!! D´una TV que es diu valenciana!!
Quin sarcasme!! I quina llàstima i quina vergonya de televisió! I en
els diners que costa mantindre uns periodistes que ni tan sols van
tindre el detall de parlar en valencià!! Per a què, pensarien, si el
mateix president Camps utilitza ben poc la nostra llengua!!
La
demagògia, la mentida i la falsedat d´aquells «periodistes» en cap
moment van fer menció al fet que a Suïssa hi ha quatre llengües
nacionals (alemany, francès, italià i romanx) amb traducció per a
aquells que no en saben una d´elles, tot i que la major part dels
suïssos en saben parlar més d´una!! O a Bèlgica, amb el neerlandès, el
francès i el való i sense cap problema per a les traduccions!
La
manipulació a què ens té sotmesos als valencians Canal Nueve, que
constantment utilitza l´encenser per riure-li les gracietes al poc
Honorable Camps i als seus consellers, se´n passa de la ratlla! Per a mi
s´ha acabat de vore una cadena que tracta amb menyspreu la llengua que
vaig aprendre dels meus pares i que jo he transmès als meus fills.
Vergonya, Canal Nueve, vergonya!!!

Aquest matí a l’institut m’he trobat uns tríptics fets amb aquest paper que no saps si és paper o plàstic (llavors no saps en quin contenidor de reciclatge l’has de llençar), editat per l’àrea de cultura de la diputació de València. Aquest paper és molt car i supose que s”hauran enviat aquests tríptics a tots els instituts públics. El tríptic parlava sobre un tema “super-interessant” per l’educació: les places de bous, i en concret de la de la capital del Túria. Explicava la seva història i hi havia un mapa d’aquesta i explicava el significat dels mocadors que treu el president de la plaça en un espectacle d’aquests que allà es cel·lebren. Com ja he dit un tema de gran aplicació a les aules.
Doncs si, en aquestes xorrades es gasten els diners de la diputació que paguen tots els ajuntaments d’aquesta província. Una part d’aquest tríptic el podeu vore a la foto. Pot ser que diexem de llençar els diners dels ciutadans, Sr Rus?