Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El Toro (Alt Palància): Pozo junco, cerro del Baile i Rambla Maricas.

Avui hem anat a caminar cap a la part més alta de la comarca de l’Alt Palància, al poble d’El Toro. Allà hem fet una ruta per les muntanyes de la Serra del Toro, una prolongació de la de Javalambre. Hem eixit de la Masia Pastor, abans coneguda com Masia de la Rambla de Maricas. D’allà hem anat pujat per un camí sense molta pendent cap a l’altiplà on es troba un pou conegut com a “Pozo Junco”. Allà he vist les restes d’unes trinxeres al cim d’un dels turons que formen la serra. Com el dia era molt ventós, he pensat amb el fred i les penúries que passarien per allà dalt els soldats durant els durs hiverns que va durar el conflicte, i tot per culpa de l’assassí que va voler allargar la guerra durant tres anys. Aquesta és una zona de molt de vent, com demostren els aerogeneradors que hi han al final del port del Ragudo.
Més tard hem anar cap al Cerro del Baile (1537 m), des d’on es veu tot el pla de Barracas, els molins i al final la mola del Penyagolosa, i cap a l’est, dalt d’un turó es distingeixen les restes d’una base militar, que recorde que quan érem petits, des de Llíria es veien les llums d’aquesta, a la nit. És la base militar de La Salada d’El Toro.
La baixada, l’hem fet per la rambla de las Maricas fins al cotxes. I els dinar al poble de Barracas.
CAM03875

CAM03870

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Camporrobles-Poblat iber del Molón.

Avui hem anat cap a terres castellanes (per mi són castellanes per molt que una divisió provincial imposada al segle XIX des de Madrid, diga el contrari) a fer una ruta més cultural que senderista. Al poble de Camporrobles, ja quasi a l’actual frontera administrativa amb Castella, hem visitat les restes arqueològiques del Molón i el pic Picarcho (1104 m). Abans de començar a caminar hem visitat el Centre d’interpretació on ens han explicat un poc la història del poblat des de l’època preromana fins a la dominació àrab.
CAM03813

CAM03796

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Rey Jesús, de Robert Graves.

Vaig trobar aquesta antiga novel·la de l’autor de Jo Claudi a la fira de Llíria i la vaig comprar per veure si gaudia tant d’ella com del seu “Jo, Claudi” i la seva segona part. La veritat és que en part ha estat a l’alçada del que esperava, però en altres no tant. Però la culpa potser és la meva ignorància de certs temes religiosos, en particular, la formació i evolució del judaisme al llarg del temps, del pas de ser religions ancestrals politeistes o les actuals monoteistes, i l’adaptació dels mites vells a elles. Graves continua explicant la seva teoria del pas d’uns mites matriarcals, per dir-ho d’alguna manera, als patriarcals; teoria que aplica tant als mites grecs i romans, com als jueus. En aquesta el personatge de Jesús ho resumeix amb un frase que diu “Yo he venido a matar a la hembra”.
La part més novel·lística del relat es basa en descriure a Jesús com un veritable rei d’Israel, fent que siga descendent d’Herodes, i evidentment deixant de banda la virginitat de sa mare. Però ell no vol ser un rei normal i això desencadena la tragèdia.
En altres apunts ja he parlat de dos anècdotes matemàtiques que m’he trobat en la lectura del llibre.
CAM03778

Rey Jesús, de Robert Graves. Ara, les potències de 10!

“- Llegarà un dia en que cada vid tendrá diez mil ramas, y cada rama diez mil renuevos, y cada renuevo diez mil racimos, y cada racima diez mil uvas; y en que cada uva, apretada, rinda veinticinco medidas de vino.”

S’han parat a pensar el resultat d’aquesta operació? 10^4·10^4·10^4·10^4·25=25·10^16? Saben el que pot ocupar tant quantitat de vi? i d’una sola vinya! Tornem altra vegada al que comentava John Allen Paulus al seu llibre “El hombre anumérico”, en aquest cas amb la poca capacitat de molts en imaginar nombres grans, i com es deixen enlluernar o enganyar quan s’utilitzen aquests. En aquests cas, 2,5 cent mils de bilions. No sé que volien dir antigament amb una mesura de vi, però si són litres ocuparien 2,5·10^14 metres cúbics, algú pot imaginar tant quantitat de vi!
I a més, és reincident, unes línies més avall torna a multiplicar i li dona que una llavor de forment li dona 10^9 lliures de farina. Torna-li la trompà al xic! però un poc més suavitzada, he he.
Més matemàtiques i menys creure en en miracles, potser algun dia ens lliurarem del llast de les religions.
CAM03709

Benissoda-Pic de la Cova Alta. Serra d’Agullent.

Després de dues setmanes d’aturada forçada he retornat a la muntanya. Aquesta vegada cap a la serra d’Agullent, a la Vall d’Albaida. Els quilòmetres fets des de Llíria han valgut la pena per poder pujar a la Cova Alta i al pic del a mateix nom (890 m) des del poble de Benissoda. La pujada ha estat per un pista sense molta pendent i per una pista, que degut a la humitat corries el perill de relliscar. La cova, m’ha agrada molt, un forat immens a la paret amb un font a dins i amb molta humitat, veient-se com queien petites gotes d’aigua, des de petites estalactites. El més lleig, l’autovia que es veu al fons de la vall i el soroll del transit que arriba fins a dalt.
Després d’esmorzar a la cova hem fet l’ascensió al cim. Un grup ha anat pel camí més curt, havent de grimpar un poc i un altre per la part més fàcil. Des del cim ja es veia la vall de l’altre costat, amb el poble d’Agres i la serralada del Mont-cabrer. La baixada ja ha estat més ràpida per una senda ben definida que ens ha portat a la Font de Patge, i d’allà cap a baix cap on teníem els cotxes. Hem dinat en un restaurant del poble. En el meu cas, un arròs amb sèpia per xuplar-se el dits una cua de rap boníssima.
CAM03754

IMG-20151114-WA0023

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Rey Jesús, de Robert Graves. La pseudociència de la numerologia.

“-¿Y las dimensiones?
-Se conocen: un codo y medio por un codo y medio por dos y medio.
-Es decir, un octavo de cuarenta y cinco codos cúbicos, o sea, del contenido de un arcón que mmide cinco codos por tres por tres.
-Tu cálculo es correcto, y ésas són las dimensiones exactas de los ataúdes que he construido últimamente para los esenios, ¿Como lo interpretas?”

I després venen unes quantes discussions sobre el significat de nombres i lletres, buscant significats cada vegada més al·lucinants i extravagants. I és que les religions i altres sectes s’aprofiten de la ignorància matemàtica de la gent per enganyar-los i fer-los veure coses miraculoses, on en realitat només hi han coincidències o interpretacions buscades a priori per satisfer la doctrina o hipòtesi que es vol defensar, sense cap base científica. Al seu llibre “El hombre anumérico” (Tusquets-Metatemas), John Allen Paulus ja aporta moltes dades en contra d’aquest pseudociència de la numerologia que és de les més antigues que hi ha:

“Hace predicciones y afirmaciones que prácticamente no admiten falsación, pues siempre es fácil inventar una formulación alternativa consistente con lo que haya ocurrido.”

Evidentment un dels que la varen utilitzar i molt, varen ser els rabins i els cabalistes i així anaven prenent el pèl a la gent ignorant.
CAM03709