L’Alcalaten, macabeu segle XVI

D’on és aquesta postal?
Malgrat el horrors de la guerra d’indepedència d’Algèria, en Joan Daniel sempre té un record per al cinema que li agrada, la música que li agrada i altres altres coses. Això si amb la veu del Comandant Valls. I posar el gustos contraris en la boca d’en Leccia, que li retreu a Valls les les seves preferències cinematogràfiques i sentimentals.
La foto no és del llibre, sinò una altra de les postals algerines que encara conserve per casa.
Fa temps vaig llegir la novel·la del mateix autor, Pa negre, i després vaig vore la versió cinematogràfica. Hi havia coses que no em quadraven i després vaig assabentar-me que la “peli” era una adaptació de dues novel·les del mateix autor, la que dòna per títol al film i aquesta que acabe de llegir ara. Supose que amb l’èxit del film, han tret a la venda noves edicions per fer calaix. Jo vaig comprar una edició de butxaca a la llibreria Roldòs de Sant Feliu de Guíxols.
Per cert, aquesta nit fan la pel·lícula al cine d’estiu de L’Eliana.
Aquest és el cinema que havien de tragar-se a l’antiga URSS (i això que tenien a genis com Eisenstein, al que Stalin no podia veure). Recorda el NODO que patíem ací i que els valencians encara patim en format televisiu (no crec que canvie molt amb A. Fabra).
Ara a la Xina, per potenciar una “peli” sobre el PCX, no posen cintes americanes i així tots els que van al cinema s’han de tragar la mateixa “peli” i aquesta obtè un gran taquillatge.
Del primer relat “La nit que Obama va guanyar les eleccions”
Un llibre de relats curts molt xicotet però molt agradable de llegir i a mi m’ha agradat molt. A vore si tenim aviat una altra novel·la com la dels ametllers. A Xàtiva hi ha vida, malgrat Rus.