Aquest és el segon còmic del tàndem format pel periodista anglès i el dibuixant català que he llegit en poc de temps. Si al primer (Bèsties) s’inspiraven amb la família dels Ortega a Nicaragua, amb clares referències a La revolta dels animals d’Orwell en aquesta s’inspiren en un fets de la vida de Nelson Mandela, la seua rivalitat amb el general afrikàner Constand Viljoen, fets que l’autor coneix prou bé i dels que ja havia parlat al seu llibre El somriure de Mandela.  Una manera diferent de narrar-nos uns fets transcendentals per al país sud-africà.

Quina diferència entre els còmics actuals i els de nostra infància!

Al 1572 es va observar una supernova al cel. Un dels que la va observar va ser el científic valencià Jeroni Munyós, poc reconegut a casa nostra però molt apreciat i conegut per altres científics  de l’època com Tycho Brahe. Aquest fet i altres varen revolucionar la concepció que es tenia fins aleshores de nostre món, de la immutabilitat del cels aristotèlica que acabarà donant la visió actual que tenim del nostre sistema solar, malgrat les pressions en contra de l’església i dels poders fàctics de l’època. Per això ell va tenir por a divulgar molt aquests descobriment i rebre represalies, com les que va patir Giordano Bruno o Galileu un poc més tard i enlloc d’estrelles parlava de cometes, però incidint en que eren fenòmens supralunars.

De tot açò i algunes coses més ha anat la conferència inaugural de l’exposició itinerant que la Universitat de València a dedicat al personatge de Jeroni Munyós al 500 aniversari del seu naixement i que ara ens arriba a Llíria i que podreu visitar durant uns dies a l’oficina del turisme de carrer Sant Vicent, dalt dels mausoleus romans.

Si Paul Preston va escriure fan anys Idealistes sota les bales, un llibre sobre els periodistes i intel·lectuals desplaçats a cobrir la Guerra Civil, en aquest llibres l’autora ens dona una visió sobre les dones que feren el mateix i ens fa un recorregut per la vida d’unes quantes, ja ve siguen escriptores, periodistes o personal sanitari vinculats de manera directa o indirecta amb el conflicte derivat del cop d’estat feixista del general Franco.

L’autora comença exposant el context històric previ a la guerra on les dones, sobretot als països anglosaxons i després de la Gran Guerra amb pres més consciència política degut al seu paper de substitutes dels homes en moltes feines “masculines” durant el conflicte. Això fa que el següent conflicte bèl·lic més important interesse a aquestes dones conscienciades i vullguen tenir el seu paper en ell. Ara, l’autora també crítica que moltes (i  molts, en això els homes també estan inclosos) tenien una visió de la societat espanyola molt allunyada de la realitat. Una visió massa romàntica i colonialista d’un país endarrerit respecte a la resta d’Europa, el que normalment es diu orientalisme, tendència que ja venia dels primers romàntics del segle XIX.

Simone Weil, Dorothy Parker, Katherine Atholl, Virginia Woolf, Lillian Hellman, Martha Gellhorn i moltes més dones passaran per les pàgines d’aquest llibre. Quina casualitat que m’ha tocar llegir-lo en la setmana reivindicativa del 8 de març!

Contra la censura, respostes intel·ligents:

Aneu amb compte, estan avisant que a molta gent ja els ix per defecte l’opció del castellà! és aquesta la “neutralitat” que tan predica i imposa la conselleria?

Avui m’han retirat aquests dos cartells inofensius que tenia penjat al centre per imposició de la Inspecció educativa (jo diria comissaris polítics).

Imposen als centre una neutralitat que ells no compleixen amb amenaces. Si volen ser neutrals, només cal posar un que demane el contrari al costat, com en unes eleccions democràtiques. Però com no ho faran ja que els fa vergonya fer publicitat del que demanen (la mort d’una llengua), et censuren a tu.

A més com deia Desmond Tutú, en situacions d’opressió declarar-se neutral és posar-se del costat de l’opressor.

Quan tot açò acabe, potser haurem de fer cas a Thomas Jefferson: Si una llei és injusta tenim dret a desobeir-la.

Si els espanyols a inicies del segle XIX hagueren complit les lleis, encara seriem imperi Napoleònic o els americans encara serien ciutadans de segona anglesos.

Èxit del marxa reivindicativa de hui a Riba-roja de Túria. La comunitat educativa de la comarca s’ha reunit hui a la ciutat del Túria per defensar la nostra llengua enfront de les agressions del govern del PP i del seu conseller d’educació i la seua llei de falsa llibertat educativa. S’ha fet una marxa des de plaça de l’Ajuntament pel poble fins al Parc Maldonado on s’han llegit els manifests i s’han realitzats concerts musicals i altres activitats lúdiques organitzades per associacions, escoles i instituts de las comarca.

Fa poc el bèstia de Donald Trump a dir que volia expulsar els palestins de Gaza per per crear zones residencials i turístiques (Palestina ciudad de vacaciones!). Al mateix temps estava llegint els capítols d’aquest llibre en que es conta com Albert Speer (el criminal de guerra simpàtic de Hitler) va arrasant Berlín per reconstruir la ciutat al seu gust i el del seu amo, Hitler. No li importa gens deixar a la gent sense casa, té la solució, els habitants aris van a parar a cases de jueus desnonats de les seues cases i reubicats en altres cases d’altres jueus per, més tard, ser deportats als camps d’extermini. Per sort Trump no diu res d’exterminar.

La història i històries d’una d’aquestes cases jueves és el que es narra en aquest llibre. Una història o històries que l’autora va descobrir quan es va mudar per qüestions de feina en una d’aquestes cases jueves de Berlín i ens va desgranant com les vides de molts dels habitants d’aquesta casa es varen trencar degut a la follia nacionalsocialista dels seus compatriotes alemanys, la generació dels seus avis. Al mateix temps va comparacions amb alguns del conflictes actuals o dels darrers anys (Sarajevo, refugiats que arriben a Alemanya,…) i sobretot la crítica que fa als governs de la RFA i l’antiga RDA que considera que després de la guerra no varen fer prou per ajudar a les víctimes d’aquestes barbaritats perpetrades pels nazis.

Més informació:

Avançament: ‘Adeu, Martha’, d’Ingke Brodersen, 80 anys després de l’alliberament d’Auschwitz

En aquests temps que hem d’aguantar com consellers ineptes i amb mala bava com els sr. Rovira volen acabar amb la nostra llengua i cultura, sobretot a l’escoles, el descobriment de llibres com aquest, un llarg poemari escrit una filla de la immigració, crec que nascuda a Benicarló i ara resident a Barcelona, són una gran alegria. Demostrem que la nostra llengua pot acollir i potser útil pet tots els nouvinguts que venen al nostre país en cerca d’una vida millor.

El llibre va dedicat sobretot a les mares que han migrat i que han lluitat per donar al fills el que elles no han tingut. Lluitat contra els microracisme i els racismes més evidents i crec que també contra el masclisme de les dues societats (no ho esmenta molt al llibre, però crec què evident). Un gran homenatge a les mares lluitadores!

Aquest poema m’agrada molt: Temporeres de Huelva

Temporeres

terme minuciosament patentat

per fer malabars amb vides humanes

i sortir-ne airós.

mantells de silenci en ple segle XXI

societats sencers calles

que les abusin

que les explotin

mereix titulars de luxe

però apagarem el televisor

ens acostarem a la nevera

i ens servirem

una bona ració de maduixes

en menjar-les

i notar l’explosió roja

als nostres llavis

només ens entristirà una cosa

que no ens quedi nata a casa

perquè amb nata estarien

mortalment bones.

Per més informació:

Jaŋde publica el primer llibre de l’autora de Benicarló Fàtima Saheb

Desmond Tutu va dir que en situacions d’injustícia no és pot ser neutral, que si ho eres t’estan posant al costat de l’opressor. Davant la falsa llei de “llibertat educativa” i enfront de la situació del valencià enfront del castellà a la societat actual no podem ser neutrals. Però sembla que això és el que volen. Volen que els equips directius siguin neutrals, que no es mullen (potser alguns ja han rebut amenaces), que no demanen el vot favorable a la nostra llengua. Però si no ho fem nosaltres, qui ho farà? potser els instituts i les escoles siga un dels darrers llocs on poden defensar la nostra maltractada llengua i, no ho farem? Jo tin clar que sí que ho faré i que si s’aprova aquesta llei tin clar que l desobeiré, com deia Thomas Jefersson. I potser ja haurien de començar a desobeir i defensar la nostra llengua que amb la neutralitat no ho podrem fer.

No sé com acabarem amb aquests ineptes i mala gent que ens governa actualment en aquesta sucursal del govern de Madrid en que han convertit la Generalitat uns i altres, però tinc clar que o fem el que deia Joan Fuster o ho tenim clar:

I on estan alguns  ajuntament governats per les esquerres? com és que no convoquen els Consells Escolar Municipals per deixar constància del rebuig a aquesta llei per eliminar el valencià?

Afeccionats del Mallorca denuncien assetjament i agressions masclistes a l’Aràbia Saudita

“Com a dona, va ser molt denigrant”: la indignació per l’assetjament a la Supercopa continua a Mallorca

Tinc alguns dubtes sobre aquest cas claríssim d’agressions sexuals. No sobre els fets denunciats per les aficionades del club mallorquí, sinó sobre l’abast del cas. De les quatre aficions que hi anaren només ha denunciat agressions l’afició mallorquina? No es varen repetir aquesta fets amb les aficions de l’Athletic Club,  FC Barcelona o Reial Madrid? on segurament també anirien dones? Ho trobe estrany, un  sí altres no? O potser aquestes agressions només varen produir-se cap les afeccionades del club Balear per desestabilitzar-los de cara al seu enfrontament contra l’equip del regim? Veien el que passa darrerament amb aquest club no m’estranyaria res, o potser són molt mal pensat?

I donats els fets, cal tornar a jugar en aquesta països que no respecten els drets de les dones?

(Fotografia: Vilaweb)

Des de 1984 s’edita la revista Lauro en diferents anys i de manera un poc irregular. Com els primer 4 números encara vivia a Llíria els vaig comprar durant la meua època d’estudiant, però en haver-me d’anar a treballar a fora de poble no vaig poder aconseguir molts dels que van fins a l’any 2018, quan ja havia retornat al poble. Gràcies a gent com Pep Vialcanet, Imma Molina, Manolo Sánchez, la biblioteca municipal o la llibreria City Book del poble he aconseguit completar-la. Gràcies a tots!

Gràcies al bloc d’Enric Marco, professor d’astronomia de la UV i autor del bloc Pols d’Estels a vilaweb vaig descobrir aquest llibre que ens apropa a com utilitzaven i per a quines finalitats l’astronomia els nostres avantpassats. El primer que ens adverteix l’autor és que em de canviar la nostra visió sobre la matèria i no podem mirar aquest ús amb els ulls del segle XXI i em de contextualitzar aquest ús a  la seua època i lloc. Potser per això se n’han propagat alguns mites que cal desmentir i potser confirmar amb més dades i investigacions. Val la pena llegir-lo però segur que defrauda als que cerquen explicacions estranyes a fets molts més simples.

Vos deixe l’enllaç del bloc de l’Enric on parla més i molt millor que jo sobre el llibre:

Cielos de piedra. La astronomia de nuestros antepasados

Fa unes setmanes vaig trobar a la Papereria Miquel de Llíria aquest recull d’articles publicats pel mestre de Sueca a la revista Serra d’or. Supose que el tendria allà perquè als instituts del poble l’hauran demanat per llegir als alumnes. Però l’excusa és el de menys per poder gaudir de la lletra fusteriana i hi ha algun article com el titulat Importància del carrer que són una delícia.

Un bon llibre per entendre que és l’Islam i sobretot les seues diferents branques. No tots els musulmans pensen el mateix, com passa amb el cristianisme, i això té les seues causes i les seues conseqüències a la història i a la societat actual. Ara jo, independentment de que siguen cristians, musulmans, jueus o altres religions, no entenc com al segle XXI encara hi haja gent que necessites de les mentides de les religions per poder viure, o és per poder dominar als altres? Estic d’acord amb Marx: la religió (t0tes) és l’opi del poble. I cada vegada que llig més coses sobre religió o religions el meu ateisme es referma.

Aquests dies la gent es queixa que a les xarxes socials i a altres llocs corren moltes mentides, ara anomenades fake news. L’altre dia a la manifestació per demanar la dimissió del President de la Generalitat, Sr, Carlos Mazón, una parella, poc sospitosa de ser d’esquerres o catalanista, m’ensenyaren el mòbil per ensenyar-me com  per X ja corrien mentides sobre el desenvolupament de la manifestació per intentar desacreditar-la. La veritat és que em vaig quedant mirant-lo i vaig pensar que eren molt joves, que potser no conegueren la “millor època” del diari Las Provincias. Vaig recordar un fet que en va passar en una classe de la facultat a curs 1986-87, i aleshores no hi havia internet per divulgar les mentides tan ràpidament. Però teníem a Maria Consuelo Reyna i els seu pamflet.

Un dia el professor de geometria de 1r de carrera de Ciències Matemàtiques, Josep Guia (un gran mestre i persona, i contra ell tot estava permès) va entrar a classe explicat que al diari Las Provincias havien publicat una notícia d’uns fets que havien ocorregut a la nostra aula. Evidentment ningú sabia de que parlava ja que aquests fets eren clarament inventats per algun infiltrat a classe (els primers dies encara no ens coneixem tots) i un fets posteriors. A la tarda, a casa vaig anar al papereria i vaig trobar el diari on portava la noticia i efectivament, era un gran exercici de ciència-ficció. Vaig guarda aquest retall durant molts anys per recordar fins on podia arribar la manipulació de  la premsa feixista en aquest país. Premsa que ja continuar fent de les seues durant molts anys, amb seccions impresentables com aquells del Cabinista.

Per tant, això de les fake news, no ve d’ara, ja ve de lluny. Ara, ha augmentat la velocitat de transmissió i ací està el perill en greu, en haver de malgastar temps en tractar de desemmascarar-les abans que facen més mal del que podien fer fa 40 anys.