Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: educació

Inconpetències bàsiques, de Damià Bardera.

En un poc més de cent pàgines es desmunta totes les mentides de les noves modes al món de l’educació i ens fa un retrat pessimista de la situació actual (jo no ho soc tant). I no ho fa una vella glòria nascuda a l’època de la dictadura, sinó un jove nascut al 82!

Una mostra:

NO ÉS UN ACUDIT:

A tercer d’ESO, hi ha alumnes que fan l’assignatura d’emprenedoria.

Qui l’imparteix?

Un funcionari.

OCELLS DE GÀBIA PETITA

Un dels problemes del funcionariat és que, si bé costa entrar-hi, encara costa més sortir-ne.  ( Si voleu saber les raons, llegiu el llibre)

Aquesta cançó, no!, de Maria Salicru-Maltas

“Tú, niña, ¿Por qué quieres esto de Raimon?”

Potser aquesta frase resumeix perfectament aquest llibre sobre la investigació realitzada per l’autora sobre la censura franquista a la Nova Cançó: la personalitat de molts censors potser hi queda reflectida, gent que sembla no haver-se penedit del que ha fet i que a més declaren que ells eren admiradors dels cantants que prèviament havien censurat i que assitien al seus concerts. I ho justifiquen adduint que una cosa era la feina, que potser alguns dels quals necessitaven, i una altra la vida privada. Què no eren conscients del mal que feien?

Com es pot intuir del que he escrit abans, aquest llibre no es centra en els artistes censurats o en les seues cançons, sinó en qui treballava fent aquesta feina, tant a Madrid com a Barcelona, i un poc més localment a la Mataró, ciutat natal de l’autora. Aquest objectiu ja queda retratat al subtítol de la portada: Cara a cara amb els censors de la nova cançó. I s’ha de reconèixer la paciència i habilitat de l’autora per enfrontar-se als pocs que quedaven vius i extreure’ls la informació sense fer-los enfadar i que es tiraren enrere en les seues declaracions.

Un dia a la vida d’Abed Salama, de Nathan Thrall.

Una accident d’autobusos que porta un xiquets palestins d’excursió és el detonant perquè l’autor ens relates la vida dels palestins a Cisjordània i a l’Est de Jerusalem. Un accident agreujat per factors endèmics deguts a les polítiques d’ocupació de l’Estat d’Israel a la zona, que no faciliten gens la vida de la població àrab i acaben amb tragèdies com aquesta (el llibre està basat en fets reals). Però tampoc se’n lliure de crítiques els palestins: els que ocupen, els terroristes o el masclisme imperant a la societat àrab.

Un llibre molt recomanable i que colpeix en cada capítol on, com he dit abans, amb l’excusa de l’accident, ens mostra com afecta l’ocupació i les polítiques de l’Estat a diferents classes de persones, israelians inclosos.

Premi Pulitzer 2024

Othelo, de William Shakespeare.

De com l’enveja, la gelosia i  confiar massa en certes persones pot acabar en una tragèdia. Aquest tragèdia del mestre anglès està a la biblioteca de l’institut i potser molts del joves actuals li haurien de donar una ullada en aquests temps amb tanta violència sexista deguda en part a la gelosia i amplificada amb les noves tecnologies mòbils.

Sogorb (Alt Palància): turisme i cultura?

Sogorb (Segorbe en castellà) és la seu o co-seu del bisbat de Castelló-Sogorb, un bisbat desmembrat pels espanyols que volen fer-ho coincidir tot amb la seua visió provinciana del país. Va perdre parròquies aragoneses i altres de l’actual província de València, a més d’obligar-la a la co-capitalitat amb la ciutat de Castelló (capital provincial). A més la ciutat està molt vinculada al darrer rei de casals de Barcelona Martí l’humà i, sobretot, a la seua dona, la reina Maria de Luna. Té unes muralles que envolten la vila vella i un castell amb certa importància durant les guerres carlistes del segle XIX. A més està la fundació Max Aub i un entorn natural molt recomanable. Però ara, quan entres te n’adones que la política de promoció turística sembla que només pensa en l’entrada de bous i cavalls que es realitza al llarg dels carrers de la ciutat. Potser mentre es fa l’entrada no és maltracta cap animal. No necessiten tanques ni res per l’estil per conduir els animals, només amb els cavalls i la gent apartant-se, com si foren uns ramaders que porten el seu ramar (ho podeu veure a la televisió que ho retransmet en directe), però aquests animals són conduïts la plaça i a la tarda si que seran maltractats. No es pot promocionar la ciutat turísticament amb altres continguts interessants que també posseeix la ciutat? ha de ser amb el maltractament animal?

El planeta dels simis, de Pierre Boulle

Potser he tardat massa en llegir aquest clàssic de la ciència ficció, però ha valgut la pena. He vista tantes vegades la pel·lícula amb el Charlton Heston i també vaig veure la versió de Tim Burton que potser és això el que m’ha sorprès més. La novel·la fuig de l’acció que caracteritza les pel·lícules i s’endinsa més en la part més “científica” explicant els perquès dels fets i les accions dels protagonistes. Tota això ho dic sense desmerèixer gens  les adaptacions, ja que són llenguatges diferents i adreçats a públic diferents (sobretot la versió de Tim Burton).

En aquesta edició que va publicar la UV hi ha una introducció sobre l’experimentació en animals, ja que aquesta és una de les claus de la novel·la.

Balla amb Babel, de Joan-Lluís Lluís.

En aquest petit (de mida) assaig Joan-Lluís Lluís aprofita el mite bíblic de la torre de Babel per a explicar-nos la diversitat lingüística, els perills que s’enfronta i el seus avantatges enfront de la seua desaparició en favor d’unes poques llengües amb estats potents al darrere, a més del possibles perills que això comportaria. Una petita joia de l’autor de Perpinyà.

Et recorde, Amanda; de Gemma Pasqual i Escrivà.

Uns dels primers llibres de l’editorial Sembra va ser la novel·la de Feliu Ventura, Com un record d’infantesa, on ens contava una història entre Alcoi i Xile vinculada amb la dictadura del feixista Pinochet. A la fira del llibre de Riba-roja de Túria vaig trobar una novel·la més dirigida cap al públic juvenil amb un plantejament similar. En aquest cas es canvia Alcoi per Gandia (l’autora és d’Almoines) i si en la primera hi surt la música d’Ovidi, en aquest cas la música que surt és la de Victor Jara i de rebot, Raimon.

En aquests temps on molta gent no sap o no recorda ni el que va passar fa un any, potser caldria recomanar aquest llibre als que no coneguen que va ser la dictadura feixista del general Pinochet a Xile, i de pas la que varem patir ací al segle passat (tampoc fa tant).

Mathland (El enigma del talismán matemático), de Pedro A. Martínez i Sonia Müller

Bastian es va amagar en un magatzem de la seua escola per llegir La història interminable i així començar una de les aventures (llibre o pel·lícula) que varem conèixer de jóvens. En aquest cas el protagonista, Alan, després de ser expulsat de classe de matemàtiques va a para a una altra aula-magatzem que el durà al planeta Mathland on descobrirà que les matemàtiques no són tan difícils com la gent es pensa i en una barreja de lliçó matemàtica i episodi de Bola de Drac, salvarà aquest planeta d’un greu perill i podrà tornar a la seua vida normal, però ara gaudint un poc més de les classes de matemàtiques i, sobretot, perdent la por a equivocar-se, ja que moltes vegades de les errades s’aprèn si tens ganes de saber.

Molt recomanable per alumnes d’educació secundària

El secret de la mare, de J.L. Witterick

Vaig trobar-me aquesta novel·la la Papereria Miquel de Llíria i com és del poc que li porten en català i el tema sempre m’ha atret la vaig comprar. Potser si la gent comprara més llibres i, sobretot, en la nostra llengua, el propietari s’arriscaria a tenir més oferta que la típica dels llibres de lectura dels dos instituts del poble.

La història està prou bé i a més està narrada des dels diferents punts de vista de part dels seus personatges: la filla de la protagonista, les famílies jueves i el soldat alemany desertor que vol tornar a casa, tot per a confluir a la part final amb narració de la filla. Potser he llegir llibres molt millors sobre la Shoa, però aquest és recomanable, sobretot per a la gent més jove (ahir una alumna de 4t d’ESO em va dir que l’havia llegit).