Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia LIX

Arribem al versicle LIX famós gràcies al grup argentí Les Luthiers (Marcos Mundstock: Queridos hermanos; hoy vamos a comenzar nuestra reunión con un versículo del libro “Warren tiene todas las respuestas”, que ustedes pueden adquirir en el puesto instalado en el hall del teatro y que dice así: Versículo “Lix”…), ha ha ha.

Una vegada recuperat el llibre d’aforismes després de molt anys:

“Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines comencen amb uns màrtirs i acaben amb un inquisició.”

Per desgràcia hi ha països que tenen molta experiència en aquest tema i sembla que no aprenen de les errades passades.

Publicat dins de política | Deixa un comentari

Un auditori per als ocells, de Cristina Àlvarez Roig

Concert de llum en blaus diamants (Cançó per a Ariadna Savall en el dia del seu aniversari)

Amb les mans de filadora trenes l’aire

mentre es descús, del cel, un fil de llum.

¿Quin so té la claror, i el contrallum?

¿Quin és l’acord del vent que no fa gaire

t’acariciava com un aleteig

d’aus i roselles que ja són l’oreig

i la música amb què viatja el temps?

En coneixes el tacte i res no tems

 

ara que encens les notes de follia

i neix, de dins la dansa, un foc marí.

En el teler del somni vas sentir

un silenci coral que et beneïa

i després un murmuri angelical

que es feia arpegi i escala abismal.

Amb dits d’aigua pentines l’or del sol

i dels seus llargs cabells vola l’estol

 

de notes que es desfan del pentagrama

per travessar els confins d’un altre cor.

I és així com ens duus fins al tresor

que encercla alguna gota amb cos de flama,

l’origen d’una llàgrima, del mar,

d’aquesta pell de pluja secular

que es confon amb el tracte de les mans

d’Ariadna entre els fils blaus diamants.

 

El rayo verde, de Jules Verne.

Fan un parell de mesos vaig trobar en una llibreria de vell prop de Santa Caterina aquesta novel·la de Jules Verne. Potser ser és la més romàntica de totes les que va escriure, però a més d’això sembla que ens vulgui fer un viatge turístic per les terres de l’oest d’Escòcia visitant ciutats i illes fins a poder veure el fenomen òptic del raig verd quan es pon el sol a l’horitzó de l’Atlàntic, Visitaran la Cova de Fingal, famosa també per la música de Fèlix Mendelsshon.

Respecte a la versió en còmic que vaig llegir de xicotet, editada per Bruguera, hi ha canvis a l’argument, que no modifiquen molt la història, però poden ser deguts a un intent de l’editorial d’endolcir un poc el personatge d’Aristòbul Ursiclos per al públic infantil d’aquella època.

Something, de J.N. Santaeulàlia.

Aquest és un llibre juvenil o un llibre per a fanàtics dels Beatles com jo? Per tant, no puc ser objectiu, ja que sóc fanàtic del grup de Liverpool des de que feia el BUP i el recomane per als que a la meua època ja ens deien “jovenes carrozas”.

Un primer amor juvenil narrat al ritme de les cançons de Paul, John, George i Ringo i altres èxits de l’època que vos farà anar de seguida al youtube a escoltar-les. Una sorpresa agradable en la literatura juvenil, que a veure si fa que les noves generacions coneguen un poc més de bona música i no les horribles cançons que ara sonen pels mòbils que porten adherits a les orelles.