Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia LXX
“Temeu l’home d’un sol periòdic.”
Especialment si és Las provincias o semblant!
“Temeu l’home d’un sol periòdic.”
Especialment si és Las provincias o semblant!
“No nacen las ideas de los puños”. És evident. Però les nostres idees són unes altres després de les punyades. Sobretot si son nosaltres els qui les hem rebudes.
Però sembla que alguns, per desgràcia, intenten passar pàgina.
URBANISME- Art de pintar de blanc els cascos dels guàrdies de transit.
Anys després, sembla que molts s’han enriquit pintant cascos d’urbans.
“La geometria ha estat sempre present en el quadre. N’és una mena d’esquelet. Endosquelet (l’art clàssic, per exemple) o exosquelet(el cubisme o l’art abstracte, per altres exemples. En tots dos casos, un os: un os que apartem maquinalment quan anem a empassar-nos la pintura.”
Tots no, els matemàtics no! ha ha ha
Sembla ser que Kylian Mbappé ha fet cas a aquest aforisme fusterià! ha ha ha
“Em sembla estrany que molts d’aquests que lloen Napoleó menyspreen i blasmen, en canvi, Cabrera. Al capdavall, com a tipus humans -no com a suport d’ideologies ni com a tècnics d’estratègia-, no trobe entre l’un i l’altre més que una diferència: que Napoleó va matar més gent.”
Massa mite va crear la revolució francesa!
Arribem al versicle LIX famós gràcies al grup argentí Les Luthiers (Marcos Mundstock: Queridos hermanos; hoy vamos a comenzar nuestra reunión con un versículo del libro “Warren tiene todas las respuestas”, que ustedes pueden adquirir en el puesto instalado en el hall del teatro y que dice así: Versículo “Lix”…), ha ha ha.
Una vegada recuperat el llibre d’aforismes després de molt anys:
“Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines comencen amb uns màrtirs i acaben amb un inquisició.”
Per desgràcia hi ha països que tenen molta experiència en aquest tema i sembla que no aprenen de les errades passades.
Si n’eren tres tambors
que venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, ram, pataplam
porta un ram de rosetes.
Que ens tocarà fer ara al catalans i valencians per pujar-mos l’autoestima i anar deixant de mirar cap a ponent i decidir d’una vegada per totes anar per lliure?
L’excusa que “los valencianos somos bilingües” ens porta a una definitiva extinció del valencià.
Jo, a d’això li dic vil-lingüisme,
Quin millor resum d’aquest petit llibre de poemes de José Martí, heroi de la independència cubana d’ascendència valenciana, que aquesta cançó cantada per Lucrècia i Andy Garcia:
Un recordatori per a JuntxCat, ERC i altres, abans de cedir una vegada més davant els feixistes espanyols i els seus aliats quintacolumnistes.
Concert de llum en blaus diamants (Cançó per a Ariadna Savall en el dia del seu aniversari)
Amb les mans de filadora trenes l’aire
mentre es descús, del cel, un fil de llum.
¿Quin so té la claror, i el contrallum?
¿Quin és l’acord del vent que no fa gaire
t’acariciava com un aleteig
d’aus i roselles que ja són l’oreig
i la música amb què viatja el temps?
En coneixes el tacte i res no tems
ara que encens les notes de follia
i neix, de dins la dansa, un foc marí.
En el teler del somni vas sentir
un silenci coral que et beneïa
i després un murmuri angelical
que es feia arpegi i escala abismal.
Amb dits d’aigua pentines l’or del sol
i dels seus llargs cabells vola l’estol
de notes que es desfan del pentagrama
per travessar els confins d’un altre cor.
I és així com ens duus fins al tresor
que encercla alguna gota amb cos de flama,
l’origen d’una llàgrima, del mar,
d’aquesta pell de pluja secular
que es confon amb el tracte de les mans
d’Ariadna entre els fils blaus diamants.
Potser, però hi ha un gran enemic d’aquest aforisme: el temps disponible.
Fan un parell de mesos vaig trobar en una llibreria de vell prop de Santa Caterina aquesta novel·la de Jules Verne. Potser ser és la més romàntica de totes les que va escriure, però a més d’això sembla que ens vulgui fer un viatge turístic per les terres de l’oest d’Escòcia visitant ciutats i illes fins a poder veure el fenomen òptic del raig verd quan es pon el sol a l’horitzó de l’Atlàntic, Visitaran la Cova de Fingal, famosa també per la música de Fèlix Mendelsshon.
Respecte a la versió en còmic que vaig llegir de xicotet, editada per Bruguera, hi ha canvis a l’argument, que no modifiquen molt la història, però poden ser deguts a un intent de l’editorial d’endolcir un poc el personatge d’Aristòbul Ursiclos per al públic infantil d’aquella època.
Aquest és un llibre juvenil o un llibre per a fanàtics dels Beatles com jo? Per tant, no puc ser objectiu, ja que sóc fanàtic del grup de Liverpool des de que feia el BUP i el recomane per als que a la meua època ja ens deien “jovenes carrozas”.
Un primer amor juvenil narrat al ritme de les cançons de Paul, John, George i Ringo i altres èxits de l’època que vos farà anar de seguida al youtube a escoltar-les. Una sorpresa agradable en la literatura juvenil, que a veure si fa que les noves generacions coneguen un poc més de bona música i no les horribles cançons que ara sonen pels mòbils que porten adherits a les orelles.