El secreto de Wilhelm Storitz, de Jules Verne. Del còmic de Bruguera a la novel·la.

Quan era un xiquet i feia la primària m’encantava llegir les col·leccions de còmics Historias ilustradas de Julio Verne que editava la desapareguda editorial Bruguera. Al volum cinc d’aquesta col·lecció, una de les dotze històries que hi havia era aquesta obra editada pòstumament pel seu editor i el seu fill. Enguany, a la fira d’intercanvi de llibres que fem tots els anys a l’institut he trobar la novel·la i ja l’he llegida amb una certa sorpresa: les històries narrades no són exactament les mateixes. Sembla ser que Verne després de llegir L’home invisible de Wells, va voler tractar el mateix tema de la invisibilitat, però donant-li uns tocs més romàntics. Va anar pensant i desenvolupant un trama que no va poder editar abans de la seua mort. Aquesta narració la varen editar pòstumament el seu editor amb uns “retocs” fets pel seu fill, com per exemple el canvi d’època de la narració i algunes coses més que fan que la novel·la no siga, en la meua opinió, el que Verne volia. Cap als anys 80 del segle passat la Societé Jules Verne edita els manuscrit original trobat al 1977, que està ambientat al segle XIX i té prou diferències respecte al publicat a inicis del segle XX,i amb un final diferent i més obert.
Com haureu pogut deduir, el còmic de l’editorial Bruguera editat en 1979 està basat en l’edició de Hetzel, l’editor de les obres de Verne, i el seu fill, i la versió que vaig trobar a la fira d’intercanvi és l’original que es va publicar en 1985. Poc podien fer els treballadors de l’editorial catalana si no coneixien res sobre la manipulació de la trama feta pel fill de l’autor de Nantes!

A la fotografia podeu observar les dues portades, la del còmic i la de la novel·la. Només fixant-se amb la vestimenta dels personatges ja es veu que estan ambientades en segles diferents.
I per cert, pel meu gust, açò si que és literatura juvenil, i no algunes coses que fan llegir als alumnes al centres educatius.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

L’educació és política, de Jaume Carbonell Sebarroja.

A les passades Jornades educatives de La Pobla de Vallbona varem tenir el plaer d’escoltar al pedagog i periodista Jaume Carbonell presentant el llibre L’educació és política. En ella vaig adonar-me’n que hi ha més gent que com jo pensa que en política no es pot ser neutral, i que quan algú insisteix en dir-ho, un de dues, o és de dretes (molt de dretes) o és massa bona persona i es creu això de l’equidistància que jo no sé com funciona. La política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres, va dir Joan Fuster, i Plató va dir que era massa important per a deixar-la només en mans dels polítics. Tots hem de participar en ella si no volem tornar a viure sota una dictadura o sistema semblant.
L’autor ens va contar que va començar a rumiar el tema del llibre després dels atemptats de l’estiu del 2017 a Barcelona i del referèndum per la independència de l’octubre del mateix any. Els nens no són neutrals ni tan rucs com alguns voldrien que foren, veuen el que passa, tenen dubtes i pregunten. I on pregunten? a casa, i si no hi ha respost o no és convivent, a qui recorren? a l’escola, evidentment. Com tractar aquests temes polítics o altres més que poden sorgir? la solució fàcil, no parlar. Però així quina educació estem donant? la mateixa que el franquisme i el “no se meta en política” (que ja li la farem nosaltres per beneficiar-nos nosaltres). S’han d’explicar les coses, intentant ser el més objectiu possible, i que els alumnes traguen les seus pròpies opinions després de raonar i meditar les diverses situacions que es poden donar, malgrat que per molts això ja és adoctrinar (potser perquè a ells si que els han adoctrinat d’alguna manera’).
El llibre tracta de com tractar aquestes situacions a l’escola i ho fa en dues parts diferenciades, una part més teòrica i una més pràctica amb exemples com el referèndum per la independència, els atemptats a les Rambles d’agost de 2017, el medi ambient (cas prestige) o les guerres del segle XX i XXI
“Educar és ensenyar a pensar políticament i sense partidismes”, Jordi Mir Garcia (al pròleg).

Ho sent, no he pogut evitar penjar aquesta foto amb l’inici del llibre: Contra el mite de la neutralitat.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Nova il·lustració radical, de Marina Garcés.

L’altre dia la filosofa Marina Garcés va anar a declarar davant del jutge Marchena. Aquest va tractar-la com si fora una xiqueta petita creient-se superior a ella. Doncs en aquest petit llibre d’unes 75 pàgines aquest “petita xiqueta” destil·la més idees, intel·ligència i poder de comunicació de les que aquest jutge ha tingut o tindrà en tota la seua carrera judicial. Mentre que un, per les seues accions, sembla encara viure al segle XIX, altres intenten analitzar que ens passa al segle XXI i intenten donar solucions. Però és clar, contra la prepotència espanyola i,en aquest cas, masclista d’aquest jutge i de tots els que li riuen les gràcies hi ha poc a fer.
Per cert, el llibre també està traduït al castellà, per si li voleu enviar un al Suprem i així se n’assabenten qui va declarar l’altre dia.
El llibre ens el va recomanar Àngels Martínez Bonafè a les Jornades educatives del Camp de Túria dins de la conferència “Viure la democràcia a l’escola i a l’institut”. Crec que va ser una molt bona recomanació dins del tema tractat en aquesta xerrada, que juntament amb la de Jaume Carbonell,va ser del millor de les jornades.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Franco, Hitler y el estallido de la Guerra Civil, d’Ángel Viñas.

Al mercat del meu poble han tornat a posar, sembla que des de fa uns mesos, una parada de venda i intercanvi de llibres. Com es fa el dijous, la jornada laboral m’impedeix anar, però el passat Dijous Sant la vaig descobrir i vaig trobar-me aquesta sorpresa: un llibre d’Ángel Viñas sobre la col·laboració entre Franco i Hitler durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial. El llibre no només parla d’aquesta període, sinó que es remunta amb el temps des de la Gran Guerra i la intervenció monàrquica al Marroc, per intentar explicar que aquesta col·laboració jo va eixir del no-res, ja que els respectius governs de cada país ja havien tingut contactes comercial i d’ajuda mútua des de molt abans, independentment de la ideologia del partit al poder.
Trenca molts mites propagats per la propaganda feixista i de la contrària, i ja per això val la pena conèixer aquest llibre. Ara si voleu aprofundir molt, potser el primers capítols vols els podeu saltar, sinó tots, alguna de les seues parts.
Per cert alguns dels cognoms que ixen, es tornen a repetir en personatges públics dels darrers anys….per què serà?

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Insurrectes de res, de Joanjo Garcia

“No ens agradaven el llibres”. Als adolescents no els agrada llegir tret d’excepcions, però si a més afegim que la moltes de les obres pretesament juvenils que els fan llegir o els feien llegir als instituts no són precisament obres que enganxen, el panorama està molt negre. Potser el foment de la lectura s’hauria d’enfocar des d’un altre punt de vista i sembla que estan apareixent iniciatives respecte a aquesta tema.
Joanjo Garcia comença així aquest novel·la que no sé si qualificar-la de juvenil o no, però que en menys d’un centenar de pàgines t’atrapa i crec que pot atrapar al públic adolescent. Res de personatges monocolors, molt bons o molt dolents amb finals ensucrats. En aquesta novel·la si que apareixen els valors que ens agradaria transmetre als alumnes, però son presentats per personatges no tan simples com sol ser habitual. Personatges amb un passat no molt gloriós que torna per a sacsejar el present que estan vivint, retornant fantasmes del passat oblidats i que hauran d’aprendre a desactivar com si fora una bomba en la que has de tallar el cable correcte, perquè si t’equivoques les conseqüències poden ser fatals.
Del “llegir no val per res” al “per quan un altre llibre?” hi ha unes noranta pàgines per gaudir de bona literatura, val la pena!

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

L’ambició d’Aleix, d’Enric Valor.

Potser Enric Valor és més conegut per les seues recopilacions de rondalles valencianes, però també té una obra novel·lística al darrera. Aquesta és la segona novel·la d’ell que llegisc després de “La idea de l’emigrant” i en ella el més important, més que la trama amorosa del protagonista amb les dos dones protagonistes, és la descripció dels paisatges de les comarques on es desenvolupa l’acció, les de les terres de l’autor o properes al seu poble, amb especial atenció a la serra i les seus muntanyes. Potser a més dels dos amors femenins que es desenvolupen al llarg de la novel·la també està l’amor de al paisatge i a les costums de la terra on habiten, un amor compartit pel protagonista i l’autor que crec que també influeix a l’hora d’escollir amb quina de les dues dones es queda, malgrat que el preu que haurà de pagar serà abandonar aquestes terres. Terres, que en aquest moment estan passant pel difícil tràngol de la dictadura feixista de Franco (no es diu, però s’entén).
Un altre aspecte destacable de la novel·la és el ric vocabulari que utilitza l’autor, vocabulari que sembla que es perd i que en novel·les actuals es difícil de trobar. Potser el defecte de la novel·la és que les descripcions paisatgístiques i l’ús d’aquest ric lèxic fa alentir la trama, cosa que als molts lectors pocs avesats no agradarà, però que les rates de biblioteca poc encantar.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Gàtova: Molí de la Ceja-Tristany-Gorg.

Ahir varem fer una excursió mixta: una primera part al matí més familiar, apta per a totes les edats i la tarda una part una mica més dura (aquesta era opcional). Al matí,amb els membres de l’Ateneu de Bétera,varem caminar des del Molí de la Ceja cap a la Masia del Tristany, al cor de la serra Calderona. De camí, paràrem a visitar la cova Sacanyé, una espectacular sima entre dos camins, el del Tristany i el Gorg. Una vegada arribats a la zona de Tristany, després d’esmorzar en un ombra pel camí, com ens sobrava temps varem pujar la pic del Tristany, una petita elevació on hi ha un lloc de vigilància forestal i un mirador des d’on es veu fins al mar.
Una vegada acabat el dinar i després de descansar, ja que no convenia caminar a les hores de més sol,varem dividir-nos en dos grups, uns varen tornar pel mateix camí cap a la zona del molí de la Ceja, i els altres varem fer una volta més llarga per fer la pujada al pic del Gorg, el més alt de serra Calderona (907m), des d’on es té una magnifica panoràmica de la comarca. Una vegada fetes les típiques fotos i havent signat a la llibreta de records del cim, baixarem cap al zona del moli per recollir el cotxe i tornar a casa.
Per cert durant la major part del recorregut no ens varen funcionar els telèfons mòbils, sembla ser que la zona del Tristany és una zona fosca de cobertura i varem estar des d’abans d’esmorzar fins al les cinc de la tarda totalment aïllats telefònicament. Per altra banda, la primavera ja es nota al llarg de tot el recorregut amb multitud de flors de molts colors i animalets que ho gaudeixen.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Shinobi, el senyor del guerra, d’Ivan Carbonell.

Els xiquets i xiquetes de Cocentaina que descobrien els secret del Mas de la Pedra o el d’uns papers àrabs ja han crescut i ara ja són, la majoria, universitaris que estudien i viuen a la capital i tenen una vida estudiantil prou moguda. Ara Ivan ens descriu com tres d’ells s’emboliquen en unes aventures que al llarg de la narració s’aniran entrecreuant per acabar formant part tot d’una mateixa trama que engloba les tres històries. Com sempre, l’autor deixa parts obertes a la imaginació del lector per a que puga seguir ell la història amb la seua imaginació.
Poques vegades m’he sentit atret per la literatura juvenil. Em desesperava a les papereries del meu poble o als centres comercial, on si volia llegir alguna cosa en la meua llengua havia de ser literatura juvenil de la que no m’atreien ni els títols. Donava la impressió que als lectors valencians ens tractaven d’immadurs, que si volies literatura bona havia de ser en castellà. Per això la majoria de les vegades he comprat els llibre al Principat o a València ciutat,o ara recentment per internet. Crec que amb autors com Ivan Carbonell, la situació ha canviat, aquesta literatura juvenil em sembla molt més atractiva per al jovent que la que feien fa molts anys (almenys la que jo veia a les papereries o la darrera novel·la que li han fet llegir al meu fill a l’institut). Barrejar la solució a un misteri, amb les arts marcials, el València CF, els escacs i els llibres antics, o qualsevol cosa que puga atreure un públic juvenil i al mateix temps un d’adult és una bona aportació per part de l’autor per a poder fomentar la lectura en la nostra llengua en aquest país on fa tanta falta que la gent llegisca, i si és en català, millor. A més la barreja de temes, en la meua opinió, fa que els joves no tinguen la impressió de que els tracten com a nens i que vegen que poden ser capaços de llegir coses amb més nivell i s’interessen per temes dels quals els mass media mai parlaran.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Contes des de la presó, d’Oriol Junqueras.

Al llibre que ha escrit fa poc Raül Romeva, Esperança i llibertat, l’autor conta que al trasllat d’Estremera a Lledoners no li varen deixar portar cap llibre per poder llegir durant el llarg viatge que varen d’haver fer, però que tot això ho va poder suplir viatjant al costat d’una enciclopèdia amb potes, l’Oriol Junqueras: no es va avorrir durant el trajecte.
Aquesta faceta de saber un poc de tot la porta, i sobretot la de saber transmetre tots aquests coneixements, la porta a la pràctica a les cartes que ha anat escrivint als seus fills durant l’injust empresonament està patint, i que els de l’editorial Ara llibres han recollit en aquesta selecció. Contes basats en la història o en la ciència que explica als seus fill de manera epistolar i de manera molt tendra cap als fills que no poc veure. Ací és quan et fas la pregunta de com a aquests home pot estar tancat a la presó per no haver fet res!
Al mateix temps també he llegir un llibre d’història del Japó editat per la UOC on ell ha col·laborat amb altres tres autors, i on a vegades creia escoltar a l’Oriol del programa de Catalunya Ràdio En guàrdia.

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Esperança i llibertat, de Raül Romeva.

El mes passat vaig assistir a la presentació de la candidatura per les eleccions europees d’ERPV i vaig tenir el gust d’escoltar a Diana Riba, parella de Raül Romeva, empresonat i jutjat injustament en aquest país que ens ha tocat viure. Va estar emocionant i crec que ella no va poder contenir l’emoció cal al final de seu parlament. Unes setmanes després acabe de llegir el llibre que Raül a escrit mentre ha estat empresonat per intentar donar al poble, el que aquest li ha demanat: votar.
Al llibre, el conseller d’afers exteriors ens relata les seues experiències a les presons espanyoles, al mateix temps que ens explica la seus feina com a conseller i les seues opinions sobre l’actualitat política (abans de començar la farsa de judici que s’està celebrant a Madrid), a més de les seues esperances de cara al futur, que compartim molta gent, tant al nord com al sud del Sénia.
Potser la compra d’aquest llibre és un acte militant, però val la pena llegir-lo, i si part dels beneficis van per la causa de la independència, endavant!
Llibertat presos i preses polítics i exiliats i exiliades!
In…inde….independència!

Publicat dins de política | Deixa un comentari