Entre el Túria i el Ridaura

Normalment les col·leccions aquestes de biografies o semblants no m’atrauen, però aquesta vegada, a la parada de llibres de segona mà del mercat de Llíria vaig trobar aquesta biografia de l’autor nord-americà escrita per l’escriptor anglès conegut per La taronja mecànica, i em vaig sentir atret.
La veritat és que poques coses noves ha afegit al que coneixia de la vida del controvertit autor americà que tantes opinions diferents geners (a mi m’agrada),tret d’alguna anècdota. Coincidisc al 90% amb els seu biògrafa dir que el cinema no ha fet cap favor a l’obra de l’escriptor, només a donar-li fama, ja que la majoria d’adaptacions cinematogràfiques de les novel·les i relats de Hemingway són molt dolentes i jo només salvaria, To have or have not de Howard Hawks i The old man and the sea de John Sturges. Vore a Gary Cooper i Ingrid Bergman dirigits pel pèsim Sam Wood a From whom the bell tolls només ho recomane una vegada i més si has llegit el llibre (no hi havia un altre director per aquesta pel·lícula?). Les altres adaptacions que he vist encara m’han decepcionat més.
Una de les anècdotes curioses és el que li va passar en una correguda de bous a Saragossa, quan molta gent comprà les entrades per la correguda només per poder després tenir un autògraf de l’escriptor. Malgrat que la seua novel·la més coneguda estava prohibida per la dictadura franquista, la gent havia sentit parlar d’ella i sabien de la seua oposició al regim de Franco, i evidentment, el volien veure. La seua popularitat tant dins com fora del país impedia a les autoritats el prohibir-li l’entrada al país i havien d’aguantar-se. Ara, també utilitzaren el seu discutit gust pels toros per fer-se propaganda.

El retorn al mercat del dijous a Llíria d’una parada de llibres de segona mà o d’intercanvi (crec que és nebot del que venia abans quan érem xicotets) m’ha fet tornar a retrobar-me amb la novel·la negra. Aquesta vegada amb un recull d’històries publicades per Dasheill Hammet en diferents revistes de l’època. Algunes ja tenen com a protagonistes a alguns dels personatges que es faran famosos a les seues novel·les i al cinema negre americà d’aquells anys i posteriors: Sam Spade, l’agent de la Continental,….Res a desmerèixer a les novel·les: intriga, violència i humor els trobaràs a totes elles: “El client de Sam Spade són ciutadans honrats i temerosos de Déu”.

Per cert, si estigueren en un país normal, tots aquests llibres estarien editats en la nostra llengua, i no en la de l’invasor.

Sempre és bo tornar a llegir Conan Doyle i el seu personatge més famós, Sherlock Holmes. Aquesta vegada en la segona novel·la llarga del personatge i trobada al mercat del dijous de Llíria: elemental, estimat Watson.

Feia temps que no llegia novel·la negra d’aquest estil i aquesta que vaig trobar al mercat del dijous del meu poble, m’ha entusiasmat. Un detectiu amb l’estil de Philip Marlowe, però amb menys autocensura respecte al sexe que l’original, recorre el Berlín nacionalsocialista durant la celebració del jocs olímpics del 1936 intentant resoldre un cas que li han encomanat. Al mateix temps que intenta fer la seua feina, l’autor ens fa un retrat de la societat alemanya del moment, de com l’onada nazi afecta a la vida diària de les persones i la por diària a no ser malinterpretat per les autoritats. Les rivalitats entre els membres del partit i la burocràcia nazi i la corrupció generalitzada a tot l’aparell de l’Estat, propi de qualsevol dictadura.
De tota manera he trobat una errada, diu que al 1936 ja hi havien republicans espanyols al camp de concentració de Dachau, cosa que no és possible,ja que la guerra civil just acabava de començar; i gitanos, cosa que tampoc potser ja que la primera reclusió del gitanos, per evitar la seua presència a la capital durant les olimpíades va ser en un camp prop de Berlín i va ser més tard quan les posaren en camps de concentració com Dachau o Auschwitz. Potser és una mala traducció al castellà?

Al mercat del dijous de Llíria (estic fart dels que diuen mercadillo o mercadet, castellanitzant encara més la nostra llengua i menyspreant al mercat que s’ha fet tota la vida) vaig trobar aquest llibre de Raquel Ricart, l’escriptora de Bétera, autora de Les ratlles de la vida. No sabria si qualificar-lo com a infantil o juvenil, però m’ha agradat la part que correspon al descobriment de les muntanyes per part del protagonista, potser l’autora s’ha inspirat en algun dels cims del propera Serra Calderona?. La resta ja és el descobriment de la vida real per part d’un nen amb una germana petita malalta i de com ho intentar afrontar. La narració és una bona manera d’explicar al joves el com afrontar aquests temes que semblen tabú per a ells.

Potser molts escriptors valencians necessiten, per necessitats econòmiques, escriure novel·la juvenil, però si després ens alegren amb novel·les més ambicioses com Les ratlles de la vida, benvingudes siguen.