El traficant de nits, d’Ivan Carbonell

“Senyor, les desgràcies que ha causat eixe pou i potser les desgràcies que causarà! Que les històries se sap com es comencen a escriure, però mai no se sap com acaben….” (Filomena Bernal Llorente)

Potser aquest dita atribuïda a la neta de Teodor Llorente descriu perfectament la nova narració d’Ivan Carbonell. Uns poemes escrits i que desapareixen per accident donen eixida a una història que trobarà el seu desenllaç unes generacions més tard, i que potser encara pot tenir continuïtat en la imaginació del lector o de l’autor.
En aquesta nova investigació, Ivan recupera un dels seus personatges d’anteriors novel·les i el trasllada a la nostra comarca, el Camp de Túria, per investigar unes estranyes desaparicions que la protagonista descobreix en un estada en un campament d’esport d’aventura a Calles. Allà coneix a gent nova, especialment als membre d’una família que va tenir relacions en el passat amb el poeta Teodor Llorente quan passava temporades a la Casa Bernal de La Pobla de Vallbona. Els naturals de la comarca anirem descobrint llocs que coneguem i que potser ens porten records de joventut mentre anem descobrint la trama policíaca que ens fa de guia, i al mateix temps escoltarem algunes cançonetes que ens resultaran familiars als amants de la música en la nostra llengua, i possiblement identificant algun personatge secundari.
M’agraden les novel·les juvenils d’Ivan, ja que no són com les històries nyonyes d’adolescents de fa molts anys. Tracta al lector com una persona intel·ligent i fa que es mostre interessat per altres temes que van sorgint a la lectura. I com introdueix temes històrics no m’estranya gens el premi que li ha donat l’editorial de Vicent Baydal i altres, La drassana,ja que la majoria són historiadors. Potser el que crec que és una errada, és que han fet una edició massa bona, i per tant gens econòmica per la butxaca la gent jove actualment. Potser això es veja reflectit en les vendes.

Publicat dins de el meu país, Literatura | Deixa un comentari

El quadern d’Àngela, de Raquel Ricart.

Àngela és una xiqueta adoptada a la Xina a la que els seus pares li han regalat un quadern pel seu aniversari. Ella es pensa que no destaca en res, al contrari que alguns dels seus companys de classe. Mentre reflexiona sobre la seua vida, els seus orígens i la manera d’afrontar els descobriments que va fent va escrivint històries i al final se n’adonarà que si té un do, el de trenar històries que contar a altres persones i escriure-les al seu quadern per llegir-les als seus companys. Una bonica història d’integració que commou sense caure en els sentimentalismes barats en que cauen algunes d’aquestes novel·les que anomenen juvenils.
Després de descobrir a la Raquel Ricart “adulta” de Les ratlles de la vida, he descobert la “juvenil” Raquel i m’ha sorprès.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon.

Ja fa temps que em varen recomanar aquest llibre, però encara no l’havia llegit i ha valgut la pena. M’ha agradat molt la manera de narrar des de la primera persona com el protagonista, afectat d’autisme, veu i sent tots els esdeveniment que van transcorrent al llarg de la narració. Al final, per ell, sembla com si no haguera passat res, quan pels altres protagonistes de la novel·la tot ha canviat i la seua vida ja no serà la mateixa. Una manera prou encertada de descriure la malaltia que pateix el nen protagonista, com quan fa descripcions exactes de tot el que veu o la obsessió per fer llistes i comptar, i les manies sobre el seu propi cos, difícils d’assumir per la gent que no és propera a ell.
Personalment m’ha agradat l’ús de les matemàtiques que es fa en aquest llibre, però crec també que el que crec que el llibre deixa clar: saber moltes matemàtiques no et fa millor persona o més intel·ligent: a la vida hi ha moltes més coses interessants.

Publicat dins de educació, Literatura, matemàtiques | Deixa un comentari

Dones rebels, d’Aïna Torres i Rexach.

M’agradaria viure en una societat en la que no feren falta aquests llibres. Una societat en que es respectaren a les persones pel seus mèrits i no pel seu sexe, ja que aquesta seria una societat molt millor. Desgraciadament, parle d’utopies i cal seguir endavant amb la lluita que és el mostrar el que moltes dones han fet malgrat els inconvenients de viure en una societat que les aparta o no els donar la importància que mereixen només pel fet de ser dona. Quants avanços o quantes millores o quantes altres coses ens hem perdut per culpa d’aquesta estúpida discriminació?
Personalment, malgrat que coneixia la majoria de casos, m’ha fet descobrir a algunes dones del meu país que durant molt de temps ens ha ocultat aquesta societat patriarcal en que vivim, en particular una, la Carmelina Sánchez-Cutillas a la que enguany l’AVL nomena “escriptora de l’any 2020”.

Publicat dins de educació, el meu país, Literatura, política | Deixa un comentari

Històries naturals, de Martí Domínguez.

Un recull dels articles que l’autor va fer a la revista El temps durant els anys en que va col·laborar. En aquests articles l’autor relaciona la ciència, i especial al biologia, la seua especialitat, amb altres branques del coneixement humà, deixant normalment la seua opinió o expressant sentiments, que com diu ell, en un article a una revista científica serien impossible d’expressar, ja que ni té’l publicarien. Hi ah per a tots els gustos i opinions, potser alguns estan més aconseguits que altres, però segur que en trobareu del vostre gust.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

La mentida de Shasnak (aventures lògiques), de Tobies Grimaldos.

Com qualificaríem aquest relat de Tobies Grimaltos? novel·la juvenil o relat per amants de la lògica? o potser una barreja d’ambdues coses. Me’l vaig trobar fa poc a la fira del llibre de Nadal de l’Ateneu de Bétera i no vaig dubtar a comprar-lo per vore quines proves lògiques em trobaria i com estarien adaptades al relat, i el resultat crec que és idoni, sobretot pensant en la gent a la que està dirigit.Potser un lògic demanaria més proves, però això perjudicaria el relat, i com les proves no són fàcils (tret de la darrera, la més matemàtica, ha ha) farien que un aficionat novell a la lògica desistís de la lectura. Més endavant i amb una mica més d’entrenament, ja pot aprofundit amb el tema amb altres lectures.

Publicat dins de educació, Literatura, matemàtiques | Deixa un comentari

La sega, de Martí Domínguez.

Una gran novel·la sobre els maquis que varen intentar continuar la lluita antifranquista a la muntanya, confiant amb el que mai va passar, que els aliats decidiren treure Franco del mig i recuperar la República. Res d’això va passar, si a la traïció del aliats, ajuntem el cansament i la por del poble i la divisió dins de la resistència antifranquista, el moviment estava destinat al fracàs. I entremig dels maquis, i de la guàrdia incivil, els que més patiren els enfrontaments, els masovers de zona agafats entre dos focs. Aquest fet, sumat a la duresa de la vida a la muntanya, fa que molts abandonen el mas i emigren cap a la ciutat, lluny del conflicte i les seus conseqüències i poder començar una vida nova des de zero, moltes vegades.
A la novel·la no diu en quina zona està ambientada, però pels noms d’alguns llocs es fàcil deduir que es pels voltants del Penyagolosa, el gram cim dels valencians. Martí fa bones descripcions, com a científic que és, del paisatge i dels éssers que hi habiten. Com he pujat ja tres vegades al cim del Penyagolosa, he reconegut o això m’ha semblat, l’itinerari pel qual, el protagonista, guia a un pescador de paraules de nom Carles, fins al cim de la muntanya, així com el que es troben allà dalt. Per cert, una pregunta per l’autor, Carles? Carles Salvador?

Publicat dins de el meu país, Literatura | Deixa un comentari

Siete cuentos misóginos, de Patrícia Highsmith

Llegint aquest petits relats em venien al cap els capítols de la sèrie de televisió “Alfred Hitchcock presenta”, i és que el nivell televisiu no és el que era. Per cert, això de misògins és perquè les dones protagonistes d’aquests contes o acaben malament o són les malvades?

En realitat aquest llibret és una selecció d’un llibre més gran “Petits contes misògins”.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Alícia al país de los números, de Carlo Frabetti

Interessant llibre per la divulgació matemàtica entre els alumnes del primer curs d’ESO o sisè de primària. El dia que comence equacions me’l portaré a classe per llegir el capítol de gat de Chesire i les equacions: una incògnita de gat.
Fent variacions sobre el famós conte de Lewis Carroll, l’autor descobreix al més joves algunes de les característiques del nombres i les seus operacions, així com alguns trucs per operar més fàcilment, on el guia d’aquesta Alícia a la que no agraden les matemàtiques és el mateix Carroll amb el seu veritable nom. Útil per als alumnes i per alguns mestres Bourbakistes que només pensen en acabar el temari i que es pensen que es el mateix donar classe a la Universitat que al nivell inferiors

Publicat dins de educació, matemàtiques | Deixa un comentari

Córrer sense por, de Giuseppe Catozzela.

Potser és aquest el llibre que haurien de llegir molts per entendre el drama dels refugiats? Potser entendran així que la gent no se’n va del seu país per gust o per venir ací a furtar-nos res? Ningú empren el Viatge fins que se n’adona que al seu lloc d’origen no hi ha res a fer i cerca només on poder viure dignament. Potser així la gent deixaria d’ésser enganyada per l’extrema dreta i actue amb consciència? No tinc respostes, però si que recomane la lectura d’aquesta història per fer reflexionar sobre el drama que representa per a molta gent deixar al seus, i travessar deserts i mars, confiant la seua vida a uns traficants sense cap escrúpol moral, i sense cap garantia de que, al final, podran acabar el seu viatge. Anava a dir realitzar el seu somni, però crec que això no és realista, el seu somni seria viure tranquil·lament entre els seus i haver-ho mai d’haver emprés aquest Viatge.
La novel·la narra en particular el cas real de l’atleta somali Samia Yusuf Omar, que després de participar de miracle als Jocs Olímpics de Pequín, i malgrat les seues reticències inicials, empren el Viatge (com ells l’anomenen) fugint d’un país que l’ha decebut i marxa cap a Europa amb l’esperança de poder competir al Jocs de Londres. Un viatge que tindrà un tràgic final. Al mateix temps, l’autor ens descriu la vida a Mogadiscio en plena guerra de clans i l’ascens de l’integrisme islàmic a la zona; el xoc de la protagonista quan arriba a Pequín en observar coses que per nosaltres són quotidianes però que per ella són miracles; i finalment les penalitats del Viatge.
Personalment hi ha dues coses que poden sorprendre: el racisme dels militant integristes cap als individus més africans (més negres de pell) i l’ús de la tecnologia moderna en ple desert o ciutat que tots creiem incomunicades per obtenir els diners en efectiu dels parents de la gent que fa la travessia, un ús maquiavèl·lic dels modern mòbils.

Gràcies a Sembra llibres per descobrir-nos a altres autor italians com aquest. Hi ha més vida a part de Saviano.

Publicat dins de educació, Literatura, política | Deixa un comentari