Entre el Túria i el Ridaura

Aquest home em fa reconciliar-me o descobrir el món de la poesia, no sé com definir aquesta situació. Aquest món de la literatura tan desconegut per mi se’m fa més fàcil amb els poemes de Roc Casagran. No soc cap expert, per tant l’únic que puc dir es que m’agraden la majoria dels seus poemes i em fam gaudir. No només d’amor viu el poeta, i axiò Roc ho sap transmetre en un part dels poemes que conformen aquesta selecció.
Gràcies Roc, per obrir-me i ajudar-me a conduir-me per uns vials literaris que moltes vegades han estat un laberint irresoluble per mi. I des del punt de vista ideològic, gràcies pel poema a Jordi Cuixart. A més d’agrair-te el haver donat a Mireia Vives (el poble tira, hi hi) i Borja Penalba un material tan bo per fer el seu primer disc junts.

Fa molts anys vaig vore la pel·lícula que es basa en aquesta novel·la que ara l’acabe de llegir. Evidentment la novel·la és molt més completa que la pel·lícula sobretot en la part més personals dels pensaments del protagonista i els raonaments que dona del perquè va fer el que va fer. Sa mare li va fer jurar que intentaria viure per damunt de totes les coses, i ell no va voler decebre-la. Ara, la seua manera de continuar viu durant els anys de la persecució al jueus a l’Alemanya nazi i als territoris ocupats és ben original. Per una casualitat el prenen com a descendent d’Alemanys immigrats a al Unió Soviètica i sobreviu, sempre amb el ai al cor, infiltrat entre les tropes alemanyes de la Wehrmacht i més tard a les joventuts hitlerianes.
Aquesta manera de sobreviure, lluny dels tristament famosos camps d’extermini i dels Einsatzgruppen, li provoca uns quants dilemes morals al protagonista: es pot considerar ell un víctima de la Shoa? Té dret ell a considerar-se una d’elles? Supose que llegint la novel·la cadascú podrà trobar la seua resposta.

Després de llegir “L’amic retrobat” ara continue amb una història molt més dura sobre el pas de l’autor,un jueu romanès, pels camps de concentració i extermini de Birkenau, Auschwitz, Buna i Buchenwald. L’autor ens descriu les diferents etapes de la Shoa: discriminació, gueto, trasllat a camp d’extermini o concentració, marxa de la mort de camp en camp degut a l’avanç de l’exercit roig, per acabar finalment a Buchenwald, on es pot salvar a última hora gràcies a l’arribada de l’exercit americà. Descriu com les seues creences, la seua moral van caient i com l’afany de supervivència el transforma en un home amoral, malgrat tot el que va fer per poder salvar al seu pare. Un relat dur i instructiu que tots aquells que ara banalitzen la paraula Nazi haurien de conèixer i que deixaren d’anomenar Nazi a qualsevol que no estiga d’acord amb les seus idees.
“Jamás olvidaré esa humareda.
Jamás olvidaré las caritas de los chicos que vi convertirse en volutas bajo un mudo azur.
Jamás olvidaré esas llamas que consumieron para siempre mi Fe.
Jamás olvidaré ese silencio nocturno que me quitó para siempre las ganas de vivir.
Jamás olvidaré esos instantes que asesinaron a mi Dios y a mi alma, y a mis sueños que adquirieron els rostro del desierto.
Jamás olvidaré, aunque me condenaran a vivir tanto como Dios. Jamás.”

El vaig trobar a la botiga del Museu d’Història dels jueus de Girona.