Els aventurers de l’Àrtic.

Sís històries conformen aquesta selecció de relats breus de l’autor nord-americà, sis relats en els que l’home s’enfronta a la natura en unes condicions climàtiques extremes, amb diferents resultats i diferents maneres d’encarar el perill d’una mort possible o gairebé segura.

Aquesta era la literatura juvenil de la meua època. Sembla que els temps han canviat prou des d’aleshores.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Paisatges de guerra, de Jordi Romero (Llíria en la defensa de València)

Bé, ja tinc feina per a l’estiu amb la bicicleta o caminant. Buscar els nius que em falten i marcar al mapa alguns que sé i no estan marcats.
Molt bona feina per donar a conèixer el nostre passat recent que alguns intenten amagar. Felicitats Jordi.

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Noches Blancas, de Fiodor Dostoievski.

Relat curt on un home s’ha d’enfrontar al que modernament diríem “Només vull ser amic teu”, i s’accepta la situació malgrat que et mors de ganes de dir el que veritablement sents o vols. Tota l’acció es desenvolupa un unes nits d’estiu a Sant Petersburg, on per aquells dies hi ha moltes més hores de llum que de nit, d’ací el títol d’aquest relat curt.
Completa el llibre el relat curs “Un episodio vergonzoso” on es poden vore els efectes de l’alcohol i de la pretesa superioritat moral del protagonista sobre els seus subalterns. Hi ha un personatge, que no ix molt, però m’ha recordat al pare dels Karamazov.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

¿Arde París?, de Lapierre-Collins. On són els republicans?

Només en un pàgina de les més de 500 que té aquest llibre es parla de soldats espanyols, evidentment republicans, que combaten amb els aliats a l’alliberament de París en agost de 1944. Unes persones es dirigeixen a ells en anglès i en francès i no els entenen, és quan els autors diuen que són soldats espanyols voluntaris. Pot ser que siga per culpa de la traducció que tinc al castellà de 1967? o ja era així a l’original de 1964.La veritat és que m’ha decepcionat la lectura d’aquest llibre que cercava des de que era adolescent i vaig vore la pel·lícula del mateix títol. No parla d’Amado Granell quan tots sabem quin paper va fer aquest valencià de Borriana en l’alliberament de la capital francesa. Tret de les explicacions sobre els posicionaments de les diferents faccions enfrontades en aquell moment històric, potser el llibre abusa massa de les situacions personals de molta gent, i crec que això fa perdre un poc el ritme de lectura.
Respecte a l’oblit del paper dels republicans espanyols i en particular del tinent Granell pot ser tinga una explicació. Potser que per pressions franquistes de tapar el fets o ganes del general de Gaulle de donar més renom a l’actuació francesa en els fets, durant molts anys es va pensar que el que eixia a la foto del diari Liberation era el coronel Raymond Dronne, però aquest va desmentir totes aquestes manipulacions en un article a la premsa en 1964, explicant que Amado Granell va ser el primer a arribar a París, i com la novel·la va ser editada en 1964 no varen tenir temps de corregir aquest fet, que no sé si s’ha corregit en posteriors edicions.

Publicat dins de els veïns del nord | Deixa un comentari

El secreto de Wilhelm Storitz, de Jules Verne. Del còmic de Bruguera a la novel·la.

Quan era un xiquet i feia la primària m’encantava llegir les col·leccions de còmics Historias ilustradas de Julio Verne que editava la desapareguda editorial Bruguera. Al volum cinc d’aquesta col·lecció, una de les dotze històries que hi havia era aquesta obra editada pòstumament pel seu editor i el seu fill. Enguany, a la fira d’intercanvi de llibres que fem tots els anys a l’institut he trobar la novel·la i ja l’he llegida amb una certa sorpresa: les històries narrades no són exactament les mateixes. Sembla ser que Verne després de llegir L’home invisible de Wells, va voler tractar el mateix tema de la invisibilitat, però donant-li uns tocs més romàntics. Va anar pensant i desenvolupant un trama que no va poder editar abans de la seua mort. Aquesta narració la varen editar pòstumament el seu editor amb uns “retocs” fets pel seu fill, com per exemple el canvi d’època de la narració i algunes coses més que fan que la novel·la no siga, en la meua opinió, el que Verne volia. Cap als anys 80 del segle passat la Societé Jules Verne edita els manuscrit original trobat al 1977, que està ambientat al segle XIX i té prou diferències respecte al publicat a inicis del segle XX,i amb un final diferent i més obert.
Com haureu pogut deduir, el còmic de l’editorial Bruguera editat en 1979 està basat en l’edició de Hetzel, l’editor de les obres de Verne, i el seu fill, i la versió que vaig trobar a la fira d’intercanvi és l’original que es va publicar en 1985. Poc podien fer els treballadors de l’editorial catalana si no coneixien res sobre la manipulació de la trama feta pel fill de l’autor de Nantes!

A la fotografia podeu observar les dues portades, la del còmic i la de la novel·la. Només fixant-se amb la vestimenta dels personatges ja es veu que estan ambientades en segles diferents.
I per cert, pel meu gust, açò si que és literatura juvenil, i no algunes coses que fan llegir als alumnes al centres educatius.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

L’educació és política, de Jaume Carbonell Sebarroja.

A les passades Jornades educatives de La Pobla de Vallbona varem tenir el plaer d’escoltar al pedagog i periodista Jaume Carbonell presentant el llibre L’educació és política. En ella vaig adonar-me’n que hi ha més gent que com jo pensa que en política no es pot ser neutral, i que quan algú insisteix en dir-ho, un de dues, o és de dretes (molt de dretes) o és massa bona persona i es creu això de l’equidistància que jo no sé com funciona. La política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres, va dir Joan Fuster, i Plató va dir que era massa important per a deixar-la només en mans dels polítics. Tots hem de participar en ella si no volem tornar a viure sota una dictadura o sistema semblant.
L’autor ens va contar que va començar a rumiar el tema del llibre després dels atemptats de l’estiu del 2017 a Barcelona i del referèndum per la independència de l’octubre del mateix any. Els nens no són neutrals ni tan rucs com alguns voldrien que foren, veuen el que passa, tenen dubtes i pregunten. I on pregunten? a casa, i si no hi ha respost o no és convivent, a qui recorren? a l’escola, evidentment. Com tractar aquests temes polítics o altres més que poden sorgir? la solució fàcil, no parlar. Però així quina educació estem donant? la mateixa que el franquisme i el “no se meta en política” (que ja li la farem nosaltres per beneficiar-nos nosaltres). S’han d’explicar les coses, intentant ser el més objectiu possible, i que els alumnes traguen les seus pròpies opinions després de raonar i meditar les diverses situacions que es poden donar, malgrat que per molts això ja és adoctrinar (potser perquè a ells si que els han adoctrinat d’alguna manera’).
El llibre tracta de com tractar aquestes situacions a l’escola i ho fa en dues parts diferenciades, una part més teòrica i una més pràctica amb exemples com el referèndum per la independència, els atemptats a les Rambles d’agost de 2017, el medi ambient (cas prestige) o les guerres del segle XX i XXI
“Educar és ensenyar a pensar políticament i sense partidismes”, Jordi Mir Garcia (al pròleg).

Ho sent, no he pogut evitar penjar aquesta foto amb l’inici del llibre: Contra el mite de la neutralitat.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Nova il·lustració radical, de Marina Garcés.

L’altre dia la filosofa Marina Garcés va anar a declarar davant del jutge Marchena. Aquest va tractar-la com si fora una xiqueta petita creient-se superior a ella. Doncs en aquest petit llibre d’unes 75 pàgines aquest “petita xiqueta” destil·la més idees, intel·ligència i poder de comunicació de les que aquest jutge ha tingut o tindrà en tota la seua carrera judicial. Mentre que un, per les seues accions, sembla encara viure al segle XIX, altres intenten analitzar que ens passa al segle XXI i intenten donar solucions. Però és clar, contra la prepotència espanyola i,en aquest cas, masclista d’aquest jutge i de tots els que li riuen les gràcies hi ha poc a fer.
Per cert, el llibre també està traduït al castellà, per si li voleu enviar un al Suprem i així se n’assabenten qui va declarar l’altre dia.
El llibre ens el va recomanar Àngels Martínez Bonafè a les Jornades educatives del Camp de Túria dins de la conferència “Viure la democràcia a l’escola i a l’institut”. Crec que va ser una molt bona recomanació dins del tema tractat en aquesta xerrada, que juntament amb la de Jaume Carbonell,va ser del millor de les jornades.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Franco, Hitler y el estallido de la Guerra Civil, d’Ángel Viñas.

Al mercat del meu poble han tornat a posar, sembla que des de fa uns mesos, una parada de venda i intercanvi de llibres. Com es fa el dijous, la jornada laboral m’impedeix anar, però el passat Dijous Sant la vaig descobrir i vaig trobar-me aquesta sorpresa: un llibre d’Ángel Viñas sobre la col·laboració entre Franco i Hitler durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial. El llibre no només parla d’aquesta període, sinó que es remunta amb el temps des de la Gran Guerra i la intervenció monàrquica al Marroc, per intentar explicar que aquesta col·laboració jo va eixir del no-res, ja que els respectius governs de cada país ja havien tingut contactes comercial i d’ajuda mútua des de molt abans, independentment de la ideologia del partit al poder.
Trenca molts mites propagats per la propaganda feixista i de la contrària, i ja per això val la pena conèixer aquest llibre. Ara si voleu aprofundir molt, potser el primers capítols vols els podeu saltar, sinó tots, alguna de les seues parts.
Per cert alguns dels cognoms que ixen, es tornen a repetir en personatges públics dels darrers anys….per què serà?

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Insurrectes de res, de Joanjo Garcia

“No ens agradaven el llibres”. Als adolescents no els agrada llegir tret d’excepcions, però si a més afegim que la moltes de les obres pretesament juvenils que els fan llegir o els feien llegir als instituts no són precisament obres que enganxen, el panorama està molt negre. Potser el foment de la lectura s’hauria d’enfocar des d’un altre punt de vista i sembla que estan apareixent iniciatives respecte a aquesta tema.
Joanjo Garcia comença així aquest novel·la que no sé si qualificar-la de juvenil o no, però que en menys d’un centenar de pàgines t’atrapa i crec que pot atrapar al públic adolescent. Res de personatges monocolors, molt bons o molt dolents amb finals ensucrats. En aquesta novel·la si que apareixen els valors que ens agradaria transmetre als alumnes, però son presentats per personatges no tan simples com sol ser habitual. Personatges amb un passat no molt gloriós que torna per a sacsejar el present que estan vivint, retornant fantasmes del passat oblidats i que hauran d’aprendre a desactivar com si fora una bomba en la que has de tallar el cable correcte, perquè si t’equivoques les conseqüències poden ser fatals.
Del “llegir no val per res” al “per quan un altre llibre?” hi ha unes noranta pàgines per gaudir de bona literatura, val la pena!

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

L’ambició d’Aleix, d’Enric Valor.

Potser Enric Valor és més conegut per les seues recopilacions de rondalles valencianes, però també té una obra novel·lística al darrera. Aquesta és la segona novel·la d’ell que llegisc després de “La idea de l’emigrant” i en ella el més important, més que la trama amorosa del protagonista amb les dos dones protagonistes, és la descripció dels paisatges de les comarques on es desenvolupa l’acció, les de les terres de l’autor o properes al seu poble, amb especial atenció a la serra i les seus muntanyes. Potser a més dels dos amors femenins que es desenvolupen al llarg de la novel·la també està l’amor de al paisatge i a les costums de la terra on habiten, un amor compartit pel protagonista i l’autor que crec que també influeix a l’hora d’escollir amb quina de les dues dones es queda, malgrat que el preu que haurà de pagar serà abandonar aquestes terres. Terres, que en aquest moment estan passant pel difícil tràngol de la dictadura feixista de Franco (no es diu, però s’entén).
Un altre aspecte destacable de la novel·la és el ric vocabulari que utilitza l’autor, vocabulari que sembla que es perd i que en novel·les actuals es difícil de trobar. Potser el defecte de la novel·la és que les descripcions paisatgístiques i l’ús d’aquest ric lèxic fa alentir la trama, cosa que als molts lectors pocs avesats no agradarà, però que les rates de biblioteca poc encantar.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari