Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia LIX

Arribem al versicle LIX famós gràcies al grup argentí Les Luthiers (Marcos Mundstock: Queridos hermanos; hoy vamos a comenzar nuestra reunión con un versículo del libro “Warren tiene todas las respuestas”, que ustedes pueden adquirir en el puesto instalado en el hall del teatro y que dice así: Versículo “Lix”…), ha ha ha.

Una vegada recuperat el llibre d’aforismes després de molt anys:

“Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines comencen amb uns màrtirs i acaben amb un inquisició.”

Per desgràcia hi ha països que tenen molta experiència en aquest tema i sembla que no aprenen de les errades passades.

Publicat dins de política | Deixa un comentari

Un auditori per als ocells, de Cristina Àlvarez Roig

Concert de llum en blaus diamants (Cançó per a Ariadna Savall en el dia del seu aniversari)

Amb les mans de filadora trenes l’aire

mentre es descús, del cel, un fil de llum.

¿Quin so té la claror, i el contrallum?

¿Quin és l’acord del vent que no fa gaire

t’acariciava com un aleteig

d’aus i roselles que ja són l’oreig

i la música amb què viatja el temps?

En coneixes el tacte i res no tems

 

ara que encens les notes de follia

i neix, de dins la dansa, un foc marí.

En el teler del somni vas sentir

un silenci coral que et beneïa

i després un murmuri angelical

que es feia arpegi i escala abismal.

Amb dits d’aigua pentines l’or del sol

i dels seus llargs cabells vola l’estol

 

de notes que es desfan del pentagrama

per travessar els confins d’un altre cor.

I és així com ens duus fins al tresor

que encercla alguna gota amb cos de flama,

l’origen d’una llàgrima, del mar,

d’aquesta pell de pluja secular

que es confon amb el tracte de les mans

d’Ariadna entre els fils blaus diamants.

 

El rayo verde, de Jules Verne.

Fan un parell de mesos vaig trobar en una llibreria de vell prop de Santa Caterina aquesta novel·la de Jules Verne. Potser ser és la més romàntica de totes les que va escriure, però a més d’això sembla que ens vulgui fer un viatge turístic per les terres de l’oest d’Escòcia visitant ciutats i illes fins a poder veure el fenomen òptic del raig verd quan es pon el sol a l’horitzó de l’Atlàntic, Visitaran la Cova de Fingal, famosa també per la música de Fèlix Mendelsshon.

Respecte a la versió en còmic que vaig llegir de xicotet, editada per Bruguera, hi ha canvis a l’argument, que no modifiquen molt la història, però poden ser deguts a un intent de l’editorial d’endolcir un poc el personatge d’Aristòbul Ursiclos per al públic infantil d’aquella època.

Something, de J.N. Santaeulàlia.

Aquest és un llibre juvenil o un llibre per a fanàtics dels Beatles com jo? Per tant, no puc ser objectiu, ja que sóc fanàtic del grup de Liverpool des de que feia el BUP i el recomane per als que a la meua època ja ens deien “jovenes carrozas”.

Un primer amor juvenil narrat al ritme de les cançons de Paul, John, George i Ringo i altres èxits de l’època que vos farà anar de seguida al youtube a escoltar-les. Una sorpresa agradable en la literatura juvenil, que a veure si fa que les noves generacions coneguen un poc més de bona música i no les horribles cançons que ara sonen pels mòbils que porten adherits a les orelles.

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia LIII

Avui, una selecció musical d’aforismes feta per Andreu Valor:

Desperta cada dia assegut al llit, mirant entrar la llum, fixant-se en un calaix.
La vida l’empresona convençut d’una altra realitat.
Aposta per la ment i el seu país, que sol canviar de mans i rarament vacil·la.
«Llegir un bon relat és provocar» el cos que ens determina.
«Els únics plaers que no defrauden són sempre els imprevistos.» «Si tens cos, aprofita’l.»
«Li atrau tant el perill perquè és conscient que altera la rutina.»
«Reivindica el dret a canviar d’opinió: és el que us negaran els enemics més cruels!»
Evoca habilitats en l’expressió i escriu tan contundent:
«No faces de la teua ignorància un argument.»
«Digueu la veritat. Així us vengeu.»
«Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.»
L’han perseguit mals versos i explosius. Tantegen atemptats l’any que jo vaig nàixer.
«La llibertat no és fàcil d’adquirir. Amb pràctica és tangible.»
Diu: «si arribem a tindre la raó, sols la tenim a mitges.» Volava més que els altres.
«Tota política que mai no fem, la fan contra nosaltres.»
«Afanyeu-vos si heu d’estimar, ja que els amors tardans es muten en manies.»
Sap que «res no uneix tant com ho fan bestieses compartides».
Passa la vida però roman el text, els llibres, la memòria amb plena convicció.
«En ocasions cal ser maleducat per tindre educació.»
«No faces de la teua ignorància un argument.»
«Digueu la veritat. Així us vengeu.»
«Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.»
«No acceptes la derrota fins que no isques guanyant.»
I «si vols ser feliç, perd la memòria».
«Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.»
«Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.»
Publicat dins de música | Deixa un comentari

Sanitat i la llengua dels valencians.

L’altre dia la diputada per Compromís Nathalie Torres, en una entrevista a Vilaweb, denunciava la marxa enrere que han provocat els socialistes amb la llei de funció pública, que volen demanar als funcionaris de nivell alt un nivell de valencià inferior al que els pertocava. Un nivell que s’adquireix automàticament quan acabes el batxillerat, quan a altres funcionaris de nivell inferior se’ls està demanant un nivell superior (ací podeu llegir l’entrevista). Nathalie no volia dir noms, però el lector atent ja va intuint a qui es referia: sanitat i justícia.

Doncs bé, hui Sanitat, i en concret el Centre de Transfusions, m’ha demostrat que són un d’ells. M’han enviat un diploma d’agraïment per les meues donacions al llarg dels anys (ací falten les que vaig fer la nord del Sènia) i m’ho ha fet en una llengua que no és la meua ni la del meu país, malgrat que ells saben, com consta al seu arxiu, que he demanat sempre totes les  notificacions en valencià. M’agraeixen la meua solidaritat, però a mi m’agradaria més que ells es solidaritzaren amb la meua llengua!

No han tingut ni els collons de posar el nom oficial de la ciutat: València!

Elles: Constel·lació poètica.

“No mire les estreles només com a punt brillants. Tracta de gaudir de l’univers.”

Maria Mitchell, astrònoma nord-americana del segle XIX.

Fa unes setmanes em vaig trobar a la Papereria Miquel de Llíria aquesta antologia de poesia escrita per dones valencianes nascudes durant la segona meitat del segle XX i la veritat és que ha estat una agradable sorpresa amb poemes que ha valgut la pena descobrir.  L’autora de la selecció, Anna Ballester, ha fet una bon tria.

Al final del llibre dona unes recomanacions per llegir en veu alta, dirigida als mestres i professors.