“Senyor, les desgràcies que ha causat eixe pou i potser les desgràcies que causarà! Que les històries se sap com es comencen a escriure, però mai no se sap com acaben….” (Filomena Bernal Llorente)
Potser aquest dita atribuïda a la neta de Teodor Llorente descriu perfectament la nova narració d’Ivan Carbonell. Uns poemes escrits i que desapareixen per accident donen eixida a una història que trobarà el seu desenllaç unes generacions més tard, i que potser encara pot tenir continuïtat en la imaginació del lector o de l’autor.
En aquesta nova investigació, Ivan recupera un dels seus personatges d’anteriors novel·les i el trasllada a la nostra comarca, el Camp de Túria, per investigar unes estranyes desaparicions que la protagonista descobreix en un estada en un campament d’esport d’aventura a Calles. Allà coneix a gent nova, especialment als membre d’una família que va tenir relacions en el passat amb el poeta Teodor Llorente quan passava temporades a la Casa Bernal de La Pobla de Vallbona. Els naturals de la comarca anirem descobrint llocs que coneguem i que potser ens porten records de joventut mentre anem descobrint la trama policíaca que ens fa de guia, i al mateix temps escoltarem algunes cançonetes que ens resultaran familiars als amants de la música en la nostra llengua, i possiblement identificant algun personatge secundari.
M’agraden les novel·les juvenils d’Ivan, ja que no són com les històries nyonyes d’adolescents de fa molts anys. Tracta al lector com una persona intel·ligent i fa que es mostre interessat per altres temes que van sorgint a la lectura. I com introdueix temes històrics no m’estranya gens el premi que li ha donat l’editorial de Vicent Baydal i altres, La drassana,ja que la majoria són historiadors. Potser el que crec que és una errada, és que han fet una edició massa bona, i per tant gens econòmica per la butxaca la gent jove actualment. Potser això es veja reflectit en les vendes.
