Any Carmelina-Sánchez-Cutillas al Casal Jaume I de Llíria.

Publicat el 16 d'octubre de 2020 per vicent montesinos

Any Carmelina Sánchez-Cutillas a Llíria.

El passat dia 8 d’octubre i dins dels actes de commemoració de l’any Carmelina Sánchez-Cutillas, impulsat per l’AVL, es varen començar a València, en concret a la seu d’ACPV un sèrie de lectures col•lectives de l’obra més coneguda de l’escriptora valenciana. Aquestes lectures han continuat ara pels pobles, i aquest divendres 16 d’octubre han continuat al Casal Jaume I de Llíria, amb la participació voluntària dels veïns del poble i tot amenitzat amb un petit concert del duet format per Laura Esparza i Carlos Esteban.
A la presentació de l’acte Francesc Rozalén, col•laborador de La veu de Llíria, ha fet un petit esbós sobre la vida i obra de Carmelina: la seua obra principal i altres, la seua relació amb el seu avi i amb la resta de la societat burgesa valenciana de l’època que li va tocar viure i de com això influeix al seu caràcter i a la seua obra. Seguidament s’ha passat la lectura de tres capítols de la novel•la, que malgrat ser pocs, ja ens mostren la gran qualitat i tendresa que té aquesta història ambientada en l’Altea de la infantesa de l’autora. Demà a Bétera, a l’Ateneu, és continuarà amb aquesta sèrie de lectures col•lectives d’aquesta obra, que va ser un èxit a finals dels anys setanta del segle passat i ara s’ha tornat a reeditar per a que les noves generacions puguen gaudir d’ella. Personalment, quan la vaig llegir, el primer que vaig pensar va ser, “aquest estiu a Altea” (el COVID-19 em va trencar els plans).
Per acabar l’acte els cantants Laura Esparza i Carlos Esteban han obsequiat al públic present amb una selecció de les cançons que del seu disc i altres versions de cançons més conegudes d’altres grups. Destacaria les versions que han fet del cantant d’Alzira, Josep Pérez, més conegut per Ona Nua, el qual ja ens va visitar l’any passat a la Nit Estellés que es va celebrar a la llar del jubilat.
Aquest acte i altres dos que ja s’han realitzat durant les darreres setmanes, han posat en marxa la temporada d’actes culturals del Casal Jaume I de Llíria. Esteu atents a la programació, ja que per a les properes dades està programat la presentació del llibre Guillem, de Núria Cadenes, i la projecció al centre multiusos de la pel•lícula La mort de Guillem, recentment estrenada al cinema i a la televisió. Estrena que es va fer simultàniament per les tres televisions: Apunt,tv3 i IB3. Les tres televisions que en un país normal, hauríem de poder veure als nostres aparells.

Josep Vicent Montesinos
Llíria, a 16 d’octubre de 2020.

Publicat dins de el meu país, Literatura, música | Deixa un comentari

L’home il·lustrat, de Ray Bradbury

Publicat el 16 d'octubre de 2020 per vicent montesinos

Entre un pròleg i un epíleg sorprenents, l’autor ens narra una sèrie variada de contes que van des dels més irònics al més tendres, tractant diferents temes d’actualitat o problemes que preocupen a la humanitat, amb un cert transfons del que anomenem ciència ficció. Un gran descobriment de l’autor de Fahrenheit 451 i Les cròniques marcianes i un encert de l’editorial Males Herbes.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

La cançó del mag Merlí, d’Ivan Carbonell.

Publicat el 9 d'octubre de 2020 per vicent montesinos

Fa poc va morir un gran home, l’Enric Tarrega. Ha rebut molts homenatges els dies després de la mort, però jo em quedo amb dos d’ells: un quan encara vivia, que és la cançó que Cifu li va dedicar en el vídeo de la qual ell apareix, i ara aparèixer com a personatge, malgrat el canvi de nom, en aquesta darrera novel·la d’Ivan Carbonell. Desconec si la intenció de l’autor era aquesta, però ara ja passarà a la posteritat literària valenciana.
I com apareix l’Enric? Doncs un poc com el que era, una persona amb un gran amor pel seu país, la seua cultura i molt amic dels intel·lectuals valencians que ens han ajudat a recuperar les nostres arrels, i ho demostra anant darrere un sinistre personatge, que va traint a tots els que en teoria són camarades seus. No aconsegueix el seu objectiu, però el deixa preparat per a que el l’escriptor protagonista, l’Evian, acabe aquesta feina, enllaçant-la amb un fets actuals que tenen la seua causa en unes velles accions del nostre sinistre personatge a la Cullera del començament del turisme massiu, i que influiran en les accions del grup de joves protagonistes que van de viatge per França amb l’excusa de ballar o de saber més sobre les llegendes artúriques, llegendes que van en paral·lel a la trama de la novel·la.

Per cert, ja apareix un Montesinos al llibre.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Postals d’Itàlia, de Charles Dickens.

Publicat el 5 d'octubre de 2020 per vicent montesinos

Després de llegir les impressions sobre aquest país que varen tenir Josep Pla o Josep Lluís Carod-Rovira a Cartes d’Itàlia i La passió italiana, respectivament, un s’espera una visió romàntica del país, i més venint d’un viatger anglès. Però Dickens no és com els altres i si alguna cosa no li agrada la conta i al denuncia amb la seua ironia. Potser la diferència entre les aquests visions tenen a vore amb el temps en que s’han realitzat aquests viatges? els autors catalans, mediterranis, han visitat Itàlia després de la unificació del Risorgimento i han trobat un país més modern i més ric que el que es va trobar Dickens en 1946. Aquesta impressió la notes quan descriu l’estat del país i les ciutats, però sempre dona un toc d’esperança amb el caràcter de la gent i el gran potencial que el veu en aquest país que hauria de tornar a ser com havia estat al passat.
“..marxem d’Itàlia, amb totes les seves misèries i errors, afectuosament, amb la nostra admiració per les belleses, naturals i artificials, de les quals es plena a vessar, i amb la nostra tendresa cap al gent, naturalment amable, pacient i cordial.Anys de deixadesa, d’opressió i mal govern han maldat per canviar la seva naturalesa i empetitir l’esperit……………………; però allò de bo que sempre hi ha hagut en ells, encara és en ells, i un noble poble podria ressorgir, un dia, d’aquestes cendres.”
Exemple de mal govern: Els Borbons a Nàpols, no?

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Temps furtat, de Joan Miquel Gisbert.

Publicat el 22 de setembre de 2020 per vicent montesinos

Que no quede en l’oblit el patiment de la gent durant la puta dictadura dels feixista Franco i tot els seus còmplices. Això és el que ell volen, que obliden, per a perpetuar-se ells al poder i continuar fent el que vulguen sense cap oposició, o en tot casa una oposició controlable i dòcil. Aquest és l’objectiu d’aquest debut literari de Joan Miquel Gisbert, company de trobades muixerangueres i altres actes per defensar la cultura del país. Ell diu que és una història d’amor inspirada en fets reals, però no pot amagar l’època i els fets on aquesta s’emmarca.
Bon debut per a una persona totalment autodidacta. Així que només cal desitjar-li sort i endavant!


El passat divendres varen fer una presentació de llibre a la ciutat d’Algemesí. En aquesta ciutat el podreu trobar a la llibreria Samaruc.

Publicat dins de el meu país, Literatura | Deixa un comentari

Quan la història et crema la mà, de Miquel Berga.

Publicat el 14 de setembre de 2020 per vicent montesinos

En aquest assaig l’autor ens descriu com l’experiència de la guerra civil espanyola influeix de manera diferent, a l’obra de dos escriptors anglesos: George Orwell i W.H. Auden. En els diferents capítols i alternativament ens va fent apunts autobiogràfics dels dos escriptors per remarcar come eren abans i després de la seua experiència bèl·lica. Sobre Orwell ja coneixia més, ja que he llegit alguns dels seus llibres, però l’altre autor, Auden, per mi és una novetat. Ara, també reconec, que malgrat haver-lo conegut en aquest llibre, continuaré més proper a l’autor d’Homenatge a Catalunya o a altres escriptors estrangers que també visitaren el nostre país, com John Langdon-Davies.
Molt interessant, sobre tot per la gent que vol saber més sobre Orwell i recomane especialment el darrer capítol on l’autor relaciona l’obra d’Orwell amb el que està passant a l’actualitat amb el món de la política i el periodisme trampós que s’està estenent massa per tot el món. I ací en Espanya, són especialistes en la manipulació informativa, com han fet i fan encara amb la informació relativa als Països Catalans.

Publicat dins de Literatura, política | Deixa un comentari

Sabina y Martín, de Francesc Català Gorgues.

Publicat el 27 d'agost de 2020 per vicent montesinos

Fa cosa d’unes setmanes, anàrem a Xelva a veure l’exposició “Hilando vidas” i en una papereria vaig veure aquest llibre que de seguida em va captar l’atenció i evidentment vaig comprar. És una història sobre el maquis que actuaven a la comarca de la Serrania després de la guerra civil en la que barreja fets reals amb la història de ficció amorosa d’un guerriller i la seua parella que viu en un mas de la part sud del terme de Xelva. La història està narrada com si fora una recerca que un periodista fa, des de l’actualitat, dels fets narrats, intercalant els capítols dels temps actuals amb els capítols dels fets antics, que estan contats des de tres punts de vista, els dels dos protagonistes i els del narrador completant-se mútuament. Una mica a l’estil del que va fer Javier Cercas a Soldados de Salamina, però en aquest cas per donar a conèixer fets oblidats que tractem de recuperar per fer justícia i no per emblanquir a cap franquista.
Com també em va passar amb la pel·lícula de David Trueba (molt millor i de llarg que la novel·la), la curiositat de saber on estaven els llocs on es produeixen els fets, em fa cercar-los (en aquella època vivia a l’Empordà). Però els temps es noten i la cerca, ara amb google maps és més fàcil i m’ha fet descobrir una zona de la Serrania que conec poc i sembla molt deshabitada, la part sud del terme de Xelva, a l’altra banda del riu Túria, i el terme de Benaixeve.
També em queda dubte per resoldre. El pare del protagonista, mestre al poble de Xelva, partidari de les noves teories pedagògiques del Freinetisme, és expulsat del poble en abril del 36. No entenc aquesta data, tan aviat el feren fora les forces vives del poble? No esperaren a l’acabament de la guerra quan varen haver les depuracions més grans? Quina és la raó? No ho diu. Potser és un recurs literari per donar més sentit a la trama romàntica d’aquesta?

Un molt agradable troballa Serrana.

Publicat dins de el meu país, Literatura | Deixa un comentari

TVE emblanquint el feixisme: assassinat de F. G. Lorca.

Publicat el 23 d'agost de 2020 per vicent montesinos

Fa temps que vaig donant-li voltes a aquest tema i no he dit res ja que no sóc cap expert en l’obra del poeta granadí, però aquest dies de record del seu assassinat molta gent ha tornat a penjar aquest vídeo d’un sèrie de TVE que es diu El ministerio del tiempo per homenatjar la memòria del poeta. A mi, i altra gent amb la que he parlat,en sembla tot el contrari. No veiem a Lorca conformant-se amb aquest “dejemos las cosas como estan”. Ja fa molt de temps, des l’època d’Aznar que TVE, i altres canals, produeixen sèries d’emblanquiment de la dictadura, i donen veu a la l’extrema dreta més retrograda. I en les períodes que han manat els socialistes no han fet res per revertir la cosa. Però per mi, aquesta escena ja és fer un gra massa. Que opinen els experts en l’obra lorquiana?

Publicat dins de educació, Literatura, política | Deixa un comentari

Canto jo i balla la muntanya, d’Irene Solà.

Publicat el 22 d'agost de 2020 per vicent montesinos

Una sorpresa agradable aquest llibre que ja fa temps que triomfa per les llibreries. És una història senzilla sobre la vida i la mort als pobles petits de muntanya i de la seua relació amb el medi que l’envolta: vida, creences, mites, accidents, morts, ….Però el que el fa diferent és la manera de narrar aquesta trama donant veu a diferents versions del fets (incloses veus animals), en diferents capítols, que al final confluiran tots en els dos capítols final on s’aclareixen tots els fets i es tanca la narració. També hi ha algun capítol pel mig per explicar millor la personalitat d’algun dels personatges i de quina manera els fets de la guerra civil i la postguerra varen influir en el caràcter de la gent que habitava i habita aquell racó del Pirineu.

Si el llegiu descobrireu la raó de la fotografia.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Nits d’estiu

Publicat el 17 d'agost de 2020 per vicent montesinos

Recull d’històries breus o contes que tenen en comú el transcórrer una nit d’estiu, i com hi ha 11 autors diferents podreu trobar per a tots els gustos. A mi m’han agradat quasi totes, només dues m’han decepcionat una mica.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari