Entre el Túria i el Ridaura

Quan era xicotet i anàvem amb la família a l’assut de Toixa (Tuejar en castellà) a la comarca de La Serrania m’encantava, com a bon seguidor de les pel·lícules de cowboys de la televisió, jugar en un fort que hi havia allà a mida quasi real. Actualment ja no hi és. Però a Pals, al costat del restaurant Ca la Teresa, sempre n’havia vist un semblant. Aquest cap de setmana he dinat allà i m’hi he acostat per veure-lo millor. I sí, allà estava, però sembla que des del darrer atac dels xeienes de Regencós o Begur, encara no han refet al poble Fort Bonet (que potser el patrocinava una coneguda destil·leria ganxona?)

¿Estat totalitari?¿No és això una tautologia?

I si a més afegim espanyol?

“L’error d’Antígona fou oblidar que, a l’últim moment, els deus es posen al costat dels poders constituïts.”

I d’això per aquests rodals en sabem molt:

“Sovint s’ha qualificat el cinema d’art de masses. Fora millor dir-ne art contra les masses. Totes les tiranies del nostre temps -nec nominetur- s’han aprofitat del poder estupiditzant del cinema per tal d’esmussar la sensibilitat social i humana de l’espectador. El cinema capitalista es, exactament, l’opi del poble. Els cinemes de propaganda són una altra mena d’opi: amb idèntics efectes ensopidors, però sense somnis agradables.”

Que diria Fuster de la televisió actual o del contingut de moltes xarxes socials?

“El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar”

I el que és pitjor, els donen càrrecs:

“No sé per què. Segurament per haver arribat a un bon grau de saturació: de saturació de…., de tot això; no cal especificar-ho. Però és el cas que m’entren unes ganes violentes d’escriure un poema que comence així:

Oh, Senyor, envieu-nos ja els bàrbars!

No els feu merèixer més! ”

M’agrada imagina camins dins l’aigua

i perdre’m entre diamants de llum

per acariciar la pell marítima

d’un temps que potser avança fins a tu.

……………………

Soc el mar que no té por

de morir dins les onades

que em portaven la claror

de mil llunes incendiades.

………………………

I m’agrada escoltar com plou de nit

i imaginar que tota gota d’aigua

és com un tros de cel, plor de la lluna

que és també el meu dolor.

……………………..

Mare nostra, mirall del cel,

et prego que m’acullis

en la teva blava immensitat

com nosaltres acollim els fills.

……………………………………………………………………………………………

“Un profeta és un home indignat. Per això solament es profetitzen calamitats.”

I demostra d’ignorants que són els que se’ls creuen! Es diguen Daniel, Isaïes, Jesús, Mahoma,…… o altres “profetes televisius” actuals!

Continuen les aventures de inclassificable Martí Zuviria després de la caiguda de Barcelona. Aquest irònic heroi després de sobreviure amb mitja cara desfeta al setge de Barcelona per les tropes borbòniques, ens narra la seua vida posterior que anirà passant d’un conflicte dels que es desenvolupen al segle XVIII a un altre ( la seua feina d’enginyer militar no li dona moltes opcions) fins acabar la narració a les platges de Nova Zelanda.

El tenia pendent de fa temps, ja que Victus em va agradar molt, i aquesta continuació no li desmereix gaire. Ara, aquesta vegada, ja l’he cercat en català.

Avui no toca Fuster, però recordem Roc Casagran al seu llibre L’amor fora de mapa.

“Els millors poemes d’amor s’escriuen des de l’absència perquè si s’està amb la persona estimada hi a altres prioritats.”

L’autor atribueix la frase a Raimon que l’atribueix a un vell professor seu.

“Narcís era un ociós. Quan un no té res a fer, tendeix a observar-se a si mateix. I a força d’autocontemplació, hom acaba trobant-se admirable, bonic i àdhuc digníssim. La resta del mite és igualment fatal.”

Dedicat al músic de l’Alcúdia, Oscar Briz i el seu tema Delicat Narcís.

Ja no te’n cap gens
però encara
en vols molt més
plouen les lloances
i t’ oblides de l’estrès
vols ser adorat,
admirat i desitjat
vols ser apol·lo, eros i goliat

Tot és jo perquè a tu el que
més t’agrada és agradar
miserable criatura
no el deixeu de malcriar
perquè eixa és la seua cura
a que sí mon petit adonis
delicat narcís

Parlen de lo bo que estàs
també de lo bé que ho fas
i et sents mascle
fins a la punta del nas
quanta capacitat
i tot tan ben explicat
l’ego intel·lecte
també es vol acaronat

Tot és jo perquè a tu el que
més t’agrada és agradar
miserable criatura
no el deixeu de malcriar
perquè eixa és la seua cura

si vas nàixer ben dotat
tampoc no és la teua culpa
culte a la personalitat
així és com es ven la burra
a que sí mon petit adonis
delicat narcís

“No desertes, rebel·la’t -si pots, és clar.”

Alguns ho obliden quan tenen una poltrona assegurada

Hui no toca Fuster, toca Albert Sánchez Piñol:

“La derrota és una aranya que ens estreny el cor amb vuit potes fredes. Això, això és la derrota:quan l’enemic aconsegueix que dubtem de la veritat.”

Els partits polítics catalans sembla que vulguen oblidar la veritat.

Aquest dissabte es va realitzar al castell de Riba-roja la I jornada sobre la memòria històrica. En aquesta es varen tractar temes, com la repressió franquista al poble i al País Valencià a càrrec de Vicent Gavarda, la construcció de la línia defensiva de la ciutat de València coneguda com la Immediata, el tractament pedagògic del tema exposat pels professors de l’IES El Quint de la ciutat, i testimonis de gent del poble sobre l’època.  A la tarda es va fer una visita a la zona del barranc de les Cabrasses on hi ha restes de fortificacions de la Línia defensiva El Puig-Cara-sols (Immediata) i de pas es va poder fer una visita a les excavacions arqueològiques que s’estan fent a la ciutat visigoda de València la vella.

Durant el matí alguns testimonis varen demanar més implicació de totes les forces polítiques representades a l’ajuntament en aquest tema, objectiu que veig irrealitzable, coneixent el tarannà de la dreta en aquest país.

“No us irriteu, resulta antihigiènic.”

Cosa molt difícil de complir si eres professor en l’ESO.