Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Narragoniem, de Chema Sánchez Alcón

Narragoniem, de Chema Sánchez Alcón.
“Las “memorias” post morten de fulanito se hubiesen vendido como rosquilles y hubiesen hecho ganar mucho dinero a la empresa y al que escribe estas letras. Con el planteamiento actual entierro todas mis il·lusiones por abrirme una carrera como narrador de actualidad y me meto en camisa de once vares tratando de darle una dimensión diferente a un crimen común.”
Uns documents trobats al CNI actual (antic SECED) serveixen a l’autor per escriure una novel·la al voltant dels presumptes crims que un advocat franquista, fill d’un cacic de províncies, hauria comès amb tota impunitat, aprofitant-se del seu càrrec dins de la dictadura franquista. Però com diu l’autor en aquest text que he reproduït, ell no es conforma en contar només uns fets truculents, que potser hagueren estat bé per un d’aquests best-sellers que es venen com a xurros, però que no tenen cap substància. Ell ho conta de manera diferent, amb una espècie de vides paral·leles de Plutarc, però no amb grans personatges històrics, sinó comparant la vida del protagonista dels fets amb la vida d’uns “bojos” que viuen en pintures famoses exposades en diferents museus. Així al mateix temps que conta un fets dels anys cinquanta en conta les diferents maneres de com s’ha tractat el problema de la bogeria i els malalts mentals al llarg dels temps, i deixant una mica en l’aire una famosa pregunta: el bojos, estan dins o fora?
En definitiva una agradable sorpresa de llegir, del millor que he descobert darrerament i més si aquesta agradable sorpresa ve d’un company de feina. Jo la recomane, i molt.
CAM05370

Fonteta-Santa Coloma de Fitor

Fonteta-Santa Coloma de Fitor.
He fet una ruta que va des del poble de Fonteta cap a Santa Coloma de Fitor. El problema és que la primera part és quasi tota per pista, passat per alguns masos i arribant al Mas de Calç on hi ha un pou de gel. A partir d’ací ja millora la ruta, el que passa és que jo he agafat una senda no marcada que m’ha portat a Fitor per la zona de Mas de cal Puig, un senda on he hagut de saltar uns quants bassals. Una vegada a Santa Coloma de Fitor he esmorzat per tornar per la senda marcada fins al Mas de Calç i retornar de a Fonteta pel mateix camí, que potser és millor fer-ho en bicicleta, malgrat alguna forta pendent que he vist.
Val la pena anar fins a Fitor, però una altra vegada cercaré un altre camí o es pot anar fins allà en cotxe i fer rutes eixint d’allà. Allà hi ha un bar al costat de l’església, però l’he trobat tancat.
IMG_2255

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Sant Feliu de Guíxols: Sant Benet del Bosc-Puig de les cols.

Puig de les cols.
Les ratlles traçades als mapes a la divisió comarcal moderna del nostre país han fet que el Puig de les cols tinga l’honor, si es pot dir així, de ser el cim més alt del Baix Empordà. Avui he pujat fins allà, però havent fet una volta abans fins a Sant Benet del bosc. He eixit del poble pel carrer de Pecher per pujar pel coll de Portes per envoltar el Puig Gros per una senda que no coneixia, ja que no està marcada. Des del coll de la Mare de Déu, s’agafa el camí que va cap a Sant Benet del bosc, un mas i ermita perduts actualment. Enlloc de continuar recte, he baixat per la pista en direcció a Casa nova i quan aquesta comença a pujar he agafat el camí de la murtra per arribar al Coll de la creu d’en Barraquer i d’allà al cim del Puig de les cols.
Al coll de la creu hi ha l’homenatge excursionista al xic que va morir en aquell lloc durant la marxa de l’aigua de fa uns anys.
Al cim del Puig de les cols m’he trobat una petita sorpresa, he trobat que els alumnes del centre on treballava fa anys, l’IES Sant Feliu de Guíxols, pugen cada any a canviar el naixement que hi ha allà dalt i la llibreta de recordatoris, i evidentment tot açò promogut pel gran mestre Joan Pinsach, al qual i gracies a les noves tecnologies, he pogut avisar d’on estava en aquell moment esmorzant.
A la baixada, les males notícies: al cim escoltava soroll de motos, i els he vist passant per sendes que pensava que estaven prohibides per aquest ús. Ho he pogut confirmar, ja que la senda que va del coll de l’Escorpí cap a Quatre camins, en teoria havia d’estar tancada amb un pals per impedir del pas d’aquests vehicle, i evidentment, alguns pals de fusta estaven arrancats per poder passar amb motos que l’únic que fan és desfer les sendes. Que no poden anar per les pistes que hi han?
Finalment, he baixat al poble per la urbanització Casa nova i entrant al poble pel mateix carrer seguint la riera de Mas canada.
CAM05357CAM05355

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Els millors relats de Roald Dahl.

La nova, i molt bona, editorial Sembra llibres ens ha obsequiat amb la traducció a la nostra llengua d’uns quants relats de l’autor de “Charlie i la fàbrica de xocolata”. Un relats curts farcits d’ironia, que no pots deixar de llegir fins al final, un final normalment sorprenent. Durant la lectura no he parat de recordar com quan era més jove i la televisió era cultura, veia i em quedava enganxat a la sèrie “Alfred Hitchcock presents”,i no és d’estranya ja que el mateix Dahl va ser guionista d’alguns episodis.
Ara,amb ganes de llegir l’altre títol del mateix autor que la mateixa editorial ha publicat recentment, “Algú com tu”.
IMG-20161217-WA0014

David Copperfield, de Charles Dickens.

Un company de feina m’havia dit que David Copperfield era una de les novel·les favorites de Franz Kafka, i la veritat és que no m’estranya gens. No és com les altres narracions que he llegit del mateix autor. En aquesta, a més les descripcions de l’Anglaterra del segle XIX, també hi han moltes reflexions interiors dels personatges i sobretot del personatge principal i dels protagonistes més propers al protagonista. No és d’estranyar que a l’autor de la Metamorfosi o Cartes al meu pare, li agradés aquesta novel·la, i pel que sé, crec que va tractar d’imitar.
IMG-20161118-WA0002
De tota manera,el que no arribaré a entendre mai, és com es va casar amb Dora: “El primer impuls d’un cor indisciplinat?”

Vers i ball, del grup l’Aljama de Bétera.

Volia escriure sobre l’espectacle que varem vore el dissabte al poble de Bétera. L’associació cultural l’Aljama de Bétera ens va obsequiar amb un espectacle de ball tradicional valencià amb música i veu, però amb lletres noves. Lletres que varen ser fetes per gent coneguda del poble, com l’escriptora Raquel Ricart, el periodista Vicent Partal, el mestre Albert Dasi i altres més coneguts del poble. La veu va estar a càrrec de Pep Gímeno “Botifarra” i d’Immaculada López. He dit que volia escriure, perquè ara no cal, ja que altre blocaire molt millor que jo, ja ho ha fet i vos recomane la seua lectura. El gran Albert Dasí ja ho ha fet:
http://blocs.mesvilaweb.cat/adasi/?p=270745
I millor que ell no crec que ho puga fer.
IMG_2085

IMG_2096

VersiBall

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Ruta de l’aigua, Xelva.

Una ruta molt senzilla per fer un diumenge al matí. La ruta senyalada no és circular, has d’anar i tornar pel mateix lloc. Aquesta ruta segueix el curs del riu de Xelva a la part de baix del poble. Nosaltres el que hem fet, és eixir de la plaça major del poble, i travessant pel raval del poble, la part més antiga d’aquest hem baixat cap al riu, passant per unes quantes fonts d’aigua fresca. Allà hem pujat el curs d’aquest fins a la zona de la platgeta i travessant per un túnel d’una antiga séquia hem arribat a la vella presa d’Olinches. Allà tornada endarrere pel mateix camí. En aquesta zona que va cap a la platgeta, el riu està molt net, més que altres vegades. No sé si han tallat les canyes i les bardisses o altra vegetació que tapava el riu, o han estat les pluges recents les que han netejat el riu.
Després ja hem fet la zona que encara no havíem fet mai, seguir riu avall fins a un edifici conegut com la llum. Sembla una antiga instal·lació per produir llum, amb les restes a l’interior d’unes antigues turbines. Tornem pel mateix camí, per pujar al poble pel barri morisc on està la mesquita del poble, reconvertida en ermita durant molt de temps.
Per una altra ocasió, hem deixat el continuar la baixada per riu fins a Calles.IMG-20161211-WA0007

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Actualització científica en astronomia i astrofísica, Juan Fabregat.

Des dels anys noranta no havia fet res relacionat amb l’astronomia. Llavors vaig fer un curs a Sabadell, però des d’aleshores ha hagut uns quants descobriments i avanços en la matèria. Els darrer mesos he assistit al curs que el professor de la UV, Juan Fabregat, ens ha donat al CEFIRE de València. Ha estat molt interessant i ahir l’acabarem a falta d’una observació astronòmica a l’observatori d’Aras de los Olmos, que hem hagut de suspendre diverses vegades pel mal temps.
Al final ens ha quedat un cert regust de petitesa. Tots els avanços dels darrers anys, sembla que enlloc d’aclarir dubtes n’han obert més. L’estudi de la radiació de fons ens ha fet vore que el 70% de l’univers en expansió ens és totalment desconegut i que només coneguem amb certesa un 4% d’aquest.
1024px-DMPie_2013.svg
Per tant enlloc de contestar moltes preguntes, els avanços dels darrers anys ens han obert moltes més que cal seguir investigant.
Personalment, al final vaig recordar un poc el teorema d’incompletesa de Gödel, ja que sembla que hi han coses que no podrem explicar per molts axiomes que afegim o canviem al nostre punt de partida.

Portaceli-Mirador de la Pedrera.

Hui tocava una ruta fàcil per per amb nens. Una ruta sense gaire desnivell i amb només 3,4 km que hem fet per la zona de la Cartoixa de Porta Celi. La ruta és curta i va des de la zona recreativa del Pla de Lucas cap al mirador de la Pedrera des d’on es té una bona vista de la Cartoixa i de la pedrera d’on van eixir les pedres que es varen utilitzar en la construcció de l’esmentada Cartoixa. Uns metres abans d’arribar hem vist una estranya construcció amb branques de pi, que semblava com feta per a ajudar als conills a reproduir-se i menjar, ja que al costat hi havia una bassa d’aquestes artificials que fan per a que aquests animals puguen beure aigua.
A la tornada, un cafè al bar de l’àrea recreativa mentre el nens jugaven una atracció un poc singular i visita un poc frustrada a la porta de la Cartoixa, lloc que sempre em recorda la novel·la de Joan Francesc Mira, Purgatori. Per cert, a la guia(del 2010) ens parlava d’un Pi de la Bassa espectacular, però el que hem vist, estava mig mort.
IMG-20161203-WA0001

IMG_2041

IMG_2047

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari