Entre el Túria i el Ridaura

Una altra estrella feta a partir del segell de Salomó.

Aquesta és la part central d’un mosaic que es troba al sala del tron de l’Alhambra. Es fa a partir del segell de Salomó i en la seva construccií es poden observar dos figures més semblant, construïes de manera concèntrica i de mida creixent. He intentat ser fidel al màxim possible, però a les fotos no es veu bé per on van els llaços i, al no ser un mosaic regular, he preferit fer només la part central en la que ja es veu el profit que treuen d’un simple quadrat.

A partir del segell de Salomó es poden fer diferents formes estrellades que poden ser utilitzades per a fer mosaics o sostres . Jo he intentat fer un mosaic, però com la figura bàsica és un octàgon, et queda buit un quadrat (135+135+90=360) del qual m’he inventat l’interior. Tampoc he pogut trobar com estan dibuixats els llaços que envolten les figures. A les fotos que he trobat no es distingeixen bé, per tant els he deixat buits.
NOTA: a l’Alhambra no ho fan tan simple, no fan simples translacions.  Fan combinacions molt més complicades per captar l’atenció de l’espectador cap el lloc on ells desitgen. O almenys, això em sembla a mi.  Per exemple, en aquest que he fet, al fer l’estrella del quadrat massa gran, l’atenció se’n va cap a ella. Si haguera fet un altre dibuix que no destacara tant, l’atenció aniria cap a el segell de Salomó.

Aquest mosaic que es troba al pari d’Arrayanes a l’Alhambra no és difícil de fer. L’única dificultat va ser, adonar-se que la distància entre els centres de dos estrelles és set vegades més llarga que la meitat del costat del quadrat utilitzat per fer les estrelletes de Salomó. La resta ja són translacions i que cadascú el pinte al seu gust.

Hem vaig trobar aquest llibre perdut per un racó de l’institut. Ja se sap la fòbia que tenen alguns als llibres, i més si no són el la “lengua del imperio”. L’he llegit i està entretingut per l’edat a la que va dirigit. M’ha semblat una variant juvenil de “Les veus del Pamano”, de Jaume Cabré, barrejant les vivències del maquis amb una parella de bessons de l’època actual.

A partir de l’estrella de Salomó, envoltant-la de llaços es pot fer aquest mosaic. He fet la rajola bàsica a partir de l’estrella. El problema d’aquest tipus de llaços són els detalls de dibuixar bé quan un va per dalt i l’altre per sota per a que al fer les translacions quede tot ben acoblat.

 No sé si, aquest mosaic està a l’Alhambra, però és una bonica variació del mosaic de l’ocellet. Partint d’un triangle equilàter i dividint cada costat en tres parts iguals, es fan semicircumferències, i fent girs de 60 graus, ens queda aquesta figura que jo, anomene trèvol per la seva semblança. Després només cal fer translacions.
NOTA: si el cotò no enganya a l’hora de netejar, amb l’escàner es veuen tots els defectes del mal pintor, o si et queda poca tinta a l’impressora, he he he.
 

D’aquest mosaic, havia fet una variació anteriorment, solapant quadrats i on l’estrella sortia més grossa i els pic més petits. Ara, partint d’un quadrat, també es pot fer una estrella, que ix més estilitzada. A partir d’ací, com en els anteriors, podem fer dos tipus de mosaics, un per translacions i  un altres per simetries i girs.

A partir d’un quadrat, i dividint cada costat en quatre parts iguals, es por fer la figura bàsica d’aques mosaic. Per cobrir el pla, tenim dues opcions: una més simple, fent translacions i una altra més complicada fent simetries i girs de 90 graus.

A partir d’un quadrat dins d’un altre es por fer la figura bàsica d’aquest mosaic. Per continuar tenim dues opcions: una simple, fent translacions, i una altra més complicada, fent un gir de 90 graus i després simetries axials.

Una variació del mosaic nassarita de l’ocellet, és fer-lo recte, sense corbes. En un triangle equilàter es fa la circumferència inscrita i es dibuixa la figura bàsica. Es fan girs de 60 graus fins a obtenir un hexàgon d’ocells i després per translacions es s’ompli el pla.

Aquest no és un mosaic que es puga trobar a L’Alhambra, o almenys això crec. Sembla una varició del mosaic de l’ocellet, però partint d’un quadrat, enlloc d’un triangle equilàter. Despés només cal fer translacions per cobrir el pla i pintar a gust del consumidor.

Bé, aquesta no és exactament de L’Alhambra, està a l’Alcàsser de Sevilla. Sembla una variant de l’os nassarita, però en corba, per tant no és difícil de fer.