Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: esports

Canvi de peu, de Jordi Homs.

The Man who Shot Liberty Valance per mi és la millor pel·lícula de John Ford i una de les millors que s’ha fet.És de les poques que em fan plorar. En ella Ford ens mostra el final d’un món que es transforma en altre, un món que es manté a base de llegendes i mites que passaran a la història, però qui pot dir que tots siguen certs o quina part de veritat hi ha i quina de mite (This is the West, sir. When the legend becomes fact, print the legend).
Potser aquesta novel·la que tenia a casa, i que he rellegit aquests dies de confinament és al món del rugby el que la pel·lícula de Ford és a la història del Farwest? A mi em sembla que sí. Un equip de rugby amateur que es considera l’ultim reducte de les essències romàntiques d’aquest esport, veu com el professionalisme i els interessos econòmics el van assetjant fins que al final han de prendre una decisió que determinarà el seu futur: adaptar-se o desaparèixer. Aquestes dos postures estan personificades en els que jo considere els dos principals protagonistes, un periodista i el capità, ambdós veterans de l’equip. Al llarg de narració l’autor també ens va introduint en aquest món, molt desconegut al nostre país i portant per diferents llocs emblemàtics de la geografia rugbística, però al mateix temps en alerta de no caure els tòpics que ens poden distorsionar la realitat.
Molt recomanable i m’ha encantat rellegir-la.

“Futboleros” i educació

Després de quasi trenta anys comproves que els “futboleros”, que no pas futbolistes, de Llíria continuen igual de maleducats que abans. No saben compartit instal·lacions esportives i es pensen que són els amos d’ells. Puntualitzem:
– La pista d’atletisme (per anomenar-la d’alguna manera), és un lloc per entrenar, no per passejar, xerrar, fer-se fotos, jugar els nens petits. La gent que correm hem d’esquivar obstacles humans enlloc de les tanques reglamentàries. A més,de quan en quan, es un lloc per on poden circular cotxes, bicicletes,….. deixant les seus marques en ella, marques que poden produir lesions en una mala xafada.
-Fumar. Crec que una instal·lació esportiva està prohibit fumar per llei, però això sembla que no importe gens als “futboleros”. Evidentment moltes de les burilles van a parar a la pista, i per altra banda, quina educació estan transmetent als fills que estan jugant o entrenant? Això, a part d’alguns crits que haurien de ser d’ànim cap al nens i la realitat és que són insults i males paraules. Així eduqueu als nens?
-Consum d’alcohol. Evidentment si hi ha un bar, hi ha consum d’alcohol. Però no podria ser al bar enlloc de a la banda del camp de futbol? I el següent es que l’envàs no es sol retornar al bar i queda per terra (refrescs, sucs, i altres deixalles incloses, que el vent porta a la pista)
Com és que els encarregats de les instal·lacions no fan res? Crec que si que ho han intentat, però la resposta a estat l’insult i l’amenaça. Potser va essent hora que algú amb més autoritat pare els peus als “futboleros”? (no confondre amb futbolistes)

I cursa nocturna Llíria Monumental.

El passat dissabte varen fer per primera vegada una cursa nocturna al meu poble combinant poble i muntanya (unes sendes amb un poc de dificultat pels no acostumats). Crec que va ser un èxit. Hi hagué gent que va fer els 6,5 Km corrent i altres caminant, però tots varem passar per els monuments i llocs més emblemàtics de la vila, pujant als tres turons principals del poble: Santa Bàrbara, Sant Miquel i La Sang, amb l’eixida i arribada enfront de l’ajuntament a la Plaça Major.
Espere que l’experiència es torne a repetir el proper anys. Personalment content, amb una marca de 40’45” quedant el novè de la meva categoria de Veterans B. Sembla que vaig tornant a agafar forces.
IMG-20150923-WA0019

IMG-20151028-WA0000

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Rejovenint-se

Rejovenint-se. Després de més de 10 anys, he tornat a acabar una cursa de 10 Km i amb bon temps per a mi: 54’21”, i això que pensava que arribaria arrossegant-me per terra. Uns quants anys de sequera, des de la Cursa del carrer Nou de Girona, pujant per la catedral a la del 9 d’Octubre a Vilamarxant, baixant al Túria. Content.
IMG-20151009-WA0004

IMG-20151009-WA0005

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

El “concepte valencià” de via verda o carril bici, no l’acabe d’entendre.

Aquest matí ha agafat la bicicleta per veure per on anava la ruta eqüestre que últimament promociona tant l’ajuntament. He anat des de Llíria, més concretament des de Turbanyes, cap a Benaguasil i al riu. Tret del tros que passa per la zona del bosc de les travesses, la resta és penosa. Trossos que van pel costat d’una autovia en construcció, aprofitant un carril bici, que només és asfalt pintat de verd. Senyalització fatal en alguns encreuaments, que m’ha fet perdre un bon temps donant voltes fins trobar el camí correcte. Passa prop d’una pedrera, i entremig d’urbanitzacions on la mala senyalització et pot fer perdre ràpidament el camí correcte. Per promocionar aquest nyap, han anat a Madrid, a la fira FITUR, els representants de l’ajuntament? Potser a una persona l’enganyen una vegada, però quan han vista el que hi ha, es corre la veu i no crec que tinga gaire èxit aquesta ruta, tret del tros de bosc de les Travesses, clar.

Però això no és tot, una vegada arribe al camí de baixada cap al riu, em trobe amb l’ampliació que han fet recentment del carril bici que va de Llíria a Benaguasil. Una ampliació per poder arribar al riu Túria. Mireu la foto, i vosaltres mateixa, després el pintaran de verd i diran que és un carril bici o via verda, una més de les moltes que hi han per ací que van paral·leles a autovies perquè pugues respirar aire pur. Quina diferència amb el carril bici, Girona-Sant Feliu! Que tenen algun amic que té alguna fàbrica d’asfalt?

CAM00961 CAM00965

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Benicàssim-Orpesa, via verda.

Ahir varem fer els 5,5 Km (onze en total) de via verda entre Benicàssim i Orpesa. Es la primera vegada que la feia caminant, les altres vegades, damunt del tren, camí de Barcelona, he he he.

L’excusa d’anar a la platja va ser bona per fer caminar un poc als nens, per una ruta totalment plana. Llàstima del sol, que en alguns moments picava prou, sobretot en un tram amb pocs arbres i sense cap trinxera o túnel prop per descansar a l’ombra.

El pitjor, el veure els desastres urbanístics que han fet a les muntanyes d’Orpesa, carrers sense res (bé només fanals) que s’enfilen per la muntanya per no arribar a cap lloc.CAM00509

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Panes et circenses.

En la decada de los 50 -por primera vez desde la guerra civil- se multiplicaron los entretenimentos y los ciudadanos comenzaron a gastar más en las diversiones. El cine y los deportes -en especial el fútbol- se convirtieron en el principal foco de atracción, en tanto que las corridas de toros descendieron al tercer lugar y gradualmente pasaron a ser puntos de atracción para los turistas. Interesa destacar que el gobierno no hizo intento alguno para fomentar el deporte puro ( por ejemplo, el atletismo, la natación, etc) y ni siquiera lo incluyó en los programas de estudio oficiales de las escuelas, sino que se limitó a fomentar los espectaculos pasivos -como el fútbol- que contribuyó a centrar la atención de la masas en los “divertimentos”. Puede afirmarse, sin temor a exageraciones, que las “quinielas” del fútbol se transformaban en una histeria de masas en España. Quizá sirviera de sucedánes “constructivo” a quienes, como Franco, buscaban un sustituto de la “destructiva” histeria política.

Shlomó Ben Amí, “La revolución desde arriba: España:1036-1979”

Han canviat els temps? A vegades sembla que no. En aquest país encara sembla que fer esport és seure’s davant de la televisió per veure gent corrent darrere una pilota. Sí, ara es fan alguns esports individuals a la televisió, però sempre que l’esportista represente a “España”, o la nació que siga, poques vegades quan representa al seu club esportiu. No sembla que siga gaire canvi. Potser la gent fa més esport individuals i això es nota, però en l’entreteniment no hem canviat molt.
Respecte al toros, si als anys 50 ja anaven de caiguda, quin interès tenen ara d’obligar-mos a fer “corridas” al nostre país?

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Volta ciclista a Llíria III.

Avui he donat una volta pel terme del poble. Crec que l’he envoltat quasi tot, i si no poc ha faltat. De Turbanyes, d’on sempre isc he anat pel camí vell de Xelva a Domenyo i després a Casinos, per carril bici. D’allà he agafat la carretera que et porta a la rotonda del Pi o de l’aljub blanc, on he esmorzat i m’he acostat cap al poblat íber del castell de Bernabé. He baixat per la carretera d’Alcubles a Llíria, per agafar el camí del canal de reg principal del Camp del Túria, que dòna la volta per la part alta del terme fins arribar a la carretera de Bétera a Olocau, i després pel carril bici de Marines i Sant Vicent he tornat cap al poble. Per travessar cap a Turbanyes, he anat per darrere el Prat fins a la Casa Carreres i pel carril bici del costat de l’autovia fins al xalet altra vegada.  M’ha costat un poc menys de tres hores, però el meu estat de forma ciclista no és el mateix que feia 10 anys per falta de pràctica i quan la carretera o camí s’empina, el ritme de pedalades baixa considerablement.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

La Mont-ravana. Poblat ibèric.

Avui he agafat la bicicleta i he anat fins al poblat ibèric de la Mont-ravana. El baix estat de forma ciclista es nota en les pujades, i per sort he arribat fins al final, però ja amb el plat petit. La resta del camí totalment pla: camí vell de Xelva fins a Domenyo, on es gira cap a la dreta per travessar l’autovia i agafar el camí que et porta fins a la pujada final al poblat. La pujada m’ha costat, com diuen els Manel, Déu i ajuda, però l’he feta. Des d’allà es té una bona vista del camp de Llíria i te n’adones que hi ha massa taronges, massa monocultiu…i després diuen que van tirades de preu.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari