VIA A VIA

En els dos anteriors apunts s’oferien les propostes en matèria de transport urbà i ferroviari de les principals candidatures per a les eleccions de diumenge que ve. Com es pot comprovar, es tracta d’uns feixugos textos plens de consideracions, llocs comuns, obvietats i propostes ambicioses o ambigües, depenent de la probabilitat de cada formació per arribar a poder aplicar-les efectivament. De manera que no serà sobrer anar a la lletra petita, separar el poc gra de la molta palla, posar el focus en alguns aspectes concrets del transport, els que personalment m’han semblat més interessant, i contrastar les propostes de cada color polític.

Potser el tema estrella, pel que fa al transport guiat a Catalunya, és actualment el de Rodalies i la necessitat de trobar una solució al desgavell d’aquest sistema ferroviari, que es tradueix en retards, incomoditats, manca de freqüències i, en general, deixadesa logística i informativa. La solució definitiva a tant desori és tant senzilla de dir com complicada de dur a la pràctica, es diu “independència” i suposaria ple control normatiu i financer sobre xarxes, serveis, empreses públiques i concessions. Però com que això no és possible de moment, la solució immediata que sembla concitar un relatiu consens polític es diu “traspàs integral de Rodalies”. Això d'”integral” ve a tomb perquè de iure les Rodalies ja estan parcialment traspassades a la Generalitat: fou en l’època del segon tripartit i, segons se’ns assegurà, allò seria el final de les infinites incidències del servei. Però no, més aviat al contrari: no només s’han mantingut i incrementat sinó que fins i tot n’ha fet aparèixer l’administració catalana com a responsable principal, quan no l’és. Bé doncs, què ens prometen els partits pel que fa al traspàs de Rodalies? Atenció als verbs que fan servir: “aconseguir el traspàs” (Junts), “consolidar i ampliar el traspàs” (Esquerra), “culminar el traspàs” (PSC-PSOE). Mers catàlegs d’intencions perquè la decisió depèn de Madrid i a allí hauran de dirigir les súpliques les formacions, inclosa la tercera, sucursal catalana de qui té la paella pel mànec. Comuns, curiosament, no concreta res sobre el traspàs de Rodalies, o almenys jo no ho he sabut trobar en la considerable literatura d’aquesta formació. Altres dues formacions tiren pel dret i proposen directament un “sistema ferroviari català” (CUP) i la “titularitat completa” (Alhora).

També volem saber el capteniment dels partits pel que fa a les línies del metro barceloní pendents d’acabar. Prometen acabar les línies 9 i 10 Junts i Ciutadans; Esquerra i Comuns expressen el seu desig d'”impulsar-les” i la CUP prefereix “auditar les despeses” de la faraònica obra, que tampoc trobo fora de lloc. Moltes candidatures especifiquen la necessitat d’allargar la línia 1 fins a Badalona (Esquerra la vol “fer inevitable”, textual) i Comuns s’enrecorda també de l’allargament de les línies 2, 3 i 4. Per últim, el PSC-PSOE es limita a prometre una inversió de 1.700M € en metro, sense especificar conceptes ni actuacions.

Per raons personals, tinc un especial interès pel TramCamp, el tramvia del Camp de Tarragona, i només el PSC-PSOE assegura que vol posar-lo en servei el 2026. La resta, inconcrecions que no comprometen a res: Esquerra vol “fer-lo realitat”, sense més, Ciutadans donar-li “impuls”, els Comuns anuncien un “calendari amb terminis de posada en marxa” i la CUP “finalitzar els estudis de propostes de tren-tram” (se suposa que aquí hi entra el TramCamp) i “plantejar-ne un full de ruta”. Lamentablement, Junts ni l’esmenta al seu programa. Sembla que tots plegats no estiguin gaire engrescats en una infraestructura fonamental per a la mobilitat dels habitants del Camp de Tarragona. En fi, seguirem esperançats.

Ara toca votar, qui pugui, i esperar de nou.

[Imatge: elpuntavui.cat, foto ACN]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!