Recuperem la cançò "Ma solitude" en dues versions, l'original i la que va fer Roger Mas i Refree fa uns anys.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195732
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195732
  |
  |
|
|
el bloc de vicent
|
|
Recuperem la cançò "Ma solitude" en dues versions, l'original i la que va fer Roger Mas i Refree fa uns anys. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195732  "-Nosaltres i el món! -perquè creien que eren la meitat del món i, a més, la meitat bona. A l'aneguet li semblava que podia haver-hi altres opinions, però la gallina no ho tolerava." L'aneguet lleig, de Hans Christian Andersen. Potser els del PP no varen llegir contes infantils quan eren nens.  Pensava que els llibres de viatges et veien venir ganes de viatjar al lloc que descriuen, però en aquest cas és tot el contrari. Sagarra desmitifica tot el que li havien contat sobre la Polinèsia, desmunta el paradís de Marlon Brando a "Mutiny on the Bounty" i altres pel·lícules o narracions. Potser l'única pel·lícula que s'acosta un poc al que narra l'autor és el paper dels xinesos al film de John Ford "Donovan's Reef", el del xinès que manipula l'autoritat francesa. Hi ha un frase que descriu prou bé el que narra Sagarra: "Fichez-moi la paix, avec votre sale paysage!" "Oh, quelle blague la Polynésie!" O la diferència entre els viatge d'anada i el de tornada. També posa a parir el paper dels blancs colonitzadors als que creu culpables de la situació que s'ha trobat en la seva estada als mars de sur. Per tant si esteu preparant un viatge a Tahití, més val que no llegiu aquest llibre.  Avui hem fet la ruta que vàrem suspendre fa unes setmanes per la pluja. Aquest recorregut ja l'havien fet l'any passat, però enguany l'hem fet amb alumnes de 4t ESO i 1r de batxillerat, i alguns pares que han volgut participar. Els hem fet fer unes petites pràctiques de trigonometria i orientació, així com altres cosetes de llengua, història i ciències. Hem hagut de retallar un poc el recorregut respecte al de la temporada passada per la inexperiència d'algunes dels alumnes que venien, i hem arribat al poble d'Hoya baixant pel barranc del mateix nom. Hem tingut molta sort amb el temps, ja que l'any passat, a més de la calor, varem haver de suportar les cendres que flotaven a l'aire de l'incendi d'un magatzem de taronges de Museros.  Aquesta és la pregunta que li podien fer als dirigents del PP aragonès. A les seves narracions, ambientades al riu Ebre en el seu curs des de Mequinensa fins al mar, passant per Tortosa i altres ciutats, els personatges sempre parlen la mateixa llengua. Potser a l'Aragó van tan sobrats de gent il·lustre que volen renunciar a grans escriptors com l'autor de "Camí de Sirga"? Potser tampoc els agrada la literatura de Mercé Ibarz, l'autora de "La terra retirada"? La Mequinensa natal de Jesús Moncada, va desaparèixer sota les aigües d'un embassament. Amb el pas dels temps i vist el que està passat, potser que aquests pantans es varen fer amb alguna intenció més que la de produïr electricitat o controlar les aigües de l'Ebre? Potser també tenien la intenció de separar encara més les terres del Matarranya, i altres comarques catalanoparlants de les terres de l'Ebre, a les que estaven més vinculades que no pas a la capital llunyana de Saragossa? Sembla que aquesta nova llei, la del tristament ja famòs Lapoanès, confirma aquesta tesi, no? "-Volen fer electricitat -exclamava Joanet del Pla Cafè del Moll, tot calcant els comentaris que esclataven contínuament a qualsevol punt de la vila. -Sí, a les nostres costelles... -Dos pantans. -I nosaltres al mig. -Quina cabronada! "Camí de Sirga", de Jesús Moncada. Foto: L'Ebre des des castell de la Suda, a Tortosa. Sort de Berlanga i altres directors que saberen treure d'ell el millor.
Final del recopa contra el R. Madriz de Juanito. Ferguson era l'entrenador de l'Aberdeen que va quedar campió.
 Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'enpasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure. -¿Per què vens això? -va dir el petit príncep. -És un gran estalvi de temps -va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana. -¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts? -Cadascú fa el que vol... "Jo", es va dir el petit príncep, "si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquíl·lament cap a una font.." Les presses de la vida moderna en versió de Saint-Exupéry i el seu petit príncep. Potser per això hi ha gent que ens agrada eixir a caminar per les muntanyes i,si tens sort, trobar-te alguna font per poder beure?  Avui tocava escursió per la rodana amb els alumnes de 2n i 3r d'ESO. El recorregut ha estat pujar a la rodana gran per la senda més directa i més empinada, envoltada d'arbusts i matoll pels cos costats. Al cim hem esmorzat i els nens s'ha fet les fotos de record. La tornada ha estat un mixt entre la pista que puja cap al repetidor i senda fins arribar a la bassa barreta, on hem fet un altre petit descans. La tornada per senda ja ha estat un poc més lenta degut a la calor.  Primer contacte amb la Serra d'Espadà després de molt anys, gràcies al grup senderista del jardí botànic de València. Hem fet un recorregut circular d'uns 19 Km que, eixint de poble de Suera, ens porta passant pel costat del castell de Mauç, a la font de Castro. D'aquí hem pujat cap a unes trinxeres de la guerra civil, que segurament les feren per evitar que l'exercit feixista baixès a València per aquesta zona. No crec que les gastaren molt, ja que els feixistes arribaren al Mediterrani per Vinarós, com tots sabem. D'allà baixem al poble de Vilamalur, que ja és castellano-parlant, i després de dinar tornem a Suera per camí vell que unia els dos pobles. Per cert, per anar a Suera es passa per Onda i Tales. D'on ve el nom de Tales? no crec que siga de Milet, no? I una reflexió sobre la carretera que uneix Vila-real i Onda, calen tantes fàbriques de taulellets? hi ha mercat per tantes?  "Perquè la pàtria no és només el mapa i la bandera: és el paisatge que veus cada matí i cada vespre, en l'aurora i en el crepuscle; és l'olor de la terra quan plou i quan és eixuta; és la coneixènça profunda de la gent: nom, cognoms i malnoms; és la llengua en que t'expresses i la cadència del propi dialecte, el nom de les aigües, dels camps, de les penyes altives, de les foies o les valls, de les llomes o les muntanyes; és el sabor del vi que sempre he begut a taula, en la festa, els naixements i el casaments, i l'aigua de les fonts que assacia des que son infants; és l'olor i el gust de cada àpat, de les espècies que s'hi fan servir...." Fa molt de temps que vaig escoltar en la pel·lícula "Path of glory" d'Stanley Kubrick, una frase de Samuel Johnson que deia: "Patriotism is the last refuge of a scoundrel" (El patriotisme és el darrer refugi dels canalles). Potser el Sr. Johnson és referia, com diu Toni, als que es queden només amb el mapa i la bandera, no? Més endavant, el personatge d'Ulysses encara ho fa més bònic:
 Gregor Samsa es desperta transformat en un insecte i algunes de les coses que li passen pel cap, és que ha d'anar a treballar, agafar el proper tren, com és que no ha escoltat el despertador? Més tard, quan ve el gerent de l'empresa, el vol convèncer que el que li passa és passatger, que de seguida estarà al peu de canó, que parle bé d'ell al seu cap. No vol acceptar la realitat? Una realitat que, sense les exageracions fafkianes, estem patint últimament. Quanta gent està anant malalta a treballar per por a perdre la feina? o que li mosseguen una bona part de la nòmina? quanta gent està propagant virus i bacteris pel llocs de feina, com em va dir a mi el metge de capçalera? Potser al final, els diners que s'estalvien en substituts, se'ls hauran de gastar en medicaments, no És aquesta una situació fafkiana?  Crec que als senyors d'Iberdrola se'ls ha anat la ma (millor dit la serra) massa amb la tala d'arbres que han fet a la zona de Santa Bàrbara. Calia tallar aquests pins que portaven ja molts anys en el camí de pujada? eren tan perillosos? supose que l'ajuntament, que va arreglar el camí per a gaudi dels ciutadans, hauria de dir alguna cosa, no? Sembla que hi ha gent que quan li donen una serra elèctrica es transforma en l'assassí de La matança de Texas.  "El to obscur de les pissarres, el verd gris-plata dels oliverars, els emblanquinats encegadors, la mar en una calma d'èxtasi, formen amb el cel enorme, purísim, netejat i endurit pels vents del nord, un paisatge veritablement inconfusible: dins del seu ambient de solitud, aquest és un lloc paradisíac, d'una nuesa i un cal·ligrafisme cerebral exacerbats, d'un realisme estricte." Quantes vegades m'he llançat a l'aigua en aquestes aigües plenes d'algues com més endavant escriu Pla? Algues que donen molta vida a aquesta cala, que potser al turista típic li molesten, però que sinò fora per elles, supose que aquesta platja no seria la mateixa. En altres llocs del litoral, l'extermini d'aquestes ha portat a la degradació de la vida marina del lloc, només perquè uns quants puguen entrar còmodament a l'aigua i deixar els seus vaixell amb les seves àncores destructores de la vida submergida. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosALTRES BLOCS
CINEMA
EDUCACIó
ESPORTS
LLíRIA
MATEMàTIQUES
MúSICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
