Entre el Túria i el Ridaura

La veritat és que després de llegir Borja Papa, aquest llibre que estava a la biblioteca de l’institut em sembla un resum per al gran públic, això sí molt ben escrit i il·lustrat amb fotografies i dibuixos. Però, a diferència del llibre llarg, en les darreres pàgines d’aquest es parla dels altres Borja, els de Gandia, els que es castellanitzaren i donaren al món cristià un general de la Companyia de Jesús, que ja s’encarregaren de pujar al altars i fer-lo sant, cosa que els de Roma no varen aconseguir, conformant-se amb el domini terrenal, que com tots sabem, és temporal i no etern. Castig diví per obstinar-e en parlar sempre català!

El retorn de Jaume Cabré a la novel·la s’ha fet esperar. Potser molts esperaven més quantitat, però la qualitat no està en el nombre de pàgines, i aquest nou relat és una prova d’això. Potser el retorn a estat en pot petit, però com deien quan era xicotet, en aquests es guarden les millors fragàncies, i la veritat és que aquest història no té res a envejar a les anterior, de Les veus del Pamano o Jo, confesso .

Un mestre que ha tingut un passat difícil es posa en un embolic sense adonar-se’n quan semblava que la vida li anava a millor. Al mateix temps un femella de senglar dóna a llum creant una família. Les peripècies dels dos, humans i senglars, s’aniran creuant al llarg del relat fins arribar al sorprenent final.

El “savi català” que va inmortalitzar Gabriel García Márquez a la seua famosa novel·la Cent anys de soletat té cara i ulls: Ramón Vinyes. Escriptor natural de Berga, va passar la seua vida entre Colòmbia i Catalunya i gràcies a la seua activitat literària i cultural al país sud-americà ara podem gaudir de les novel·les de García Márquez o altres més.

Ara s’ha publicat un recull de contes que va escriure el “savi català” que formaven dos reculls en la seua edició original. En ells ja es pot apreciar el que en la literatura sud-americana anomenen realisme màgic. Potser alguns estan més aconseguits que altres, però no et deixen indiferent i reconeixes en alguns questa ambientació estranya, tropical, que després trobes en algunes de les obres de l’escriptor colombià més conegut.

Dues organitzacions secretes s’enfronten a la recerca d’un llibre misteriós i per trobar-lo hauran de seguir una sèrie de pistes amb relacionades amb escriptors anglesos i les seues obres. Així els dos protagonistes ens parlaran d’Orwell i el seu 1984, Mary Shelley i Frankenstein, Daphne du Maurier i Posada Jamaica,  Jane Austen i  Orgull i prejudici i finalment William Shakespeare i el sue Romeu i Julieta. Totes aquestes pisten ens portaran al final de l’aventura a la catedral de Westminster havent passat abans per diferents ciutat relacionades amb els autor esmentats iniciant aquest roadbook a Leeds amb El nom de la rosa, d’Umberto Eco.

No sé si l’autora (és molt jove, només té 21 anys.) ha llegit alguna de les històries d’Ivan Carbonell o altres autors que conec, però sembla que això d’usar altres obres per tramar una història és un recurs que s’ha posat de moda i que crec que és efectiu. Atrau al lector que ha llegit o coneix algunes de los obres esmentades i potser obri la curiositat dels nous lectors que no les coneixen. Per un part fa que la història estigui ben tramada i per altra fomenta la lectura més que molts dels plans lectors que fomenten les administracions.

Molt recomanable pel públic jove, i també per als menors de 100 anys.

“La delícia de la mar només es pot assaborir plenament a bord d’una nau petita, de la caravel·la de Colom per avall. Els vaixells de luxe, com els que he dit, i ara mateix el France, que n’és el non plus ultra, són fets precisament per a uns passatgers que no estimen la mar, la desconeixen en absolut i els fa més por que goig: gent de palace, que quan s’embarca, per gust o per necessitat, el que vol sobretot és que el vaixell li recordi el menys possible que n’és un i li doni la il·lusió de continuar a terra, com en un gran hotel flotant.”

I evidentment després posa exemples de com a la mar tot això li és absolutament igual i quan s’encrespa de res valen tots aquests luxes si no pots eixir de la teua cabina. I com aquesta grans vaixell fan rutes oceàniques normalment perilloses, trobar-se tempestes és el més normal, i només cal recordar el Titànic.

Durant l’estiu vaig proposar-me fer un mapa per la biblioteca del centre on a cada comarca del nostre país hi apareguera una novel·la o llibre ambientada en ella, o bé totalment o parcialment. Em va costar trobar el representant d’algunes d’elles i gràcies a l’ajuda de Carmen Juan, Emigdi Subirats i Michel Neumuller ho vaig aconseguir.

Quan va arribar el mes de setembre, la nova professora de dibuix del centre, Júlia López, em va proposar com portar-ho a la realitat d’una manera adient i no tan arreu com la que haguera fet, I amb l’ajuda de les xiquetes de 4t d’ESO que fan dibuix, ací podeu veure el resultat:

Potser cadascú tindrà altres candidats, per això al costat hem posat un full per poder proposar més llibres vinculats a cada comarca de les que formen el nostre país, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a l’Alguer.

mapaliterari (1)

Potser mai serè imparcial a l’hora de jutjar aquesta petita narració que he trobat a la biblioteca de l’institut, i que és molt recomanable, sobretot per a la gent d’aquesta petita comarca en la que vivim. Un que ha recorregut caminant molts dels llocs on es desenvolupem les aventures de Rom i els dos cadells de llop que el seguixen mai pot ser neutral al que li estan contant., i en el meu cas, m’inspira per agafar el mapa de la serra, cercar el llocs i veure per on han passat els fets, i qui sap, programar una sortida resseguint el camí literari que ens planteja l’Albert.

En acabar m’ha recordat una mica la novel·la de Jack London, Ullal blanc, però ambientada a la nostra serra i amb les nostres costums i llegendes de fons, i la problemàtica social i ambiental que afecta a la nostra serra: abandonament rural de pobles, aldees i camps, incendis, caça no controlada,…

L’acció d’aquest curt relat comença al segle XIII, amb l’exercit d’Al-Azraq a les portes de la ciutat d’Alcoi, però de seguida ens traslladem en el temps a l’actual ciutat alcoiana per resseguir un investigació portada per dos joves sobre una llegenda al dirigent musulmà que es va rebel·lar contra Jaume I i que el feu anar de cap els darrers anys del seu regnat. Curta i fàcil de llegir és recomanable, sobretot pel públic juvenil, ja que és una història d’intriga que no cau en sentimentalisme barats com si que ho fan algunes de fa anys.

Passejar sense soroll de motors i olor a benzina i amb tranquil·litat és possible i ho hem pogut comprovar avui a la Plaça del País Valencià de la capital, on es celebra aquest dies la Plaça del llibre.

A més hem descobert que al soterrani d’un bar basc pots veure un tros de l’antiga muralla àrab de la ciutat.