Club 7 Cinema

L’èpica del western de Kevin Costner, l’acció proteica de la saga de Mad Max, l’humor absurd de Quentin Dupieux, la nova versió d’un clàssic francès, una broma de cineastes experimentals a costa del G7, cinema xinès d’impacte comercial, en Nicholas Cage que vol surfejar, la Mélanie Laurent que vol fer passar una mala estona nocturna, un thriller coreà i una adaptació xinesa d’un manga: són l’oferta que ha d’engrescar el Festival de Canes 2024, des de pressupòsits cinematogràfics ferms, pensant amb els interessos del que s’anomena el ‘gran públic’ i de la indústria, ja sigui en sessions de tarda d’atractiu popular o en sessions de mitjanit per a cinèfils perdularis.

Fora de Competició.

De CHAN Peter Ho-Sun, “She’s got no name” (“Murder of the Husband”). Producció: Xina-Hong Kong (We Pictures*). Durada: 2h30. Guió: Feng Jiang, Yang Shang, Ling Shi, Yiran Pan. Amb Ziyi ZHANG, Chuanjun WANG, Jackson YEE, Liying ZHAO, Jiayin LEI, Mi YANG, DA Peng, Xian LI, Wei FAN, CI Sha, Zifeng ZHANG. Nota sinòptica: El patiment d’una dona va provocar la revolució dels drets socials de les dones a la Xina. Un cas estrany va provocar milers d’onades. Hi ha diferents opinions sobre la veritat. Quan tota la història del cas es va refer gradualment com peces d’un trencaclosques, la gent es va adonar que la veritat ja no era tan important. Sinopsi: S’inspira en un dels casos d’assassinat sense resoldre més famosos de la Xina. Ambientada en un carreró concorregut durant l’ocupació japonesa de Shanghai als anys quaranta, la pel·lícula narra la vida d’una dona, Zhan-Zhou (Zhang Ziyi), acusada d’esquarterar el seu marit, un assassinat que sembla impossible que l’hagués pogut cometre tota sola. L’afer va posar a Zhan-Zhou en el punt de mira i la va sotmetre al judici de l’opinió pública, fins al punt que el seu destí es va acabar fusionant amb el del país. Informació: Passa per ser la més gran producció xinesa de l’any. Comporta el retorn de l’actriu Zhang Ziyi al Festival de Canes. Productor, actor i director, Chan Peter Ho-Sun (nascut a Hong Kong, format a UCLA i que a finals dels anys noranta va treballar una època a Hollywood, tot i que el gruix de la seva feina ha estat asiàtic) ha aconseguit, d’entre els més de vint llargmetratges que ha dirigit, alguns importants èxits de taquilla a la Xina, com va ser amb el musical “Perhaps Love” (2005) -amb Takeshi Kaneshiro, Xun Zhou i Jackie Cheung, va cloure la Mostra de Venècia d’aquell any – i amb l’èpica bèl·lica històrica “The Warlords” (2007, co-dirigida amb YIP Wai-Man, protagonitzada per Jet Li, Takeshi Kaneshiro i Andy Lau). Amb el drama d’acció criminal “Dragon” / “Wu Xia” (2011) -repartiment encapçalat per Donnie Yen, Takeshi Kaneshiro i Tang Wei- va guanyar el Premi de Focus Àsia al Festival de Sitges de 2012. | VI: We Distribution Limited*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De Kevin COSTNER, “Horizon: An American Saga – Chapter 1“. Producció: EUA (Warner, New Line, Territory). Durada: 3h01. Guió: Jon Baird, Kevin Costner. Amb Kevin Costner, Sienna Miller, Sam Worthington, Jamie Campbell Bower, Luke Wilson, Thomas Haden Church, Isabelle Fuhrman, Jean Malone, Michael Rooker, Jeff Fahey, Danny Huston, Will Patton, Kathleen Quinlan, Tom Payne. Nota sinòptica: Quinze anys d’expansió i assentament de l’oest americà abans i després de la Guerra Civil. L’expansió cap a l’Oest està plena de reptes, des d’elements naturals fins a les interaccions amb els pobles indígenes que vivien en aquestes terres, fins a la determinació despietada dels que malden per colonitzar-les. Comentari del Festival: Un fresc brillant en què múltiples destins s’entrecreuen, els somnis i les esperances s’enfronten als obstacles i la crueltat, per oferir un espectacle cinematogràfic d’una escala i una profunditat emocional extraordinàries. Vídeo: Tràiler VOSF. Informació: Kevin Costner torna a la direcció vint anys després del també western “Open Range” (2003), havent debutat amb l’impressionant i premiat “Ballant amb llops” / “Bailando con lobos” / “Danse avec les loups” / “Balla coi lupi” / “Dances with Wolves” (1990), títol al qual va seguir, set anys després, “El missatger del futur”/ “Mensajero del futuro” / “Postman” / “L’uomo del giorno dopo” / “The Postman“ (1997). Aquest seu quart film, “Horizon”, una saga ambiciosa que hauria de tenir quatre parts (amb un total de onze hores de durada), de les quals dues ja estan filmades i s’estrenaran enguany, és un projecte que ja va intentar dur a terme l’any 1988, per tornar a intentar-ho sense sort el 2003, després d’”Open Range”. A l’autor i actor li hauria agradat rodar-ne les quatre parts el més juntament possible, però la vaga d’escriptors i actors el va obligar a fer una pausa i la Warner no n’ha anunciat una 3a o 4a pel·lícula. No obstant això, Kevin Costner ha afirmar la seva intenció de posar-les en escena. Costner n’ha rodat en 52 dies les dues primeres parts i hi ha invertit 50 milions de dòlars (la meitat del pressupost) -ha hipotecat una propietat on s’havia de construir una casa-. Asseguren que aquesta epopeia durà el públic a un viatge emocional per un país en guerra amb si mateix, viscut a través del prisma de famílies, amics i enemics que intentaran descobrir què són realment els Estats Units d’Amèrica. | D: Warner. EE i EI: 28.06.2024 (i la Segona Part, el 16.08.2024). Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp (ang), Variety (ang), Deadline (ang).| En aquest blog: Kevin Costner estrenarà mundialment “Horizon, An American Saga” al Festival de Canes 2024 |

De Matthieu DELAPORTE i Alexandre de la PATELLIÈRE, “Le Comte de Monte-Cristo“. Producció: França (Chapter 2*, Pathé). Durada: 2h58. Guió: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, nova adaptació de la novel·la ‘El comte de Montecristo‘, d’Alexandre Dumas. Amb Pierre Niney, Pierfrancesco Favino, Anaïs Demoustier, Bastien Bouillon, Anamaria Vartolomei, Laurent Lafitte Patrick Mille, Vassili Schneider, Julien De Saint-Jean. Sinopsi: Víctima d’una conspiració, el jove Edmond Dantès (Pierre Niney) va ser detingut el dia del seu casament per un crim que no havia comès. Després de catorze anys de presó al Château d’If, va aconseguir fugir-ne. Havent-se fet immensament ric, torna sota la identitat del comte de Montecristo per venjar-se dels tres homes que el van trair. Vídeos: Tràiler (VOSA), Tràiler (VO). Informació: Després de signar els guions -i produir- (2023) de “Los tres mosqueteros: D’Artagnan” i “Los tres mosqueteros: Milady“, el duo Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, guionistes també de moltes sèries televisives, segueixen adaptant Alexandre Dumas al cinema, en el que és el seu tercer llargmetratge dirigit conjuntament, després de les comèdies dramàtiques “Le prénom” (2012) -amb cinc nominacions i dos premis als César i en la qual Patrick Bruel és a punt de ser pare i, en una reunió amb amics de la infància, anuncia el nom del seu futur fill, cosa que provoca l’escàndol i encén una discussió que fa sobreeixir qüestions desagradables del passat de la colla- i “Le meilleur reste à venir” (2019) -amb Fabrice Luchini i Patrick Bruel, com a dos amics d’infància que, arran d’un gran malentès i convençuts cadascun que a l’altre només li queden uns mesos de vida, decideixen renunciar a tot per recuperar el temps perdut-. En solitari, però tanmateix escrits amb Alexandre de la Patellière, Matthieu Delaporte ha dirigit “La jungle” (2006) -comedieta en què dos fills de papà, amics des de petits, intenten sobreviure a l’estúpida aposta de com sobreviure 7 dies, 7 nits, amb 7 euros a la selva parisina- i “Un illustre inconnu” (2014) -thriller dramàtic on Mathieu Kassovitz és un hom que sempre ha somiat amb ser un altre, que mai ha tingut imaginació i, per tant, es limita a copiar, observar, seguir i després imitar la gent que coneix, en recorre les seves vides…-. En canvi, De la Patellière, de dirigir, només ho ha fet amb el seu company. Pel·lícules de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière disponibles a Filmin.  | VI: Pathé International. DF: Pathé. EF: 28.06.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance, Cineuropa (fr/ang).|

De Quentin DUPIEUX, “Le Deuxième Acte“ ( “À notre beau métier“). Film d’inauguració del Festival de Canes 2024. Producció: França (Chi-Fou-Mi Productions*). Durada: 1h15. Guió: Quentin Dupieux. Amb: Léa Seydoux, Vincent Lindon, Raphaël Quenard, Louis Garrel, Manuel Guillot. Nota sinòptica: Nova comèdia de l’absurd, una farsa que agafa actors en una producció terrible, en què el repartiment té un doble paper de personatge i actor. Sinopsi: La Florence (Léa Seydoux) vol presentar en David (Louis Garrel), l’home de qui està bojament enamorada, al seu pare Guillaume (Vincent Lindon). Però en David no se sent atret per la Florence i se’n vol desfer llançant-la als braços del seu amic Willy (Raphaël Quenard). Els quatre personatges es troben en un restaurant al mig del no-res.. Informació: Catorzè llargmetratge del músic (música electrònica), productor musical, videocliper i cineasta francès Quentin Dupieux, conegut com a Mr. Oizo. Havent començat a filmar de ben jovenet, practica un cinema excèntric, surrealista, fet de pel·lícules com “Rubber” (2010), seleccionada en Sessió Especial a la Setmana de la Crítica de Canes, en què el protagonista és un pneumàtic assassí en sèrie, telepàtic i atret per una jove bonica -com no podia ser d’altra manera, multipremiat al Festival de Sitges-; el curt “Wrong Cops: Chapter 1” (2012) -projectat a la Quinzena dels Realitzadors i en què Marilyn Manson és un jove amant del techno els horribles gustos musicals del qual escandalitzen un policia corrupte i boig per la música- que dona peu al llarg “Wrong Cops” (2013); la comèdia… que va encaixar bé al Festival de Sitges -després d’haver-se presentat a la Quinzena dels Realitzadors– “Le Daim” (2019) -sobre un home enamorat d’una jaqueta d’ant; “Fumer fait tousser” (2022), presentada Fora de Competició en Sessió de Mitjanit al Festival de Canes i Premi al Millor Guió -com no!- del Festival de Sitges-, una altra comèdia a la Dupieux, terrorífica i fantacientífica, amb una colla de vigilants anomenats les “forces del tabac” que s’està desfent, cosa que provoca la crida del seu líder a un retir d’una setmana, per a reconstruir-ne l’esperit d’equip i poder tornar, per a salvar el món -per cert, que el guardó de Sitges el va haver de compartir… amb un altre film del mateix cineasta i de la mateixa mena, “Incroyable mais vrai” (2022)-; “Yannick” (2023), en què un espectador descontent de la representació teatral a la qual assisteix en pren com a ostatges els actors; “Daaaaaali!” (2023) -seleccionat Fora de Competició a la Mostra de Venècia, inevitable film de Dupieux sobre el pintor surrealista, interpretat a la pantalla per diversos actors, que es troba amb una periodista. Com als [seus films] darrers, “Le Deuxième Acte” es revela com una nova ‘mise en abyme’ al voltant de la feina de l’actor, ja un dels temes centrals de “Yannick” i “Daaaaaali!” (Festival). Pel·lícules de Quentin Dupieux disponibles a FilminCat i a Filmin.| VI: Kinology*. DF: Diaphana Distribution. EF: 14.05.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Les Inrockuptibles (fr).| En aquest blog: Inesperadament, Quentin Dupieux inaugurarà el Festival de Canes 2024 | RESSONS |

De Guy MADDIN, Evan JOHNSON i GALEN JOHNSON, “Rumors”. Producció: Canadà, Alemanya. Durada: 1h58. Guió: Evan Johnson. Amb Cate Blanchett, Alicia Vikander, Roy Dupuis, Charles Dance, Denis Ménochet, Nikki Amuka-Bird, Rolando Ravello, Takehiro Hira, Zlatko Burić, Tomi Kosynus, Alexa Kennedy. Sinopsi: Els líders de les set nacions que formen el G7 es reuneixen a la seva cimera anual, però es perden al bosc i tanmateix han d’escriure una declaració sobre una crisi global. Informació: Comèdia fosca. Cinema surrealista, experimental, prou gòtic, admirat del primitiu cinema mut, el de Guy Maddin, que ha treballat sovint amb els seus col·laboradors (als guions i la direcció) Evan Johnson i Galen Johnson. Crida especialment l’atenció que, amb aquests cineastes de circuits cinematogràfics més aviat alternatius, hi treballin estrelles com la gran Cate Blanchett (sobretot) i Alicia Vikander. | VI: Protagonist Pictures. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp (ang), Deadline (ang).|

De George MILLER, “Furiosa: A Mad Max Saga” / “Furiosa: de la saga de Mad Max”. Producció: Austràlia, EUA. Durada: 2h28. Guió: George Miller, Nick Lathouris. Amb Anya Taylor-Joy, Chris Hemsworth,  Tom Burke, Nathan Jones, Angus Sampson, Daniel Webber. Nota sinòptica: Spin-off i preqüela que s’ambienta 15 anys immediatament abans de “Mad Max: Fury Road” (2015) i serà la cinquena pel·lícula de la franquícia Mad Max, centrada en els orígens de la guerrera renegada Furiosa, abans de la seva trobada amb Mad Max i fer-hi equip. Sinopsi: Quan el món s’enfonsa, la jove Furiosa (Anya Taylor-Joy) és arrabassada de Green Place of Many Mothers i cau en mans d’una gran horda de ‘bikers’ liderada pel Senyor de la Guerra Dementus (Chris Hemsworth). Escombrant el Wasteland es troben amb la Ciutadella presidida per The Immortan Joe. Mentre els dos tirans lluiten pel domini, la Furiosa ha de sobreviure a moltes proves i va reunint mitjans per trobar el camí cap a casa. Vídeo: Tràiler (ang). Informació: Polifacètic home de cinema, l’australià George Miller va debutar com a director de llargmetratges amb “Mad Max” (1979), que no només va a donar a conèixer l’actor Mel Gibson, sinó que va encetar la llarga, exitosa i comentadíssima saga postapocalíptica, que seguí amb “Mad Max 2, el guerrer de la carretera” (1981) i “Mad Max i la cúpula del tro” (1985), reprenent-la el 2015 amb “Mad Max: Fury Road” –presentada Fora de Competició al Festival de Canes-. Però Miller no és només director de films d’acció (trepidant, en el cas de la saga): li devem, entre d’altres, la comèdia fantàstica -en tots els sentits del terme- “Les bruixes d’Eastwick” (1987), el drama biogràfic “L’oli de la vida” (1992), una cinta d’aventures com  “Babe, el porquet a la ciutat” (1998), el film d’animació “Happy Feet” (2006)… i encara “3.000 anys esperant-te“, fantasia encantadora, màgica, i alhora extravagant, en què Tilda Swinton coneix un geni de la llàntia i, tot i que escèptica, li acaba formulant un desig. Aquest darrer film es va estrenar amb tots els honors Fora de Competició a Canes 2022 i és que George Miller té bon lligam amb el certamen, havent-ne estat membre del Jurat en tres ocasions (1988, 1999 i, president, el 2016). Pel·lícules de George Miller disponibles a Filmin.| D: Warner Bros. EE: 24.05.2024, EF: 22.05.2024, EI: 23.05.2024. Enllaços: Web oficial, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp esp, altres enllaços.| En aquest blog: “Furiosa: A Mad Max Saga”, de George Miller, primer títol confirmat del Festival de Canes 2024 | RESSONS |

Cinema de Mitjanit.

De Lorcan FINNEGAN, “The Surfer“. Producció: Austràlia, Irlanda, EUA. Durada: 1h39. Guió: Thomas Martin. Amb Nicolas Cage, Julian McMahon, Nicholas Cassim. Sinopsi: Un home torna a la platja idíl·lica de la seva infantesa per anar a fer surf amb el seu fill. La seva escapada es converteix en un malson quan una banda de surfistes locals els prohibeix l’accés a l’oceà. Humiliat i amenaçat, el pare haurà de lluitar per recuperar el seu territori i l’estima del seu fill. En aquesta platja d’ambient sufocant comença una lluita que el portarà al cor de la bogeria. Víeo: Tast. Informació: L’irlandès Lorcan Finnegan ha menat una llarga carrera com a curtmetratgista -amb títols com “Foxes” (2011), del gènere fantàstic-, va debutar en els llargmetratges amb el conte de fades psicodèlic “Without Name” (2016) i a continuació va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes i al Festival de Sitges “Vivarium” (2019) -amb Imogen Poots i Jesse Eisenberg com una jove parella que, tot buscant la seva primera llar, visiten un misteriós agent immobiliari i es troben atrapats en una estranya edificació-, per tornar a competir a Sitges amb la seva tercera pel·lícula, “Nocebo” (2022) -en què Eva Green és una dissenyadora de moda que, de sobte, es veu afectada per una misteriosa malaltia que desconcerta els seus metges i molesta el seu marit. Però l’arribada d’una infermera filipina, experta en la medicina tradicional local, revela l’origen aterridor de la malaltia que pateix-. |DF: The Jokers Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS. |

De Noémie MERLANT, “Les femmes au balcon” / “The Balconettes”. Producció: França (Nord-Ouest Films). Durada: 1h45. Guió: Noémie Merlant, amb la col·laboració de Céline Sciamma. Amb Noémie Merlant, Souheila Yacoub, Sanda Codreanu. Nota sinòptica: Una onada de calor fa bullir un barri de Marsella i tres companyes d’habitació s’interposen alegrement en la vida dels veïns des del balcó del seu apartament, fins que una copa a la nit es converteix en una aventura sagnant... Sinopsi: Tres dones, en un pis de Marsella enmig d’una onada de calor. Enfront, el seu misteriós veí, objecte de totes les fantasies. Es troben atrapades en una aventura terrorífica i delirant, només buscant la seva llibertat. Informació: Una incursió descarada en el gènere. De vegades sanguinolent, de vegades descarat, sempre juganer (MK2). Una comèdia sagnant, amb una barreja de gèneres, en un entorn una mica sobrenatural, amb un joc perillós entre homes i dones. Som des del punt de vista de la intimitat de tres amigues, tres dones, tres amigues. És un film coral, gairebé a porta tancada. Ens apassiona molt el gore, la comèdia, l’absurd (AlloCiné declaracions de Merlant a ‘Les Inrockuptibles’). Quan vaig començar a escriure’l, pensava en el patiment de les dones i en l’ús de l’humor com a arma. Aquí és on la meva història es va convertir en una comèdia. Volia escriure personatges femenins que s’assemblassin als que m’envolten, per tal d’observar més de prop la violència i la victimització. Volia portar la meva idea a l’extrem i observar el que provoca incorporant elements de gènere: fantasia i gore. Vaig descobrir el cinema a través de les pel·lícules de terror asiàtiques que vaig veure amb la meva germana durant la nostra adolescència. Són una gran influència en aquesta pel·lícula (declaracions de Noémie Merlant a ‘Variety’, recollides per Première). Fonamentalment actriu -una de les més destacades intèrprets del cinema francès actual, destacant especialment en pel·lícules com el drama lèsbic “Retrat d’una dona en flames” (Céline Sciamma, 2019)-, disponible a FilminCat; el quadre polièdric de “sexe fàcil” i delit d’amor que reflecteix una certa realitat multicultural, generacional i social, escrit entre d’altres per Céline Sciamma, “Paris, 13th District” / “Les Olympiades” (Jacques Audriard, 2021); “Un año, una noche” (Isaki Lacuesta, 2022), en què és la dona de Nahuel Pérez Biscayart, supervivent com ella de la tràgica nit de l’atemptat islamista a la sala parisenca Bataclan;  “Tár” (Todd Field, 2022), on assumeix el rol d’assistent de la polèmica directora d’orquestra a qui dona vida Cate Blanchett-, i ha acceptat de ser la nova Emmanuelle, al film d’Audrey Diwan que també es postula per ser a Canes 2024-, Noémi Merlant ha realitzat 2 curtmetratges i va debutar el 2021 amb el llarg “Mi iubita, mon amour“, seleccionat en sessió especial al Festival de Canes , en què ella mateixa incorpora el personatge d’una noia que se’n va a Romania amb unes amigues per a acomiadar-se de la primera joventut i allà coneix un xicot gitano deu anys més jove que ella i la seva família, amb els quals tot els separa, però així comença un estiu que els serà apassionant i fora del temps. | VI: MK2. DE: Filmin. DF: Tandem*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De RYOO Seung-wan, “Veteran 2” (“I, The Executioner”, “Beterang 2”). Producció: Corea del Sud (Filmmaker R&K*). Durada: 1h58. Guió: Ryoo Seung-wan, Won-Jae Lee. Repartiment: Hwang Jung-Min (Seo Do-Cheol), Jung Hae-In ( Park Sun-Woo),  Oh Dal-Su (‘Team Leader ‘ Oh), Jang Yoon-Ju  (‘Miss’ Bong), Oh Dae-Hwan  (detectiu Wang), Kim Shi-Hoo (detectiu Yoon), Park Gun-Ha. Nota sinòptica: Thriller d’acció amb caire de comèdia que presenta una nova crisi en què s’enfronten un detectiu més experimentat Seo Do-cheol (Hwang Jung-min) i un veterà equip d’investigació d’homicidis. Sinopsi: El detectiu Seo Do-cheol, juntament amb el seu equip de la Divisió de la Gran Investigació Criminal, persegueix implacablement els criminals dia i nit, sovint en detriment de la seva vida personal. Quan l’assassinat d’un professor revela enllaços amb casos anteriors, apareixen sospites d’un assassí en sèrie, que submergeixen el país en l’agitació. Mentre l’equip investiga més, l’assassí els provoca llançant públicament un ‘teaser’ en línia, anunciant la seva propera víctima i sembrant el caos. Per fer front a aquesta amenaça creixent, l’equip recluta el jove oficial idealista Park Sun-woo, la qual cosa condueix a girs i girs inesperats en el cas. Vídeo: Tràiler. Informació: Seqüela de “Por encima de la ley” / “Veteran” / “Beterang” (2015) -Seo Do-cheol, un policia veterà, s’ha fixat com a objectiu portar davant la justícia Tae-oh, hereu d’una megacorporació. El problema és que el cap li ha impedit investigar-lo. Quan un antic col·laborador del policia es converteixi en víctima de Tae-oh, Do-cheol farà de la caça del magnat una autèntica guerra-, premi a la Millor Pel·lícula del Focus àsia del Festival de Sitges. Ryoo Seung-wan també és conegut com a RYU Seung-wan. Ryoo Seung-wan va entrar al focus mundial amb la seva pel·lícula “Crying Fist” del 2005 (..). La pel·lícula va mostrar la capacitat del director per trencar els límits dels gèneres tradicionals i va guanyar el Premi FIPRESCI a Canes i el millor director a l’Associació de Crítics de Cinema de Busan de 2005. Abans i després de “Cryinf Fist”, les seves pel·lícules “Die Bad” (2000) i “City of Violence” (2006) van establir fermament a Ryoo com a director mestre del gènere d’acció. “The Unjust” (2010), una història de corrupció entre policies i fiscals, es va convertir en un èxit de taquilla amb més de 2,7 milions d’entrades, la qual cosa la va situar a la llista de les deu millors taquilles de Corea d’aquell any. El 2015, Ryoo va escriure i dirigir una pel·lícula de comèdia d’acció titulada “Veteran“. La pel·lícula va ser un gran èxit tant a nivell crític com comercial, ja que va guanyar 94 milions de dòlars amb un pressupost modest de 7,5 milions de dòlars, la cinquena pel·lícula local més taquillera de la història del cinema coreà. (..) Ryoo també és un productor prolífic i reeixit de moltes pel·lícules coreanes d’èxit, a través de la seva productora Filmmakers R&K (Imdb). Pel·lícules de Ryoo Seung-wan a FilminCat i a Filmin.|Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De SOI Cheang, “Twilight Of The Warriors: Walled In”/ “City of Darkness”- (“Kowloon Walled City”). Producció: Hong Kong – Xina. Durada: 2h05. Guió: Tai-lee Chan, Au Kin-yee, Chun Lai, Kwan Sin Shum, adaptació del manhwa ‘City of Darkness‘, d’Andy Seto. Amb Louis Koo, Sammo Hung, Richie Jen, Raymond Lam, Philip Ng, Max Zhang. Nota sinòptica: Thriller d’acció ambientat als anys vuitanta, en el laberint sense llei homònim, on un grup d’immigrants i proscrits lluiten contra una tríada enviada pel govern britànic de Hong Kong per enderrocar el seu refugi. Sinopsi 1: Ambientada a la Ciutat Emmurallada de Kowloon, la pel·lícula explica la història de Chan Lok-kwun, un noi que entra per error a la Ciutat, on aprendrà importants lliçons de vida, estrenyerà llaços amb els seus habitants i lluitarà per la protecció del refugi segur que ha esdevingut per a tantes persones. Sinopsi 2: A la dècada dels vuitanta, l’únic lloc de Hong Kong on no s’aplicava la llei britànica era la formidable Ciutadella de Kowloon, un enclavament dedicat a les bandes i al tràfic de tota mena. Fugint del poderós cap de la Tríada, Mr. Big, el migrant il·legal Chan Lok-kwun es refugia a Kowloon on és portat sota la protecció de Cyclone, líder de la Ciutadella. Amb els altres pàries del seu clan, hauran d’enfrontar-se a la invasió de la banda del Sr. Big i protegir el refugi que s’ha convertit per a ells la ciutat fortificada. Vídeo: Tràiler. Informació:  Coneguda com la Ciutat de la Foscor o la Ciutat sense Llei, la Ciutat Emurallada de Kowloon ha passat a la història com el lloc de destí de delinqüents que fugien de la justícia, llar de tríades i condicions d’insalubritat, però i si poguéssim veure la perspectiva de les famílies que tenien la seva vida i els seus negocis allà? (CineAsia). Cheang Pou-soi, també conegut com a Soi Cheang o Bob Cheng, originari de Macau, és director, productor actor i guionista de Hong Kong. Pel cap baix ha participat en tres ocasions al Festival de Sitges -amb “Accident” (2009), “Motorway” (2012) i “Limbo” (2021)-, havent estat seleccionat per a la PIazza Grande de Locarno amb “Motorway” i a la Competició de Venècia amb “Accident”. Pel·lícules de Soi Cheang disponibles a Filmin. | DF: Metropolitan Films*. EF: 04.09.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, CineAsia (esp), TMDB (ang), CityOnFire (ang), MediaAsiaFilmDist (ang).|

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!