“La paella valenciana és un gran plat, però exportada del país valencià no ha pas resultat gaire.”
Això ho diu Pla abans de començar el capítol dedicat a la paella valenciana. Després de parlar sobre la intenacionalització del nostre plat es pregunta:
“¿es que algú ha menjat mai -excloent, és clar, les cases particulars, naturalment inaccessibles- una paella realment arrodonida i acabada, fora dels límits de l’antic Regne de València?……L’abús que s’ha fet del nom de la paella valenciana és excessiu -un autèntic escàndol.
No he cregut mai en la cuina d’exportació………………..Una paella a València o a la ciutat d’Alacant, en el paisatge de Castelló, en una casa tradicional del país, saturada d’amor pel país -perquè sense aquests sentiments no hi ha cuina possible- és realment una cosa important. La seva falsificació en els àmbits forasters i en els internacionals, quin resultat pot donar si no és nefast?”
I després el blavers van cridant que els catalans ens volen furtar la paella. Això demostra l’incultes que són.
Pla després parla de la varietat del plat, depenent de cada poble, tot el contrari del que els nostes polítics volen fer, una paella monòtona sense cap variació possible i uniformitzadora…i el que és pitjor, perden el temps i els diners del contribuent, discutint aquest tema a les Corts.
I acaba recomanant, que si vols menjar paella valenciana bona, agafes el tren i creues el Sènia. Millor promoció turística i gratuïtat, hi ha senyors del PP que vos gasteu el diners en F1 i altres ruïnes?
“De vegades la gent es desplaça molt lluny per veure un partit de futbol grotesc i embrutidor amb l’únic objecte de contribuir a accelerar l’estupidització general. Jo no iria mai a València amb l’únic objecte de veure una cremà de les célebres falles per més milions que l’espectacle hagués costat i per més popular que fos aquesta impressionant petarada. Ara a València, hi ha coses notabilíssimes, a part de les obres d’art, que, per constatació ancestral,són notables. En les bandes de música de moltes poblacions de l’antic regne hi ha els instruments de vent més “amorosos” d’aquest continent; i això sigui dit sense voler molestar els més explivament còmics i altisonants. I tantes altres coses agradables: la flor del taronger i el seu perfum una mica embafador; les granotes del l’Albufera quan canten orfeònicament; el Tribunal de les Aigües; la Vicenteta, els tramvies de la ciutat, la Verge del Desemparats, tan enjoiada… Hi ha també la paella, encara que de vegades, en els restaurants, els del Grau, per exemple, sigui més aviat adotzenada.”
Potser la millor promoció turística de València és llegir Pla? O potser soc jo que em considere valencià de l’Empordà? o empordanès de València?