Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

“La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global”, de Juli Gutiérrez Deulofeu.

Fa molts anys vaig descobrir el llibre d’Alexandre Deulofeu “La matemàtica de la història” i em va apassionar la seva lectura. En aquell moment em va agradar la seva interpretació cíclica sobre la història de les civilitzacions. Però era escèptic amb les seves previsions. No crec que si una cosa ha passat una o moltes vegades, tinga que tornar a passar altra vegada. Potser és que soc més optimista que ell i pense que la humanitat ha d’evolucionar i no cometre altra vegada les mateixes errades.Com deia Eudald Carbonell i Robert Sala al llibre “Encara no som humans”, encara hem d’acabar l’evolució, però ara a nivell social i potser així podem eixir dels bucles cíclics i les seves catastròfiques conseqüències tal com els descriu Deulofeu.
Recentment en varen regalar el llibre del net del pensador empordanès, en el que l’autor posa al dia les teories del seu avi. Sembla que es van complint les prediccions de Deulofeu i l’autor defensa que cal conèixer la teories del seu avi, ja que si sembla que “la humanitat no avança”, que l’evolució de les cultures ve donada per una llei matemàtica, que almenys,sabent que va a passar, els canvis no siguen tant traumàtics. Per exemple, Deulofeu prediu la fi de l’imperi espanyol pel 2029 i amb això la independència de Catalunya, aleshores, si és inevitable, fem-ho bé, sense causar víctimes i de la manera més pacífica possible. Ara, sembla que hi han gent que està per aquesta feina, però altra que no.
CAM03898

LLucena-La Badina-El Morral-Les Fleixes.

El primer que m’ha sobtat en arribar a aquesta població de l’Alcalatén és que no arribe a entendre aquest nom que li posaren en castellà de Lucena del Cid, si tot el poble està ple de referències a Sant Vicent Ferrer. Algú ho entén? després diuen que els nacionalistes som nosaltres!
Deixant de banda aquests temes toponímics, avui hem fet una ruta per les muntanyes d’aquesta vila que ja queda prop del Penyagolosa. Hem eixit des de l’ermita de Sant Vicent Ferrer per baixar al riu a la zona coneguda com La Badina i des d’allà hem agafat una senda per anar pujant poc a poc cap al Mas del Morral (836 m) passant pel Mas de les Solanes. Allà hem esmorzat per després continuar per fer una volta que ens fa passar per diferents masos actualment perduts. Al mas del Morral m’he trobat una barcella o mesura antiga per mesurar el volum de gra i he recordat que al costat de la catedral de València hi ha una esculpida al carrer de mateix nom. Durant tot el trajecte es poden observar moltes feixes (fleixes) o petits bancals fets a la vessant de la muntanya per poder conrear-los. Hem baixat cap al poble per una senda que passa per la font de la Solana i ens deixa al riu Llucena, però més cap a dalt del poble. Després hem baixat resseguint un séquia de reg per pujar al pobla per una senda prou empinada, després de travessar el riu per un pont de pedra.
El dinar ha esta en un bar de la plaça del poble on abans ha caigut una cervesa refrescant. A la plaça, més referències al dominicà valencià, Vicent Ferrer i un escut del poble, on blau no hi ha.
CAM03962
CAM03947

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Historia de dos ciudades, de Charles Dickens.

Quan era un nen o un preadolescent pensava que a la revolució francesa tot havia estat bo i bonic. Per això quan vaig llegir una versió en còmic d’aquesta novel·la de Dickens, editada per l’editorial Bruguera, tots els meus esquemes varen començar a trontollar. Evidentment, amb el pas del temps, aquest romanticisme revolucionari ha desaparegut completament, i més després d’aprofundir més en l’estudi de la història de la revolució i les seves conseqüències.
En 1850, Dickens ja críticava molts dels fets revolucionaris, i segur que altres ho feren abans que ell, però a vegades tinc la sensació que hi ha gent que es tapa els ulls enfront de l’horror jacobí per justificar altres interessos. Molts creixíem amb una bena als ulls respecte a aquest tema, fins que de cop ens la varem treure llegint, estudiant i mirant les coses de manera crítica i no agafant-les com a dogmes immutables.En aquest país sembla que encara es glorifica massa aquella revolució, que si que va acabar amb l’absolutisme, però a canvi de què? de l’horror jacobí? de Napoleó? els mes gran assassí d’Europa del segle XIX, de la uniformització total del país? destruint altres cultures, l’egalité per damunt de la liberté?
Dickens ho resumeix en una frase que sembla “joseantoniana”: “República, Una e indivisible, de la Libertad, la Igualdada, la Fraternidad o la Muerte”

“Las carretes de la muerte avanzan con estrépito, chirriantes y siniestras, por la calles de París, Seis son las que hoy acarrean su ración de vino a la guillotina.”
IMG-20151206-WA0012