Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

La mort del rei Artús

Aquesta és una part, crec que el final, del que hi havia abans del Tirant i del Quixot. Entretingut de llegir si t’abstreus de les exageracions numèriques medievals i, a mi en particular, en recordava alguna producció cinematogràfica de l’era dorada de Hollywood amb Robert Taylor i altres actors especialitzats en el genere.

I pobres dones! quin trist paper si comparem en com les tracta Martorell al Tirant!

Florencio Pla “la Pastora”, d’Elena Solanas.

No espereu trobar ací la biografia del guerriller de Vallibona que es va fer famós per qüestions totalment alienes al seu ideari polític. La seua vida no és la d’un destacat guerriller del maqui, ni la de cap lider de l’oposició armada contra el franquisme. Però per desgracia la propaganda feixista del regim el va utilitzar indignament per als seua propòsits i, potser per aquesta raó, el llibre porta com a subtítol “la dignitat robada”. L’autora, un neboda del maqui, no ens relata la seua vida sinó ens fa una explicació de com s’ha intentat recuperar i dignificar la figura d’una persona, víctima de la dictadura, que va intentar lluitar per contra la injustícia i al mateix temps demostrar que era un persona que qualsevol altra. Dignificar un figura que la propaganda feixista, tant en temps de la dictadura com en temps posteriors havia maltractat; desmentir totes les mentides que s’havien dit sobre ell i la seua família, que també va ser víctima d’aquesta dictadura feixista; i obrir els ulls a la gent sobre el que realment va suposar el franquisme per aquest país.

Un gran relat en menys de 100 pàgines, però que amaguen una gran feina al darrere de investigació i recuperació de la història que el feixisme ens ha amagat, fins i tot a la mateixa família del protagonista. Ja hi ha prou d’aquests temps de silenci!

Els dies previs, de Lluís Muntada.

Fa uns anys vaig llegir Canvi d’agulles, un altre recull de relats de l’autor de Riudellots. Ara, i sobretot gràcies a la recomanació de l’escriptor Joan Daniel Bezsnoff, he llegit i gaudit de Els dies previs, un altre recull de relats que no et deixa indiferent i on l’autor tracta diferents aspectes de la natura humana on destacaria el penúltim dels relats, Córrer.

Aquest recull és el darrer premi Mitrofan de literatura catalana i em ratifica en la meua opinió que el premi Mitrofan és el millor premi de literatura de l’actualitat. Gràcies, Joan Daniel!

A la platja de Camus, d’Elvira Cambrils

Abans de Nadal varem fer una visita a la llibreria L’esplai llibres de l’Alcúdia,una bonica iniciativa cultural a la localitat riberenca i allà vaig comprar aquest llibre d’Elvira Cambrils en que amb l’excusa de l’escriptor i filosof francès nascut a Algèria i molt involucrat en aconseguir una fi digna a la guerra de independència que hi havia aleshores, ens narra un historia doble ambientada en l’Algèria del moment i la València on la corrupció era el pa de cada dia gràcies al PP que manava aleshores. Pied-noirs, OAS, valencians emigrats al nord d’Àfrica, escriptores i músics valencians preocupats per la corrupció de moment van apareixent en una trama ben documentada i on les diferents èpoques del relata es van alternant al llarg dels capitols fins arribar al trepidant final a la platja de la Patacona i l’ermita dels peixets d’Alboraia.

L’autora agraix al final del llibre les complicitat i ajudes que ha rebut i anomena al gran escriptor català de Perpinyà Joan Daniel Bezsonoff que té algunes novel·les sobre el tema de l’Algèria colonial. Ara l’estil dels dos no és ben bé el mateix.

Amb aquesta ficció acabe una temporada de lectura amb l’Albert Camus.

La por, d’Esperança Camps.

Poden els diners i el poder donar la felicitat? Poden aquests fer que una al·lota cresca feliç i contenta en una llar on sembla que ningú li faça cas i on els pares només es preocupen de les seues coses i dels seus negocies, que a més no semblen gaire legals? I pot tot això influir a la vida de la futura adulta? Potser el títol que d’aquest relat curt d’Esperança Camps pot enganyar un mica, ja que no és la por que molts esperem, és la por que que potser tota aquesta felicitat aparent és fictícia i en qualsevol moment es pot esfumar com la boira matutina prop del mar.

Editorial valenciana, però relat en menorquí…..i després diuen que  no existeixen els Països Catalans!

Per més informació: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-esperanca-camps-la-por-arrabassar-llagrimes-tornar-aprendre-escriure/ i https://www.vilaweb.cat/noticies/la-por-gran-novella-curta-esperanca-camps/

Marco Polo, la descripció del món-El llibre de les meravelles.

Fa uns dies varen obrir una llibreria al meu poble i això és una gran notícia després de tants anys de sequera. Esperem que dure molts anys. Evidentment vaig entrar a xafardejar un poc i vaig en català no vaig trobar gaire cosa. El més atractiu per mi va ser aquest llibre dels viatges de Marco Polo. En els dies successius la part de llibres dedicada a la nostra llengua ha anat augmentant i això és bona senyal i, si vols algun llibre, el pots demanar que en pocs dies el tindràs a la botiga.

Pel que fa al llibre dels viatges de Marco Polo és atractiu ja que tots els capítols estan explicats i contextualitzats amb resums previs que els fan més entenedors per a tots els públics i així poder distingir que potser veritat i que potser  especulació del viatger venecià, ja que moltes de les descripcions que fa no són de primera mà, sinó a traves d’altres veus i això fa que vegades es confonga llegenda amb realitat (però potser a la llegenda és més bonica, com va dir un personatge de The Man Who Shot Liberty Valance?)

Personalment m’agraden més els capítols del primer i tercer llibre que no pas els dels segon (la seua estància a cort mongola de Kublai Khan). Potser la geografia i la història m’atrauen més que no pas les descripcions de costums.

Escrits llibertaris d’Albert Camus.

“Qui gosaria dir-me que soc lliure quan els meus amics més orgullosos encara són a les presons d’Espanya?”

Una selecció d’articles i escrits d’Albert Camus o relacionats amb ell on s’intenta exposar el seu pensament proper a l’anarquisme llibertari o almenys contrari al Stalinisme d’alguns intel·lectuals d’època que es feien dir progressistes i que el seu anti-americanisme els feia mirar  cap a un altre costat quan els crims venien de l’altre costat del teló d’acer. També ens mostra la seua solidaritat amb la República espanyola i la seua oposició al reconeixement de règim franquista per part del les potències occidentals, en especial la seua entrada a la UNESCO.

Més informació a https://www.vilaweb.cat/noticies/albert-camus-escrits-llibertaris/

Black is Beltza, de Muguruza-Cano-Alderete

El trio format per Fermín Muguruza, Harkaitz Cano i Dr. Alderete es proposen aquest còmic que he trobat una mica caòtic, en que seguint la figura de Manex, un jove basc encarregat de fer ballar un gegant negre de una colla gegantera d’Iruña en transporta a moltes de les problemàtiques socials dels anys 60: el racismes als EUA, la revolució cubana i a altres llocs, el consum de drogues, la guerra de Vietnam i la independència d’Algèria.  Potser ha volgut viatjar massa en poques pàgines, però la proposta és interessant i a més, sembla que hi ha una pel·lícula d’animació dirigida pel mateix Fermín Muguruza.

 

 

 

 

El radiofonista pirado que desenterraba filosofos para explicar el mundo, de Chema Sánchez Alcón

El meu antic company de feina va escriure fa molts anys aquest llibre per acostar la filosofia a la gent més jove i no tan jove. Un locutor de ràdio, una mica fart de la rutina de la seua feina donant els notícies del món, decideix piratejar l’emissora on treballa i amb nocturnitat fer un programa de ràdio per parlar de la filosofia i els seus protagonistes. I així, cada nit, fins que arriba el personal de neteja, va parlant de al filosofia des dels seus orígens, captant l’atenció d’alguns oients noctàmbuls que acabaran essent els veritables protagonistes del programa i tot acabarà amb un final digne de Sòcrates, el filosof no el futbolista.

IV Congrés d’estudis comarcals del Camp de Túria.

El darrer cap de setmana es va celebrar al castell de Benissanó el IV Congres d’estudis comarcals del Camp de Túria sota el títol de La Immediata: El Camp de Túria en la defensa de València (1938-1939)/La participació de les dones en la Guerra Civil. Les conferències que es van fer i les que no venen recollides al número 8 de la revista Mirades  editada per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria. A més d’aquestes conferències també es varen realitzar una visita al Castell de Benissanó, una altra a les torres i portals de l’antiga muralla del poble i una visitat al bosc de les Travesses a Llíria per veure el patrimoni bèl·lic que hi ha  la zona (polvorí, nius de metralladora i trinxeres) que formava l’escut defensiu de Llíria.

La línea de Defensa Inmediata en Riba-roja de Túria.

Una interessant proposta editada per l’Ajuntament de Riba-roja és aquest llibre que han fet conjuntament Juansa Alcàcer, José Aleixandre i Esteban Clemente, en el qual analitzen i contextualitzen dins de la Guerra Civil la línia immediata i més concretament al seu pas pel municipi de Riba-roja de Túria. Bones fotografies, mapes de situació i un acurat relat de la batalla de Llevant on l’exercit republicà va poder aturar als feixistes en el seu intent de prendre la capital del País Valencià. Llàstima de no haver una edició en valencià!

 

La guerra contra el rei de Castella (1356-1366), Pere el Cerimoniós. (Versió de Raül Garrigasait)

Una aperitiu de la crònica sencera:

 

Vam decidir sortir de la ciutat de València després de passar-hi uns quants dies. En vam partir el dia 24 de juny i vam anar amb totes les nostres hosts a Llíria per continuar la nostra guerra, i ens hi vam estar fins al darrer dia de juny. Vam obtenir la vila per mitjà de pactes que va fer amb nós Joan Alfons de Xèrica, que la tenia pel rei Pere, el 29 d’aquell mes. I en vam partit i vam anar al Puig.

l’Herència, de Josep Pla.

Potser és una de les obres menys conegudes de l’escriptor de Palafrugell, però no defraudarà als seus seguidors. Malgrat que és una ficció, de les poques que va escriure, amb personatges i poble inventat (pel nom, Fontclara, vaig pensar que era el Fontclara real, però després he vist que no, que sembla inspirat en Torroella del Montgrí) descriu la realitat de molts petits pobles empordanesos durant els anys seixanta i, a més, aprofitat per descriure o donar la seua opinió sobre com un dels caràcters humans que hi ha a les nostres ciutats, els botiguers.

“L’única cosa que s’hereta, en aquest país, són els segles que us han precedit.”

Fantasmes al palau, d’Ivan Carbonell.

Feia temps que cercava aquest llibre d’Ivan Carbonell i a la darrera Plaça del llibre, al jardí botànic de València, el vaig trobar. És un llibre un poc inclassificable dins la producció de l’autor d’Els papers àrabs,  La paciència del minotaure o altres novel·les. Aquest un assaig sobre el món fantàstic al País Valencià i per la seues pàgines desfilen fantasmes (d’ací el títol) , dones d’aigua, alquimistes, tresors ocults, bruixes i altres misteris relacionats amb la nostra terra: molts exemples i un un bon recull de testimonis d’aquests fets estranys, que normalment tenen un explicació lògica i no la que la imaginació de la gent li agradaria. I si no, és que no s’ha trobat.