Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El cementiri de Praga, d’Umberto Eco

O com construir una ficció de com fer ficcions per atacar als enemics (en aquest cas jueus, maçons i altres semblant! Franco haguera gaudit del personatge principal!). A més embolicat amb la doble personalitat d’aquest odiós falsificador protagonista del relat, un racista que viu part dels esdeveniments històrics del segle XIX i ens avança alguns del XX.

Potser no es troba al nivell de la seua primera novel·la, El nom de la rosa, però es entretingut i atrau gràcies a l’aparició de fets i personatges reals i poder veure fins a quins punt d’estupidesa pot arribar l’antisemitisme i el racisme de certes persones. Potser faria riure, si no haguera existit la holocaust del poble jueu, el gitano o altres més durant el segle XX.

La memòria dels oficis perduts: Els fornillers de Llíria

El treball del forniller consistia a tallar la llenya baixa de les muntanyes (argelages, romer, coscolla, llentiscle, ginebre, savina…) i transportar-la sobretot a Manises per ser usada  com a combustible als forns de ceràmica. Cal matisar que la llenya baixa del bosc mediterrani té un alt potencial calorífic i per tant era molt apta per a aconseguir elevades temperatures en la cocció de la ceràmica. Ara bé, la ràpida combustió d’aquest tipus de llenya, exigia que les aportacions de fornilla foren constants.

L’ofici de forniller era un treball de caràcter local, ja que sols es podia practicar en aquells pobles que reuniren dos requisits: tindre unes muntanyes pròximes on abundara el matossar mediterrani i tindre a prop uns centres importants de producció de ceràmica. I aquestes dues condicions es donaven a Llíria: la proximitat de les muntanyes de la Concòrdia, a la serra Calderona, i les terrisseries de Manises i Paterna. Cal recordar que la producció de ceràmica en aquestes dues ciutats ja era destacada en època musulmana i que en els segles posteriors, ja en l’etapa cristiana, la ceràmica de Manises començà a viure un gran esplendor a nivell europeu. Posteriorment aquesta activitat anà industrialitzant-se, i al principi dels anys seixanta del segle XX sols a Manises hi havia més de 100 fàbriques de ceràmica. (Francesc Rozalen Igual a La veu de Llíria)

Un vocabulari sobre el tema:
Un dels protagonistes:

Vent de grop, d’Aurora Bertrana.

Després d’un fracàs editorial l’autora gironina va escriure el que ella va qualificar de “novel·la rosa” intentant no crear moltes polèmiques, cosa un poc difícil en temps de dictadura feixista. Però el resultat és molt lluny d’aquest qualificatiu que li va donar la mateixa autora. Hi ha una història d’amor no correspost, però és l’excusa per contar paral·lelament els canvis produïts als petits pobles de pescadors de la Costa Brava amb l’arribada del turisme de masses cap als anys 60 del segle passat. La pèrdua de la innocència del protagonisme potser és un metàfora del canvi produït als paradisíacs pobles de pescadors i pagesos que comencen a transformar-se en nius d’apartaments per a gent de pas.

Hi ha una versió cinematogràfica protagonitzada per Joan Manuel Serrat, però pel que he llegit no es sembla molt a la novel·la.

En aquesta edició el català utilitzat als diàlegs no és molt normatiu. S’ha prioritzat la versemblança amb la llengua parlada en aquella època a la costa empordanesa. A més hi barreja l’anglès amb el castellà macarrònic que intentaven parlar alguns turistes.

Països Catalans, Sicília…Europa o EUA?

Fa anys vaig llegir al llibre La passió italiana de Josep-Lluís Carod-Rovira que a Sicília en acabar la II Guerra Mundial el moviment independentista sicilià va intentar integrar-se com a Estat dins dels EUA. He recordat aquest fet després de veure les darreres decisions del Parlament Europeu fent cas a les xorrades dels espanyols, més concretament el conservadors: que si la trama russa, que li el castellà està en perill! Volem entrar com un estat independent en aquesta Europa que fa més cas al nostres enemics o potser es aniria millor fer com volien fer els sicilians?

La mort del rei Artús

Aquesta és una part, crec que el final, del que hi havia abans del Tirant i del Quixot. Entretingut de llegir si t’abstreus de les exageracions numèriques medievals i, a mi en particular, en recordava alguna producció cinematogràfica de l’era dorada de Hollywood amb Robert Taylor i altres actors especialitzats en el genere.

I pobres dones! quin trist paper si comparem en com les tracta Martorell al Tirant!

Florencio Pla “la Pastora”, d’Elena Solanas.

No espereu trobar ací la biografia del guerriller de Vallibona que es va fer famós per qüestions totalment alienes al seu ideari polític. La seua vida no és la d’un destacat guerriller del maqui, ni la de cap lider de l’oposició armada contra el franquisme. Però per desgracia la propaganda feixista del regim el va utilitzar indignament per als seua propòsits i, potser per aquesta raó, el llibre porta com a subtítol “la dignitat robada”. L’autora, un neboda del maqui, no ens relata la seua vida sinó ens fa una explicació de com s’ha intentat recuperar i dignificar la figura d’una persona, víctima de la dictadura, que va intentar lluitar per contra la injustícia i al mateix temps demostrar que era un persona que qualsevol altra. Dignificar un figura que la propaganda feixista, tant en temps de la dictadura com en temps posteriors havia maltractat; desmentir totes les mentides que s’havien dit sobre ell i la seua família, que també va ser víctima d’aquesta dictadura feixista; i obrir els ulls a la gent sobre el que realment va suposar el franquisme per aquest país.

Un gran relat en menys de 100 pàgines, però que amaguen una gran feina al darrere de investigació i recuperació de la història que el feixisme ens ha amagat, fins i tot a la mateixa família del protagonista. Ja hi ha prou d’aquests temps de silenci!

Els dies previs, de Lluís Muntada.

Fa uns anys vaig llegir Canvi d’agulles, un altre recull de relats de l’autor de Riudellots. Ara, i sobretot gràcies a la recomanació de l’escriptor Joan Daniel Bezsnoff, he llegit i gaudit de Els dies previs, un altre recull de relats que no et deixa indiferent i on l’autor tracta diferents aspectes de la natura humana on destacaria el penúltim dels relats, Córrer.

Aquest recull és el darrer premi Mitrofan de literatura catalana i em ratifica en la meua opinió que el premi Mitrofan és el millor premi de literatura de l’actualitat. Gràcies, Joan Daniel!

A la platja de Camus, d’Elvira Cambrils

Abans de Nadal varem fer una visita a la llibreria L’esplai llibres de l’Alcúdia,una bonica iniciativa cultural a la localitat riberenca i allà vaig comprar aquest llibre d’Elvira Cambrils en que amb l’excusa de l’escriptor i filosof francès nascut a Algèria i molt involucrat en aconseguir una fi digna a la guerra de independència que hi havia aleshores, ens narra un historia doble ambientada en l’Algèria del moment i la València on la corrupció era el pa de cada dia gràcies al PP que manava aleshores. Pied-noirs, OAS, valencians emigrats al nord d’Àfrica, escriptores i músics valencians preocupats per la corrupció de moment van apareixent en una trama ben documentada i on les diferents èpoques del relata es van alternant al llarg dels capitols fins arribar al trepidant final a la platja de la Patacona i l’ermita dels peixets d’Alboraia.

L’autora agraix al final del llibre les complicitat i ajudes que ha rebut i anomena al gran escriptor català de Perpinyà Joan Daniel Bezsonoff que té algunes novel·les sobre el tema de l’Algèria colonial. Ara l’estil dels dos no és ben bé el mateix.

Amb aquesta ficció acabe una temporada de lectura amb l’Albert Camus.

La por, d’Esperança Camps.

Poden els diners i el poder donar la felicitat? Poden aquests fer que una al·lota cresca feliç i contenta en una llar on sembla que ningú li faça cas i on els pares només es preocupen de les seues coses i dels seus negocies, que a més no semblen gaire legals? I pot tot això influir a la vida de la futura adulta? Potser el títol que d’aquest relat curt d’Esperança Camps pot enganyar un mica, ja que no és la por que molts esperem, és la por que que potser tota aquesta felicitat aparent és fictícia i en qualsevol moment es pot esfumar com la boira matutina prop del mar.

Editorial valenciana, però relat en menorquí…..i després diuen que  no existeixen els Països Catalans!

Per més informació: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-esperanca-camps-la-por-arrabassar-llagrimes-tornar-aprendre-escriure/ i https://www.vilaweb.cat/noticies/la-por-gran-novella-curta-esperanca-camps/

Marco Polo, la descripció del món-El llibre de les meravelles.

Fa uns dies varen obrir una llibreria al meu poble i això és una gran notícia després de tants anys de sequera. Esperem que dure molts anys. Evidentment vaig entrar a xafardejar un poc i vaig en català no vaig trobar gaire cosa. El més atractiu per mi va ser aquest llibre dels viatges de Marco Polo. En els dies successius la part de llibres dedicada a la nostra llengua ha anat augmentant i això és bona senyal i, si vols algun llibre, el pots demanar que en pocs dies el tindràs a la botiga.

Pel que fa al llibre dels viatges de Marco Polo és atractiu ja que tots els capítols estan explicats i contextualitzats amb resums previs que els fan més entenedors per a tots els públics i així poder distingir que potser veritat i que potser  especulació del viatger venecià, ja que moltes de les descripcions que fa no són de primera mà, sinó a traves d’altres veus i això fa que vegades es confonga llegenda amb realitat (però potser a la llegenda és més bonica, com va dir un personatge de The Man Who Shot Liberty Valance?)

Personalment m’agraden més els capítols del primer i tercer llibre que no pas els dels segon (la seua estància a cort mongola de Kublai Khan). Potser la geografia i la història m’atrauen més que no pas les descripcions de costums.

Escrits llibertaris d’Albert Camus.

“Qui gosaria dir-me que soc lliure quan els meus amics més orgullosos encara són a les presons d’Espanya?”

Una selecció d’articles i escrits d’Albert Camus o relacionats amb ell on s’intenta exposar el seu pensament proper a l’anarquisme llibertari o almenys contrari al Stalinisme d’alguns intel·lectuals d’època que es feien dir progressistes i que el seu anti-americanisme els feia mirar  cap a un altre costat quan els crims venien de l’altre costat del teló d’acer. També ens mostra la seua solidaritat amb la República espanyola i la seua oposició al reconeixement de règim franquista per part del les potències occidentals, en especial la seua entrada a la UNESCO.

Més informació a https://www.vilaweb.cat/noticies/albert-camus-escrits-llibertaris/

Black is Beltza, de Muguruza-Cano-Alderete

El trio format per Fermín Muguruza, Harkaitz Cano i Dr. Alderete es proposen aquest còmic que he trobat una mica caòtic, en que seguint la figura de Manex, un jove basc encarregat de fer ballar un gegant negre de una colla gegantera d’Iruña en transporta a moltes de les problemàtiques socials dels anys 60: el racismes als EUA, la revolució cubana i a altres llocs, el consum de drogues, la guerra de Vietnam i la independència d’Algèria.  Potser ha volgut viatjar massa en poques pàgines, però la proposta és interessant i a més, sembla que hi ha una pel·lícula d’animació dirigida pel mateix Fermín Muguruza.

 

 

 

 

El radiofonista pirado que desenterraba filosofos para explicar el mundo, de Chema Sánchez Alcón

El meu antic company de feina va escriure fa molts anys aquest llibre per acostar la filosofia a la gent més jove i no tan jove. Un locutor de ràdio, una mica fart de la rutina de la seua feina donant els notícies del món, decideix piratejar l’emissora on treballa i amb nocturnitat fer un programa de ràdio per parlar de la filosofia i els seus protagonistes. I així, cada nit, fins que arriba el personal de neteja, va parlant de al filosofia des dels seus orígens, captant l’atenció d’alguns oients noctàmbuls que acabaran essent els veritables protagonistes del programa i tot acabarà amb un final digne de Sòcrates, el filosof no el futbolista.

IV Congrés d’estudis comarcals del Camp de Túria.

El darrer cap de setmana es va celebrar al castell de Benissanó el IV Congres d’estudis comarcals del Camp de Túria sota el títol de La Immediata: El Camp de Túria en la defensa de València (1938-1939)/La participació de les dones en la Guerra Civil. Les conferències que es van fer i les que no venen recollides al número 8 de la revista Mirades  editada per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria. A més d’aquestes conferències també es varen realitzar una visita al Castell de Benissanó, una altra a les torres i portals de l’antiga muralla del poble i una visitat al bosc de les Travesses a Llíria per veure el patrimoni bèl·lic que hi ha  la zona (polvorí, nius de metralladora i trinxeres) que formava l’escut defensiu de Llíria.