Entre el Túria i el Ridaura

Pla defensa la conveniència d’esmorzar fort al matí, com fan als països del nord. Això, segons ell, portaria millor rendiment a la feina al estar , més ben alimentats i escurçaria l’hora del dinar que no seria tan copiòs. Així es retornaria a la feina sense estar tan ple i es treballaria millor a la tarda. A més, així, s’avançaria, l’horari de sortida de la feina a la tarda, deixant més temps lliure per al vida familiar o per practicar l’oci que a cadascú li agrada, poder sopar aviat, com a la resta d’Europa i no anar al llit tant tard, per poder començar de nou amb la mateixa rutina al dia següent.

Amb el magre desdejuni que absorbim, arribem a les dotze o la una de la tarda -depén de la feina i dels hàbits personals- desinflats i defallits cosa que per necessitat ens obliga a examinar les condicions del dinar, que, atés el nostre estat, ha d’ésser gros, variat, suculent……..
……
La concepció que hem implantat ací respon a l’època de les idees i de la vida burgesa més senzilla i esquemàtica, agreujada pes la vida burocràtica de Madrid, que ha tingut tanta importància en els espais que semblaven més refractaris després de la darrera guerra civil ………..
…….
Utilitzant aquest horari, hom podria arribar a casa a les cinc, quarts de sis; sopar tranquil·lament sota la llum familiar a les set o quarts de vuit; assistir en un espectacle -que valgués la pena- a partir de les vuit, quarts de nou, o quedar-se a casa llegint o fent una mica de repós, que és el que sempre va millor; a les deu, o quarts d’onze, anar al llit i reposar les hores indispensables. Dormir és importantíssim……….
…………..
S’ha de tractar de canviar més o menys aquesta concepció de la vida, modificant alguns horaris, que la gent coneix més jo. ¿S’ha aconseguit res? El treball intensiu portat a cap sobre la base d’un bon esmorzar de forquilla es deu poder resistir. Am els magres esmorzars generals del país, ha d’ésser un esgotament.